Vici del consentiment - Compra d'accions (TSJC 170/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000170/2016 ORIGEN: 6100777/2013 - 00

NIG: 5300542120140001210

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Azorin va interposar demanda, de data 16-01-2014, envers l'entitat financera Castilla, S.A., en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a la defenent al pagament de la suma de 200.000 euros, més la quantitat de 32.944,11 euros en concepte d'interessos perduts sobre el capital, amb més els interessos legals i les costes processals.

La representació processal de Castilla, S.A. va oposar-se a la demanda, per escrit de data 6-03-2014, segons el qual va articular l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció i quant al fons va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-02- 2016, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que estimem l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció aixecada per la representació processal de la societat Castilla, sa, i absolem aquesta darrera de les pretensions que contra ella es dirigien , fent imposició a la part demandant de les costes processals ocasionades a la societat Castilla, SA, de conformitat amb el que disposa el IV. CONSIDERANT de la present resolució judicial".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 27-05-2016, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i en mèrits dels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància.

Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 8-07-2016, en virtut de les consideracions contingudes, demana la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, exposa que l'agent exercita una acció d'anul·labilitat i aplica la prescripció de quatre anys. Esdevé erroni entendre que estem davant un supòsit d'anul·labilitat i no de nul·litat. Considera, en atenció als fets que exposa, que la declaració de voluntat que es va emetre no correspon amb la que realment es volia produir i que aquest error és essencial i excusable, de manera que s'hauria d'haver donat lloc a la nul·litat per vici del consentiment, com així ja va fer la STSJA de 18-04-2013 (Rotlle 211/12).

En segon terme, el tribunal inicia el còmput de la prescripció de quatre anys des de la data en que la recurrent va trametre una carta a l'INAF quan la data que s'hauria de tenir en compte no és la petició d'empara a l'INAF sinó la de la contesta de 18-06-2012.

En tercer terme, i de forma subsidiària, considera que de manera sorprenent i incongruent es desestima la demanda amb fonament a la prescripció mercantil de 3 anys. Entén que no pot ser aplicable perquè estem davant d'una acció de nul·litat o per quant la prescripció de 4 anys s'ha de computar el seu inici des de la resposta de l'INAF i tampoc estaria prescrita.

II.- El primer motiu del recurs considera que erròniament el tribunal ha entès que s'exercita una acció d'anul·labilitat i no de nul·litat. Esmenta una sèrie d'elements (absència de contracte de gestió, seguiment de les instruccions de l'entitat financera, oferiment de les accions de Lehman Brothers, informació essencial incorrecta, intent de solució extrajudicial) que recauen sobre l'objecte del contracte, la seva substància o condicions i que va donar lloc a una declaració de voluntat que no es correspon a la que volia realment el client. Assenyala que es tracta d'una errada essencial, que va motivar l'adquisició del producte, alhora que esdevé excusable ja que no podia conèixer la veritat fins a la pretesa data d'amortització. Per tant, afirma que s'hauria d'haver donat lloc a la nul·litat derivada de la concurrència d'un vici del consentiment.

Aquesta Sala ha posat de manifest ja en la seva sentència de 23-10- 2008 que els vicis del consentiment donen lloc a l'anul·labilitat del contracte i no a la nul·litat de ple dret, i malgrat aquesta afirmació, citada per la sentència de la Sala de 18-04-2013, en aquesta darrera es qualifica d'acció de nul·litat la derivada d'un vici del consentiment, de manera que requereix ara un seguit de precisions entorn de la natura de l'acció exercitada i del seu règim jurídic.

La concurrència d'un error en una de les parts contractants pot donar lloc a dos règims diversos: un, la concurrència d'una errada obstativa, segons el qual s'emet una declaració de voluntat que divergeix de la voluntat volguda. Així, la voluntat interna s'ha format correctament però la declaració que s'exterioritza no coincideix amb ella. Estem davant d'un supòsit de dissens que dóna lloc a la nul·litat absoluta del contracte per absència de consentiment. I dos, el supòsit de l'error vici o propi, en el que la voluntat es forma amb la incidència d'un error, de manera que la voluntat que es declara és la que es vol, però es troba afectada per l'errada. Aquest error vici ha de recaure sobre l'objecte, substància o condicions del contracte i ha de qualificar-se d'essencial i excusable.

