CASS-Grau d'invalidesa derivat d'accident laboral (TSJA-043/12)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0037-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-043/12

S E N T È N C I A NÚM. 101-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Bonet

Advocada: Ropero

Apel·lat: CASS

Representant: Plana

Advocat: Gibert

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-set de novembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0037-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 5 d'abril de 2012 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Bonet contra la CASS, en què s'impugnaven les resolucions d'aquest organisme de 3 de febrer i 15 de març de 2011, i es sol·licitava que li fos reconeguda una IPP del 28 per cent, mentre que l'element professional havia de quedar posposat fins a que s'avaluessin les conseqüències econòmiques de l'accident laboral que havia patit.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'interessat va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual sol·licita que es reconegui un grau d'invalidesa del 28 per cent, segons les conclusions de l'informe elaborat pel metge que assumeix el seu tractament.

3r.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Atès que la part recurrent no ha impugnat els pronunciaments de les resolucions administratives sobre la improcedència de què es perllongui la situació de baixa mèdica de l'interessat, la qüestió litigiosa queda reduïda a determinar el grau d'invalidesa que li correspon a l'agent.

L'article 162 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, defineix la invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional com la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.

L'article 164 de la mateixa llei disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.

Segons l'apartat 2n. del mateix precepte, el grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte tant l'element objectiu com el professional. El primer correspon al grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l'accident, mentre que el segon atén a la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la CASS ha considerat que l'agent no presenta lesions susceptibles de ser indemnitzades, que derivin de l'accident de treball que va patir en data 27 d'agost de 2010, i aquesta conclusió ha estat confirmada per la sentència de la Batllia. En conseqüència, la qüestió debatuda consisteix en determinar l'origen i l'abast de les lesions que pateix el recurrent.

L'informe pericial practicat en les actuacions posa de relleu que l'interessat presenta un excel·lent estat general, amb una important musculatura abdominal i un aspecte físic d'esportista. Presenta únicament una lumbàlgia discreta, sense irradiació ciàtica ni neuropaties perifèriques. Existeix una degenerescència discal amb protrusió discal epidural, encara que es difícil de valorar si aquesta protrusió és deguda o no a l'accident laboral, ja que es tracta bàsicament d'una lesió crònica, encara que podria haver estat agreujada per l'accident.

En qualsevol cas, encara que correspondria una IPP del 5% per la lumbàlgia, els perits consideren que la incidència professional d'aquesta seqüela funcional es pot considerar com a nul·la, ja que l'interessat treballa normalment, efectuant treballs de menys força i de menys intensitat, no utilitza cap tipus de faixa dorso-lumbar i continua cobrant les mateixes quantitats.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Front a les conclusions del perits, l'agent es limita a insistir en el contingut de l'informe elaborat pel seu metge. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància, especialment de l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, del qual no es desprèn l'existència d'una patologia invalidant que repercuteixi en la capacitat de guany de l'interessat.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs que formula la part agent i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Bonet contra la sentència dictada el 5 d'abril de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.