Recurs d'apel·lació per nul·litat de sentència per incongrüïtat i falta de resolució d'excepcions de legitimació

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: COMUNITAT DE PROPIETARIS DELS EDIFICIS

BX II I IV

Representant: Sra. Catalá

Advocat: Sr. Pla

Apel·lant: Sr. Cano

Representant: Sra. Peña

Advocat: Sra. Benítez

Apel·lant: Sr. Guerrero

Representant: Sra. Manso

Advocat: Sra. Pera

Apel·lat: Sr. Tur

Representant: Sra. Esteban

Advocat: Sr. Estany

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: Nul·litat de la sentència per incongruència

SENTÈNCIA 000196/2024

Andorra la Vella, 12 de novembre del 2024

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit del 27-02-2020, la representació processal del Sr. Tur va presentar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la ORG_0, i els Srs. Cano i Guerrero, sol·licitant llur condemna solidària a pagar-li :

"la suma indemnitzatòria que hagi percebut el Sr. Guerrero com a titular actual dels béns immobles que foren del Sr. Tur, i dels quals deriva el dret de reserva establert contractualment amb el Sr. Cano, i tot a l'empara de les actuacions portades a terme mitjançant els acords de la comunitat de propietaris de l'edifici BX.

La referida indemnització s'hauria de satisfer, comptabilitzant els interessos legals d'ençà el moment en que fou la comunitat de propietaris requerida, segons l'acusament de rebut de les comunicacions, el 9 de juliol del 2019, i subsidiàriament, pel negat cas que no procedís al còmput d'ençà la referida data, d'ençà el tràmit d'oposició i contesta a la demanda.

Finalment imposi els imports corresponents a les costes judicials i les extrajudicials, ja siguin els honoraris d'advocat, de procurador i perits intervinents."

2.- Per escrit presentat el 01-10-2020, la representació processal de la ORG_0 i la de la ORG_0 van formular excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i de caducitat de l'acció, i subsidiàriament van contestar la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra amb imposició a la part demandant del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit.

3.- Per escrit presentat el 01-10-2020, la representació processal del Sr. Cano va contestar la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra amb imposició a la part demandant del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit.

4.- Per escrit presentat el 01-10-2020, la representació processal del Sr. Guerrero va contestar la demanda sol·licitant la seva desestimació íntegra amb imposició a la part demandant del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de pèrit.

5.- En data 19-03-2024, el Tribunal de Batlles va decidir :

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal del Sr. Tur contra ORG_0, i els Srs. Cano i Guerrero i condemnar aquests darrers, a pagar, de forma solidària, la suma indemnitzatòria que hagi percebut el Sr. Guerrero com a titular actual dels béns immobles que foren del Sr. Tur, i dels quals deriva el dret de reserva establert contractualment amb el Sr. Cano, majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda.

Segon.- Fer imposició del pagament de les despeses judicials ocasionades, en la forma prevista al Novè. Fonament Jurídic de la present resolució judicial.".

6.- En contra d'aquesta resolució han interposat recurs d'apel·lació les representacions de les tres parts defenents.

7.- La representació processal de la ORG_0 i de la ORG_0 demanant la seva revocació i la desestimació de la reclamació formulada pel Sr. Tur contra les Comunitats, imposant alhora al Sr. Tur les costes judicials ocasionades en primera i segona instància.

Per ALTRESSI sol·licita que es vulgui declarar la nul·litat de la referida sentència, tot retrotraient les actuacions fins al moment anterior al seu pronunciament als efectes que el Tribunal de primera instància pugui examinar i resoldre les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i de caducitat en el seu dia formulades.

Fonamenta el seu recurs en un error en la valoració de la prova i en el fet que la sentència recorreguda ha incorregut en una incongruència omissiva que vulnera el dret a la tutela judicial efectiva de les seves mandants.

En primer lloc, pel que fa a la incongruència omissiva, exposa que el Tribunal no ha resolt les excepcions de manca de legitimació activa i de caducitat que havia formulat i que aquesta vulneració justifica la nul·litat de la sentència.

