Recurs d'apel·lació sobre acomiadament injustificat, indemnització, bonificació d'exclusivitat, hores extraordinàries i vacance

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sra. Agullo

Representant: Sra. Araujo

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sr. Narváez

Advocat: Sr. Jover

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Laboral, acomiadament fet en forma indeguda per manca d'exposició en la carta dels elements de fet en què es fonamenta, noció d'exclusivitat en la prestació laboral, hores extraordinàries i paga extraordinària.

SENTÈNCIA 000164/2024

Andorra la Vella, a 18 de setembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 2-5-2006, la Sra. Agullo era contractada pel Comú C en qualitat d'auxiliar de l'escola Bressol. Aquesta relació laboral es formalitzava per contracte de 18-4-2007, contracte que al marge de precisar exactament les condicions objectives de la prestació, modificava subjectivament l'empresari, recaient aquesta qualitat en la societat pública comunal ORG_0.

Aquesta relació laboral s'extingia per motius disciplinaris per carta de l'11-10-2023 que resa:

"Benvolguda Senyora,

En aplicació de la legislació vigent en matèria laboral u en particular del que preveu l'article 87 de la Llei 31/2018, del 10 de gener del 2019, de relacions laborals, li notifico la decisió de l'empresa de donar per rescindida la relació laboral mantinguda amb vostè, iniciada en data 18 d'abril del l'any 2007, a partir d'avui.

El motiu del seu acomiadament queda avalat per la comissió d'una falta molt greu recollida a l'article 99.f) de la Llei anteriorment esmentada i que estableix concretament el següent: f) els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades de l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general.

Al haver-se comès una falta molt greu en el lloc de treball (suportada per les imatges de les càmeres de seguretat de l'empresa) es considera una acomiadament per causes disciplinàries, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, més enllà dels dies treballats del mes corrent. La liquidació d'aquests 11 dies ascendeix a 838,37 euros bruts. S'entreguen també en aquest acte mitjançant taló adjunt amb número 0032070 i a nom de la interessada.

Per tant, a partir d'avui, la relació laboral mantinguda amb vostè queda resolta.

Tot el que li comunico als efectes en dret procedents."

Disconforme amb aquesta decisió, el dia 15-11-2023 la representació processal de la Sra. Agullo formulava demanda contra la societat ORG_0 sol·licitant es dictés Sentència declarant que el seu acomiadament era injustificat i, condemnant la demandada a satisfer una indemnització per import de 41.099,75.- EUR, i els imports de 2.810.- EUR bruts en concepte de prima d'exclusivitat; 367,92.- EUR en concepte de vacances guanyades i no realitzades i altres 223,12.- EUR en concepte d'hores extraordinàries, quantitats totes elles incrementades amb uns interessos equivalents al doble dels legals pels períodes que indicava; a declarar i cotitzar prop de la CASS els interessos indicats, excepte els interessos de demora i a pagar la totalitat de les costes ocasionades.

2.- El 20-12-2023, la representació processal de la societat ORG_1 contestava la demanda articulada, defensant el caràcter justificat de l'acomiadament realitzat per la seva representada, oposant-se, tanmateix, a la reclamació que per havers laborals s'exercitava de contrari, demanant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades per la seva temeritat.

3.- Celebrat el judici oral i evacuats per les parts litigants les seves respectives conclusions, el dia 22-3-2024, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Estimar molt parcialment la demanda formulada per part de la Sra. Agullo contra la societat ORG_0.

SEGON.- Condemnar a la societat ORG_0 a satisfer a la Sra. Agullo 1.630,81EUR bruts més els interessos, al doble del tipus legal, meritats per aquesta quantitat a partir del 13 d'octubre del 2023 i fins a la seva total liquidació. La quantitat bruta resultant d'aquesta Sentència haurà de ser declarada i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

TERCER.- Condemnar en costes a la part demandant.

QUART.- Notificar la present resolució a les parts. Un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució se'n trametrà una còpia a la Caixa Andorrana de Seguretat Social".

4.- La representació processal de la Sra. Agullo ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, sol·licitant se'n dictés altra en aquesta alçada, que revocant-la, acollís íntegrament les pretensions articulades en el seu escrit rector, el tot amb imposició a la part apel·lada de les costes ocasionades en ambdues instàncies, d'acord amb els motius de greuge següents.

