Major de furt amb accés il·lícit a casa habitada, menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i contravenció penal de lesions doloses - Absència d'acreditació de lesió - (6000052/2023)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Rotlle: TSJP 00000031/2024 Núm. de Causa: 6000052/2023

SENTÈNCIA 18-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Seco

Advocat: Sr. Anaya

Apel·lats: Sra. Durán

Advocat: Sr. Barba

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, dos de juliol de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 14 de febrer del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada, un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i per una contravenció penal de lesions doloses. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 14 de febrer de 2024 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Seco, com autor d'un delicte major de furt amb accés il·lícit a casa habitada, concorrent la circumstància modificativa atenuant de la responsabilitat penal de reparació i com autor d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, concorrent l'agreujant de reincidència, a una pena de DOS ANYS I SIS MESOS (2,6) DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A SEGUIR EL PROGRAMA PER A LA PROMOCIÓ DE RELACIONS NO VIOLENTES DEL GOVERN, durant dos anys, o abans si assolís els objectius marcats, i amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys .

Condemnar Seco, com autor d'una contravenció penal de lesions doloses, a una pena de MULTA de CINC-CENTS EUROS (500 EUR).

Imposar a Seco el pagament de les despeses processals causades. En concepte de responsabilitat civil, Seco indemnitzarà a:

-Durán en l'import de CINC-CENTS EUROS (500EUR).

-La C.A.S.S. en l'import de TRENTA-TRES EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS (33,75 EUR)".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"En data dia 28 de juny de 2020, Seco, es personà al domicili de la que havia estat la seva parella sentimental durant tres anys, Durán, radicat al XXXX.

Durán es trobava aleshores embarassada de 29 setmanes.

S'inicià una discussió entre ambdós en el decurs de la qual Seco empentà a na B. que anà a topar contra un vehicle estacionat, patint a conseqüència dels fets, una contusió a l'esquena que no requerí d'assistència mèdica ni de tractament per a la seva curació.

Així mateix, en data 19 de juliol de 2020, aprofitant que B.V. no es trobava al domicili, el processat R.M. passà per sobre d'una barana metàl·lica d'aproximadament 1,40 metres d'alçada que delimitava la terrassa i, forçant la porta de fusta que comunica la terrassa amb el menjador, accedí a l'interior del domicili, sostraient 300 euros en bitllets de 50EUR que la perjudicada tenia a l'interior de la seva bossa de mà, abandonant seguidament el lloc.

Seco consta condemnat entre altres:

en data 9 de juny de 2014, pels delictes menors de maltractament corporal greu i de maltractament en l'àmbit domèstic, en el marc de la causa OPG-249-2/14;

-en data 3 de setembre de 2015, pels delictes menors de maltractaments en l'àmbit domèstic i de lesions doloses, en el marc de la causa núm. 2300166/2017;

-en data 12 de març de 2016, per un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic i contravenció penal de lesions doloses en el marc de la causa núm. 5000256/2016;

en data 26 de juliol de 2017 per un delicte major de lesions doloses que requereixen tractament mèdic posterior a la primera assistència, en el marc de la causa núm. 6000019/2016,

No ha quedat acreditat que en el decurs de la convivència, el processat hagi insultat o agredit a la Sra. B.".

III.- RESULTANT: la representació lletrada del Sr. Seco formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència i demana que es revoqui la sentència objecte de recurs i es dicti la lliure absolució del seu defensat.

Impugna el recurrent, en primer lloc, la seva condemna pel delicte menor de maltractament en l'àmbit familiar i al contravenció penal de lesions, al·legant l'absència d'acreditació de la lesió en què el Tribunal de Corts sustenta la credibilitat que atorga a la Sra. B. respecte a l'empenta que diu va rebre de l'acusat.

Per una altra banda, s'impugna també la condemna pel delicte de furt amb accés il·lícit qüestionant la credibilitat de la Sra. B. respecte a la sostracció de 300 euros per part del recurrent, després d'accedir il·lícitament al seu domicili, obviant tots els seguit d'indicis que s'exposen en la sentència i que permeten raonablement deduir la comissió per part del Sr. R. del delicte pel qual se'l condemna.

IV.-RESULTANT: El lletrat Sr. Barba, advocat de la Sra. Durán, per escrit de contesta de data 27-3-2024, s'oposa al recurs formulat de contrari i sol·licita que es confirmi la sentència objecte de recurs, en considerar que el Tribunal de corts va fer una correcta valoració de la prova, i que tots els indicis no han estat desvirtuats per la defensa del Sr. R.

