POUP (0087/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0101-2/08 TSA: 058/10

S E N T È N C I A NÚM. 87-2010

PARTS:

Apel·lant: Codina Representant: Carretero Advocat: Querol

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA Representant: Pombo Advocat : Romeu

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Sanz Advocat : Recio

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0101-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-080, de 7 d'abril, va desestimar la demanda promoguda per la representació processal de les Sres. Codina i va declarar que la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme 65056/2008, de 17 de desembre de 2007, desestimatòria del recurs presentat contra el Decret del Comú d'Andorra la Vella de 27 de juliol de 2007 que aprovava definitivament el Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial és ajustada al Dret.

2.- Les agents interposen un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que demanen que la unitat d'actuació PP-NC-07 Borda Bastida en part de la qual hi tenen propietat sigui declarada sòl urbà consolidat i més concretament solar per tal com disposa dels serveis legalment exigits per ser-ho de conformitat amb la proves aportades i practicades, erròniament valorades en la sentència; que es creï una unitat més homogènia i que es limiti l'intervencionisme del Comú de manera que la iniciativa privada pugui intervenir en la localització preferent dels espais verds, en l'emplaçament dels edificis i la seva volumetria, així com que la UA esmentada tingui el mateix tractament que qualsevol altra, com la PP-SUR- 03 Borda Margineda, així com que es re-calculi l'edificabilitat global de la propietat de les agents.

3.- La representació del Comú s'oposa al recurs en raó a que com ha resolt la sentència, els terrenys que conformen la UA no disposen dels serveis urbanístic exigibles; que la petició de que es delimiti una unitat d'actuació més homogènia no té cap sentit ja que l'àmbit es pot sectoritzar i en la fase de reparcel·lació es poden solventar les possibles diferències que actualment existeixin entre les finques que la conformen; pel que fa al excés d'intervencionisme del Comú, les determinacions de la UA són les que la legislació urbanística demana i finalment considera que no és acceptable la comparació amb una altra unitat d'actuació per demanar el mateix tractament.

4.- El Govern també demana la desestimació del recurs d'apel·lació considerant que les determinacions de la UA s'ajusten en la seva totalitat a les previsions del planejament i que no s'ha demostrat en absolut que els terrenys que la integren permetin la classificació demanada de sòl urbà consolidat perquè ni disposen dels serveis necessaris ni formen una àrea urbanitzada en els percentatges legalment exigibles.

5.- El dia 24 de novembre de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La unitat d'actuació PP-NC-07 Borda Bastida, de 36.130 m2 de superfície de sòl parteix de la classificació dels terrenys que la conformen com en sòl urbà no consolidat i la sentència del Tribunal de Batlles avala aquesta classificació, amb la que les apel·lants mostren la seva disconformitat demanant la classificació de la Unitat com sòl urbà consolidat en raó a que disposen dels serveis exigibles.

Aquesta Sala en sentències 37-2008, de 5 de maig, 61-2009, de 19 de juny, 12-2010, de 3 de març i 43-2010- de 17 de juny, ha declarat que la pretensió de declarar una unitat d'actuació com a sòl urbà consolidat que es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis urbanístics adequats.

Per valorar si la totalitat dels terrenys de la UA són sòl urbà consolidat o no cal analitzar la prova practicada i al respecte:

la prova pericial a càrrec de l'empresa P. analitza les diferents finques que integren la Unitat i quan les descriu una per una -com ressenya la sentència, als folis 214 a 219 de les actuacions- en algunes d'elles es pressuposa la connexió a les xarxes de serveis i en altres no es pressuposa, però fins i tot en el primer cas n'hi ha prou amb examinar les fotografies que acompanyen el dictamen per constatar que les instal·lacions actualment existents no són ni de lluny idònies per a subministrar als 36.130 m2 de l'àmbit els que necessitaran el 70.919 m2 de sostre màxim que s'hi podrà edificar ni els 578 habitatges que s'hi poden construir.

L'informe tècnic aportat amb la demanda, elaborat per Arquitectura Naudi y Sala només se cenyeix als serveis de que disposa la finca de les agents, sense cap referència a la resta de terrenys que formen la UA i com en el dictamen anterior, les fotografies números 5 i 9 (folis 54 i 56 de les actuacions) revelen que la finca de les agents es troba totalment sense edificar i els serveis que es visualitzen en les fotografies i s'assenyalen en el plànol que obra al foli 58 (un registre de claveguera, dos d'aigua potable, un de STS i un altre de la FEDA) no es demostra que siguin suficients per a la UA, ans al contrari, són els que precisa l'entorn edificat aliè a la Unitat al qual ja donen servei.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència, el que comporta la desestimació de la pretensió de que la UA sigui declarada, tota ella, solar perquè aquesta condició només és predicable dels terrenys que estant compresos en unitats d'actuació en sòl urbà consolidat compleixin els requisits que estableix l'article 9 del Reglament urbanístic.

