Comissions i interessos bancaris (331/11)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-331/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat "Calderón" va interposar demanda contra la Sra. Ricart, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 4.929,86 EUR, més interessos i comissions contractuals, com també costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

La part defenent no va comparèixer al tràmit de contesta, essent declarada en rebel·lia a instancia de la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència, de data 2-09-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Donar lloc a la demanda formulada en data 13 de maig del 2011 per la procuradora Sra. Valverde, actuant en nom i representació de l'entitat Calderón contra la Sra. Ricart, i condemnar aquesta darrera a pagar a l'agent les quantitats de 716'65 euros, augmentada amb els interessos moratoris per a descoberts establerts per l'ORG_0 comptadors des del 16 de març del 2011; i de 4.213'21 euros, augmentada amb els interessos moratoris per a préstecs al consum establerts per l'ORG_0 comptadors des del 16 de març del 2011 i fins a la total liquidació del deute, a acreditar en període d'execució; així com a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris de l'advocat i el procurador".

III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 21-11-2011, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació parcial de la resolució dictada a la instància. La representació processal de la part defenent no va formalitzar cap escrit de contesta a les conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que: els interessos moratoris eren compatibles amb la percepció de comissions, sempre i quan fossin els fixats per l'ABA; els tipus ABA no eren usuraris; el cobrament d'interessos i comissions era justificat doncs el capital continuava a ser disposat i el compte bancari romania obert amb anotacions en descobert; la jurisprudència invocada en la sentència no era aplicable al cas; la suma dels dos conceptes no resultava abusiva.

II.- No es discuteix que la Sra. Ricart va obrir un compte bancari prop de l'entitat "Calderón", ni que va contractar ulteriorment un préstec bancari sou. El saldo deutor derivat d'ambdós contractes (716,65 euros i 4.213,21 euros) és pacífic. Això no obstant, la sentència d'instància ha desestimat parcialment (malgrat el contingut del seu dispositiu) la demanda del banc. Per una banda, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle considera que la comissió posterior a la liquidació del compte corrent no és procedent perquè té naturalesa penalitzadora i queda compensada per l'aplicació d'un tipus d'interès superior al legal. Per altra banda, el Tribunal a quo refusa, pels mateixos motius, l'addició de les comissions quant al préstec bancari. Finalment, el mateix jutjador modifica la remuneració dels interessos moratoris relacionats amb la liquidació del contracte de préstec, emprant el tipus ABA per a préstecs al consum, enlloc del tipus ABA per a descoberts estipulat en el contracte.

Aquest sala comparteix la denegació de la reclamació de les comissions bancàries aplicades. En efecte, a partir del moment en que "La reclamació judicial dels ròssecs a favor del banc" comporta que els titulars (del compte corrent) "no podran seguir operant en els comptes concernits" (article 38.a, foli 24), el banc no està més fundat en reclamar comissions doncs aquestes no remuneren cap mena de contraprestació relacionada amb el funcionament del compte corrent. A més d'aquesta manca de fonamentació contractual en relació amb la reclamació de les comissions, les dues sentències d'aquesta sala del dia 20 de desembre de 2011 han resolt uns casos molt similars, havent-se declarat respectivament que "aquesta comissió de gestió es pot reclamar mentre el compte està actiu, com de fet admet la resolució d'instància, però en el moment en què es liquida i es fixa la suma deguda, entenem que ja no és aplicable" i que "la comissió respon a la gestió del Banc obrint un compte, mantenint-lo i executant ordres del client mitjançant abonaments i càrrecs i és evident que aquestes operacions ja no es van realitzar quan es va liquidar el deute, ni era precís mantenir el compte". De fet, només cal examinar els extractes de comptes del foli 33 per advertir que el compte corrent de la Sra. Ricart no és més operatiu des del 16 de març de 2011, data a partir de la qual el banc anota la menció de "tancament", liquida la seva posició amb un saldo negatiu de -716,65 EUR i que correspon amb l'import avui reclamat.

Els mateixos motius justifiquen la denegació de les comissions del préstec bancari, una volta el banc declara el venciment anticipat del contracte de préstec sou, de conformitat amb la seva clàusula V (foli 27).

L'Hble. Batlle modifica però la referència d'interessos aplicables al préstec sou vençut i ho justifica pel caràcter excessiu dels interessos de descobert. Aquesta argumentació no queda degudament acreditada en autes i conculca els termes contractuals, segons els quals l'import derivat de la liquidació del préstec merita el tipus d'interès de l'ABA pels descoberts en compte corrent (pacte V i condició particular 3.3, folis 25 i 27). Resoldre en sentit contrari, és a dir transformar l'interès de descobert en interès per a préstecs al consum, equivaldria, com ho defensa la representació de "Calderón", a premiar les persones que incompleixen els contractes de préstec.

III.- L'estimació parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10.).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs de la societat "Calderón", Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, de data 2 de setembre de 2011, només en la part del dispositiu que interessa els interessos moratoris a aplicar sobre l'import de 4.213,21 EUR i que s'han d'establir en funció dels interessos per a descoberts fixats per l'A.B.A.; confirmar tots els demés pronunciaments.

No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.