Dissens en el consentiment, congruència del recurs amb l'objecte inicial del procediment (6000270/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TSJC.- 0000180/2020 ORIGEN: 6000270/2018 - 00

NIG: 5300542120180001596

PARTS:

Apel·lant: Srs. Giner i Garzón

Representant: Sr. Raya

Advocat: Sr. Macias

Apel·lat: Mena

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sra. Bonet

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Dissens en el consentiment, congruència del recurs amb l'objecte inicial del procediment.

SENTÈNCIA 215-2021

Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 5-7-2018, la representació processal dels Srs. Garzón i Giner formulava demanda contra la societat Mena sol·licitant es dictés Sentència que:

declari que el contracte d'arres atorgat en data 30 de juny del 2017 es va subscriure amb un clar dissens entre les parts contractants;

declari la nul·litat de dit contracte i el retorn de la suma de 150.000.-euros satisfeta per raó del contracte a favor dels seus mandants i de les participacions socials de la societat B, SL titularitat dels seus principals, a favor de la Sra. Campillo

imposi a la part defenent el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Segon.- El data 26-7-2018, la representació processal de la societat Mena contestava la demanda articulada i alhora formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència que:

desestimi de forma íntegra la demanda formulada;

estimi la demanda reconvencional plantejada i estableixi l'obligació a càrrec dels Srs. Garzón i Giner de comparèixer el dia i hora que indiqui la seva mandant per mitjà de conducte fefaent, prop de la notaria de les valls que s'especificarà, a fi de formalitzar escriptura pública de compravenda de 60 participacions socials de la societat B, SL que pertanyen a la Sra. Campillo per un preu de 150.000.-euros;

en cas de què els Srs. Garzón i Giner no compareguin a l'emplaçament cursat, que el batlle o el saig substitueixi als agents en la seva posició jurídica de compradors a fi i efecte de dur a terme la formalització de l'escriptura pública de compravenda de 60 participacions socials de la societat B, SL pertanyents a la Sra. Campillo pel preu de 150.000.-euros;

de forma subsidiària, que es condemni de forma solidària, als Srs. Garzón i Giner a comparèixer el dia i hora que s'indiqui per conducte fefaent, a la notaria de les valls que s'especificarà, per formalitzar escriptura pública de compravenda de 60 participacions socials de la societat B, SL pertanyents a la Sra. Campillo pel preu de 25.000.-euros atenent a les circumstàncies al·legades al punt desè in fine de l'escrit presentat i donat que va ser la quantitat que els agents van oferir mitjançant la seva carta certificada de data 25 d'octubre del 2017. En el cas que els Srs. Garzón i Giner no compareguin a l'emplaçament cursat, que sigui el Batlle i/o el saig qui substitueixi els agents en la seva posició jurídica de compradors a fi i efecte de dur a terme la formalització de l'escriptura pública de compravenda de les 60 participacions socials de B, SL pertanyents a la Sra. Campillo per un preu de 25.000.-euros;

la imposició a la part demandant, en forma solidària, de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador, de saig i perit intervinent, tant pel que fa a la tramitació de la demanda com de la reconvenció exercitades.

Tercer.- El dies 27 de setembre i el 18 d'octubre del 2018, les parts van replicar i contestar la demanda reconvencional, i duplicar com esdevé acostumat.

Quart.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants que han estat declarats necessaris per l'òrgan judicial d'instància i una volta evacuada la fase de conclusions, en data 2-6-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal dels Srs. Giner i Garzón contra la societat Mena i absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Desestimar la demanda reconvencional plantejada per part de la representació processal de la societat Mena contra els Srs. Giner i Garzón i absoldre aquests darrers de les pretensions que s'hi contenen.

Tercer.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al XII. Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

Cinquè.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Garzón i Giner i per escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 2-10-2020 interessa es dicti Sentència que revoqui la decisió d'instància i es declari que s'ha produït un vici en el consentiment anul·lant el contracte signat en el seu dia, amb retorn de les quantitats i despeses atorgades mútuament.

