MCA Assessors · Economistes a Andorra · Assessorament empresarial, fiscal i comptable CA · FR mcaandorra.com
MCA Assessors BOPA consolidat beta Parla amb un assessor
Tribunal Superior de Justícia · Civil

Declaració de domini sobre talús (127/07)

Resolució
Sentència · 14/02/2008
Sentit
desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
ROJ
STSJAD 31/2008
ECLI
ECLI:AD:TSJADAD:2008:31
Recurs
127/07
Ponent
Joan Manel Abril Campoy
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
Àrea
Civil
Descriptors
PROPIETAT COSTES PROCESSALS PROVA VALORACIÓ DE LA PROVA PROVA TESTIFICAL DICTÀMEN PERICIAL SENTÈNCIA
Resum del CENDOJ

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat per la representació processal del Sr. Vaquero contra la sentència d'instància que havia establert que el talús de pedra disputat pertanyia a la Sra. Anaya. La sala civil del tribunal ha confirmat la sentència original, que havia imposat les costes processals a la part defenent, i ha decidit que la part recurrent haurà de pagar les costes d'aquesta alçada. La decisió es basa en la valoració de la prova presentada, inclòs un informe pericial judicial que dona suport a la propietat de la Sra. Anaya sobre el talús, i en la falta de proves suficients per part del Sr. Vaquero per demostrar que la venda del talús fos nul·la.

Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 127/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 14 de febrer de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Anaya va interposar, en data 15-3-2005, demanda envers els Srs. Viñas i Vaquero, segons la qual sol·licitava la declaració de domini d'un talús descrit en l'escrit de demanda i amb imposició de les costes processals a la part defenent.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 19-4-2005, en el qual demanava la desestimació de la demanda i que es declarés la nul·litat de la compravenda del talús, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 10-4-2007, en la qual s'estableix el que segueix: "DECIDEIX Primer.- Que estimant la demanda de la part actora, ha de declarar i declara que el talús de pedra quina titularitat era discutida pels senyors Viñas i Vaquero és propietat de la Sra. Anaya i que la seva identificació correspon a la descrita amb els límits que apareixen al plànol com a A-E-F-B-A adjuntat a l'escriptura autoritzada pel notari que fou del Principat Sr. Girona, de data 17 de desembre de 1987, amb el número 2807 del seu protocol.

Segon.- Imposar a la part defenent les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

III.- La representació processal del Sr. Vaquero ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 15-6-2007, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i en atenció als arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència dictada. Per el contrari, la representació processal de la part defenent, demanava, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 7-9-2007, la confirmació de la resolució dictada a la instància, amb imposició de les costes processals.

IV.- Per Aute, de data 29-11-2007, aquesta Sala va acordar el que segueix: "DECIDEIX REQUERIR a la Sra. Viñas per tal que comparegui a les actuacions, als efectes de determinar si la seva voluntat fou recórrer la sentència o aquietar-se amb la decisió de la mateixa.

ACORDAR la incorporació a les actuacions de l'informe del Sr. Vaquero, amb els plànols adjunts i DENEGAR la prova testifical i la nova pericial sol·licitada en l'escrit de recurs de la part recurrent.

No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada".

Per escrit, de data 4-12-2007, la Sra. Viñas va manifestar que es tractava d'un error i que integrava la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els següents. S'ha de dir que les consideracions respecte de les pretensions articulades en relació a la nova pràctica de prova ja foren resoltes per la interlocutòria d'aquesta Sala de data 29-11-2007. Consegüentment, i en relació al fons, entén, en primer terme, la recurrent que, en contra del criteri del Tribunal de Batlles, la porció del terreny que conforma el talús no fou adquirida pels Srs. Valverde i, per tant, mai va ser del seu domini, per la qual cosa no la podien alienar. En segon terme, és també objecte de recurs la imposició de les costes processals, tota vegada que manifesta el recurrent que concorren circumstàncies excepcionals que justifiquen la no imposició de les mateixes.

