CASS Alta mèdica patologies consolidades, invalidesa per accident de treball (TSJA-020/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0011-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-020/12

S E N T È N C I A NÚM. 10-2013

PARTS:

Apel·lant: Espada

Representant: Amador

Advocat: Serra

Apel·lada: CASS

Representant: Canales

Advocat : Peña

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0011-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 7 de febrer de 2012 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Espada contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en que sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 30 de setembre i 20 de desembre de 2010, reposant-lo en la situació de baixa laboral amb efectes de l'11 d'octubre anterior, o bé, subsidiàriament, que li fos reconeguda una invalidesa derivada d'accident de treball amb un grau d'IPP no inferior al 60 per cent.

2.- El Sr. Espada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual reprodueix substancialment els mateixos arguments que ja va mantenir en la primera instància, i sol·licita el manteniment de la baixa laboral o, de forma subsidiària, l'atorgament d'una pensió d'invalidesa en la quantitat sol·licitada del 60 per cent. Pel que fa a aquesta darrera, considera que la sentència ha incorregut en un error en la valoració de la prova pericial i que, en tot cas, s'ha de reconèixer l'element professional, ja que l'interessat ha patit una pèrdua total d'ingressos.

3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, la part apel·lada va presentar l'escrit corresponent, en el qual va reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havia formulat. L'apel·lant no va evacuar aquest tràmit.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La primera de les qüestions debatudes en aquest procés té per objecte examinar si resultava procedent l'alta mèdica acordada per la CASS amb efectes del dia 11 d'octubre de 2010 i ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.

L'article 146 de l'esmentada llei disposa que "l'àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, convocar les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels fets i de la situació que va ser la causa origen de la prestació".

L'apartar 2n. del mateix precepte disposa que "quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a la vista de les seves activitats de comprovació i després d'haver escoltat als prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l'alta mèdica".

D'altra banda, l'article 149 de la llei determina que les prestacions econòmiques per incapacitat laboral s'estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica, i que "les pròrrogues s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any que segueix la primera constatació mèdica, sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l'activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon".

En darrer terme, segons l'article 151 de la llei, "la prestació econòmica d'incapacitat temporal s'extingeix pel decurs del termini màxim establert, per ser donada d'alta la persona assegurada, per haver-li reconegut la prestació d'invalidesa o per mort de la persona assegurada".

Tercer.- Como ha declarat una reiterada jurisprudència relativa a la normativa anterior, que resulta perfectament aplicable en el present cas, d'aquesta regulació en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'alemanys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- .- En el cas que ara s'examina, el resultat dels dictàmens pericials és concloent en el sentit de què les patologies que presenta el recurrent es trobaven consolidades. Així resulta de l'informe de l'Àrea de Medicina Legal i Forense (foli 95), segons el qual "la patologia cervical no ha presentat canvis significatius a nivell radiològic des del moment de l'accident laboral fins a l'actualitat", de manera que "donat el temps d'evolució, es pot considerar estabilitzada".

En el mateix sentit es pronuncia l'informe pericial psiquiàtric (foli 109), el qual afirma que "tant la patologia cervical com psiquiàtrica estan consolidades, ja que tenen ambdues més de dos anys d'evolució".

El contingut d'aquests informes obliga a concloure que les resolucions de la CASS que van donar d'alta l'interessat resulten ajustades a dret, ja que, segons la normativa a què s'ha fet referència, la patologia es troba actualment estabilitzada. És cert que l'agent pateix una degeneració de les vèrtebres cervicals, però aquest fet no altera la referida conclusió, tot i que la posterior evolució de la malaltia podria donar lloc a una nova situació de baixa laboral, en funció de les circumstàncies que concorrin.

Procedeix, doncs, desestimar aquest primer motiu d'impugnació.

Cinqué.- Pel que fa a la valoració de la invalidesa per accident de treball, la sentència apel·lada ha considerat que resulta ajustada a dret la resolució de la CASS, que va valorar l'element objectiu en un 35,6%, descartant les conclusions de l'informe pericial, que el xifren en un 40%.

Si es comparen els respectius informes de l'Àrea de control sanitari de la CASS i de l'Àrea de Medicina Legal i Forense, s'observa que ambdós coincideixen en la valoració de les seqüeles del raquis cervical, que estableixen en un 30%. L'única discrepància es produeix quant a la radiculàlgia, que la CASS valora en un 8%, mentre que els perits processals ho fan en un 10%.

D'altra banda, resulta clar que la patologia psiquiàtrica no deriva específicament de l'accident de treball ni resulta invalidant per a l'exercici d'una activitat laboral, com posa de relleu l'informe pericial psiquiàtric.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació de particular importància per als òrgans jurisdiccionals, aquests no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, de manera que poden dur a terme una valoració crítica dels informes tècnics i apartar-se en allò que considerin procedent de les seves conclusions, de manera raonada.

En el cas que ara s'examina, les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, que ha confirmat els pronunciaments de la CASS, resulten coherents amb els diversos elements probatoris que consten en les actuacions, de manera que s'ha de confirmar íntegrament la resolució impugnada. En efecte, resulta plenament ajustada l'atribució d'un 8 per cent d'IPP per la radiculàlgia, quan la mateixa es determina només per mitjà de la pressió del punt d'Erb i no s'aprecia una limitació de la mobilitat addicional a la de les pròpies vèrtebres afectades.

Sisè.- Pel que fa a l'element professional, la sentència impugnada ha considerat aplicable el Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, que va ser aprovat per Decret de 12 de gener de 2011. Ara bé, la disposició final d'aquest Reglament determina que només produirà efectes des de l'entrada en vigor de la Llei de la seguretat social, en tot allò que sigui favorable als interessats.

La disposició transitòria 5ª del Reglament, en la mesura en què estableix que l'element professional només serà aplicable quan el grau d'invalidesa arribi, com a mínim, a un 50%, no és una disposició favorable als interessats, ja que no existia anteriorment una tal limitació. En conseqüència, el Reglament no resulta aplicable en aquest punt al supòsit que s'examina, atès que les resolucions administratives són de data anterior a la seva entrada en vigor. Procedeix, doncs, resoldre la qüestió litigiosa conforme a la normativa i a la jurisprudència anterior.

Setè.- Com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".

De la mateixa manera, les sentències núm. 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97-09, de 28 de febrer de 1997, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".

Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència núm. 00-37, de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral.

En aquest cas, no consta que la pèrdua d'emoluments derivi només de l'accident de treball, ja que els informes pericials posen de relleu que l'agent pot continuar desenvolupant activitats retribuïdes, fins i tot al sector de la construcció (foli 110).

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula l'interessat, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Espada contra la sentència dictada el 7 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.