Recurs d'apel·lació sobre indemnització per desistiment justificat per retard salarial

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornella Solà Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ORG_0

Representant: Sra. Barberá

Advocat: Sra. Manzano

Apel·lat: Sra. Giner

Advocat: Sra. Sancho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: LABORAL. Desistiment justificat. Article 91.1c) Llei laboral: retard en el pagament del salari. Valoració probatòria.

SENTÈNCIA 000165/2024

Andorra la Vella, 26 de setembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 29 de setembre de 2023, la representació processal del senyor Giner interposà demanda pel procediment laboral contra la societat ORG_0, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 23.043,32 EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador; a declarar a la CASS l'esmentada quantitat; i a satisfer les totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 12 de setembre de 2023, el senyor Giner va acceptar en qualitat d'acompte l'import dipositat per la societat defenent al seu favor en concepte de liquidació laboral, que ascendia a 892,69 EUR nets.

3.- En data 30 d'octubre de 2023, l'administradora única de la societat ORG_0 contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a la part agent.

4.- La senyora Batlle d'instància va dictar Sentència en data 3 d'abril de 2024, amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Estimar la demanda presentada pel Sr. Giner contra la societat ORG_0 i condemnar a aquesta darrera al pagament a favor del Sr. Giner de la quantitat de 23.043,32.- euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat del treballador, i condemnar a la part defenent a declarar a la CASS la quantitat esmentada a favor de l'agent.

Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part defenent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat ORG_0 en considerar que la mateixa conté una errònia valoració probatòria i haver a més afavorit al senyor Giner, vulnerant els seus drets i infringint les normes processals. Succintament considera que el pretès incompliment greu de les mesures de seguretat en el treball i l'assetjament laboral no han estat acreditades i, en relació a l'incompliment de la normativa laboral consistent en retards en el pagament del salari, posa de relleu que el treballador mai es va queixar de què el salari se li pagués a través de xecs, i que el retard en el pagament del salari es redueix a 6 ocasions, que s'han de considerar puntuals, tenint en compte que la relació laboral va perdurar durant 18 anys. Considera també que el comportament de l'òrgan d'instància durant la celebració de la vista oral va beneficiar de forma intolerable al treballador. Demana (sic) que es tingui per formalitzat el seu recurs d'apel·lació .

6.- La representació lletrada del senyor Giner s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la seva desestimació, amb imposició a la part recurrent del pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si el desistiment laboral presentat pel senyor Giner és justificat i, en el seu cas, si li correspon alguna mena d'indemnització.

La resolució d'instància considera que, tot i no haver-se acreditat suficientment per part del treballador els maltractaments de paraula i psicològics que denuncia, ni tampoc que el senyor Giner hagués hagut d'efectuar tasques que no es corresponien a la seva categoria professional, el retard en el pagament dels salari que la mateixa detalla justifica el desistiment laboral del treballador i li dona dret a percebre l'import per ell reclamat en concepte d'indemnització, que considera correctament calculada.

Segon.- No és discutit entre les parts litigants que la seva relació laboral es va iniciar en data 2 de maig de 2005, mitjançant un contracte verbal. Tampoc és discutit que el senyor Giner treballava al negoci la LF, de titularitat de la societat ORG_0, tractant en tot moment amb el senyor JB, quant a patró; ni que en data 17 de maig de 2020 van formalitzar el contracte laboral per escrit, ni tampoc que des del dia 8 de juny de 2022 fins al 4 de setembre de 2023, el senyor Giner va romandre en situació de baixa laboral.

La discussió entre les parts es centra en si el retard en el pagament del salari al senyor Giner, que la societat B va reconèixer ja en l'escrit de contesta a la demanda d'instància, és motiu suficient per justificar el desistiment laboral del treballador. Noti's que les altres dues causes invocades en la carta del treballador i abans esmentades, la resolució d'instància les descarta per manca de prova suficient i el treballador ho ha acceptat en no haver interposat recurs d'apel·lació contra de la mateixa.

Tercer.- Constitueix ja doctrina constant, posada de relleu entre altres Sentències en la de data 18 de gener de 2024, dictada en el marc del rotlle TSJC-296/23, que:

"El salari ostenta una triple dimensió. Des d'una perspectiva social, suposa la principal -sovint única- font d'ingressos del treballador a través de la qual assegura la seva subsistència i de la seva família; també té una connotació econòmica perquè correspon al valor que s'assigna al treball. En darrer lloc, i des d'una perspectiva jurídica, suposa la contraprestació a càrrec de l'empresari derivada d'una prestació de treball. I és aquesta configuració especial el què permet entendre que la manca de pagament del salari, també el seu pagament amb retard, no es pot assimilar a una situació de mora clàssica en el dret de crèdit, sinó que en atenció a les seves particularitats i en tractar-se del peculi que permetrà al treballador i família, desenvolupar-se en la societat de manera digna, l'eventual incompliment per part de l'empresari a les seves obligacions en aquest àmbit resulta especialment rellevant.

