Reclamació de tributs (0085/10)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0047-1/09 TSA: 57/10

S E N T È N C I A NÚM. 85-2010

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Catalá

Advocat: Arcos

Apel·lada: Daza

Representant: en nom propi

Advocat : Morillo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Vélez

Advocat : Romeu

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0047-1/09.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Daza va interposar recurs contra la denegació tàcita del Govern del recurs d'alçada adreçat contra l'acte comunal del 2 de març de 2009, tot sol·licitant la declaració de prescripció del rebut i subsidiàriament la nul·litat de l'acte impugnat.

2.- En la sentencia del 19 d'abril del 2010, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Daza.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 4 de juny de 2010, l'Hble. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA manifesta principalment que:

-la disposició d'aplicació al cas és l'article 15 b) de la Llei de bases de l'ordenament tributari i, en desenvolupament del mateix, l'article 19 subsegüent;

-és a dir, el fet d'adquirir (sense l'eximent previst a l'article 19-2) converteix automàticament l'adquirent en obligat tributari;

-comporta que no sigui necessari l'emissió d'un acte administratiu previ de declaració d'incompliment del deutor directe,

-quan l'article 19 es refereix a « L'adquirent de béns afectats per llei... », hom ha d'interpretar el terme « llei » en el seu sentit més ampli, en tant que norma tributaria d'aplicació.

4.- En la seva contesta de data 23 de juny del 2010, el MI M.I. GOVERN manifesta principalment que l'actuació del Comú de La Massana és ajustada a dret.

5.- En la seva contesta de data 9 de juliol de 2010, la Sra. Daza manifesta principalment que:

-la interessada no és la persona que va generar el fet generador de l'impost, sobre la qual ha de recaure en el seu cas el requeriment de l'impost,

-les actuacions de les corporacions locals han estat insuficients en ordre a localitzar al deutor directe (el Sr. ENTITY_13)

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Convé de presentar un breu resum dels fets abans de resoldre el present litigi.

Per resolució de data 28 de novembre de 2002, el Comú de La Massana ha autoritzat al Sr. Morillo, « la construcció d'un xalet unifamiliar, per ús propi, a la XXXX ».

La taxa deguda era de 5,40 EUR per metre quadrat segons la tarifa prevista per l'article 8.4.2 de l'Ordenació tributaria de La Massana i per tant ha pagat una suma de 1799,67 EUR.

Per una escriptura de compravenda, de data 11 de juny de 2008, la Sra. Daza va adquirir aquest xalet; el venedor era el Sr. ENTITY_12(veure foli 102). Podem remarcar que en les "declaracions fiscals", no es menciona la taxa comunal (veure foli 105).

Ara bé, pels immobles destinats a la venta, la tarifa de la taxa és de 57,10 EUR per metre quadrat. Segons els certificats lliurat pels notaris, aquesta venta constituïa la primera transmissió de l'immoble (veure foli 197, el certificat de data 1 de desembre de 2009 i foli 212, el certificat de data 17 de febrer de 2010).

Com a conseqüència, d'aquesta venta, l'Hble. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA ha reclamat un complement d'impost al Sr. ENTITY_12: notificació de data 15 setembre de 2008 (veure foli 112). Per un certificat de data 3 de novembre de 2009, el Consol Major de la parròquia de La Massana ha indicat: "El nostre manador es va personar en vàries ocasions al domicili de dit Senyor a la Parròquia d'Ordino i no el va trobar mai" (veure foli 189).

El Comú igualment ha notificat el deute a la Sra. Daza el 15 de setembre del 2008 (veure foli 115).

Però, havent constatat un error en el càlcul de la quota tributaria, per carta de data 16 de febrer de 2009 es va notificar a la Secretaria general del Govern d'Andorra que la liquidació tributaria d'un import de 21004,73 euros, emès el dia 15 de setembre del 2008, a nom de la Sra. Daza havia quedat nul·la i sense efecte (veure foli 98, l'informe emès pel Comú de La Massana).

En conseqüència, es procedí a efectuar un nou càlcul de la quota tributaria pendent d'abonar, que donà lloc al document de liquidació addicional, de data 2 de març de 2009, notificat a la Sra. Daza el dia 12 de març següent en tant que deutora indirecta del pagament de l'import corresponent, a la liquidació complementaria. La suma a abonar és de 16 444,97 EUR.

Aquesta notificació comporta expressament la menció següent: « Per la present em plau informar-vos que, en tant que d'adquirent de bens afectats per la Llei al compliment de deutes tributaris, teniu pendent de satisfer al Comú com a deutor indirecte l'import de 16 444,97 EUR, en concepte de liquidació addicional de la taxa d'autorització d'edificar per canvi de destí, d'acord amb el punt 8.3 de l'Ordinació tributaria comunal de 10 de febrer de 2002... » (veure foli 118).

Aquesta decisió és l'objecte del present litigi.

Tercer: Sobre el fons

Convé d'aplicar les disposicions de la Llei de bases de l'ordenament tributari de data 19 de desembre de 1996. En efecte, aquesta Llei és aplicable als tributs establerts pels Comuns (article 2-2 de la Llei).

La Sra. Daza és deutora indirecta de la taxa en aplicació de l'article 15 b b) de la llei, que disposa:

...A títol de deutors indirectes, en els casos d'incompliment de deutes tributaris...

b) Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.. »

En aquestes hipòtesis, l'adquirent té la condició d'obligat tributari, com ho indica, per una interpretació a contrario, l'article 19-2 de la Llei:

« L'adquirent de béns afectats a que es refereix l'apartat anterior no té la condició d'obligat tributari si, abans de perfeccionar l'adquisició dels béns, sol·licita de l'Administració un certificat detallat dels deutes tributaris pendents a càrrec del transmissor i aquest certificat és negatiu o no es lliura en el termini de dos mesos des de la sol·licitud »

En aquest cas, es acreditat que la Sra. Daza no ha sol·licitat el certificat previst a l'article 19-2 de la Llei de l'ordenament tributari.

En aquestes condicions, cal aplicar les disposicions 1 de l'article 19 de la Llei:

1.- L'adquirent de béns afectats per llei al compliment de les prestacions tributàries respon amb aquests béns del deute tributari si aquest no ha estat satisfet per l'obligat tributari o, si és el cas, pel responsable solidari o subsidiari. Mai no respon de les sancions imposades als esmentats obligats tributaris.

Cal fer una aplicació literal d'aquest article. El text precisa que « L'adquirent de béns afectats per llei al compliment de les prestacions tributàries respon amb aquests béns del deute tributari... ».

En conseqüència, perquè l'adquirent d'un bé pugui ser considerat com a responsable del deute tributari, cal que aquesta responsabilitat sigui prevista per una norma amb força de llei, com ho precisa la sentència recorreguda. Ara bé, en aquest cas, cap norma estableix aquesta garantia a favor del Comú,

En conseqüència, el recurs d'apel·lació presentat per l'Hble. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA s'ha de rebutjar.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància..

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel l'Hble. HBLE. COMÚ DE LA MASSANA.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió tàcita del Govern, en relació amb el recurs d'alçada adreçat contra la liquidació tributaria del 2 de març de 2009, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i per tant procedeix declarar la seva nul·litat radical.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.