Recurs d'apel·lació sobre indemnització per sinistre d'aigua i qüestions d'infraassegurança en contracte d'assegurança

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Araujo

Representant: Sra. Álvarez

Advocat: Sra. Castillo

Apel·lat: B

Representant: Sra. Calderón

Advocat: Sr. Campillo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Contracte d'assegurança, càrrega i valoració de la prova

SENTÈNCIA 000202/2024

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 2 de desembre del 2022, la representació processal de la Sra. Araujo formulava demanda pel procediment ordinari contra la ORG_2, per l'import corresponent als danys i perjudicis soferts a conseqüència del sinistre ocorregut el 3 de desembre del 2018 per fuita d'aigua en el local del ORG_1, pels imports i conceptes següents:

a) la suma de 4.043,56.- EUR en concepte de danys al continent;

b) la suma de 28.298,85.- EUR en concepte d'indemnització pels danys en el contingut;

c) la suma de 2.062,26.- EUR en concepte de paralització del negoci;

d) la suma de 2.090.- EUR en concepte de la factura d'honoraris professionals del perit de part i

e) les costes judicials i extrajudicials,

2.- La representació processal de B contestava la demanda oposant-se a les pretensions de la part demandant sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda, fent expressa imposició de les costes a la part agent.

3.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 20-3-2024 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la representació processal de la Sra. Araujo contra la ORG_2 i condemnar la darrera a abonar a la primera l'import total de 4.295,60EUR pels conceptes referits al Fonament de dret novè anterior.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes, de conformitat amb el que s'estableix al darrer Fonament de dret de la present resolució."

4.- La part demandant formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti Sentència en aquesta alçada revocant la decisió d'instància i que en el seu lloc estimi les pretensions contingudes en el seu escrit rector.

5.- La companyia d'assegurances demandada ha contestat al recurs d'apel·lació articulat oposant-se al seu triomf, demanant es dictés Sentència confirmant aquella que va ser dictada en la instància, imposant a la part recurrent les costes derivades del recurs.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la Sra. Araujo formula contra la ORG_0 demanda en reclamació de quantitat pels danys ocasionats, el 3 de desembre del 2018, arran d'una fuita d'aigua en el negoci que regentava (C).

En aquest sentit, són fets incontrovertits que el 17 de juny del 2016, la Sra. Araujo subscrivia prop de la companyia demandada, la pòlissa multirisc per a comerços H-0000.000-E. Posteriorment, els dies 23 de juny del 2017 i 14 d'agost del 2019 es convenien dos suplements de l'assegurança inicial. D'altra part, s'admet, que el dia 3 de desembre del 2018, el local en què s'ubica el negoci explotat per la demandant patia una filtració d'aigua, que malmetia diferents elements de continent i de contingut.

En seguiment del sinistre indicat, la companyia demandada desplaçava el perit Sr. JX, amb l'encàrrec de determinar l'origen del sinistre i constatar i valorar els danys al local, emetent aquest un informe on en relació amb els béns assegurats destacava que concorria un supòsit d'infraassegurança en el contingut, aplicant en la valoració una reducció del 60% en les partides "peces per vendre", "treballs danyats" i "material danyat", determinant que la indemnització total que corresponia a l'assegurada ascendia a 4.025,10.- EUR, que va transferir al compte de l'assegurada i que la Sra. Araujo retornava a través d'un dipòsit judicial que va realitzar el 23 de febrer del 2020.

El dia 2 de desembre del 2022, la representació processal de la Sra. Araujo formulava demanda judicial contra la seva companyia asseguradora, on exercia les pretensions que hem descrit en el primer antecedent de fet de la present resolució.

La Sentència d'instància acull parcialment les pretensions de la Sra. Araujo, condemnant la companyia d'assegurances a satisfer a la demandant la quantitat de 4.295,60.- EUR, sense fer pronunciament respecte de les costes processals. I és contra aquesta resolució que la representació processal de la part demandant formula el recurs d'apel·lació objecte de la present resolució, segons els motius de recurs que seguidament examinarem.

Segon.- En primer terme, la part recurrent qüestiona la conclusió assolida per l'òrgan "a quo" respecte de l'origen privatiu de la fuita d'aigua, destacant que dels elements de prova practicats s'apreciava que la causa del sinistre se situava en un element comunitari i que en aquesta eventualitat, la companyia d'assegurances demandada que també ho era de la comunitat, havia de satisfer la totalitat dels perjudicis ocasionats.

Amb caràcter general, hem considerat que el deure de congruència exigeix que concorri una correlació entre la Sentència dictada i les pretensions de les parts, integrades pel petitum (pretensió) i la causa de demanar ("causa petendi"), entesa com el conjunt de fets jurídicament rellevants en què es fonamenta la pretensió.