En segon lloc, pel que fa a l'error en la valoració de la prova, argumenta que no ha quedat acreditat l'existència d'un dret de crèdit oposable a les comunitats de propietaris respecte dels danys i perjudicis en el seu dia soferts pels copropietaris en el marc dels treballs de reparació de l'edifici, quan, pels només 3 mesos que va ostentar la propietat d'aquell apartament, cap despesa ni cap perjudici va patir el Sr. Tur en relació amb aquella despesa extraordinària, tot i fer un negoci rodó amb l'adquisició d'aquelles unitats immobiliàries; que les comunitats no van incórrer en cap responsabilitat civil extracontractual ja que no tenien cap altra opció que repartir aquells fons entre els diferents copropietaris que integraven les Comunitats puix no podien prejutjar qui tindria millor dret al respecte del repartiment dels fons en qüestió, i que, essent els pactes o acords privats convinguts entre els compradors d'unitats immobiliàries al respecte del possible repartiment d'aquests fons un res inter alios acta, no se'ls hi pot fer greuge de no haver ates la reclamació formulada pel Sr. Tur.

8.- La representació processal del Sr. Cano demana, respecte al seu patrocinat, la revocació íntegra de la sentència i la desestimació íntegra de la demanda, amb imposició de costes.

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova, una vulneració de les normes processals i una infracció de la Llei.

Argumenta que el dret que el Sr. Tur es va reservar era un dret de caràcter personal i no pas propter rem, i que la relació obligatòria entre ell i el Sr. Cano va finalitzar en el moment en que es va donar total compliment a allò acordat, que és acceptar dita clàusula, sense que es pactés que ell hagués de traslladar l'esmentada clàusula a cap tercer ni tampoc informar de la mateixa a posteriors adquirents ; la reserva de dret de crèdit no prejutja l'existència del pretès dret ; que el tribunal no ha tingut en compte fets no controvertits i de gran rellevància ja que estableixen que la Comunitat de Propietaris era coneixedora de la reserva de drets a favor del Sr. Tur i que el Sr. Cano no ha incorregut en cap incompliment contractual.

Conclou que no existeix cap causa per aquesta obligació contractual invocada pel Tribunal i que la seva imposició li comportarà un greu perjudici i un correlatiu enriquiment injust de les altres parts codemandades.

D'altra banda, sosté que la sentència no es pronuncia sobre les quantitats de 185,61.-euros i 965,20.-euros que es van acordar repartir per les unitats traster número 3 i plaça d'aparcament número 6 de la Comunitat de Propietaris de BX IV, en la Junta de data 15-12-2020, i que cap incompliment pot atribuir-se al seu patrocinat per aquest concepte.

En fi, pel que fa a les costes, addueix que el Sr. Cano no va rebre mai amb anterioritat a la notificació de la demanda cap reclamació extrajudicial prèvia, pel que la imposició de costes a càrrec seu tampoc no s'ha valorat de forma adequada conforme a l'article 350 i següents del Codi de procediment civil.

9.- La representació processal del Sr. Guerrero demana la revocació íntegra de la resolució en el sentit de desestimar íntegrament les pretensions formulades per l'agent respecte al Sr. Guerrero i que es condemni al demandant a satisfer al seu principal totes les despeses processals.

Fonamenta el seu recurs en una incorrecta interpretació i valoració de la prova, tot i denunciant una incongruència omissiva.

Pel que fa a incongruència omissiva, sosté que escau anul·lar la sentència i retrotreure les actuacions fins al moment immeditadament anterior al seu pronunciament ja que el tribunal no es va pronunciar sobre les excepcions formulades per les comunitats.

Pel que fa a la valoració de la prova, sosté que el Tribunal d'instància ha efectuat una incorrecta interpretació de la clàusula de reserva ja que la mateixa no acredita l'existència del dret de crèdit invocat per l'agent i que el Sr. Tur no ha acreditat ni justificat el títol ni d'on neix aquest suposat dret de crèdit i, encara menys, el perjudici patit doncs no ha abonat mai cap quantitat a compte de la reparació de l'edifici duta a terme a partir de l'any 1997 ni tampoc cap quantitat ni import a compte de les despeses judicials ; que no es pot compartir la consideració del tribunal que seria un fet independent la lesió al dret de crèdit i a poder exigir la concreta prestació pactada ja que aquest dret de crèdit no existia i que no podia ser objecte d'un dret de reserva i que reconèixer-li un dret de crèdit sobre la indemnització rebuda en el marc dels procediments judicials seguits per la Comunitat comporta un enriquiment injust pel mateix ja que no té una justa causa objectiva i és contrari a I'equitat.