En primer lloc, sustenta que la decisió de considerar que l'acomiadament de la treballadora s'efectuà de manera adequada, menystenia la Llei i la jurisprudència d'aquesta Sala. Insisteix que l'acomiadament era injustificat i que atès que l'empresari demandat no havia qüestionat l'import de la indemnització que es reclamava, calia condemnar-lo a satisfer l'import de 41.099,75.- EUR.

El segon motiu de recurs intervé en relació amb la desestimació de la prima d'exclusivitat que es pretenia. Argumenta per això que el contracte de treball excloïa que pogués treballar per ningú més i en aquesta eventualitat considera que concorrien els requisits per al reconeixement de la prima pel període comprès entre els mesos de novembre del 2022 a octubre del 2023.

En tercer lloc, sosté que la decisió de rebutjar la reclamació de vacances realitzada, no s'ajustava a la Llei ni a les regles pròpies a la càrrega de la prova.

També considera que la decisió adoptada per l'òrgan d'instància incorria en els mateixos vicis respecte de les hores extraordinàries reclamades.

En darrer lloc s'alça contra el pronunciament adoptat respecte de les costes defensant que aquestes havien de ser imposades a la part demandada seguint les previsions del CPC i la jurisprudència de la Sala en aquest àmbit. En tot cas, considera que la decisió d'imposar les costes al treballador en cas que les seves pretensions resultessin parcialment admeses era inadmissible.

5.- La representació processal de la societat ORG_0, contestava el recurs d'apel·lació plantejat oposant-se a les pretensions de la treballadora recurrent, defensant en síntesi que la Sentència dictada s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució exigeix revisar la decisió de la Batllia quan considera que l'acomiadament de la Sra. Agullo va intervenir de manera ajustada a dret i quan desestima la reclamació exercitada en concepte de prima d'exclusivitat, hores extraordinàries i vacances. També caldrà que ens pronunciem sobre la decisió adoptada respecte de les costes processals.

Segon.- Consideracions prèvies.

Abans d'iniciar l'examen de les diferents qüestions que el recurs suscita, destacarem que els litigants no formulen cap mena de queixa per la manca d'enregistrament de veu del judici oral i això malgrat que en la resolució dictada ja s'apuntés aquesta irregularitat.

En aquesta eventualitat, essent la controvèrsia que els enfronta de naturalesa imminentment jurídica, la irregularitat indicada no pot aquí constituir un obstacle, a l'examen dels motius de recurs.

Tercer.- Sobre el pretès caràcter injustificat de l'acomiadament i la indemnització que es reclama per aquesta raó.

L'article 88.1 de la Llei de Relacions Laborals (LRL) preveu que l'acomiadament per causes disciplinàries de la persona assalariada, "(···) s'ha de fer per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona assalariada, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data o, si es nega a signar, en presència de dos testimonis. La carta ha d'esmentar amb concreció la causa que origina l'acomiadament".

La rellevància del relat de fets contingut en la carta d'acomiadament és constantment recordada per aquesta Sala. En aquest sentit, hem pogut precisar que: "cristal·litza" la situació de tal manera que serà únicament sobre la concreta successió d'esdeveniments narrada en la mateixa, que haurà d'intervenir, si escau, el control jurisdiccional sobre la justificació de la mesura disciplinària adoptada, sense poder introduir-se nous elements a posteriori en el decurs del procediment judicial. Així, la carta d'acomiadament haurà de contenir una descripció suficientment detallada al respecte dels elements subjectius, objectius, espacials i temporals que confluïen en la falta que es notifica, el tot a fi d'assegurar al treballador un coneixement exacte i precís del que se li reprotxa i pugui articular quantes accions disposi per impugnar la sanció imposada davant de la jurisdicció laboral. En aquest sentit hem declarat que "els mancaments atribuïts al treballador s'han de connectar amb fets precisos i situats en el temps, de manera que la relació detallada de l'incident i la seva cronologia permeti la defensa de la treballadora i el control del Tribunal" (cf. TSJC-188/15, TSJC279/12, 24/13 i 281/13 entre altres)."

Quant a la finalitat d'aquest requisit, en la Sentència de 26-10-2022 (rotlle TSJC-167/2022) destacàvem: "(···) l'exigència de l'exposició de la causa de l'acomiadament que la Llei exigeix suposa per al treballador una garantia que opera des d'una doble perspectiva: d'una banda pretén assegurar-li un coneixement precís dels fets que se li retreuen per poder-los impugnar vàlidament sense experimentar indefensió; d'altra part limita el control de la sanció aplicada per l'empresari als únics fets que en la carta han estat relatats, sense que els mateixos puguin ser en conseqüència ampliats posteriorment, per exemple en fase jurisdiccional".