Tercer.- Les apel·lants insisteixen en demanar la creació d'una unitat d'actuació més homogènia partint de la base de que les preexistències existents dificultaran l'execució del planejament ja que serà difícil posar d'acord als propietaris.

Des del punt de vista processal, aquesta petició no es formula amb caràcter subsidiari a l'anterior -de declarar la Unitat sòl urbà consolidat sense variar-ne la configuració- i és incompatible amb ella, incompatibilitat que deriva de que si el que es demana ara és una nova delimitació es prescindeix de l'anterior.

Des del punt de vista material, una pretensió d'aquestes característiques oblida que és la part que la demana la que ha formular una proposta alternativa d'unitat d'actuació, que no es fa, per la qual cosa deixa la pretensió totalment orfe de contingut, i oblida, sobretot, que els tribunals no poden substituir l'Administració en les determinacions discrecionals del planejament, el que comporta la desestimació de la pretensió.

Quart.- Sobre la pretensió de que es limiti el que anomena excessiu intervencionisme del Comú convé assenyalar que aquesta no és una pretensió processal si no ve associada a una pretensió d'anul·lació d'alguna determinació de la fitxa urbanística de la UA i en aquest cas no hi ve ja que la part apel·lant es limita a denunciar que el POUP no pot assenyalar les ubicacions dels parcs i jardins públics ni definir les alçades obligatòries de construcció, que ha de correspondre a la iniciativa privada per fer real el principi d'iniciativa dels particulars en l'execució del planejament.

També s'ha de desestimar aquesta pretensió perquè la fitxa de la UA PP-NC-07 situa en el plànol dos zones de parcs i jardins urbans, una d'elles amb la finalitat, prevista com a primer objectiu de la UA, d'integrar la Borda Bastida dintre la ordenació pròpia del pla creant una zona verda al seu entorn, i la delimitació dels espais lliures o zones destinades a parc i jardins és una obligació que l'article 72.1c) imposa als plans d'ordenació, per la qual cosa aquesta previsió s'ajusta totalment a la legalitat.

I en relació a les alçades de les construccions, la seva determinació també és obligatòria en els plans d'ordenació, conforme l'apartat b) de l'article abans esmentat, que diu que en les unitats d'actuació en sòl urbà els plans d'ordenació han d'assignar a cada unitat les tipologies de construcció i han de definir els volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns; i això és el que fa la fitxa urbanística, que defineix les condicions de l'ordenació i l'edificació dient que se seguiran els paràmetres de les zones assignades, que són la de densificació urbana (Z.2) i d'edificació per definició volumètrica (Z.6), el règim urbanístic de les quals es preveu en el propi Pla.

D'aquestes previsions que conté la fitxa no es pot dir com pretén la part apel·lant que es faci inviable el principi d'iniciativa privada en el planejament parcial doncs a més de que compleixen la legalitat urbanística cal no oblidar que el nostre sistema urbanístic atribueix amb caràcter principal a la iniciativa privada l'execució del planejament amb els plans parcials i els projectes de reparcel·lació, però reserva a l'Administració competent la potestat d'establir els usos del sòl mitjançant el planejament.

Cinquè.- L'escrit d'apel·lació posa en relleu que la sentència no aprecia vulneració del principi d'igualtat en tant que es desestima la pretensió formulada en al demanda de que la unitat d'actuació d'autes tingui el mateix tractament legal que qualsevol altre i tot i que no en demana cap de concret posa en relleu la unitat PP-SUR-03 Borda de la Margineda oblidant que a banda de que es parteix de classificacions de sòl diferents i per tant no comparables en quan el seu contingut urbanístic, no indica quin règim jurídic concret demana a la UA PP-NC-07 que neutralitzi el suposat tractament desigual, per la qual cosa s'ha de desestimar la seva pretensió.

Sisè.- La reproducció en l'apel·lació dels mateixos arguments aportats amb la demanda i la indefinició de les pretensions que conté l'escrit rector d'aquesta segona instància es considera constitutiu d'una actuació processal temerària que fa mereixedora la part apel·lant de la condemna al pagament de totes les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de contra la sentència número, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. Es condemna a la part apel·lant al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.