INTERCANVI D'INFORMACIÓ EN MATÈRIA FISCAL AMB SOL.LICITUD PRÈVIA (2000086/2016)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000086/2016 Núm. Rotlle: TSJA-0000006/2017

SENTÈNCIA 03-2017

PARTS:

Apel·lant: Calatayud

Representant: Sra. Raya

Advocat: Sr. Cañete

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Ribes

Advocada: Sra. Oller

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, trenta-ú de gener de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000086/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Calatayud va interposar en temps i forma demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. 20XXXX/2016, de 23 de novembre de 2016, que estimava parcialment el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent de la República Francesa, en aplicació de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, de 22 de setembre de 2009.

2.- Per sentència del 23 de desembre de 2016 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent, i ha declarat la resolució impugnada de GOVERN D'ANDORRA com ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de gener de 2017, la representació processal de la societat agent estima en substància que:

La manca de lliurament de l'expedient en fase administrativa ha causat indefensió a la societat agent, i no li ha permès consultar el mateix de forma completa i exhaustiva, malmetent-se així el seu dret a la jurisdicció i a la defensa.

La petició d'informació manca d'interès objectiu i legítim per quan: -l'eventual defraudació correspondria a la societat francesa i sobre aquesta les autoritats requeridores no han dirigit cap procediment d'inspecció, sinó únicament contra el Sr. ENTITY_10; -la segona demanda d'informació ha de ser rebutjada al igual que ho va ser la primera per quan la persona objecte de la petició segueix sent la societat andorrana; - l'eventual activitat no declarada correspondria a la societat francesa i no a la societat andorrana.

L'autoritat requeridora és l'Ambaixada francesa a Espanya, i com a tal no disposa de la legitimació per requerir informació de la societat andorrana, ja que no és l'autoritat competent segons l'establert a l'article 4 de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, de 22 de setembre de 2009, i a l'article 3 de la Llei 3/2009 del 7 de setembre, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia.

4.- En la seva contesta de data 25 de gener de 2017, el GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació i estima en substància:

La societat agent ha pogut consultar l'expedient durant la fase administrativa, sense que s'hagi vulnerat el seu dret a la defensa, ajustant-se l'actuació de GOVERN D'ANDORRA a les disposicions de la Llei 3/2009 i el reglament que la desenvolupa, així com als cànons jurisprudencials.

L'Estat requeridor ha detallat de forma suficient els motius i elements que permeten concloure que la informació sol·licitada és d'interès.

No existeix cap precepte legal que estableixi que la persona objecte de la demanda d'informació sigui la mateixa que aquella que és objecte d'investigació a l'Estat requeridor.

L'intercanvi de la informació no es veu limitat pel lloc de residència.

L'agregat fiscal que es troba integrat en el departament econòmic regional de Madrid és competent per tramitar les peticions d'intercanvi d'informació del territori andorrà, ja que té la condició d'autoritat competent en matèria d'intercanvi d'informació fiscal en el marc de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la República Francesa.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació dels articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 8 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el primer dels motius d'impugnació que articula la societat recurrent fa referència al fet que li va ser denegada còpia íntegra de l'expedient, a l'hora de formular el seu recurs d'oposició davant de l'Administració andorrana.

En termes generals, cal establir que no existeix obstacle legal que impedeixi l'accés de l'interessat a l'expedient, excepte en els cassos en què s'hagi declarat el secret total o parcial de la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, d'acord amb el que disposa l'article 8.2 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, en la redacció que li va donar la Llei 12/2014, de 26 de juny.

Ara bé, les circumstàncies que concorren en aquest cas no poden donar lloc a la declaració d'invalidesa de les actuacions administratives impugnades. En realitat, es tracta d'una situació equiparable a la que va ser examinada en les sentències d'aquesta Sala núm. 75-2016 i 76-2016, ambdues de 20 de novembre, per la qual cosa procedeix reproduir els arguments que van donar lloc a les esmentades resolucions. Com es va dir en aquells casos:

" ... la recurrent al·lega que va demanar còpia de l'expedient quan va formular el seu recurs d'oposició, i que la negativa al lliurament de la mateixa contravé l'article 109 del Codi de l'Administració.