Sisè.- La representació processal de la societat Mena s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- A través de la demanda articulada, la representació processal dels Srs. Garzón i Giner articulaven una acció en nul·litat per dissens en relació del contracte d'arres atorgat el dia 30-6-2017 amb la societat Mena que segons es sosté, tenia per objecte l'adquisició del 50% del negoci anomenat A NC, pel preu de 150.000.- EUR.

La representació processal de la societat Mena s'oposa a la demanda articulada per la part agent negant qualsevol irregularitat en el consentiment concorrent en el contracte de 30-6-2017. Per això raonava que malgrat les seves previsions, els Srs. Garzón i Giner pretenien adquirir tot el negoci el que s'instrumentalitzaria mitjançant l'adquisició de les participacions que la Sra. Campillo ostentava en la societat B, SL pel preu de 150.000.- EUR. En aquestes coordenades articulava demanda reconvencional interessant l'execució forçosa d'aquest pacte pel preu de 150.000.- EUR o subsidiàriament 25.000.- EUR.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles desestima ambdues pretensions. Pel que es refereix a la demanda principal descarta que concorregués cap error vici en el consentiment prestat pels actors en el contracte de 30-6-2017. Quant a la demanda reconvencional també la rebutja en considerar que la societat Mena no gaudia de legitimació.

I és contra aquesta resolució que la representació processal dels Srs. Garzón i Giner, formulen recurs d'apel·lació amb fonament als motius de greuge que s'especifiquen en el següent apartat.

Segon.- Exposició dels motius de recurs

Discrepa del criteri de l'òrgan judicial d'instància, afirmant que en la perfecció del contracte de 30-6-2017 havien incurregut en un vici del consentiment, un dissens, provocat per la Sra. Campillo. Insistia amb aquesta finalitat que l'adquisició d'una part del negoci A sempre s'havia condicionat al fet que la gestió i administració es realitzés conjuntament amb la mencionada atesa l'experiència que atresorava i que tenia en aquesta tasca. Això no obstant, la Sra. Campillo malgrat comprometre's en el sentit de realitzar una gestió conjunta del negoci, mai s'hi havia volgut implicar i que l'únic que realment pretenia era vendre el negoci. En definitiva considera que no es tractava d'una manca d'"affectio societatis" sobrevinguda sinó d'un engany preconcebut per vendre la seva part del negoci i cobrar una renda com a sotsarrendadora del local.

Sustenta que existien diferents elements que a la pràctica corroboraven l'engany que havien sofert. En primer lloc refereix que mai la Sra. Campillo els havia deixat aparcar en les places de garatge de la part posterior, de tal manera que si bé inicialment s'hauria integrat l'ús d'aquestes en el contracte subscrit, després no se'ls en va permetre el seu ús. Denunciava tanmateix que havien considerat que A es subrogaria en la posició de l'arrendatària del contracte d'arrendament, i que en realitat el que pretenia fer la Sra. Campillo era sotsarrendar-ne la part que ocupava cobrant una renda de 7.000.-EUR i pagar-ne 3.000 a la propietat, extrem aquest que també caracteritza la real intenció de la Sra. Campillo.

Discrepa de la Sentència dictada quan exposa que els demandants haurien pogut articular una acció redhibitòria o "quanti minoris" per a reduir el preu pagat, però sustenta que el vici no es trobava en l'objecte sinó en la formació del consentiment, i és que si els demandants haguessin conegut que la intenció de la Sra. Campillo era de no implicar-se en el negoci, mai hi haguessin participat atès que en definitiva era aquesta qui tenia l'experiència necessària.

En definitiva defensa que l'absència de vicis en el consentiment és imprescindible per a la validesa i eficàcia dels contractes i que en el concret supòsit examinat existia un dol perquè una de les parts contractants havia induït en error a l'altre.

