**** (TSJC 045/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000045/2015 ORIGEN: 5100028/2013

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació a judici, la representació processal de l’agent en l’audiència del dia 22 de febrer de 2013 formulà demanda contra el defenent en la que, després d’exposar els fets i fonaments que considerava d’aplicació al cas, interessava dictar sentència condemnant al Sr. Pombo “al pagament de 12.022,50€, més els seus interessos legals des de la data de la contesta a la demanda, així com els eventuals imports que es puguin generar en el futur per guardar els mobles en un guarda-mobles, box o similar i, finalment, al de les costes processals ocasionades en aquest procediment, incloent els honoraris de l’advocat i procurador intervinents.”

II.- La representació processal del Sr. Pombo va comparèixer a l’audiència del 12 d’abril de 2013 contestant a la demanda i oposant-se a la mateixa segons la relació fàctica i la fonamentació jurídica que en l’escrit de contesta s’hi relata.

III.- Les parts personades han replicat i duplicat com de costum.

IV.- Obert el període de proves s’han practicat aquelles declarades pertinents d’acord amb la nostra providència de 19 de juliol de 2013.

V.- En el període impartit les parts han conclòs pertinentment.

VI.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 24-11- 2014 i va decidir : “ PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 22 de febrer de 2013 per la representació dels Srs. Mena i Ramirez, havent de condemnar i condemnant al Sr. V.Pombo a satisfer als predits la quantitat de 12.022,50€, augmentada amb els interessos meritats d’acord amb l’establert al III Considerant.

SEGON.- Imposar les costes a la part defenent inclosos els honoraris d’advocat i procurador.”

VII.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de les dues parts, en virtut dels arguments que exposaven en les seves conclusions, demanaven la seva revocació parcial o total, imposant a l’adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. – En el present litigi la part agent, Srs. Mena i Ramirez, reclama de la part defenent Sr. Pombo el pagament de determinades sumes derivades d’un compromís de venda dels béns mobles d’un pis que el Sr. Pombo els va comprar. La sentència d’instància condemna la part defenent a pagar la suma de 12.022,50€ en concepte dels béns mobles existents en el pis adquirit.

Contra tal decisió s’alcen les dues parts. Vegem els dos recursos.

SEGON.- Recurs del Sr. Pombo.

En el seu recurs la part defenent considera errònia la valoració de la prova feta per l’Hble. Tribunal de Batlles en considerar que no ha quedat acreditat que no s’havia pactat que l’adquirent del pis també es comprometia a l’adquisició del mobiliari que hi havia al seu interior si així era requerit per la part venedora.

Però revisada la prova practicada coincidim plenament amb la valoració feta en la instància. En efecte, existeix en el cas la particularitat que les negociacions per a la compravenda del XXXX, les va dur a terme el Sr. Luís, assessor del Sr. Pombo tal i com aquest mateix ha reconegut. Aquest assessor va encomanar les gestions de la compra a la societat C.S. que va actuar representada per la Sra. Cañete. Doncs bé, aquesta Sra. T. amb l’autorització del Sr. D.H. va acceptar una precisa condició que acompanyava a la compravenda del pis i era que, a fi que el Sr. Pombo pogués tenir la possessió després d’haver signat el contracte de promesa compravenda en 16-11-2011 i abans de signar el contracte de compravenda que finalment va tenir lloc en el dia 21-6-2012, el comprador es comprometia a dues coses: a) a pagar un lloguer als venedors perquè així deixessin la possessió del pis i b) que a instàncies d’aquests a la finalització del contracte de lloguer que era de sis mesos es comprometia a comprar-los els mobles que tenien en el pis llogat. A tal fi es va fer una valoració dels béns a adquirir i la Sra. T. va signar el document acompanyant com a número 4 a la demanda (foli 30). També ha declarat el testimoni Sr. D.H. i ha confirmat el pacte subscrit respecte els mobles i que abans l’havia consultat amb el Sr. Pombo que li va donar la conformitat.

Resulta doncs plenament acreditat aquella condició afegida al pacte de compraventa i resulta raonable que la mateixa no constés en el contracte definitiu en tractar-se purament d’una qüestió secundària i que ja constava documentalment recollida. I a més –com destaca la sentència d’instància- resulta també plenament coherent amb l’actuació i interès del Sr. Pombo d’adquirir aquell habitatge que era l’únic que li mancava adquirir per tenir tota la planta àtic completa com ell desitjava i després de dos intents fallits en altres indrets per adquirir un habitatge del seu gust.

En conclusió, una visió imparcial i objectiva de la prova practicada porta a la mateixa conclusió de la sentència d’instància i per aquesta raó cal que sigui confirmada i desestimat el recurs del Sr. Pombo.

TERCER.- Recurs dels Srs. V.

Els senyors agents es trobaven parcialment disconformes amb la sentència d’instància perquè aquesta no es pronuncia sobre un matís que varen incloure en la seva pètita consistent en reclamar “els eventuals imports que es puguin generar en el futur per guardar els mobles en un guarda- mobles, box o similar...”.

I en el fet Novè de la seva demanda, presentada en el dia 22-2-2013, deien “Altrament els Srs. V. i P. reclamen al Sr. Pombo els eventuals imports que es puguin generar en el futur per guardar els mobles en un guarda-mobles, box o similar. A tal efecte, cal tenir en compte que, actualment, dits mobles encara romanen en l’interior del pis llogat on van viure els demandants però si en el futur es lloga, hauran de treure dits mobles i guardar-los en un altre lloc, quin cost entenem, haurà d’asumir igualment el Sr. Pombo”

És a dir, que la part agent anunciava un fet futur i que encara no havia esdevingut en el moment de la demanda. I no va ser fins gairebé un any més tard que va presentar un escrit de data 29.1.14 (foli 129) – ja un cop iniciat el període de proves- que va anunciar que havia esdevingut aquell succés del trasllat i que “en breu” aportaria la documentació relativa a la reclamació complementària de lloguers. L’aportació documental de les despeses es va fer per escrit de 25-6-2014 (foli 177) i va concretar la seva reclamació complementària en el seu escrit de conclusions.

Aquesta seqüència de fets explica clarament que no pugui entrar la sentència en aquesta pretensió per extemporània, tota vegada que la precisió d’allò que es reclama ha de quedar palesa en la demanda o en la contestació, amb les precisions pertinents i justificades que es puguin traslladar als escrits de rèplica i dúplica, però no si es concreten per primera vegada en l’escrit de conclusions, causant una òbvia indefensió a la part contrària.

Per aquesta raó el seu recurs ha de ser rebutjat perquè els fets “futurs” no poden ser anunciats en la demanda i concretats en l’escrit de conclusions. Caldrà acudir a un nou procés –si no hi ha un acord extrajudicial- per discutir l’abast de la dita reclamació que ara ha resultat prematura.

QUART.- En desestimar-se els recursos procedeix imposar les costes per ells generades a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos d’apel·lació interposats per la representació processal del Sr. V.Pombo i la dels Srs. Mena i Ramirez, contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 24-11-2014, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d’aquesta alçada a cada part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.