Subsidiàriament, argumenta que la clàusula de reserva no té eficàcia erga omnes sinó relativa, entre les parts que la van constituir ; que el Sr. Guerrero no té cap obligació contractual i no ha quedat acreditat que era coneixedor de la suposada reserva de drets efectuada pel Sr. Tur, i el fet que va tenir constància de la comunicació efectuada per l'agent amb posterioritat no pot comportar cap tipus de responsabilitat extracontractual per part del Sr. Guerrero a qui no es pot imputar cap actuació culposa, no existint per tant els requisits de la responsabilitat contractual.

Afegeix que en tot cas s'hauria de descomptar les aportacions extraordinàries aportades pel propi Sr. Guerrero per import de 476,84.-euros.

En fi, pel que fa a les costes de primera instància, afirma que s'haurien d'imposar al Sr. Tur per resultar vençut i que en tot cas existia una iusta causa litigandi.

10.- La representació processal del Sr. Tur demana la ratificació íntegra de la resolució recaiguda en primera instància, desestimant les excepcions interposades i desestimant també els recursos d' apel·lació, tot i afegint la condemna en costes dels apel·lants.

Afirma en primer lloc en relació al recurs de les comunitats que sí que la sentència, en els fonaments jurídics quart i setè analitza les excepcions invocades doncs, pel que respecta a les comunitats de propietaris, manifesta que van conèixer les obligacions assumides a través de la clàusula introduïda al contracte de compravenda i les van acceptar, i que coneixent les reivindicacions formulades pel Sr. Tur, és obvi que no hi ha lloc a oposar les excepcions processals indicades. Afegeix que a través de l'anàlisi exhaustiu del principi general alterum non laedere i del contingut i l'abast de la clàusula de reserva de drets, la sentència descarta, tant la manca de legitimació activa, com la caducitat de l'acció.

Quant al fons, afirma que pel que fa a la inexistència d'un dret de crèdit oposable a les comunitats de propietaris, el recurs repeteix tots els arguments ja en el seu dia oposats en primera instància i que han estat degudament contestats per aquesta part i resolts per la sentència ara recorreguda, i que sí que l'actitud de les comunitats de propietari, ha incorregut en una clara responsabilitat civil extracontractual.

En segon lloc, en relació al recurs del Sr. Cano, sosté que sí el mateix ha negligit les seves obligacions contractuals ja que el dret a percebre la indemnització derivada de la reclamació judicial correspon al Sr. Tur per haver pactat dita reserva, i que el Sr. Cano havia de traslladar el coneixement de dita reserva de drets al seu comprador, Sr. Guerrero com també havia de comunicar el repartiment que la comunitat de propietaris de l'edifici BX IV efectuava al seu favor, en mèrits del traster i la plaça d' aparcament que encara ostentava com a titular davant dita comunitat.

En tercer lloc, en relació al recurs del Sr. Guerrero, defèn que sí que el Sr. Tur ha acreditat el seu títol, que no és altre que l'escriptura notarial que conté la reserva de drets, i que el dret de crèdit neix al moment en que s'obté la referida indemnització i es procedeix a la seva redistribució segons el mètode de càlcul que establia el coeficient d'habitabilitat de cada apartament o unitat immobiliària. Afegeix que no té transcendència per a resoldre la causa el fet que el Sr. Tur no hagi efectuat cap aportació en concepte de les despeses extraordinàries, doncs dita aportació es va fer anteriorment a la compra del pis pel Sr. Tur, precisant que tampoc el Sr. Guerrero va fer cap aportació, essent aquest darrer qui, amb mala fe, es pretén beneficiar d'un enriquiment injust.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Abans d'estudiar els recursos, apareix imprescindible exposar de manera cronològica els elements de fet acreditats en aute.