V.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal per informe de data 5 d'abril de 2024, s'oposa al recurs formulat i interessa que es confirmi la resolució objecte d'apel·lació.

Considera el Ministeri públic que la condemna ha estat pronunciada de forma extensament motivada i valorant raonablement els mitjans de prova, en la que la pena ha sigut ponderada i suficient en relació a la gravetat dels fets.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació de Seco impugna, en primer lloc, la seva condemna pel delicte menor de maltractament en l'àmbit familiar i al contravenció penal de lesions, al·legant l'absència d'acreditació de la lesió en què el Tribunal de Corts sustenta la credibilitat que atorga a la Sra. B. respecte a l'empenta que diu va rebre de l'acusat.

El Tribunal de Corts efectivament, sustenta l'agressió per part del Sr. R. a la Sra. B. en les manifestacions d'aquesta, a les quals dona credibilitat perquè venen corroborades per la constatació d'una lesió compatible amb l'agressió denunciada.

No obstant això, a l'informe mèdic de primera assistència dels folis 9 i 10 de la causa, consta que a l'exploració no es van observar estigmes cutanis de traumatisme ni equimosis i es consigna com a diagnòstic "contusió de espalda". Tanmateix a l'informe de lesions del foli 11, en l'apartat corresponent al tipus de lesió es fa constar "empenta" i es manté el mateix diagnòstic de contusió.

El metge forense per elaborar el seu informe no va disposar dels informes abans esmentats i, una vegada que a instància de la defensa li van ser mostrats, va dir que en els mateixos no queda reflectida cap lesió.

La paraula "contusió" utilitzada en els informes, no es pot entendre, com així ho va confirmar el metge forense, com cap lesió perquè no es va constatar cap dany físic o alteració corporal en la Sra. B., sinó com un cop o traumatisme rebut sobre el seu cos que no li va produir cap afectació corporal, doncs no es va detectar ni tan sols un en enrogiment o eritema en la zona on diu que va rebre el cop.

Com no es va constatar l'existència d'un dany corporal en la denunciant compatible amb l'agressió que va dir haver sofert, ha desaparegut la dada objectiva perifèrica que pel Tribunal de Corts corroborava la realitat de l'agressió i dotava de credibilitat a les seves manifestacions. Aquestes manifestacions per si soles es revelen insuficients per a sustentar la condemna, perquè el Tribunal, davant l'existència de versions contradictòries sobre els altres maltractaments que la Sra. B. va dir haver rebut del Sr. R. i no existint una altra prova que corroborés la declaració de la denunciant, va dictar un pronunciament absolutori pel que, en lògica coherència, l'existència de versions contradictòries sobre l'agressió sense altres proves exigeix el mateix pronunciament absolutori.

Procedeix, en conseqüència, absoldre al recurrent del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i de la contravenció penal de lesions doloses.

II.- CONSIDERANT: que s'impugna, a continuació, la condemna pel delicte de furt amb accés il·lícit qüestionant la credibilitat de la Sra. B. respecte a la sostracció de 300 euros per part del recurrent, després d'accedir il·lícitament al seu domicili, obviant tots els seguit d'indicis que s'exposen en la sentència i que permeten raonablement deduir la comissió per part del Sr. R. del delicte pel qual se'l condemna.

Així, omet la part recurrent que: a) els agents del Servei de Policia van acudir al domicili de la Sra. B., i van observar, i així resulta del reportatge fotogràfic que consta en la causa, danys en el marc de la porta que comunica el menjador amb la terrassa, ocasionats per una obertura brusca de la porta, la qual van atribuir a cops de peu en trobar-se restes recents de brutícia transferits per una sola de sabata, ja que havia plogut i es van trobar petjades de sabates a prop d'aquella porta i en direcció a l'interior de l'apartament, sense detectar cap signe de força en la porta principal; b) que els mateixos agents van trobar al Sr.

R. en les proximitats del domicili de la Sra. B.; c) que aquest va intentar desfer- se, llençant-lo al terra, d'un bitllet de 50 euros, el qual, al ser advertit per un dels agents que li havia caigut, li va voler regalar; d) que les empremtes de sabata trobades en l'apartament coincidien amb el dibuix i mida de les sabates esportives que portava el recurrent en el moment en que va ser controlat; e) que el recurrent quan l'agent PO208 es disposava a fer fotografies d'una reixa situada en el passadís interior, i que va haver de ser superada i tocada per l'autor per accedir a la terrassa, va començar a tocar-la reiteradament per deixar les seves empremtes, de forma que al trobar-les no es pogués saber quan les havia deixat; i f) que el recurrent va reconèixer que en altres ocasions quan vivia amb la Sra.

