Alta administrativa (TSJA-060/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0081-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-060/12

S E N T È N C I A NÚM. 103-2012

PARTS:

Apel·lant: Porras

Representant: Recio

Advocat : Peña

Apel·lada: CASS

Representant: Ricart

Advocat: Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d'Andorra la Vella, el vint de desembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0081-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Porras va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 15 de juny del 2011, confirmant en alçada la decisió del 17 de maig de 2011, sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2.- En la sentència de data 1 de juny de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Porras.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 18 de juliol de 2012, el Sr. Porras manifesta principalment que:

les lesions no estaven consolidades quan la CASS va adoptar la seva decisió;

els metges tractants (Drs. Águila i ENTITY_11) contradeien els forenses;

va ser examinat pels metges adscrits a l'àrea de Medecina legal i forense quan havia quedat paraplègic a resultes d'un accident produït pocs dies després de l'alta de la CASS, de manera que no havien pogut constatar la columna dorso-lumbar ni efectuar constatacions de la radiculàlgia.

4.- En la seva contesta de data 7 de setembre de 2012, la CASS manifesta principalment que:

els forenses confirmaven la consolidació de les malalties.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Porras s'alça contra la sentència d'instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una valoració errònia de les proves que obren en autes.

El litigi d'autes radica en fiscalitzar la legalitat de la decisió de la CASS del 15 de juny del 2011, confirmatòria de la decisió anterior del 17 de maig de 2011 que donava d'alta administrativa al Sr. Porras. La sentència de la instància ha desestimat la demanda, principalment en base al peritatge forense. El recurrent reitera, en aquesta alçada, que les seves lesions no estaven consolidades quan la parapública va adoptar la decisió litigiosa, insistint en el contingut dels informes emesos pels seus metges tractants (Drs. Águila i ENTITY_11).

Els informes evocats pel Sr. Porras no entren en contradicció amb les conclusions dels forenses. En efecte, l'informe de la reumatòloga Dra. Águila del 19 de maig de 2011, només refereix que el seu pacient presenta dolor radicular residual i proposa tractament peridural per millorar la simptomatologia (foli 9). Per tant, res deixa pensar que els dolors siguin incompatibles amb la represa del treball. És més, en l'informe complementari del 3 de novembre de 2011, l'esmentada facultativa afegeix que va valorar, en aquell moment, "la possibilitat de reiniciar una activitat laboral o una readaptació laboral" (foli 78), possibilitats incompatibles amb la prossecució de la baixa mèdica. Per conseqüent, la pròrroga de la baixa per 60 dies que va acordar l'esmentada Dra. el dia 17 de maig de 2011 no queda justificada objectivament (foli 23).

Respecte del criteri del neurocirurgià Dr. Zapata i E, el certificat elaborat el 15 d'abril de 2011 destaca que malgrat el pacient "refereix persistència de dolors lumbars i a l'extremitat inferior dreta", "les radiografies funcionals no mostren inestabilitat. No es tracta amb cap analgèsic, només antidepressius" (foli 58). Les conclusions anteriors són d'aplicació a les constatacions del Dr. Zapata. En efecte, en cap moment es recomana l'allargament de la interrupció temporal de l'activitat professional. És més, el recurrent tampoc explica per quina raó no pren analgèsics si resulta que pateix dolors.

És obvi que els forenses no van poder examinar l'esquena del Sr. Porras ni tampoc constatar les al·legades radiculàlgies (dolors que provenen de la inflamació de les arrels dels nervis raquidis), tota vegada que, pocs dies desprès de ser donar d'alta, va patir un accident i ha quedat paraplègic. Això no obstant, no són els forenses qui havien de justificar la consolidació de les patologies en adoptar-se la primera decisió de la parapública (cosa que han efectuat), però el propi assegurat Sr. Porras que no ha acreditat la necessitat del perllongament d'una baixa que ultrapassava el temps normal de consolidació, com destaquen els pèrits judicials (foli 87).

Per acabar, només escau afegir que la paraplegia del Sr. Porras porta causa de l'accident de "quad" patit el 29 de maig de 2011 (foli 24). Esdevé incompatible que una persona que es troba de baixa mèdica i pretèn romandre en aquell estat durant 60 dies suplementaris, en particular per problemes lumbars, circuli amb un vehicle esportiu i sense donar cap mena d'explicació al respecte.

Per tot l'exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar l'acte administratiu impugnat.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Porras contra la sentència 2012-080, de data 1 de juny de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.