En tractar-se d'una qüestió que fa referència al procediment, resulten aplicables de forma prioritària les disposicions de la normativa sectorial, que en aquest cas conté la Llei 3/2009 i el seu Reglament de desenvolupament, de 12 de novembre de 2014. Doncs bé, l'article 6 del Reglament, a més de preveure la possibilitat de decretar el secret total o parcial, d'acord amb l'article 8 de la Llei, estableix de forma general que, un cop iniciat el procediment, "existeix la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'Autoritat competent".

En aquest cas, la recurrent va tenir accés a l'expedient en la forma que preveu la referida disposició reglamentària, mitjançant consulta del mateix, i no consta que aquest fet li hagi causat cap tipus d'indefensió, ja que ha pogut exercir els medis de defensa que ha considerat oportuns, amb ple coneixement de causa, per la qual cosa s'ha de descartar que existeixi cap vici determinant de l'anul·labilitat de l'acte, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració".

En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.

Tercer.- Quant a la manca d'interès objectiu i legítim de la petició d'informació, la recurrent articula diversos motius que, en realitat, fan referència a la qüestió de fons que es troba sotmesa a investigació per part de les autoritats franceses, com són les relatives a qui s'ha d'atribuir l'activitat desenvolupada per la societat agent o per la seva filial francesa, que són dirigides per la mateixa persona física.

Els apartats d) i e) de l'article 4 de la Llei 3/2009 exigeixen que la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal exposi, de la manera més detallada i precisa possible:

"d) La finalitat per a la qual, en aplicació de la normativa fiscal de la Part requeridora, es demanen les informacions.

e) Els motius i els elements que permeten pensar que la informació sol·licitada pugui previsiblement resultar d'interès per a l'administració i l'aplicació de les disposicions fiscals de l'Estat requeridor, en relació a la persona mencionada a l'apartat a)".

En aquest cas, l'examen de l'expedient permet apreciar que aquestes condicions s'han complert de manera suficient, ja que la petició adreçada per les autoritats franceses exposa de forma precisa les circumstàncies que la justifiquen, que consisteixen en la utilització per part de l'entitat recurrent dels mitjans materials i humans de la seva filial francesa per tal de realitzar determinades prestacions en favor de clients d'aquesta nacionalitat, cosa que l'autoritat requeridora considera que podria constituir un frau consistent en localitzar a l'estranger, concretament a Andorra, una xifra de negocis realitzada en realitat a França.

En aquestes condicions, no es pot posar en qüestió que la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal es troba a bastament justificada, tant pel que fa a la finalitat que es pretén aconseguir com als elements que justifiquen que la informació sol·licitada pot resulta d'interès per a l'autoritat requeridora.

A més, cal tenir en compte que la sentència d'aquesta Sala núm. 45-2015, de 25 de juny, ja va declarar que:

" ... ni la Llei 3/2009 ni el seu Reglament, ni tampoc l'Acord entre els governs andorrà i francès sobre intercanvi d'informació en matèria fiscal exigeixen que l'autoritat requeridora hagi d'aportar una acreditació dels elements que justifiquen la sol·licitud, sinó que només ha d'exposar de forma suficientment concreta les raons per les quals considera que la informació es troba a disposició de la part requerida.

Com diu la sentència apel·lada, les autoritats andorranes no han de resoldre les diferències que enfronten els recurrents amb l'Administració tributària francesa".

Procedeix, doncs, desestimar aquest segon motiu d'impugnació.

Quart.- En darrer terme, s'al·lega que l'autoritat requeridora no és la competent en la matèria, ja que la petició d'intercanvi procedeix de l'ambaixada de la República Francesa a Madrid.

L'article 3.a) de la Llei 3/2009 estableix que:

"L'expressió autoritat competent designa en el cas del Principat d'Andorra, el ministeri encarregat de les finances, i en el cas de l'Estat tercer concernit, l'autoritat competent establerta per aquest".

Per la seva part, l'article 4.c) de l'Acord entre els Governs andorrà i francès per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 22 de setembre de 2009, disposa que el terme "autoritat competent" designa "en el cas de França, el ministre de Finances o el seu representat autoritzat".

En el cas que ara s'examina, la petició d'intercanvi d'informació apareix subscrita per l'agregada fiscal incardinada en l'Ambaixada de França a Espanya, però que depèn a aquests efectes de la Direcció General de Finances Públiques, com resulta de l'encapçalament de la petició. En conseqüència, no es pot negar que es tracta d'un representant autoritzat del Ministeri de Finances francès, als limitats efectes en què es pot revisar aquesta qüestió per part de les autoritats andorranes.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Calatayud" contra la sentència dictada el 23 de desembre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.