Abundant en el contingut material de la carta d'acomiadament, hem sostingut que "s'ha d'entendre com un document únic que val per si sol. Si es pot considerar la possibilitat d'adjuntar-li uns documents i justificatius precisant les causes concretades en ella, no es pot admetre que el treballador hauria de procedir a un esforç de construcció material i intel·lectual a partir de la lectura de diverses cartes per determinar quines són les causes del seu comiat." (Sentència de 31-5-2016, rotlle TSJC-71/2016). Dit en altres paraules, l'acomiadament disciplinari del treballador, és un acte jurídic imminentment formalista, de manera que només serà sobre els fets que figuren descrits en la carta d'acomiadament, aquells al tomb dels quals el treballador haurà d'articular els seus mitjans de defensa i que hauran de ser verificats en cas d'impugnació pels Tribunals, al marge de tota altra circumstància o realitat que hagués pogut intervenir.

Realitzades aquestes precisions prèvies, hem tingut ocasió de transcriure en tota la seva extensió la carta d'acomiadament, i en la mateixa s'aprecia com el relat realitzat per l'empresari no contenia cap mena de precisió respecte dels elements temporal, especial ni objectiu. En efecte ni precisava el moment en què s'haurien produït els fets que retreia la treballadora ni tampoc introduïa un relat mínimament precís que recolzés la imputació causal que realitzava (es limita a transcriure la previsió legal contemplada en l'art. 99.f de la LRL). I no es pot sostenir, com ho fa l'òrgan a quo que la treballadora podia conèixer perfectament els fets que se li atribuïen i les dates en què es realitzaren, perquè en definitiva això suposaria fer-li suportar les conseqüències derivades de la negligència de l'empresari en l'acompliment de les seves obligacions legals a l'hora d'extingir disciplinàriament el contracte de treball.

En aquesta situació i encara que el comportament de l'assalariada trobés cabuda en la falta que se li pretenia atribuir i que fins i tot es traduís per la seva condemna posterior per un delicte major de lesions doloses essent la víctima especialment vulnerable atesa la seva edat de l'art. 115.3 del Codi Penal, no es pot obviar que el procediment disciplinari laboral té una virtualitat pròpia al marge del procés penal, sense que, per tant, es pugui admetre una qualsevol flexibilització de les seves regles sancionadores formals.

En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà estimar el recurs d'apel·lació articulat i revocar la Sentència dictada per l'òrgan d'instància i reconèixer-se a la treballadora el dret a percebre la indemnització que es preveu en l'art. 92.1 de la LRL.

Quart.- Prima d'exclusivitat

La resolució recorreguda rebutja la reclamació de la treballadora, defensant que la clàusula inserida en el contracte de treball no s'inseria exactament en el supòsit contemplat en l'art. 48 de la LRL i que el contracte preveia la possibilitat de dur a terme qualsevol altra activitat prèvia autorització de la societat que la Sra. Agullo mai va demanar.

La representació processal de la Sra. Agullo s'alça contra aquest raonament defensant que l'abast del pacte segon del contracte de treball excedia l'àmbit de l'obligació de no competència, tenint un àmbit general que no es limitava al ram d'activitat propi del contracte que l'unia amb la societat demandada. Afegia en tot cas que per a la interpretació de la clàusula indicada s'havia d'estar al règim anterior de la relació que mantenia amb el comú C destacant que llavors era funcionària, tenint una prohibició legal de poder desenvolupar altres activitats, i que si bé va renunciar a aquest estatus a l'hora de passar a treballar per la societat demandada, aquesta darrera va pretendre deliberadament mantenir aquesta prohibició en el contracte de treball, amb el benentès que la interpretació de les seves clàusules havia de ser favorable a la treballadora.

L'examen d'aquest motiu del recurs ha d'intervenir des de la perspectiva del pacte segon del contracte de treball que unia els avui litigants que disposa:

"Incompatibilitats de la part contractada:

L'exercici de qualsevol activitat remunerada o no, relacionada o no amb la professió de la persona contractada i que pugui afectar el seu càrrec o funció roman prohibida.