Durant l'any 1997, els veïns del edificis BX, que es troben ubicats carrer C a XXXX, es van adonar que l'estructura del mateix patia una sèrie de desperfectes estructurals.

La Batllia va convocar als afectats i se'ls va ordenar realitzar aquelles accions urgents establertes pels tècnics del Ministeri d'Ordenament Territorial per reduir riscos i protegir la integritat dels veïns.

La querella que s'havia presentat no va prosperar.

En data 21-07-2009, la representació processal de la ORG_0 va interposar demanda civil envers els diferents intervinents en l'obra de construcció de l'immoble sol·licitant, per motiu de l'existència de defectes estructurals apareguts a partir de l'any 1997, llur condemna solidària a pagar la suma de 521.750,52 euros respecte de l'edifici BX II, 288.701,15 euros respecte a l'edifici BX III, i la quantitat de 955,72 euros corresponents al conjunt de les comunitats BX II, III i IV (autes 2100484/2008).

El Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 28-01-2015, amb la següent part decisòria:

"DECIDIM Que hem d'estimar i estimem parcialment la demanda formulada per la representació processal de les COMUNITATS DE PROPIETARIS DELS EDIFICIS BX II, III I IV, contra els Srs. CGT, AAB, LMP, els ignorats hereus del Sr. FCV , la mercantil D i F, S.A., tots ells de forma solidària a satisfer a l'agent la quantitat de 381.750,52.- euros, pel que respecte als danys de l'edifici BX II; 148.701,15.- euros pel que respecte als danys de l'edifici BX III i els imports de 275,86.- euros i 679,86.- euros corresponents a dues factures dels edificis BX II, III i IV, més els interessos legals a comptar des de la contesta a la demanda, i més les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits".

En data 26-01-2016, aquesta Sala va decidir :

"ESTIMAR els recursos interposats per la representació processal del Sr. CGT, de l'asseguradora D i de la Comunitat de propietaris agent contra la sentència, de data 28-01-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de reduir la condemna pels danys a l'edifici BX III en l'import de 3.515,92 euros, incrementar a 30.000 euros la compensació per dany moral per l'edifici BX II i 30.000 euros per l'edifici BX III, així com establir que el límit de 600.000 euros de la pòlissa de responsabilitat civil actua a les dues causes (2100484/2008 i 2100022/2009) atès que el sinistre és el mateix i que aquest extrem s'ha de tenir en compte en seu d'execució de sentència. S'ha de mantenir la resta de pronunciaments de la part dispositiva que no resten afectats pels anteriors canvis. No s'escau imposar les costes processals d'aquesta alçada.".

Segons la certificació emesa pel Secretari-Administrador de la Comunitat BX II i de la Comunitat BX IV, la propietària del pis 2on 2na de l'edifici BX II i de les places de pàrquing 5 i 6 i dels trasters 3 i 4 de la planta -2 de l'edifici BX IV, era la societat G qui els va vendre als Srs. C i L el 30-01-2011.

Segons escriptura notarial de data 30-06-2016 (notaria N1), el Sr. Tur va adquirir prop de la Sra. C i L, pel preu de 40.000.-euros, la propietat del pis situat planta segona porta B (2on-2na), formant part de l'edifici BX II (5,52% de participació en la comunitat), i de dues places de garatge i dos trasters situats a la planta soterrània -2 de l'edifici BX IV(3,48% de participació en la comunitat).

Les certificacions del Secretari administrador de la Comunitat (H) adjuntades a l'escriptura precisen que les unitats en qüestió es troben al dia de les derrames comunitàries al 31-12-2015.

Segons escriptura notarial de data 30-09-2016 (notaria N1), el Sr. Tur va vendre al Sr. Cano la propietat dels referits béns immobles pel preu de 90.000.-euros.

Dita escriptura conté una clàusula segons la qual :

"les parts convenen que la present compravenda no inclou la possible indemnització derivada de la reclamació judicial en tràmit de resolució, drets que es reserva el venedor i que no es transmeten amb la present compravenda, la qual cosa la part compradora accepta expressament.

No obstant, pacten les parts que qualsevol despesa relacionada amb l'esmentada reclamació haurà de ser assumida íntegrament pel avui venedor o els seus drethavents, en el ben entès que en cas que la part avui compradora es veiés obligada a fer-se càrrec d'alguna despesa, podria reclamar la part proporcional de la indemnització que es satisfaci.".