Tercer.- Fets provats

Es donen per reproduïts els fets exposats en el V Fonament de dret de la Sentència impugnada perquè els mateixos no són controvertits i resulten acceptats per ambdues parts litigants.

No obstant això, atesos els greuges concrets en què la part recurrent sustenta la seva pretensió revocatòria insistirem en el fet que el dissens o error en el consentiment al tomb del qual pivota l'aparell argumental que planteja en aquesta alçada, s'hauria produït concretament en la perfecció del "contracte d'arres o senyal" (folis 29 i ss) atorgat el 30-6-2017. En mèrits d'aquest negoci jurídic, la societat Mena venia el negoci A NC de la seva titularitat, a raó d'un 50% a la Sra. Campillo i l'altre 50% als Srs. Giner i Garzón, contra pagament d'aquests darrers d'un traspàs de 150.000.- EUR. Es preveia tanmateix que el negoci A NC seria adquirit per la mercantil B, SL de la que la Sra. Campillo (50%) d'una banda i d'altra els Srs. Giner i Garzón (50%) n'ostentarien totes les participacions. No es discuteix que la societat B, SL es va constituir regularment i que el mateix any 2017, s'inscrivia la titularitat del negoci de constant referència prop dels registres públics a nom d'aquesta societat, apareixent prop dels mateixos les Sres. Campillo i Giner com a administradores solidàries.

Quart.- Consideracions preliminars sobre la naturalesa jurídica del Conveni de 30-6-2017.

Tot al llarg del procediment la representació processal de la part demandant i avui recurrent es refereix al contracte de 30-6-2017 emprant el seu títol "contracte d'arres o senyal" com si el mateix únicament contemplés el traspàs del negoci A NC. En realitat, el seu abast resulta molt més extens i és que al marge del traspàs del negoci esmentat per part del seu titular original (ENTITY_8), en realitat s'incorpora un pacte Tercer que estableix les bases del contracte de societat que entre els adquirents dels fons de comerç s'instaura per a la seva explotació indicant per això: "el comerç A NC -actualment propietat d'ENTITY_8- serà adquirit per part de la societat B, SL de la qual seran socis la Sra. Campillo en un 50% de participació i els Srs. Giner i Garzón en l'altre 50% a part iguals". Aquesta precisió resultarà rellevant per a la resolució del present litigi i és que en definitiva el conveni base en què la part recurrent sustenta les seves pretensions, haurà de ser valorat en atenció a la seva realitat global i no només des de la perspectiva del traspàs de negoci que conté, amb el benentès que si bé la societat Mena resulta directament concernida per les obligacions que davallen del traspàs de negoci, en el contracte de societat que es perfeccionava entre els Srs. Campillo, Giner i Garzón resulta una tercera aliena.

Cinquè.- Observacions prèvies quant a la congruència entre el recurs articulat i les pretensions articulades per la part demandant en el seu escrit rector.

Realitzada l'anterior puntualització quant a la naturalesa del contracte existent entre les parts, n'hem d'efectuar una segona relativa a la congruència de les pretensions articulades per la part recurrent al llarg del procediment. En efecte, en l'escrit de demanda tot i fer referència a les figures de l'engany, del vici del consentiment (etc), a l'hora de concretar en la pètita la concreta tutela que es pretén, demana exactament que es declari que el contracte d'arres s'havia signat amb dissens entre les parts contractants i que en conseqüència se'n declari la seva nul·litat, amb restitució de les prestacions recíproques. En canvi en aquesta alçada sol·licita que es declari "que s'ha produït un vici en el consentiment i s'anul·li el contracte signat el seu dia, amb retorn de les quantitats i despeses atorgades mútuament". Malgrat una noció i l'altra (dissens i vici del consentiment) tutelin en definitiva la formació regular del consentiment en el contracte, la diferència entre ambdues és notòria: el dissens suposa una manca absoluta de consentiment contractual i en canvi en els vicis del consentiment, el consentiment existeix, però s'ha format viciadament en concórrer un defecte que impedeix que es manifesti l'autèntica voluntat contractual. Aquesta diferència també intervé respecte als seus efectes característics: "La nul·litat de ple dret o absoluta es produeix quan existeix una absència total de consentiment (vgr. dissens, simulació absoluta, absència d'elements essencials del contracte, manca de capacitat dels contractants), però no quan es denuncia la concurrència d'un vici del consentiment, que pressuposa l'existència del consentiment, encara que afectat per dol, error, intimidació o violència" (Sentència de 30-10-2018 rotlle TSJC-70/2017).