La realització de qualsevol altra activitat, ja sigui comercial, industrial o tota prestació de serveis remunerada, fora de la jornada laboral queda subjecta a l'autorització expressa de la Societat".

Si bé el primer paràgraf d'aquesta previsió contractual permet encabir la prohibició que s'hi contempla en l'àmbit propi de la prohibició de competència previst en l'art. 47.1 de la LRL ("Durant l'execució del contracte la persona assalariada ha de guardar fidelitat a l'empresa i no competir-hi ni directament ni treballant per a una altra empresa del mateix ram d'activitat, llevat d'autorització expressa"), no succeeix el mateix respecte del seu segon apartat. En efecte, encara que el mateix es refereixi a activitats que no són per naturalesa laborals (es refereix a activitats comercials, industrials i prestació de serveis), s'ha d'observar que fixa una prohibició general que no es limita a activitats que mantinguin determinada relació amb el treball desenvolupat per la treballadora i que podrien suposar per a l'empresari una font de competència, superant així l'àmbit objectiu protegit per l'art. 47.1 de la LRL. En realitat, el segon paràgraf d'aquesta clàusula impedeix a l'assalariada desenvolupar activitats que no siguin de naturalesa laboral (aquestes darreres s'ha d'entendre que s'encabeixen en el primer paràgraf) sotmetent-les a un dret de supervisió ("droit de regard") de l'empresari a través del mecanisme de la prèvia autorització. Aquesta prohibició de desenvolupar activitats complementàries a la prestació laboral, troba cabuda en l'art. 48 de la LRL, i encara que es tracti d'una prohibició relativa que pot ser superada amb l'autorització expressa de l'empresari, fins que aquesta no concorri els treballadors veuen limitat el seu dret a desenvolupar diferents activitats simultànies que, al marge de l'excepció prevista en l'art. 47.1 de la LRL, res en el nostre ordenament limita. En tal situació, i sense que consti en autes que la societat demandant renunciés a la prohibició indicada, s'ha de reconèixer el dret de la Sra. Agullo a percebre la prima legalment fixada (15% del salari fix) que en el seu escrit rector calculava degudament en atenció al seu salari fix mensual.

Escaurà, per tant, també estimar aquest motiu del recurs.

Cinquè.- Vacances de l'any 2023

La part recurrent s'alça també contra la Sentència dictada quan desestima la seva reclamació en concepte de vacances, considerant que la valoració de la prova realitzada no s'ajustava als pronunciaments adoptats per la Sala respecte de la càrrega de la prova sobre aquesta qüestió.

La controvèrsia que en el present litigi es suscitava és exclusivament d'àmbit fàctic i es limita a determinar si la Sra. Agullo va gaudir de vacances els dies 13, 14, 15 i 16 de febrer i 9 d'octubre del 2023.

Respecte d'aquesta qüestió, hem afirmat de manera constant que correspon a l'empresari justificar que ha donat al treballador els dies de vacances que en dret li corresponien (TSJC-94/2007, TSJC-367/2018 entre altres). Per a justificar que la treballadora hauria realitzat vacances durant els dies indicats, la societat demandada incorpora la planificació de l'any 2023 (foli 62), tractant-se d'un document unilateralment realitzat per ella mateixa, però no pot tenir per si sol cap mena d'eficàcia probatòria, i en conseqüència les seves indicacions només podran ser considerades, si són admesos per la treballadora o si es veuen corroborades per altres mitjans de prova. En el present supòsit, les indicacions figurant en aquest document no han estat adverades per cap mena de prova en les actuacions. Tanmateix, tampoc podem passar per alt que l'escola bressol on es desenvolupava la prestació laboral, gaudeix d'un sistema de control horari de cada treballador i en aquesta eventualitat resultava molt senzill justificar si l'assalariada era present o no en els dies indicats. És cert que durant el període descrit el sistema indicat no funcionava adequadament (vegeu per això els correus electrònics mantinguts amb el servei informàtic del comú C, folis 98 i ss), però aquesta disfunció no eximia els responsables de l'empresa d'adoptar un sistema pal·liatiu que permetés justificar adequadament la presència de l'assalariada en el seu lloc de treball o no.

A partir del moment en què la societat apel·lada no ha justificat oportunament el gaudiment efectiu dels dies de vacances que la treballadora referia, també la reclamació que articulava per aquest concepte haurà de prosperar.

Sisè.- Hores extraordinàries.