Les certificacions del Secretari administrador de la Comunitat (H) adjuntades a l'escriptura del 30-09-2016, precisen que el Sr. Tur té abonada la part proporcional sobre la participació en la reparació estructural de l'edifici, subjecte a una possible major o menor recuperació dels drets econòmics, en virtut d'una acció judicial per la via civil (2100484/2008), per import de 22.560,54.-euros i de 9.015,18.-euros, i que es reserva el dret de cobrament del possible repartiment que acordi la Comunitat, no transmès a la nova propietat.

Segons escriptura notarial de data 24-11-2017 (notaria N2), el Sr. Cano va transmetre al Guerrero (i a la Sra. MCR) la propietat del referit pis i d'una plaça i d'un traster, pel preu de 88.000.-euros.

Ni la escriptura en qüestió ni les certificacions del Secretari administrador de la Comunitat adjuntats mencionen la reserva continguda en la compravenda del 30-06-2016.

S'ha de precisar aquí que el Sr. Guerrero és alhora el president de la Comunitat BX II (i fins recentment), essent ja propietari del pis 2na 3ra que és contigu al pis d'autes.

Per Aute d'execució del 08-02-2019, es va decidir procedir al pagament de l'import total de 562.380,25.-euros a la ORG_0 i el pagament es va realitzar el 22-05-2019.

En data 18-06-2019, una AGE va decidir:

"...la Comunitat, també per unanimitat dels presents, decideix repartir la xifra que correspon a l'Edifici BX-2 de: 305.795187 EUR., entre els actuals Propietaris de les unitats immobiliàries que componen l'immoble, segons la repartició presentada pel Secretari-Administrador, ja esmentada anteriorment, ara rectificada per aquesta decisió, deixant-la com es precisa al final del paràgraf, i segons les aportacions realitzades en el seu dia, ; independentment de les obligacions que, eventualment, alguns dels actuals Propietaris, puguin tenir amb els seus "venedors de les unitats immobiliàries que, en el seu dia, efectuaren aportacions per dur a terme els treballs."

Per carta d'advocat del 08-07-2019, el Sr. Tur va requerir la Comunitat de pagar-li la suma corresponent a la seva indemnització.

Seguidament a aquesta carta la Comunitat va convocar pel 01-10-2019 una AGE que va ratificar la decisió del 18-06-2019.

En aplicació de dit repartiment el Guerrero va cobrar l'import de 17.113,96.-euros.

La junta de propietaris de la ORG_0 celebrada el 15.12.2020, va decidir repartir, entre els copropietaris, la suma de 61.871,54.-euros, derivada de la indemnització rebuda en el marc del procediment judicial seguit amb anterioritat i relacionada amb la reparació estructural de l'edifici i el Sr. Guerrero ha evidenciat que el Sr. Cano ha percebut, en el concepte esmentat, els imports de 185,61 i 965,20.-euros per raó d'ésser propietari respectivament del traster número 3 i la plaça d'aparcament número 6.

Segons la certificació emesa el 06-04-2021 pel Secretari-Administrador de la Comunitat BX II i de la Comunitat BX IV, confirmada durant la vista oral pel Sr. B :

* la part proporcional corresponent a l'apartament 2on 2na, per a finançar les obres de reestructuració de l'edifici es va aportar per la societat G abans del 30-01-2011, per import de 18.422,22.-euros, i pel Sr. Guerrero al moment de liquidar tota l'operació, per import de 476,84.-euros,

* no consta en cap acta de les dues Comunitats que el Sr. Tur hagi pagat res per aquest concepte i encara menys les sumes de 22.560,54.-euros i de 9.015,18.-euros esmentades en les certificacions del 30-09-2016.

Segon.- La sentència d'instància considera que :

- són dos els règims de responsabilitat que s'invoquen a través de l'escrit de demanda, d'una banda, una demanda de responsabilitat contractual contra el Sr. Cano en haver-se obligat al compliment dels termes convinguts al contracte del 30-09-16, d'altra banda, una demanda de responsabilitat extracontractual contra dels altres defenents als quals es pot oposar el contingut de la clàusula per raó del principi general alterum non laedere.