Si aquestes indicacions es traslladen al supòsit que s'examina, s'aprecia que en tot moment en el seu escrit rector la representació processal de la part demandant fonamentava la seva reclamació en el contracte d'assegurança multirisc negoci subscrit prop de l'asseguradora demandada. La sola referència que s'efectua a la condició d'asseguradora de la comunitat de propietaris és accidental, sense recolzar-se en cap moment en aquesta circumstància al llarg de la demanda o en l'apartat de fonaments de dret en què tots aquells que s'introdueixen són de naturalesa contractual i no podrien recolzar una acció contra la companyia demandada per ser la companyia asseguradora del tercer responsable del sinistre.

En aquestes coordenades, i fonamentant-se l'acció articulada només en el contracte d'assegurança subscrit amb la demandada, la determinació del caràcter comunitari o privatiu de la causa de la fuita d'aigua patida, no revesteix de cap mena d'interès en el present procediment.

Tercer.- En segon lloc, la part recurrent discrepa de la resolució dictada quan admet que concorria un supòsit d'infraassegurança, que permetia a l'asseguradora, aplicar una reducció significativa sobre la indemnització a satisfer. Amb aquesta finalitat refereix que la Sra. batlle invertia la càrrega de la prova i se li retreia no haver proposat una pericial judicial quan va ser rebutjada en l'audiència prèvia segons es podia apreciar en l'aute de 31-5-2023. D'altra part, sosté que la inexistència d'infraassegurança s'assolia amb la confessió en judici de la part demandant que va posar en relleu que el valor assegurat va ser aquell mateix que la companyia va assessorar-la. En darrer lloc, refereix que la pericial de la companyia demandada apreciada per la Sra. batlle no es recolzava en els balanços comptables de l'empresa ni va fer un recompte exhaustiu de les existències i que, en canvi, la pericial del Sr. U, es fonamentava en aquesta font d'informació.

Abans d'endinsar-nos en l'anàlisi d'aquest motiu de recurs, convé ressaltar que cap dels litigants qüestiona la validesa de la clàusula I.3 "liquidació del sinistre" de l'apartat generalitats del complement d'assegurança d'aplicació, que disposa: "a) si del conveni entre les parts o del dictamen dels perits resulta que el valor dels objectes assegurats per una o més partides, si es pren cadascuna separadament, excedeix en el moment abans del sinistre de la seva respectiva suma assegurada, el prenedor de l'assegurança o l'assegurat serà considerat mateix assegurador de l'excés i com a tal haurà de suportar la part proporcional en la pèrdua de cada partida que resulti deficient d'assegurança, exclosa tota la compensació per possibles excedents en altres partides, excepte el que preveu la condició especial revaloració automàtica".

Tampoc es discuteix que, segons les condicions particulars, el capital assegurat en concepte de mercaderies fixes pel període gener a desembre es situava en 10.000.- EUR afegint un "marge del 30% sobre el capital de mercaderies inclòs" i que el valor assegurat respecte del contingut (maquinària i mobiliari) ascendia a 60.000.- EUR.

La controvèrsia entre les parts sobre la qüestió indicada es plantejava respecte de la concurrència de la infraassegurança invocada i sobre aquesta qüestió, correspon a qui invoca que el valor real del bé és superior a aquell pel qual havia estat assegurat en el contracte d'assegurança, la càrrega de provar-ho, i en cas de carència probatòria sobre la certesa d'aquesta circumstància, la clàusula indicada no podrà ser aplicada, i les indemnitzacions seran satisfetes segons el valor que s'hagi pactat en la pòlissa subscrita.

Si s'examina amb deteniment la pericial del Sr. JX sobre la qual es recolza la resolució d'instància, s'aprecia que la reducció de la indemnització per infraassegurança s'aplica sobre les partides "peces per vendre", "treballs danyats" i "material danyat" (vegeu per això el quadre de càlcul obrant en el foli 151) que integren, sense lloc a cap mena de dubtes la nomenclatura "mercaderies" assegurada. El sol valor d'aquesta mercaderia malmesa (recordem que el preu unitari s'ha establert en mèrits de les factures i albarans remesos per l'assegurada) excedeix el valor assegurat (10.000.- EUR), sense que endemés puguem passar per alt, que en el decurs del judici oral, el Sr. JX advertia de l'existència de mercaderia suplementària en el local que no havia estat malmesa, ni tampoc valorada, el que corroboraria encara més la situació d'infraassegurança discutida. Però és que fins i tot, l'examen de la pericial del Sr. U (folis 74 i ss.) que la part demandant acompanya també confirma la situació d'infraassegurança descrita atès que la sola valoració de les feines finalitzades i existències afectades (vegeu el quadre de càlcul obrant en el foli 84) excedeix la quantitat d'11.000.- EUR i en conseqüència el risc assegurat.