La precisió que acabem de realitzar relativa a la modificació de la concreta tutela sol·licitada, l'hem de cohonestar amb el principi essencial en el procés civil de la congruència. Aquest ha de ser entès com la conformitat o adequació entre la Sentència i la pretensió que constitueix l'objecte del procés i s'erigeix en límit a la potestat dels òrgans jurisdiccionals de manera que no es pot atorgar més del que ha estat demanat pel demandant, ni concedir una cosa diferent del demanat o encara concedir-la per títol diferent d'aquell en què la part es fonamenta quan això suposi una variació de l'acció exercitada.

L'aplicació d'aquest principi en la segona instància amb relació al debat que les parts han pogut mantenir davant del Tribunal "a quo" es contempla en la regla "pendente appellatione, nihil innovetur", en mèrits del qual les parts no poden en la segona instància del procés sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes oportunament en la primera instància del procés, en els límits de la pretensió impugnadora. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo".

L'aplicació d'aquesta regla en el concret supòsit en que ens situem ens aboca a constatar la modificació objectiva que la concreta pretensió que en aquesta alçada es pretén en relació d'aquella que s'introduïa en la instància, el que ja per si sol impediria examinar el recurs que es planteja amb confirmació en conseqüència de la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Cinquè.- No obstant i per tal d'atorgar a la part recurrent una resposta completa al recurs que articula des de la perspectiva de les indicacions a la figura del dissens que realitza en les conclusions presentades en aquesta alçada indicarem el que segueix.

El dissens concorre quan no existeix coincidència entre les declaracions de voluntat de les parts contractants (oferta i acceptació) ja sigui perquè les parts no estan d'acord sobre el contingut essencial del contracte o les seves condicions, o bé perquè darrera l'aparença de consentiment prestat, en realitat la voluntat real de les parts no resulta coincident. El dissens en aquest cas deriva de l'equivocació o error obstatiu atès que si bé el contracte s'ha perfeccionat, el consentiment és aparent: existeix una discordança entre el que s'ha volgut realment i el que s'ha manifestat. En aquestes condicions, el dissens comporta per regla general que el contracte sigui nul de ple dret.

L'apreciació del dissens en incidir sobre la realitat del consentiment ha d'intervenir en el moment de la perfecció del contracte per tal de determinar quina era la concreta voluntat de les parts quan el van atorgar i concretar si el consentiment existia o no.

En el present supòsit el dissens que s'invoca es justifica argumentant que malgrat l'aparença creada a l'hora d'atorgar el contracte discutit, mai la Sra. Campillo hauria desitjat explotar conjuntament el negoci conjuntament amb els restants socis afegint que per als recurrents la seva participació en el mateix, atesa l'experiència que atresorava, resultava essencial i els motivà a adquirir-ne una part d'aquest.

Aquest raonament no permet caracteritzar el dissens que invoca. En efecte, si s'examina amb deteniment les actuacions practicades s'infereix que la voluntat d'explotar conjuntament el negoci adquirit es contemplava, almenys inicialment, en el mateix contracte de traspàs de negoci i de societat atorgat i ensems es confirmava pels actes coetanis i posteriors que varen intervenir. En aquest sentit, una vegada perfeccionat el traspàs del 50% del negoci, els Srs. Garzón, Giner i Campillo executaven els termes de l'acord societari assolit i per això constituïen la societat B, SL, protocol·litzaven els seus estatuts (folis 90 i ss), traspassaven a aquesta societat els drets respectius que individualment tenien en el negoci Mena, nomenaven les Sres. Giner i Campillo administradores solidàries de la societat i fins i tot a través de les nombroses proves testificals practicades se'n dedueix que, almenys inicialment aquests darrers col·laboraren en l'explotació del negoci, comportaments tots aquests que corroboren la voluntat societària inicial que entre tots ells concorria i invaliden la versió dels recurrents.

