CASS-Petició d'un grau d'invalidesa del 60%- Element professional (TSJA-023/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0040-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-023/12

S E N T È N C I A NÚM. 99-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vendrell

Representant:

Advocat: Sandoval

Apel·lant: CASS

Representant: Carranza

Advocat: Roda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0040-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 9 de febrer de 2012 va estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Vendrell contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què s'impugnaven les resolucions d'aquest organisme de 2 de febrer i 15 de març de 2011, i es sol·licitava que li fos reconeguda una incapacitat del 60 per cent, inclòs l'element professional. La sentència va reconèixer finalment una IPP del 48% i no va tenir en compte l'esmentat element professional, en aplicació de la disposició transitòria 5a. del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'interessat va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual reprodueix la petició de reconeixement d'un grau d'invalidesa del 60%. Fonamenta aquesta pretensió en l'existència d'un error en la valoració de la prova per part del Tribunal a quo i, a més, considera que no es pot aplicar la IPP sobre la capacitat residual de l'assegurat, ja que la patologia preexistent deriva de l'exercici de la seva activitat al ram de la construcció, de manera que s'ha de considerar com una malaltia professional. En segon terme, i atès que la IPP que cal reconèixer és superior al 50%, demana que s'afegeixi l'element professional.

3r.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social va interposar igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia. La seva impugnació es fonamenta també en l'existència d'un error en la valoració de la prova, argument que es recolza en el contingut d'un informe de l'àrea de control sanitari de la pròpia CASS que va ser acompanyat a l'escrit de conclusions complementàries de la primera instància.

4t.- Un cop contestats els recursos per la respectiva contrapart, i en haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que la part agent no ha impugnat els pronunciaments de les resolucions administratives sobre la improcedència de què es perllongui la situació de baixa mèdica de l'interessat, la qüestió litigiosa queda reduïda a determinar el grau d'invalidesa que li correspon a l'agent.

L'article 162 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, defineix la invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional com la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.

L'article 164 de la mateixa llei disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.

Segons l'apartat 2n. del mateix precepte, el grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte tant l'element objectiu com el professional. El primer correspon al grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l'accident, mentre que el segon atén a la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'agent es mostra disconforme amb el grau d'invalidesa que li ha estat reconegut per la sentència apel·lada, que és del 48 per cent quant a l'element objectiu, mentre que no s'ha tingut en compte l'element professional, en aplicació de la disposició transitòria 5a. del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, ja que el primer no arriba al 50%. En conseqüència, les discrepàncies es concreten en primer lloc en la determinació de l'element objectiu, que l'interessat valora en un 55%, segons l'informe mèdic que aporta.

El resultat de la prova pericial practicada per a millor proveir posa de relleu que l'assegurat presenta una lumbociatàlgia molt important amb seqüeles funcionals també molt importants, associada a una ciatàlgia bilateral, que es pot qualificar d'intensa. Aquestes patologies es valoren en un 40% per les "seqüeles funcionals molt importants a nivell del raquis dorsolumbar" i en un 20% per les "neuràlgies ciàtiques bilaterals". Atès que es tracta de la mateixa unitat funcional, procedeix fer una suma aritmètica d'ambdós percentatges, que arriba al 60%.

Ara bé, com posen de relleu els experts, l'interessat ja presentava una patologia preexistent, de manera que la incidència de l'accident laboral es valora en un 80% del total, cosa que redueix la IPP derivada d'aquest accident a un 48% (80% de 60%). És per això que no procedeix afegir l'element professional, segons la disposició transitòria 5a. del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social, ja que l'element objectiu no arriba al 50%.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Front a les conclusions del perits, l'agent es limita a insistir en el contingut de l'informe elaborat pel seu metge. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

D'altra banda, no es pot considerar la patologia preexistent que patia l'assegurat com una malaltia professional, ja que l'article 125 de la Llei de la seguretat social determina de forma taxativa que només tenen aquesta consideració aquelles patologies que hagin estat qualificades expressament com a tals per mitjà de reglament.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la representació de l'assegurat.

Quart.- El recurs interposat per la CASS es basa igualment en l'existència d'un error en la valoració de la prova. Segons aquesta part, la patologia de base que presentava l'interessat era important, de manera que la incidència de l'accident de treball sobre el seu estat de salut només es pot quantificar en un 50%. Aquesta afirmació ve recolzada per un informe de l'àrea de control sanitari de la pròpia CASS, que es va acompanyar a l'escrit de conclusions complementàries d'aquesta part.

En primer lloc, convé precisar que l'aportació d'aquest informe mèdic resulta clarament extemporània, ja que es va produir fora del període probatori corresponent i en tràmit de conclusions, quan aquest darrer no té altre objecte que la valoració de les proves practicades en el moment oportú i també el de recapitular les posicions de les parts. L'aportació d'un nou informe tècnic amb les conclusions -en realitat, una veritable contraprova que pretèn contradir el resultat de la pericial-, es produeix quan la part contrària ja no tindrà oportunitat de desvirtuar-lo, de manera que resulta contrària als principis reguladors del procés i a les concretes normes que regulen la pràctica de l'activitat probatòria. En conseqüència, el procés ha de ser resolt en base als informes que van ser opportunament incorporats a les actuacions i, especialment, al resultat de la prova pericial, en els termes que s'han exposat a l'hora d'examinar el recurs d'apel·lació de l'interessat.

Per tot això, procedeix concloure que no s'han desvirtuat eficaçment les conclusions de l'informe pericial en el qual es basa la sentència apel·lada, motiu pel qual procedeix desestimar també el recurs d'apel·lació que interposa la CASS.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen les respectives representacions del Sr. Vendrell i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 9 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.