Contracte de préstec: determinació del seu caràcter civil o mercantil.- Prescripció extintiva (151/04)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 20 DE GENER DE 2005

Contracte de préstec: determinació del seu caràcter civil o mercantil.- Prescripció extintiva de les accions derivades de la manca de pagament d'un xec per extingir un préstec personal.- Prescripció extintiva de les accions derivades dels contractes mercantils: termini de prescripció.- Compensació del deute: requisits

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Vaquero va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda contra el Sr. Pérez, en reclamació de la quantitat de 67.077,57 EUR, juntament amb els interessos comptabilitzats al tipus legal a partir de la data del 17 de juliol de 1995, subsidiàriament, a partir de la data del 31 de juliol de 1997, i més subsidiàriament, a partir de la data de contesta a la demanda, en concepte de pagament d'un xec entregat el dia 17 de juliol de 1995, per aquest darrer a la Sra. Vaquero, d'un import de 440.000 FF però que no va poder cobrar per provisió insuficient.

II.- El Sr. Pérez va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons, es va oposar a la demanda, contestant que el xec litigiós havia estat compensat i liquidat amb motiu de la venda de la meitat del negoci: restaurant Le Provençal, que fou realitzada el dia 14 de gener de 1997.

III.- Per sentència de data 18 de juny del 2004, l'Honorable Tribunal de Batlles secció civil, donant lloc a la demanda de la part agent, va condemnar el Sr. Pérez a pagar a la Sra. Sra. Vaquero, la quantitat de 67.077,57 EUR, juntament amb els interessos guanyats per aquesta suma a comptar del 31 de juliol de 1997, i al pagament de les costes processals causades.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Pérez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- S'ha de resoldre prèviament l'excepció de la prescripció mercantil formulada pel Sr. Pérez. En dret andorrà prescriuen als tres anys les accions que es deriven dels contractes mercantils amb la finalitat de donar seguretat i fermesa a les transaccions d'aquesta mena. Però en contra del que al·lega la part que recorre, aquesta normativa no és aplicable al present cas, atès que el xec impagat, que fonamenta les pretensions de la part actora, no fou entregat en el marc d'un contracte de compra venda mercantil per pagar mercaderies, sinó que com ho reconeix el Sr. Pérez, en el seu escrit de contesta a la demanda, el taló litigiós fou lliurat en garantia d'un préstec personal rebut de la demandant. Un préstec entre dues persones particulars, no és cap contracte mercantil sinó exclusivament civil per raó del seu objecte, amb independència de que siguin o no comerciants les parts contractants, i amb independència també de la seva causa. En conseqüència, essent el contracte de préstec, un contracte de caràcter civil, les obligacions que se'n deriven prescriuen als trenta anys segons l'Usatge Omnes causae.

II.- Respecte al fons del litigi, la part que recorre reitera la seva argumentació segons la qual, el préstec concretitzat pel xec de 440.000 FF, fou atorgat per la Sra. Vaquero al Sr. Pérez, en el marc d'una relació mercantil d'adquisició conjunta d'un negoci, amb l'acord que la quantitat prestada s'aniria amortitzant amb els beneficis obtinguts de l'explotació del mateix; i que al final fou el dit préstec compensat amb la liquidació del negoci.

III.- És cert que segons escriptura pública de data 4 de desembre de 1995, ambdues parts varen adquirir en indivisió, en la proporció del 50% per a cada part, un fons de comerç de restaurant conegut per ORG_0, radicat al XXXX, mitjançant el preu de 2.500.000 FF. També és cert que segons escriptura pública de data 14 de gener de 1997, el Sr. Pérez va fer cessió a la Sra. Vaquero de tots els seus drets i accions relacionats amb el fons de comerç ORG_0, per un preu de 1.000.000 FF. Força és de constatar que no tant sol el preu de la cessió del 50 % del dit negoci està molt allunyat de l'import del préstec atorgat per la Sra. Vaquero al recorrent, i doncs molt insuficient per poder operar una compensació, sinó que consta en l'escriptura pública de data 14 de gener de 1997, que el Sr. Pérez ha reconegut haver rebut el preu pactat.

IV.- No existeix en autes, la més mínima prova que les parts hagin convingut que el préstec litigiós seria compensat pels beneficis del negoci o per la liquidació del mateix en el seu temps. A més a més, si s'havia practicat una compensació, com ho pretén la part que recorre, la mateixa hauria demanat a la part actora que se li retorni el taló litigiós que no tenia més objecte, cosa que no va fer.

V.- En consequencia, la manca d'acreditació de pagament del xec lliurat pel Sr. Pérez, per qualsevol mitjà, inclòs la compensació, imposa de confirmar la sentència impugnada, perfectament ajustada als fets i al dret.

VI.- La desestimació del recurs origina de carregar el pagament de les costes de segona instància a la part que recorre.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_5; confirmar la sentència de l'Honorable Tribunal de Batlles de data 18 de juny del 2004 en tots els seus extrems; condemnar el Sr. Pérez al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.