B. havia entrat per la porta de la terrassa donant-hi un cop.

L'única explicació raonable pel conjunt de tots els indicis és que va ser l'acusat qui va entrar al domicili de la Sra. B. i va sostreure diners ja que va ser trobat al costat del domicili, el dibuix i la mida de la sola de les seves sabates coincidia amb el de les empremtes trobades al domicili de la Sra. B., va intentar desfer-se del bitllet de 50 euros que portava i va tractar de deixar empremtes dactilars en la reixa del passadís, a més de conèixer el mètode d'accés per haver- lo utilitzat en altres ocasions. El fet de llençar al terra els diners, fet negat per l'acusat qui va dir que li van caure quan l'agent amb núm. PO402 va dir que els deixà caure, i oferir-los-hi a l'agent, evidència que l'acusat es volia despendre's d'un element que el podia incriminar, igual que el fet de tocar repetidament la reixa, era per evitar que es sabés que les empremtes que es poguessin trobar per la policia, havien estat deixades amb anterioritat amb ocasió de l'accés il·lícit al domicili de la Sra. B.

L'aptitud de la prova indirecta o indiciària per constituir prova de càrrec per enervar la presumpció d'innocència és admesa per aquesta Sala i pel Tribunal Constitucional.

Així, el Tribunal Constitucional -STC 110/2007 de 7 de setembre- considera plenament compatible la prova indiciària amb el dret a la presumpció d'innocència "sempre que els indicis es basin en fets plenament provats i no en meres sospites i sempre que els fets constitutius del delicte es puguin deduir d'aquests indicis a través d'un procés d'inferència raonat i lògic, en el sentit de que els indicis portin de manera natural i clara a la conclusió assolida, és a dir que no es basin en una raonament obert o indeterminat, de manera que sigui significament més probable que els fets haguessin succeït d'una altra manera".

Els indicis abans esmentats porten de forma natural i clara a la conclusió de l'autoria de l'acusat.

El que la Sra. B. hagués incorregut en alguna contradicció sobre si el Sr.

R. va entrar o no en alguna ocasió per la porta de la terrassa donant-hi un cop, fet per altra banda admès per l'acusat, és irrellevant per establir l'autoria de l'acusat sustentada en la prova indiciària exposada; i respecte al cobrament per part de l'assegurança de la quantitat sostreta no es detecta cap contradicció, doncs tot i que va dir en la seva declaració davant la Batllia que el recurrent li va tornar els diners, a l'acte del judici va dir que li van tornar els 50 euros intervinguts a l'acusat i la resta els hi va pagar l'asseguradora, el que evidencia que o bé es va confondre en la seva primera declaració o es van recollir erròniament les seves manifestacions.

D'altra banda, com a mínim el recurrent hauria agafat els 50 euros dels que va intentar desfer-se i l'aplicació de l'article 199.2 del Codi Penal no té en compte el valor de la cosa sostreta, però, en qualsevol cas, havent admès el Sr.

R. que havia acudit dos cops al domicili de la Sra. B. aquella tarda va tenir temps i ocasió de desfer-se de part dels diners sostrets.

La impugnació es desestima.

III.-CONSIDERANT: que l'aplicació de l'excusa absolutòria al delicte de furt ha estat correctament rebutjada pel Tribunal de Corts, doncs en el moment dels fets el Sr. R. i la Sra. B. ja no estaven unides per una situació de fet equivalent al matrimoni, tal com exigeix l'article 227 del Codi Penal, ja que l'acusat va reconèixer que van trencar la relació a principis de l'any 2020 quan la Sra. B. li va dir que estava embarassada i fet de que poguessin trobar-se en alguna ocasió no significa que tinguessin la relació estable de convivència que requereix l'excusa absolutòria.

IV.- CONSIDERANT: que l'absolució del delicte menor de maltractament en l'àmbit familiar obliga a modificar la pena imposada que es fixa pel delicte major de furt amb accés il·lícit en casa habitada, en la pena de DOS ANYS DE PRESÓ condicional amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

V.- CONSIDERANT: que les costes es declaren d'ofici en haver-se estimat parcialment el recurs en aplicació de l'article 354.2 del Codi de Procediment Civil

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Seco

2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 14 de febrer de 2024 i, en conseqüència:

ABSOLDRE del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic.

CONDEMNAR Seco com a autor d'un delicte major de furt amb accés il·lícit en casa habitada en la pena de DOS ANYS DE PRESÓ condicional amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

3.- MANTENIR la resta dels pronunciaments de la sentència que no han estats modificats per aquesta resolució.

4.- DECLARAR d'ofici les costes de la apel·lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i

signem.