En aquest sentit, hem tingut ocasió d'establir que "l'obligació per part de l'empresa de pagar puntualment el salari constitueix el deure cabdal de l'empresari que no se'n pot exonerar de cap manera, llevat del cas de força major" (Sentència de 29-11-2011, rotlle TSJC-237/11), doctrina que hem mantingut de manera constant al llarg del temps (vegeu Sentència de 30-11-2020, (rotlle TSJC-250/2020), o fins i tot en la Sentència de 27-9-2022 (rotlle TSJC-113/22), quan indicàvem que "el salari és de naturalesa vital pel treballador i forma part de la seva dignitat personal, la seva protecció derivada de la Llei i dels Convenis internacionals, constitueix un dret indisponible d'ordre públic, no podent les parts disposar convencionalment del termini de 3 dies (····)" que preveu la Llei per a satisfer-lo.

Si aquestes previsions es cohonesten amb els retards en el pagament del salari que amb anterioritat hem pogut descriure, l'incompliment de l'empresari a les seves obligacions legals resulta injustificable. En efecte, no tan sols el mateix s'ha perllongat durant tota l'extensió de la prestació de treball, sinó que fins i tot resulta de les actuacions practicades en la instància, que l'assalariada es va queixar, almenys en una ocasió dels esmentats retards, sense que l'empresari els reconduís. En aquesta situació, s'ha de considerar que la conducta de la Sra. G quan desistia del contracte de treball era de bona fe i resultava proporcional en atenció a l'incompliment concurrent.

En tot cas, com hem tingut ocasió d'apuntar anteriorment, que només la concurrència d'un supòsit de força major seria de naturalesa a justificar el retard de l'empresari en el compliment de l'obligació descrita. En el present supòsit, però cap prova la societat defenent ha proveït amb aquesta finalitat."

Hem tingut ocasió de precisar, doncs, que el fet de pagar el salari puntualment al treballador no es tracta del compliment d'una simple obligació econòmica per part de l'empresari, sinó que el mateix afecta a la seva dignitat.

Quart.- D'una banda, en el present supòsit és cert que malgrat el fet d'abonar el salari al treballador mitjançant xec en lloc de fer-ho a través del domicili bancari del mateix com exigeix la Llei, comporta obligacions afegides al treballador, no consta que el mateix es queixés sobre aquest extrem ni que facilités cap compte bancari o IBAN a l'empresari per modificar aquesta forma de pagament.

D'altra banda i sense perjudici de l'anterior, en autes s'ha acreditat que el retard en el pagament del salari en una relació de 18 anys, es va iniciar, sembla que puntualment, l'any 2018, però cada vegada va anar a més fins al punt que durant l'any 2022 va ser força reiterada.

En efecte, de la prova practicada es deriva que el salari del desembre 2020 i del febrer de 2021 es va abonar per xecs datats del 4 de gener i del 4 de març (f. 43 i 45), i que els salaris dels mesos de febrer, març, abril i maig de 2022 es van abonar per xecs datats de 7 de març, 8 d'abril, 4 de maig i 7 de juny de 2022 (folis 49, 50, 51 i 52). A més i tal i com posa de relleu la part apel·lada i no és discutit per l'apel·lant, també s'ha acreditat que el treballador va patir una primera baixa laboral del març 2021 al juny de 2021, que el salari corresponent als 23 dies de març treballats amb anterioritat a la mateixa li foren abonats per xec data de 3 de juny de 2021 (f. 46); i que el període de 8 dies treballats abans de la baixa del mes de juny de 2022, li foren dipositats a la Batllia en data 5 de setembre de 2023 en la quitança laboral, foli 34.

Per tant, és evident que el retard en el pagament dels salaris ha empitjorat al llarg dels anys, sense que pugui considerar-se com a excusa vàlida ni l'edat del senyor B que sembla que s'acosta als 80 anys, ni els diferents períodes de malaltia que el mateix va patir, ja que justament tot i haver estat ingressat a l'hospital entre l'1 i el 14 de juliol de 2021 (f. 71), aquell mes el treballador va percebre la nòmina el dia 2; i tot i haver estat també ingressat hospitalàriament per un problema ocular el dia 10 de gener de 2022 a l'Hospital H de Barcelona, ni aquell mes ni durant el següent no consta cap retard en el pagament de la nòmina.

Cinquè.- En conseqüència, els retards en el pagament de la nòmina no es poden considerar ni puntuals, ni tampoc es pot pretendre que siguin insignificants per tractar-se d'una relació de 18 anys, ja que aquests només es van produir durant el darrer període de vigència de la mateixa, com hem vist.

Es confirma, doncs, la causa de desistiment justificat continguda en l'article 91.1c) de la Llei laboral i, per causa del mateix procedeix donar lloc a la indemnització reclamada, que en cap moment no ha estat discutida per la part defenent i avui recurrent.

Sisè.- No considerem tampoc que s'hagi acreditat cap tracte de favor per part de la senyora Batlle d'instància envers el senyor Giner en el desenvolupament de la vista oral ni, molt menys, que aquest inexistent tracte de favor li hagi pogut provocar cap mena d'indefensió, com la mateixa invoca sense però efectuar cap precisió ni petició concreta al respecte. Verificat el desenvolupament del judici oral, es comprovà com la senyora Batlle l'ordenà de la forma legalment prevista.

Setè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la condemna de la part recurrent al pagament de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat ORG_0 contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància de data 3 d'abril de 2024, que confirmem.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.