Els contractes que la voluntat d'alguna de les parts es troba afectada per vicis del consentiment no comporta la nul·litat radical o absoluta del contracte sinó que es confereix a la persona que ha patit el vici una acció d'impugnació del contracte, que dóna lloc a l'anul·labilitat del mateix. I si bé, quant a les conseqüències del triomf de l'acció, aquestes són les mateixes que les de la nul·litat de ple dret (retorn de les prestacions), existeixen clares diferències pel que fa a la legitimació i al termini d'exercici de l'acció.

En el cas que ens ocupa, raona adequadament la sentència d'instància que el recurrent exercita una acció principal fonamentada en la concurrència d'una error-vici en la formació de la seva voluntat, en virtut del qual degut a la incorrecta informació sobre riscos i venciment, va adquirir unes accions de Lehman Brothers.

Aquest tipus d'ineficàcia derivada de la concurrència d'un vici del consentiment es caracteritza per ésser claudicant i estructural. I la legitimació correspon a aquell que ha patit el vici del consentiment i des del moment en el qual ha cessat el vici del consentiment. El termini d'impugnació el situa la doctrina, a diferència de la nul·litat radical, en quatre anys per aplicació analògica del remei de la restituio in integrum (cfr. Codi 2,53,7-1) i per així acomodar-se als règims dels ordenaments jurídics de l'entorn que diferencien el tractament de l'absència de consentiment, que provoca la nul·litat absoluta, de la existència d'un vici del consentiment que permet l'afectat provocar que l'eficàcia del contracte claudiqui en el termini indicat.

Consegüentment, amb les anteriors consideracions, no hi ha dubte que en el cas que ens ocupa ens trobem front a la denúncia d'un error, com a vici del consentiment, que ha provocat, a criteri del recurrent, una formació inadequada de la voluntat interna que ha donat lloc a la compra d'unes accions sense conèixer adequadament, i de manera excusable, el seu règim de riscos.

Aleshores, cal determinar el moment d'inici de l'acció o dies a quo del termini d'exercici de la mateixa per a determinar si la pretensió exercitada per la part agent es troba o no prescrita.

Quant al cessament de l'errada en que hauria incurregut la part agent, aquesta va tenir coneixement, segon ell mateix exposa (foli 105), en la carta de 27-01-2012 que adreça a l'INAF, que fou al desembre de 2008 quan va tenir coneixement que en el compte de Castilla mancaven 200.000 euros i que, posat en contacte amb el Banc, va tenir coneixement que el descompte es devia a que s'havien adquirit accions de Lehman Brothers i que aquesta societat havia fet fallida.

Per tant, no pot ésser acollit el motiu relatiu a que el tribunal s'equivoca al qualificar l'acció d'anul·labilitat i reconèixer a la mateixa un termini de quatre anys, ni tampoc que el dies a quo de l'acció s'iniciaria quan es rep la resposta de l'INAF, atès que la fita temporal que genera que el termini comenci a córrer rau en el coneixement del vici o defecte del consentiment i aquest és clar que es coneixia ja al desembre de 2008.

III.- De manera subsidiària, qüestiona que el tribunal apliqui la prescripció mercantil perquè resulta sorprenent i incongruent que estimi una prescripció de quatre anys per vici del consentiment i resolgui apreciant una prescripció mercantil de tres anys.

Aquesta Sala no aprecia cap incongruència en la resolució d'instància. En efecte, la part dispositiva de la sentència exposa que s'aprecia l'excepció peremptòria de prescripció, i en el II Considerant examina la prescripció de les dues accions exercitades: la principal, concurrència de l'error com a vici del consentiment, i la subsidiària, pretensió de responsabilitat contractual.

I és després d'apreciar la prescripció de l'acció principal, i precisament per a ésser congruent i donar resposta a totes les pretensions de la part agent, analitza el jutjador d'instància l'acció subsidiària. I l'òrgan judicial qualifica el contracte pel qual s'apertura un compte corrent que té per objecte la realització de diferents operacions d'inversió, i que aquesta activitat correspon al gir o tràfic habitual de l'entitat financera (cfr. Art. 2 Decret 4-10- 1969), com a mercantil. En conseqüència amb aquesta qualificació, compartida per la Sala, el termini de prescripció d'una pretensió per a exercir responsabilitat derivada d'un eventual incompliment del contracte esmentat és de tres anys, de manera que també quant a l'acció subsidiària s'ha escolat el termini per a exercitar-la i, per tant, el motiu també ha de ser desestimat.

Decisio

IV.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (Codi 7,51,5).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Azorin contra la sentència, de data 25-02-2016, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.