Contracte d'arrendament: concepte i característiques.- Interpretació dels contractes (0107/03)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

-2134-

SENTÈNCIA de 8 de gener de 2004

Contracte d'arrendament: concepte i característiques.

- Interpretació dels contractes.- Procediment de la disposició final segona de la Llei d'arrendament de finques urbanes: determinació del seu abast.- Indefensió.

- Legitimació passiva: efectes de la manca de legitimació

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal dels Srs. Cepeda i Manzanares va formular demanda de reclamació de quantitat, en data 13-7-2001, contra el Sr. Mena, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant al demandat a abonar a la part agent la quantitat de 661.936 ptes, amb més els interessos legals des de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

La part defenent va oposar-se a la demanda per escrit de data 21-9-2001 i va demanar que es dictés sentència acollint, en primer terme, una excepció d'incompetència de jurisdicció i de procediment inadequat i, subsidiàriament, que concorre l'excepció de manca de legitimació passiva i, quant al fons que es desestimi la demanda, amb imposició de les costes processals, per a tots els casos al·legats.

II.- l'Honorable Batlle va dictar sentència, de data 8-5-2003, essent la seva part dispositiva la que segueix: "DECIDEIX: que estimant en part la demanda interposada pels Srs. Cepeda i Manzanares ha de condemnar i condemna el Sr. Mena a abonar als agents la suma de TRES MIL NOU-CENTS SEIXANTA EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS (3.960,30), incrementada dels interessos legals a partir del dia 13 de juliol del 2001 i fins el dia de la total liquidació, així com el pagament de les despeses judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part defenent va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada per l'Honorable Batlle i va presentar llur escrit de conclusions, en data 16-9-2003, i en el que fonamentava les raons que permetien, al seu parer, la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada va formular el seu escrit de contesta a les conclusions, en data 7-10-2003, i va demanar la confirmació de la sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució d'aquest recurs d'apel·lació exigeix, en ares de la congruència de les sentències i de la necessitat de fonamentar les mateixes en l'ordenament jurídic, per tal que els justiciables puguin conèixer les raons o decisions que el Tribunal empra per acollir o refusar les seves pretensions (art. 10 i 86 CPA), efectuar un estudi individualitzat dels diferents motius d'apel·lació que esgrimeix la part recurrent. Així, s'ha de posar de manifest que combat tant les excepcions que va adduir a la instància i que foren rebutjades, com les pretensions subsidiàries quan a la manca de legitimació passiva i en relació al fons del litigi.

De conformitat amb les anteriors precisions, la part apel·lant argumenta, en primer terme, que el procediment s'havia de plantejar d'acord amb el que preveu la disposició addicional segona de la Llei d'Arrendaments, que fixa un procediment específic, més àgil i amb menys tràmits processals, que el procediment abreujat per a tots aquelles accions que s'exerciten amb l'objecte de resoldre els litigis, les relacions i les obligacions que es deriven de contractes d'arrendament i afegeix que, encara que no existeixi indefensió, les normes processals són d'ordre públic i de compliment obligat.

Aquest motiu d'apel·lació no pot ésser acollit per aquesta Sala. I els arguments que justifiquen el seu refús són els següents. En primer terme, aquesta Sala ja va tenir ocasió d'examinar en el Rotlle d'apel·lació núm. 56/03 la veritable natura del contracte que lliga a les parts, quan es cedeix onerosament per part del propietari a una mercantil un seguit d'apartaments per tal que aquesta, dins l'àmbit del seu gir o tràfic habitual, els exploti a través de la cessió a terceres persones. Així, en aquell moment ja es va advertir que la veritable natura dels contractes respon a l'entramat de drets i obligacions que s'estableixen, però no sempre a la denominació que les parts atribueixen al contracte, per la qual cosa correspon als òrgans judicials la qualificació dels mateixos a fi i efecte de concretar els drets i obligacions que d'ells es deriven, la seva interpretació o integració i els mecanismes processals connectats a determinats tipus contractuals. Doncs bé, en el present litigi, s'extreu que el contracte que lliga a les parts, encara que designades com a propietaris i la mercantil CONFORT RECEPTIU com a interessada en llogar, ens trobem front a un contracte que ja havia estat qualificat per aquest Tribunal de la següent forma: "I, des d'aquesta òptica, el contracte que persegueix la cessió d'uns apartaments per un període de temps i a canvi d'un preu, per tal que el cessionari pugui llogar-los durant la temporada turística s'ha de configurar com un contracte onerós, consensual i atípic, on s'empren solucions pròpies de diversos tipus contractuals, de tal forma que, a canvi de la percepció d'un preu cert pel cedent, el cessionari assumeix el risc de l'explotació dels mateixos durant la temporada turística i amb una durada determinada". Consegüentment, per aquesta primera raó ja no s'escau entendre que s'ha emprat inadequadament el procediment abreujat, atès que al no trobar-nos davant un contracte d'arrendament no esdevé d'aplicació la disposició addicional segona de la Llei d'Arrendaments de finques urbanes de 30-6-1999.