Des d'aquesta perspectiva res es pot retreure a la resolució d'instància: la conclusió respecte de la concurrència d'un supòsit d'infraassegurança es recolza en una valoració de la prova ajustada als elements de prova obrant en les actuacions.

La part també insisteix en el fet que hauria proposat prova pericial judicial que va ser rebutjada per l'òrgan "a quo". Sobre aquesta qüestió, però no podem passar per alt que en el decurs de l'audiència prèvia la part demandant no va formular recurs de reposició ni tampoc ha insistit en la seva pràctica en aquesta alçada de tal forma que l'argument que ara planteja resulta eixorc.

També defensa que el risc assegurat ho hauria estat en seguiment de l'assessorament realitzat per la mateixa companyia asseguradora. Respecte d'aquest argument convenim amb la resolució d'instància que era la part demandant qui havia d'acreditar la certesa de tot el que referia, amb el benentès que el resultat de l'interrogatori de part no resultava vinculant a partir del moment en què no es referia a fets que la podien perjudicar (vegeu per això l'art. 196.1 del CPC), especialment quan no concorre cap altre element en les actuacions que recolzi aquesta afirmació.

En atenció al que acabem d'exposar, aquest motiu de recurs també es veurà abocat al fracàs.

Quart.- La part recurrent s'alça també contra la Sentència dictada per la Batllia quan desestima la reclamació articulada en concepte de cost de la pintura i retirada del mobiliari, sostenint que encara que aquests treballs no s'haguessin realitzat, el perjudici existia i havia estat degudament valorat.

La resolució impugnada descarta aquesta reclamació sostenint fonamentalment que no concorria prova que justifiqués que els treballs van ser efectuats, destacant també que la part demandant havia retornat la possessió del local que arrendava sense haver-los efectuat.

En la Sentència de data 26/4/2017, rotlle TSJC-543/2016, que repreníem en la recent Sentència de 20-3-2024 rotlle TSJC-211/2023 indicàvem:

"En quant a la qüestió de si la indemnització del propietari d'un vehicle danyat s'ha de fer en base al cost de les reparacions del mateix o en base al seu valor venal al moment de l'accident, aquesta Sala ha pogut establir una doctrina de la qual es poden extreure dos principis essencials:

Un, ha de prevaler el principi de restitutio in integrum amb el matís que es pot invocar l'excepció de desorbitament. Així, el perjudicat té dret, si així ho prefereix, a ser indemnitzat en el cost de reparació del vehicle encara que dit cost sigui superior al valor venal, encara que, de forma excepcional, el caràcter desproporcionat del cost de reparació en relació al valor venal obligui a preferir aquest darrer.

Dos, per tal d'evitar un enriquiment injust, l'òrgan jurisdiccional pot exigir que el perjudicat aporti en tràmit d'execució de Sentència la prova d'haver pagat la reparació del seu vehicle pel cost que assenyala".

I és justament aquesta darrera precisió la que serveix de fonament a la resolució dictada: a partir del moment en què el cost dels treballs reclamats no es van realitzar i que ja no disposa de la possessió del local, l'assegurada no ha patit cap perjudici econòmic per aquest fet. Reconèixer-li en aquestes condicions una indemnització suposaria admetre un enriquiment injustificat.

Cinquè.- D'altra part, es discuteix la decisió de desestimar la reclamació de 162EUR corresponents al cost de substitució de 2 focus de sostre (downlight Led), referint que era necessari substituir-los.

Respecte d'aquesta qüestió, compartirem novament el criteri de la Batlle atès que no obra en les actuacions practicades cap factura d'adquisició ni d'instal·lació d'aquests elements, i en aquesta eventualitat la reclamació que es realitzava no podia prosperar.

D'altra part, es discuteix el rebuig a prendre en consideració el cost de substituir les càmeres de seguretat instal·lades en el local, destacant que aquesta reclamació es trobava degudament fonamentada. Sobre aquesta qüestió, la resolució de la Sra. batlle ha de ser novament confirmada. En efecte, en la pòlissa subscrita figura expressament que el local no disposava d'instal·lacions de càmeres de seguretat, i en aquesta eventualitat, s'ha de considerar que la seva instal·lació posterior per part de la part demandant, en defecte de modificació de la previsió contractual indicada, no es trobava assegurada a la data del sinistre reclamat.