- les parts defenents tenen legitimació passiva per a veure's dirigides les accions en qüestió.

- existeix un incompliment contractual del Sr. Cano pel fet de no haver donat compliment a la clàusula de reserva pactada i per haver mancat al seu deure d'informació pre-contractual que l'obligava a informar el Sr. Guerrero de dita clàusula.

- el Sr. Guerrero i les Comunitats de propietaris dels edificis BX II i IV ha incorregut en un supòsit de responsabilitat civil extracontractual pel fet d'haver procedit al repartiment de la indemnització malgrat tenir coneixement de l'existència de la clàusula de referència i del seu contingut, lesionant així el dret de crèdit del Sr. Tur que s'havia constituït no pas pel fet d'haver el mateix efectuat una aportació pels treballs que es varen efectuar sinó pel fet d'haver-lo pactat en la compravenda.

- els defenents són responsables solidaris per haver participat en la producció del dany.

Tercer.- Per raons lògiques, examinarem en primer lloc el recurs de les Comunitats ja que el mateix planteja una possible nul·litat de la sentència, petició recolzada per la representació processal del Sr. Guerrero, essent recordat que, en virtut de l'article 339.3 CPC, si el tribunal superior estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.

Quart.- Això ens ha de portar a recordar els principis en matèria d'incongruència i de motivació i llur abast en relació al dret fonamental reconegut a l'article 10 de la Constitució andorrana a obtenir una resolució fonamentada en Dret i a l'article 1 CPC.

Al respecte, l'article 248 CPC relatiu a l'exhaustivitat, la motivació i la congruència de la sentència, disposa :

"1. La sentència ha de ser clara i precisa, s'ha de pronunciar sobre totes les peticions de les parts que s'hagin al·legat oportunament en el procés, inclosos tots els pronunciaments sol·licitats, i ha de resoldre totes les qüestions litigioses o controvertides que n'hagin estat objecte.

2. La sentència ha de ser congruent amb les peticions de les parts, i no se'n pot apartar en el sentit de donar més o alguna cosa diferent del que s'hi sol·licita.

3. El tribunal resol, sense apartar-se de la causa de demanar, d'acord amb les normes aplicables al procés, encara que no hagin estat al·legades o esmentades per les parts, o no ho hagin estat encertadament.".

Pel que fa a la problemàtica de la congruència de la sentència, és un principi rector del procés civil que el jutge ha de respectar al principi contradictori i al principi de congruència. Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva que formen part del dret al procés degut afirmat per l'article 10 de la Constitució i el dret al procés equitable reconegut per l'article 6.1 del CEDH.

Existeix una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alterin de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, substraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts. L?òrgan judicial, per tant, no pot resoldre ni més ni menys qüestions jurídiques que aquelles que li han estat formulades o plantejades per les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999).

La decisió que es prengui s'ha d'ajustar al petitum de la demanda, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts sotmesos a la seva jurisdicció, ja que en cas contrari s'incorre en incongruència per omissió (incongruència infra petita), no concedint més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita).

Aquests principis que vertebren les resolucions judicials, sigui quina sigui la matèria de que es tracta, i el Tribunal Constitucional ha indicat (Causa 2022-48-RE) que :

"El principi de congruència, íntimament relacionat amb el principi dispositiu i el principi de contradicció, exigeix que els tribunals es pronunciïn en la seva resolució sobre totes les pretensions contingudes en la demanda o en l'escrit iniciador del procediment. Sobre totes les pretensions, no sobre tots aquells extrems que les parts desitgin. Una pretensió implica un subjecte que la promou, un altre que la resisteix i s'hi oposa, un objecte i una causa. La congruència comporta que l'òrgan judicial ha de resoldre iuxta allegata et probata, és a dir, sobre les pretensions de les parts i no pot deixar de respondre a cada una d'elles, no pot donar el silenci per resposta, no pot atendre pretensions no formulades, ni pot resoldre-les ni infra petita ni ultra petita.".