II.- Respecte de la valoració de la prova practicada a la instància i quant al resultat que s'ha d'acollir de la valoració de la mateixa, aquesta Sala ha d'exposar el que segueix. Consten a les actuacions dos informes pericials, un aportat per la part defenent, i l'altre realitzat a instàncies de l'òrgan judicial d'instància. L'informe de la part defenent, realitzat pel perit Sr. Vaquero, (foli 22 del Rotlle) conclou que s'ha produït dues vendes successives, sense concretar els adquirents ni referir les escriptures i que el límit entre Casa A. i la Sra. Anaya queda definit segons el plànol que s'acompanya a escala 1/100. Per el contrari, obra a les actuacions el dictamen elaborat pels Srs. Castrillo (folis 240 i ss), en virtut del qual no solament es fan constar els antecedents i la documentació emprada per a efectuar el dictamen pericial (fotografies aèries dels anys 1948 i 1970, plànols adjunts a les escriptures de compravenda, plànols de la cartografia de la zona i del projecte de construcció del carrer Ciutat de Narváezs, sinó que a més s'indica que el límit de propietat nord de l'any 1964 no coincideix amb la línia assenyalada per les línies A-B de l'any 1987 i que es pot concloure que el talús, segons els plànols dels anys 1964 i 1987 i dels ara elaborats correspon a la propietat de la part agent.

En segon terme, s'ha d'afegir que de la documental que es troba a les actuacions es poden extreure dues conclusions més: una, si bé és cert que l'Administració no entra a resoldre qüestions sobre titularitats dels particulars, no ho és menys que per les seves resolucions es fonamenten en les aparences jurídiques que es deriven de les dades que obren en els expedients. I en aquest sentit, s'escau posar de manifest que la comunicació de data 3-11-1992, l'adreça el Comú d'Andorra la Vella a la part agent, com a propietària del Roc d'Aldiàs, i en virtut de l'esmentat procediment administratiu es va portar a terme per la part agent l'estabilització del roc, amb l'abonament de les despeses que consten provades (cfr. Folis 63 a 66). I dues, que de les escriptures públiques de venda dels Srs. Valverde i Narváez a la Sra. Narváez de 12- 5-1967 i de la de la Sra. Narváez a l'avui agent, Sra. Anaya, de data 17-12-1987, s'infereix clarament, perquè així s'explicita literalment, que el talús forma part de l'objecte de la venda ("més una franja de terreny de superfície indeterminada formant el talús de la roca fins arribar a la carretera nova en construcció que va del Puialt a les Escoles").

I front a aquests extrems, cal atribuir major força probatòria al dictamen pericial judicial respecte del dictamen del Sr. Vaquero, atès la major fonamentació i exposició dels criteris seguits per a assolir les conclusions, sinó també perquè la conclusió assolida pel dictamen es referma amb les documentals a les que s'ha fet referència i a les dades emprades per l'Administració, sense que l'argument de la part recurrent, en virtut del qual es va tractar d'una venda de cosa aliena en relació al talús, gaudeixi a les actuacions d'un suport probatori que pugui desvirtuar les anteriors consideracions.

III.- Per els motius exposats, s'escau refusar el primer motiu del recurs i procedeix analitzar si, a criteri d'aquesta Sala, existeixen circumstàncies excepcionals que puguin justificar la no imposició de les costes processals. Així, la recurrent considera que és un plet molt complex i que cada part acredita la seva versió dels fets.

Aquesta Sala no pot compartir aquesta argumentació. En efecte, si bé les pericials són oposades, s'ha d'indicar que una s'elabora a instància de part i l'altra judicialment i que la resta de mitjans probatoris abonen la tesi de la part agent. En conseqüència, s'ha d'indicar que no esdevé una qüestió jurídicament complex per a resoldre, sinó que constitueix una hipòtesi de valoració del material probatori que es troba a les actuacions i, per tant, no s'escau acollir tampoc aquest motiu o greuge del recurs.

IV.- El refús del recurs s'ha de traduir en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Vaquero contra la sentència d'instància, de data 10-4-2007, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Proposeu una millora