Sisè.- Respecte de l'apartat relatiu al mobiliari i maquinària, la part recurrent considera que la seva valoració s'havia de realitzar a valor nou o de reposició sense que aquell valor que en la Sentència s'admetia resultés ajustada a dret.

Sobre aquesta qüestió, l'òrgan "a quo" realitza una valoració de la prova que resulta sense cap mena de dubte ajustada a la realitat concurrent conjuminada amb les previsions inserides en el contracte subscrit respecte a les modalitats de taxació. En efecte, respecte del mobiliari prioritza la valoració del perit de la companyia demandada posant en relleu que havia pogut apreciar de manera personal, immediata i reiterada l'abast dels danys perpetrats en el local de la part demandant; en canvi, en relació amb el treball efectuat pel perit de la part demandant, evidenciava que la seva comesa s'efectuava anys després, sobre la base de la informació que li va ser traslladada per la mateixa part demandant, sense que es contingués cap mena de referència objectiva respecte dels danys invocats com ara unes simples fotografies per exemple. D'altra banda, destaca la manca de coincidència parcial que concorre entre la descripció figurant en la sola factura acompanyada amb la reclamació que es realitza, sense que tampoc s'acompanyi cap factura respecte de les reparacions invocades pel perit que pugui recolzar les seves conclusions.

Idèntica conclusió ha d'assolir-se quant a la maquinària. Concretament, la batlle acull la pericial de la part demandada considerant que 1) no concorria prova de la qual resultés que una part de la maquinària s'hauria malmès (es refereix a la talladora Neolit, el fax, l'enquadernadora, la pantalla de projecció i el control remot) i que 2) el perit de la part demandant no aplicava un valor de depreciació derivat de l'antiguitat (impressores Ricoh) com la pòlissa d'assegurances existent preveia. Hem procedit a la revisió d'aquestes conclusions i compartim les conclusions assolides per la batlle i la valoració de la prova efectuada, sense que les mateixes es puguin qualificar d'absurdes o il·lògiques.

La part recurrent també discrepa de la resolució dictada quan rebutja la reclamació realitzada en concepte de reparació de la xarxa d'informàtica, això no obstant, aquesta reclamació es fonamenta exclusivament en la pericial del Sr. U, que va ser realitzada 2 anys després del sinistre recolzant-se exclusivament en les indicacions realitzades per la part demandant sense recolzar-se en elements objectius que les poguessin certificar. D'altra banda, la part demandant tampoc ha justificat que va fer els treballs de reparació relatats abans de retornar la possessió de l'immoble i en aquesta eventualitat resulta d'aplicació les mateixes conclusions que hem pogut apuntar amb anterioritat en l'apartat relatiu als treballs de reparació.

Setè.- Altre motiu del recurs es planteja respecte del rebuig de condemnar la companyia demandada a satisfer una indemnització per la paralització de l'activitat del negoci patida.

En relació amb aquesta qüestió no es discuteix que la indemnització reclamada no troba cabuda en la pòlissa d'assegurança subscrita entre les parts. Ara bé, la representació processal de la part demandant, en aquesta alçada recolza aquesta reclamació en la condició d'asseguradora de la comunitat de propietaris de la demandada. Ja hem destacat amb anterioritat que la "causa petendi" de la reclamació introduïda es sustentava exclusivament en el contracte d'assegurança existent i en aquesta condició, la pretensió que s'exercita ha de ser rebutjada en menystenir la regla de la prohibició de la "mutatio libelli" (art. 148 del CPC).

Vuitè.- La representació processal de la part recurrent considera que també s'havia d'imposar a la part demandada el pagament dels honoraris corresponents a la pericial realitzada pel Sr. U.

D'ençà l'entrada en vigor del vigent CPC, els honoraris dels perits s'integren en el concepte de costes (art. 356.b), sense que puguin tenir un tractament autònom com en definitiva ho pretén la part recurrent.

Novè.- La part recurrent també s'alça contra el fonament de dret novè, sostenint que calia estimar la demanda per l'import de 4.295,60.- EUR. Això no obstant, en aquest motiu del recurs no introdueix cap mena de crítica contra la resolució adoptada per la Sra. batlle, el què impedeix segons l'apotegma "tantum apellatum quantum devolutum" valorar la bondat d'aquest argument.

Desè.- En darrer lloc, es discuteix la condemna en costes decidida per l'òrgan d'instància, però també aquest motiu s'ha de rebutjar: la demanda ha estat parcialment acollida i en aquesta eventualitat l'art. 350.3 es tradueix en la no imposició en costes.

Onzè.- Respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada, la desestimació del recurs es traduirà en el fet que siguin imposades a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Araujo contra la Sentència 32/2024 dictada el dia 20 de març del 2024 que confirmem íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.