D'altra banda, pel que fa al deure de motivació, també afirmat a l'article 17.2 CPC, el Tribunal Constitucional ha pogut sintetitzar la seva doctrina segons la qual dit deure davalla a la vegada de l'article 10 i de l'article 86.2 de la Constitució, i que és una conseqüència de la bona administració de la Justícia, que ha recolzar-se en criteris derivats del Dret, que ha de permetre conèixer les raons en que s'ha fonamentat el jutge i que, de conformitat amb la jurisprudència del TEDH, ha de respectar l'exigència de rigor i de qualitat.

Cinquè.- En el present cas, malgrat els esforços de la part apel·lada per intentar trobar en la motivació de la sentència uns elements que constituirien una resposta a les excepcions formulades per la representació processal de les Comunitats, estem obligats de constatar que aquesta resposta no existeix.

En efecte, com ho recull la sentència d'instància en els seus antecedents de fet, la ORG_0 va formular excepcions peremptòries de manca de legitimació activa i de caducitat de l'acció i de la ORG_0 va aixecar l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa.

Bàsicament, aquestes excepcions es fonamenten en la consideració que el Sr. Tur no es trobaria legitimat per a discutir les decisions de les juntes de propietaris sobre el repartiment de les indemnitzacions en tant que no és més propietari d'una unitat immobiliària conformant la comunitat i que en tot cas tal acció respon al termini de caducitat de trenta dies fixat per la LPH.

Ben evidentment, aquesta referència que es fa en els antecedents de fet al plantejament de les excepcions no és suficient, sinó que, al contrari, requereix una resposta per part de l'òrgan jurisdiccional.

Això bé, és de constatar que no existeix, ni en la motivació de la sentència, ni en la seva part dispositiva, cap referència, ni que sigui implícita o indirecta, a les excepcions processals en qüestió.

Malgrat el que sosté la part apel·lada, no és suficient qualificar l'acció de la part agent ja que la sentència no explica en què el fet de qualificar la mateixa com corresponent a una demanda en responsabilitat contractual i extracontractual hauria de comportar la desestimació (a més no pronunciada en la part decisòria) de les excepcions.

Si bé podem suposar quin podria ésser el raonament emprat pel tribunal, no existeix en la sentència cap consideració, cap raonament concret i tècnic, que porti ineluctablement i sense més necessitat d'explicació a la desestimació de les excepcions aixecades. I no és acceptable que les parts hagin d'endevinar totalment quin va ser dit raonament de l'òrgan judicial doncs això no és conforme als principis que hem recordat en el fonament anterior.

Passa exactament el mateix amb l'anàlisi del principi general alterum non laedere i del contingut i l'abast de la clàusula de reserva de drets que fa el tribunal, doncs la mateixa es fa en el marc de la valoració de les condicions pel succés de les accions de responsabilitat entaulades però no permet esbrinar cap fonament per a desestimar les excepcions.

Així les coses, hem de constatar que la vulneració invocada existeix en relació al deure de congruència i al deure de motivació.

Sisè.- Aquest defecte no pot ser esmenat en la present segona instància tota vegada que, si bé el doble grau de jurisdicció no sigui un principi constitucional en el procediment civil vigent al Principat, el dret a la jurisdicció i al procés degut contemplat en l'article 10 de la Constitució exigeix que tota resolució judicial solucionant un litigi, pugui ser sotmesa a la censura d'una altra jurisdicció per tal d'evitar errors i arbitrarietat. El recursos tenen com a finalitat obtenir un nou pronunciament mitjançant la revisió de la resolució recorreguda.

Veure en aquest sentit el nostre Aute de data 27-06-2016 (rotlle 486-2015) i la nostra Sentència de data 26-04-2017 (rotlle 478-16).

S'ha per tant de retornar els presents autes a la Batllia per que siguin resoltes les excepcions plantejades i eventualment el fons de la present acció, tot reservant el pronunciament sobre les costes processals fins a la sentència definitiva.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs interposat per la representació processal contra la Sentència del Tribunal de Batlles de data 15-09-2016 que anul·lem, tot i retornant l'expedient a la Batllia per que siguin resoltes les excepcions plantejades i eventualment el fons de la present acció, en el termini el més breu possible.

SEGON.- Reservar el pronunciament sobre les costes judicials fins a la sentència definitiva.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.