La segona raó que justifica el manteniment de la decisió presa per l'Honorable Batlle resideix en el fet que, al marge del que s'ha esmentat amb anterioritat, resulta que les parts en un mateix document estableixen dues relacions jurídiques diverses. Per un costat, el contracte que vincula als propietaris amb la societat i en virtut del qual es cedeix uns apartaments per l'explotació turística a canvi d'un preu i amb assoliment del risc de l'operació. I, per l'altre, el gerent de la societat compareix, s'afirma així en la lletra del contracte, en nom propi i en nom de la societat i assumeix l'obligació derivada del pagament dels consums elèctrics dels apartaments (..."agissant en son nom propre et au nom de sa Société"... Les consommations électriques de cette période seront à la charge de Mr. Mena", foli 17). I, per tant, amb ocasió de la documentació d'un contracte entre propietaris i una societat mercantil es pacta entre els propietaris dels apartaments i un tercer que aquest assumirà en nom propi els deutes per consum elèctric. Aleshores si en aquest litigi es dirigeix la demanda contra aquesta persona que només assumeix en nom propi aquest deute, pacte perfectament lícit a l'empara de l'autonomia de la voluntat, esdevé adequat tramitar el procediment a través de les disposicions previstes pel procediment declaratiu abreujat, tota vegada que el contracte que lliga als propietaris amb la societat no és un contracte d'arrendament i, perquè encara que s'admetés que ho és, l'assumpció del deute pel gerent de la societat no s'efectua com a obligació accessòria o garantia d'una obligació derivada del contracte entre propietaris i societat, sinó com una relació independent que diferencia aquesta obligació i el seu subjecte passiu de les altres que es deriven del contracte perfeccionat entre les parts.

I la tercera raó es troba en el fet que com molt bé s'argumenta per part de l'Honorable Batlle si s'utilitza un procediment, com el declaratiu abreujat, que atribueix a les parts més garanties que el procediment àgil previst per la Llei d'Arrendaments de Finques urbanes no es genera cap tipus d'indefensió, tota vegada que es tutelen perfectament els drets d'audiència, defensa i contradicció de les parts. I encara que la recurrent argumenti que no existeix menyscapte dels mecanismes de defensa, però que les normes són d'ordre públic i s'han d'aplicar obligatòriament, existeix el principi d'economia processal que impediria que la Sala decretés la nul·litat d'actuacions quan s'han respectat els principis constitucionals i processal. A més, caldria afegir que les raons enunciades amb anterioritat obsten també aquesta solució, perquè ja s'ha vist que el procediment que argumenta la recurrent com l'adequat no ho és a criteri d'aquesta Sala.

II.- El segon dels motius d'apel·lació que esgrimeix la part recurrent és el referent a la manca de legitimació passiva del Sr. Mena Quant a aquest extrem s'ha d'afirmar, en primer terme, que la manca de legitimació passiva, com a hipòtesi de legitimació ad causam i no ad processum, no pot motivar una inadmissió de la demanda sinó, que gaudint les parts de la capacitat processal per a ser parts, només pot donar lloc a una desestimació de la mateixa, quan s'observi que no pot ésser objecte de el defenent de les pretensions que articula la part agent. I des d'aquesta òptica s'han d'examinar els arguments de la recurrent que assenyalen que el contracte que es troba a les actuacions no fou signat a títol personal pel defenent i que les actuacions posteriors de la part agent, així com les proves de confessió en judici abonen aquest resultat.

