Desistiment laboral per raó de manca pagament salaris (TSJC 347/14)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000347/2014 ORIGEN: 4001967/2012 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 4001967/2012, instades per la Sra. Conde contra la Sra. Escolano, en data 24 d'abril del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada per la Sra. Conde en data 18 de desembre de 2012 contra la Sra. Escolano, i condemnar aquesta darrera a pagar a la primera l'import net de 11.293,67 EUR, juntament amb els interessos legals que es meritin d'acord amb l'establert al VII Considerant, a cotitzar-la en l'import brut corresponent a la CASS, cas de no haver-ho fet i, imposar a la defenent les costes processals causades amb inclusió d'honoraris d'advocat i de les despeses originades per la notificació de la carta de desistiment justificat per import de 12,93 EUR".

II.- La Sra. Escolano ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència de la instància, tot reconeixent un deute de 1.311,66 EUR.

Els arguments revocatoris són els següents: el salari del mes de setembre del 2012 va ser abonat dins els 3 primers dies d'octubre del mateix any, quin import va ser cotitzat a la CASS; ambdues parts ho havien confessat; la treballadora havia realitzat 12 dies de vacances de més, havent reconegut l'assalariada que es va quedar el dia 11 de setembre del 2012 a casa per cuidar la seva filla malalta; tots els salaris havien estat declarats a la parapública.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte verbal de treball entre la Sra. Conde i la Sra. Escolano, com tampoc la decisió de la treballadora de desistir de la relació laboral per carta del 19 de novembre del 2012, amb motiu d'impagament i de percepció de salaris amb retard.

La demandant va reclamar, en primera instància, el pagament dels havers laborals pendents (2.768,33 EUR), més la indemnització de l'article 98, despeses de correu, interessos legals i costes judicials.

El Tribunal a quo ha donat gairebé plena satisfacció a la Sra. Conde en quedar acreditat, al seu criteri, la manca de pagament dels salaris de setembre, octubre i novembre del 2012. La instància ha descomptat, però, dels salaris reclamats, 3,5 dies de vacances gaudits en excés per la treballadora.

II.- La recurrent s'alça contra la resolució judicial, en primer lloc perquè el salari del mes de setembre del 2012 havia estat abonat.

La Sra. Escolano sosté que el sou havia estat pagat, com de costum, en metàl·lic. L'assalariada només admet la percepció de 100 EUR. Com bé assenyala la instància, la càrrega de la prova recau en l'empresària i força és de constatar que la prova desplegada esdevé molt insuficient. En efecte, malgrat la cotització del salari del mes de setembre del 2012 pot constituir un indici, aquest havia de ser recolzat amb d'altres elements. I aquests són inexistents, de manera que cal concloure, com ho fa la instància, que el desistiment era justificat en absència de satisfacció de dos salaris (setembre i octubre del 2012). La mera confessió de l'empresària no constitueix, òbviament, cap prova objectiva. En qualsevol cas, no es desprèn de la confessió de la Sra. Conde (foli 70), cap afirmació en aquell sentit.

El segon punt del recurs interessa el sou del mes de novembre del 2012. Efectivament, la recurrent manté que l'empleada va treballar fins el dia 17, mentre que aquesta sosté que fou fins el dia 19. La part apel·lant admet que l'empresa (perruqueria) tancava els diumenges i els dilluns (resposta 12, foli 66). La Sra. Escolano ha confessat que la Sra. Conde va treballar el dissabte 17 de novembre (resposta 4, foli 66), de manera que cal incloure - com ho entén la instància- els dos dies següents doncs el desistiment va tenir lloc el dilluns. Pel que fa el nombre de vacances efectuades per l'assalariada, s'ha d'estar a les seves pròpies afirmacions, puix la recurrent no aporta cap mena de prova objectiva al respecte. Com bé indica l'Hble. Batlle, la Sra. Conde reconeix, almenys tàcitament, que va estar de vacances entre els dies 7-31 d'agost i 11-17 de setembre del 2012, és a dir 32 dies. En resoldre's el contracte de treball el dia 19 de novembre del 2012, la treballadora havia guanyat 26,5 dies de vacances. Per tant, havia cobrat 5,5 dies en excés (32-26,5) i no 3,5 dies com afirma, per error, la instància. El recurs ha de ser molt parcialment acollit, en el sentit de reduir la condemna pecuniària en 76,67 EUR nets (2 dies x 1.150/30).

Finalment, la recurrent afirma que tots els salaris havien estat declarats a la CASS. Segons els folis 27 i 28 de les actuacions, les remuneracions de setembre i octubre del 2012 van ser degudament cotitzades. Ara bé, la sentència apel·lada no ho discuteix, tota vegada que la seva part dispositiva obliga a cotitzar l'import brut de la condemna "cas de no haver-ho fet". Per conseqüent, resta clar que la Sra. Conde no haurà de cotitzar dues vegades el mateix concepte.

III.- La desestimació molt substancial del recurs de la Sra. Escolano condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR MOLT PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_5; REFORMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 24 d'abril de 2014, només en el sentit de reduir la condemna pecuniària en l'import net de 76,67 EUR; condemnar la Sra. Escolano a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.