La Sentència recorreguda considera que les hores extraordinàries realitzades per la treballadora demandant s'havien compensat amb escreix, mitjançant els dies de vacances que havia gaudit en el decurs de l'any 2023. La part recurrent s'alça contra aquesta conclusió considerant, novament, que incorria en error en la valoració de la prova.

Les parts litigants no qüestionen la realització d'hores extraordinàries els dies indicats per la treballadora demandant, limitant-se a discutir el seu volum total i la seva deguda compensació. Quant al cúmul d'hores extraordinàries realitzades (la Sra. Agullo sosté que serien 17'45 hores i la societat demandada 16'14 hores), ens inclinem per la postura de ORG_0 atès que els càlculs realitzats es recolzen en les anotacions realitzades pel sistema de control horari, tractant-se d'un mecanisme objectiu i exacte.

Quant a la seva compensació amb vacances, en l'apartat anterior ja hem pogut apuntar que les vacances que s'han de comptabilitzar són 4 dies menys d'aquelles que l'empresa demandada sosté que la treballadora va realitzar, sense que es pugui admetre que les hores extraordinàries degudes haurien estat efectivament compensades amb aquest sistema.

Setè.- Determinació del salari dia a l'efecte de fixar les compensacions i indemnitzacions econòmiques resultants dels anteriors apartats.

En el seu escrit rector, i també en aquesta alçada, la representació processal de la Sra. Agullo fixa el seu salari dia en l'import de 83,24EUR, aquesta quantitat al marge que no resulta discutida per la societat defenent en cap moment al llarg del procediment, s'obté d'acord amb uns càlculs que s'ajusten a la literalitat de l'art. 76 de la LRL.

En conseqüència, s'ha de fixar la compensació a percebre en els següents imports bruts:

la indemnització per acomiadament injustificat en la quantitat de 41.099,75.- EUR;

les vacances del 2023 en la quantitat de 367,92.- EUR (a raó de 4,42 dies)

hores extraordinàries a raó de 16'14 hores= 202,55.- EUR

prima d'exclusivitat= 2.810,12.- EUR a raó de 233,45.- EUR (novembre i desembre del 2022), 250,30.- EUR (gener a setembre del 2023) i 90,52.- EUR el mes d'octubre

Vuitè.- Interessos.

L'article 78.3 de la LRL preveu que el retard en el pagament del salari o la liquidació produeix interessos al doble dels legals vigents en el moment en què es produeix l'impagament sense necessitat de reclamar-los. En aquest context, escaurà incrementar les hores extraordinàries reconegudes i la compensació per vacances a comptar del dia 13-10-2023 (data de la liquidació) i respecte de la prima d'exclusivitat a partir del moment en què cada mensualitat resultava deguda segons s'assenyala en l'escrit de demanda i fins al dia del seu total pagament.

Quant a la quantitat fixada en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, aquesta s'haurà d'incrementar dels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament.

Novè.- Costes

L'èxit del recurs articulat es traduirà amb que les costes ocasionades en ambdues instàncies s'hagin d'imposar a la part apel·lada seguint la doctrina d'aquesta Sala en l'àmbit laboral en què intervenim.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Agullo contra la Sentència de data 36/2024 que es revoca en el sentit de declarar injustificat l'acomiadament de la treballadora realitzat el dia 11-10-2023 i condemnant la societat ORG_0 a satisfer al marge de la quantitat que ja s'hi contempla en concepte de paga extraordinària (1.630,81.- EUR), els imports bruts pels conceptes següents:

indemnització per acomiadament injustificat: 41.099,75.- EUR més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins al seu total pagament.

Prima d'exclusivitat: 2.810,12.- EUR a raó de 233,45.- EUR (novembre i desembre del 2022), 250,30.- EUR (gener a setembre del 2023) i 90,52.- EUR el mes d'octubre més els interessos equivalents al doble dels legals comptadors a partir del moment en què cada una d'elles era exigible (dia 4 del mes següent) i fins al seu total pagament.

Hores extraordinàries: 202,55.- EUR més els interessos equivalents al doble dels legals comptadors a partir del 13-10-2023 i fins al seu total pagament.

Vacances: 367,92.- EUR més els interessos equivalents al doble dels legals comptadors a partir del 13-10-2023 i fins al seu total pagament.

Segon.- Imposar a la societat ORG_0 el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.

Tercer.- Comunicar la present Resolució a la CASS segons disposa l'art. 290 del CPC.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.