Pel que fa a aquesta al·legació, resulta que si s'analitza el contracte, quan es contempla la forma de comparèixer de les parts i quan s'estableixen les obligacions i drets de les mateixes s'afirma el que segueix (foli 17): "agissant en son nom propre et au nom de sa Société"... Les consommations électriques de cette période seront à la charge de Mr. Mena" i correspon ara examinar si aquesta obligació que s'atribueix al Sr. Mena en el contracte ha estat assumida per ell a través de la manifestació del seu consentiment que, en aquest cas, s'hauria de palesar amb la seva signatura. I des d'aquesta òptica, resulta que en el contracte es diu que el Sr. Mena actua en nom de la mercantil CONFORT RECEPTIU i en nom propi i, precisament en aquest darrer assumeix l'obligació de pagament d'uns consums elèctrics, a la vegada que en el contractes es preveu (foli 18) que es signi el mateix per la societat i a títol personal.

Si la Sala procedeix a l'anàlisi de les signatures resulta que només apareix una signatura, sota el nom de Mena, però aquesta s'acompanya de les sigles P.P. (per poder) i amb el segell de la mercantil, el que ha de portar al Tribunal a entendre que el Sr. Mena ha signat el contracte només en nom i representació de la societat limitada CONFORT RECEPTIU, però no a títol personal, atès que només existeix una sola signatura. I esdevé difícil mantenir que la seva signatura, acompanyada de les sigles P.P. i del segell de la societat poden indicar també que manifesta el seu consentiment a títol personal, no solament perquè caldria haver procedit a signar en dues ocasions o bé sense les limitacions derivades de les sigles i el segell de la societat, sinó perquè l'assumpció d'obligacions a títol personal exigeix que el consentiment de l'obligat resti suficientment expressat i amb el material que es troba a les actuacions no pot aquesta Sala assolir aquesta conclusió.

I a les anteriors consideracions, s'han d'afegir els actes coetanis i posteriors de les parts que esdevenen útils per a aprehendre quina fou la veritable voluntat de les parts intervinents. Si atenem als actes posteriors resulta que la part agent (folis 21 i 22) reclama a la mercantil CONFORT RECEPTIU els imports derivats del consum elèctric, segons s'extreu de les cartes adreçades a aquesta Societat per la part agent en dates 8-5 i 18-5-2000. I s'indica que la quantitat que es reclama en aquest concepte és de 661.936, a la vegada que consta a les actuacions que es va intentar cobrar un efecte envers la mercantil Confort Receptiu Sl per aquest import i que va resultar impagat (cfr. foli 30). Aquests actes posteriors evidencien que les parts coneixen que el Sr. Mena no havia assumit a títol personal l'obligació d'abonament dels consums elèctrics i que, en conseqüència, es tractava d'una obligació que corresponia abonar a la societat que explotava els apartaments cedits per la temporada turística, com així reconeix el President de la mercantil en la prova testifical quan contesta les preguntes 5 i 8. I, en darrer terme, s'ha d'afegir també que el President de la Societat Confort Receptiu, S.L. afirma que en el present afer les actuacions del Sr. Mena ho han estat en nom i representació de la societat i que de la prova de confessió en judici del Sr. Mena no s'extreu que restés obligat a títol personal, perquè afirma que és cert que en el contracte es preveia que els deutes derivats del consum elèctric ell els assumiria (posició tercera, com ja ho ha constatat aquest Tribunal, atès que aquesta era la redacció del contracte, però en les posicions primera i segona s'encarrega d'aclarir que el contracte només es va signar en nom de la societat i mai en nom propi.

De conformitat amb les consideracions anteriors, s'ha d'entendre que la part defenent no va assumir en nom propi el pagament dels consums elèctrics derivats de l'explotació dels apartaments cedits per la temporada turística a Confort Receptiu, S.L i, per consegüent, procedeix estimar aquest motiu d'apel·lació i desestimar la demanda dirigida contra el Sr. Mena

III.- L'èxit del recurs d'apel·lació es tradueix en la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (cfr. Novel·la 82, capítol X) i quant a les costes de primera instància el refús de la demanda instada per la part agent el fa creditor a la imposició de les costes processals d'aquella instància (Codi 7,51,5).

Decisio

Atesa la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Mena contra la sentència de data 8-5-2003, dictada per l'Honorable Batlle en les actuacions de procediment declaratiu abreujat núm. B-0676-9/2001, de les quals deriva aquest Rotlle, i declarem que hem de desestimar la demanda presentada per la representació processal dels Srs. Cepeda i Manzanares contra el Sr. Mena i absolem aquest darrer de totes les pretensions instades en la seva contra. Procedeix imposar a la part agent les costes de primera instància i no s'escau efectuar pronunciament de les costes d'aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.