FUNCIÓ PÚBLICA- Cos de policia. Jubilació voluntària. Procedeix quan concorren el requisits legals, encara que l'interessat estigui subjecte a un procediment disciplinàri. TSJA-047/13

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0059-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-047/13

SENTÈNCIA 10-2014

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN

Representant: Sra. Escolano

Advocat: Sra. Expósito

Apel·lat: Sr. Villegas

Representant: ídem

Advocat: ORG_0

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-vuit de març de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0059-1/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 18 d'octubre de 2013 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada pel Sr. Villegas i va anul·lar la resolució del M.I. GOVERN de 18 de juliol de 2012, que havia acordat la suspensió del tràmit de la sol·licitud de jubilació anticipada que havia presentat l'agent en data 30 de març de 2012, i va reconèixer el seu dret a acollir-se de forma immediata a la referida jubilació.

2.- La representació del M.I. GOVERN va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en el qual argumenta que la sol·licitud de l'agent suposa un frau de llei, ja que pretén defugir les conseqüències del procediment sancionador que li va ser incoat, i que es troba suspès a l'espera del resultat del procediment penal que igualment se segueix contra l'interessat. Considera que la jubilació faria inviable aplicar les possibles sancions que hom l'imposés, mentre que una hipotètica separació del servei faria que l'agent no es pogués acollir al règim de jubilació dels funcionaris.

3.- La representació del Sr. Villegas s'ha oposat al recurs i ha demanat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta de les actuacions, l'agent va ser detingut per la presumpta comissió de determinades infraccions penals, per raó de les quals se segueix el corresponent procés davant de la Secció d'instrucció de la Batllia. Com a conseqüència d'aquests fets, el Ministeri de Justícia i Interior li va incoar un expedient sancionador i va adoptar la mesura cautelar de suspensió provisional, amb pèrdua de l'uniforme, l'arma, la credencial i les retribucions corresponents, així com la prohibició d'entrar a les dependències de la Policia sense autorització. En la mateixa data -30 de març de 2012-, el Ministeri va suspendre la tramitació de l'expedient fins a la resolució del procediment penal, d'acord amb l'article 111 de la Llei qualificada del Cos de Policia.

El mateix dia en què es va iniciar el procediment disciplinari, l'interessat va formular una sol·licitud per tal de jubilar-se anticipadament, però aquesta petició va quedar suspesa, en virtut de la resolució impugnada en aquest procés, fins al moment en què es resolguessin els procediments penal i disciplinari que se segueixen contra el recurrent.

Com que no es discuteix que l'interessat reuneix les condicions legals per a obtenir la jubilació voluntària, la qüestió litigiosa es redueix a determinar si resulta procedent suspendre la tramitació de la seva sol·licitud, pel fet de què encara no s'han resolt els procediments sancionadors (penal i disciplinari) que s'adrecen contra el recurrent.

Tercer.- La sentència apel·lada ha entès correctament que els efectes derivats de la mesura cautelar de suspensió provisional han d'estar previstos per la llei i que, en aquest cas, l'article 108.2 de la Llei qualificada del Cos de Policia només preveu una conseqüència en relació amb la jubilació voluntària, quan afirma que "la suspensió provisional interromp, així mateix, el transcurs del temps de servei al Cos perquè es pugui tenir dret a la jubilació voluntària".

Aquesta conseqüència és coherent amb la naturalesa pròpia de la suspensió provisional, ja que la privació temporal de l'exercici de les funcions que són pròpies del càrrec ha de comportar que aquest període no es tingui en compte als efectes del temps de servei que es requereix per accedir a la jubilació anticipada.

Ara bé, aquesta previsió legal no resulta aplicable als supòsits en què els funcionaris ja han prestat serveis durant el temps necessari i, per això, tenen dret a la jubilació voluntària. En aquests casos, la llei no impedeix ni paralitza l'exercici d'aquest dret per causa de la suspensió provisional, de manera que s'ha de considerar que la decisió impugnada no té el necessari recolzament legal.

Quart.- L'Administració argumenta que la jubilació faria inviable aplicar les hipotètiques sancions que es puguin imposar en el procediment disciplinari i que, des d'aquesta perspectiva, la sol·licitud de l'agent incorre en frau de llei.

És cert que la jubilació seria incompatible amb l'aplicació de bona part de les sancions que contempla la Llei qualificada del Cos de Policia. Tanmateix, aquestes sancions, per la seva pròpia naturalesa, estan vinculades al manteniment de la relació de serveis, ja que despleguen els seus efectes sobre la mateixa, ja sigui extingint-la (en el cas de la separació del servei) o interrompent-la (en el cas de la suspensió de funcions).

A manca de previsió legal expressa, la tramitació d'un procediment disciplinari no impedeix, però, l'extinció de la relació de servei per altres causes. De la mateixa manera que un procediment d'aquesta naturalesa no paralitzaria la jubilació forçosa per edat, tampoc s'aprecia cap raó que faci inviable la jubilació voluntària, quan es reuneixen les condicions exigides.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. GOVERN contra la sentència dictada el 18 d'octubre de 2013 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.