És cert que poc temps després, la Sra. Campillo s'apartava de l'explotació del negoci assumint a partir d'aquell moment la Sra. Giner totes les funcions pròpies a la seva administració, aquest fet intervenia en seu d'execució del conveni societari existent entre les parts i la superació de la crisi social que per aquesta raó va conèixer B, SL havia d'intervenir a través dels mecanismes que la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada i els mateixos estatuts de B, SL preveuen (i que el mateix Sr. Garzón admetia conèixer quan el 25-10-2017 i a l'empara dels art. 7 i 8 dels estatuts destacava el seu desig d'exercir el seu dret de preferent adquisició respecte de les participacions de la Sra. Campillo si bé mostrant-se disconforme amb relació al preu pretès). Les dificultats però que van sorgir en el dia a dia de la societat B, SL no permeten qüestionar l'existència de l'"afectio societatis" inicial entre els socis d'aquesta quan es perfeccionava el contracte de 30-6-2017 que com hem dit concorria i es va executar.

En conseqüència també des d'aquesta perspectiva el recurs que la part recurrent articula es veurà abocat al fracàs.

Sisè.- Quant a les irregularitats que denuncia amb relació al contracte de sotsarrendament atorgat, la mateixa part recurrent ja sosté en aquesta alçada que mai l'havia considerat com a element principal que justificaria del vici sinó que en definitiva permetria comprendre que la real voluntat de la Sra. Campillo implicava lucrar-se percebent de la societat B, SL una quantitat molt més important que el que pagava de lloguer a l'arrendadora principal en detriment de la seva participació a B, SL.

Respecte d'aquest argument destacarem que la part recurrent ja no discuteix que la societat Mena pogués sotsarrendar part del negoci arrendat a la Sra. C a partir del moment en què aquesta darrera ho havia autoritzat de manera expressa. Quant al fet que Mena pogués obtenir determinat rendiment derivat del sotsarrendament atorgat tampoc permet caracteritzar el dissens que s'invoca atès que en definitiva aquesta realitat no incideix en el consentiment que va concórrer en el contracte de societat entre els seus atorgants. Finalment els arguments que s'introdueixen respecte de les condicions amb què es perfeccionava el contracte de sotsarrendament entre les societats B, SL i Mena, la disconformitat amb aquesta requeria la impugnació de l'acord social de la societat que l'emparava extrem que no van fer en cap moment com ho posa en relleu el Tribunal de Batlles afegint que no tan sols mai es va impugnar sinó que els recurrents varen mantenir-se al capdavant del negoci a través de la societat B, SL entre els mesos de setembre del 2017 i juny del 2018, sense en cap moment satisfer cap pagament en concepte de renda.

I a idèntica conclusió s'arriba respecte de l'ús de determinades places d'aparcament a partir del moment en que la part demandada nega expressament tal pacte entre les parts i el mateix no s'ha justificat en cap moment en els autes.

Setè.- Per tot el que s'ha exposat, i com que no es pot considerar que en el contracte de 30-6-2017 atorgat intervingués el dissens que els Srs. Garzón i Giner sostenen haver experimentat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat contra la Sentència de data 2-6-2020 quina part dispositiva confirmem de manera íntegra.

Vuitè.- La desestimació del recurs comportarà, en mèrits de la regla del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada s'hagin d'imposar a la part recurrent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Garzón i Giner contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles de data 2-6-2020 quina part dispositiva confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.