POUP (0080/10)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0166-2/08 TSA: 030/10

S E N T È N C I A NÚM. 80-2010

PARTS:

Apel·lant-ada: Seco

Representant i Advocat: Girona

Apel·lant-ada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: Sancho

Advocat: Olmo

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Ayuso

Advocat : Capellà

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de novembre de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0166-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-023, de 27 de gener, va desestimar la demanda promoguda per les sres. S.A.R.R.G. i va declarar que la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme 66659/2008, de 7 de gener és ajustada al Dret. Aquesta resolució (i) declarava inadmissible el recurs d'alçada interposat contra el Decret número 144, de 27 de juliol de 2007, emès pel Comú d'Andorra la Vella pel qual es notificava a les persones citades la desestimació de les seves al·legacions sobre al Pla d'ordenació urbanística de la Parròquia; (ii) va estimar parcialment el recurs d'alçada contra el Decret pel qual el Comú aprovava definitivament el Pla. L'estimació parcial no afecta a allò que és objecte d'aquesta causa, referida a les determinacions de la UA PP-NC-03 Torrent d'Enclar; (iii) no va fer cap pronunciament especial sobre el pagament de les despeses processals.

2.- La part agent apel·lant cenyeix el recurs al punt (ii) i argumenta que el Pla esmentat conté un excés de detall pel que fa a la determinació del traçat de la vialitat i a l'ordenació detallada de l'edificabilitat que correspon al planejament derivat, concretament al pla parcial i per tant la prioritat que el nostre sistema urbanístic atribueix a la iniciativa privada per a promoure el desenvolupament del planejament es fa inviable; demana que se li assignin les compensacions econòmiques que corresponguin per tot allò que el POUP d'Andorra la Vella hagi establert fora del marc legal i finalment considera que hi ha vulneració del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret. També considera que la documentació aportada pel Comú en la primera instància és incompleta i demana que es practiqui en aquesta instància la prova necessària per completar l'expedient.

3.- La representació processal del Comú també interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència demanant la condemna de la part agent al pagament de les despeses de la primera instància i de la segona.

4.- El Govern contesta el recurs d'apel·lació de la part agent argumentant que el POUP respecta les determinacions de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme pel que fa a les determinacions que en sòl urbà no consolidat han de contenir els instruments de planejament general i que les al·legacions de les agents son tant genèriques que no permeten identificar en quins extrems s'ha pogut excedir el planejament. D'altra banda, considera que no procedeix establir cap mena d'indemnització a les agents. En relació al recurs del Comú sobre el pagament de les despeses, manifesta que no s'hi oposa.

5.- El Comú s'oposa al recurs d'apel·lació i explica que la iniciativa privada ho és per a desenvolupar el planejament de les unitats d'actuació, no per establir el règim urbanístic de les mateixes, i que la definició dels traçats dels carrers correspon al planificador; en relació a la pretensió d'indemnitzacions, no existeix cap element que permeti un pronunciament d'aquesta naturalesa i pel que fa a la documentació no aportada pel Comú indica que la ha portat la pròpia part agent; finalment, no hi ha hagut cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció.

6.- El 22 de setembre de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral en la que les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Les agents i ara apel·lants han formulat múltiples demandes jurisdiccionals contra el Decret d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme de la Parròquia d'Andorra la Vella, i la que afecta a aquest litigi és exclusivament la que correspon a la UA PP-NC-03 XXXX.

El principal greuge que formulen contra les determinacions que conté la fitxa urbanística de la Unitat d'Actuació és la de que (i) defineix el traçat de la vialitat i (ii) fixa les condicions d'edificació d'una manera tan exhaustiva que impedeix l'exercici del dret dels propietaris a desenvolupar la Unitat mitjançant el corresponent pla parcial, vulnerant, a més de les disposicions urbanístiques que regulen el contingut del planejament, el dret a la propietat privada i el dret al lliure exercici de la llibertat d'empresa.

Pel que fa al punt (i) l'article 72 de la LGOTU indica que, en sòl urbà, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir -apartat 1.e)- el traçat i les característiques de la xarxa viària i les seves servituds i en idèntics termes es pronuncia l'article 41.2. h) del RU. I si s'examina la fitxa urbanística de la UA s'observa que el primer objectius que es proposa és precisament l'obertura de nous vials de connexió entre el XXXX i el carrer de les Escoles, amb creació de dos passos transversals, de caràcter públic i peatonal, per tal de facilitar la comunicació vertical nord-sud de l'àmbit.

En relació al punt (ii) el mateix article -apartat 1.b)- els atribueix la assignació, a cada unitat d'actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l'aprofitament urbanístic i el percentatge de terrenys de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns i en idèntics termes s'expressa l'article 41.2.b) del RU. La UA que analitzem es proposa, a més de l'objectiu examinat en el punt anterior, la integració de l'edificació existent en l'ordenació establerta per tal de definir un conjunt final, així com cobrir les mitgeres que actualment són descobertes i amb aquesta finalitat la fitxa urbanística situa i delimita sobre el plànol la zonificació de l'edificabilitat.

Amb aquesta forma d'establir els paràmetres als que la LGOTU es refereix en els preceptes citats en absolut es limita la iniciativa dels propietaris de l'àmbit perquè el que l'article 15 de la LGOTU els atribueix és la gestió i l'execució del planejament, que s'exerceix promovent el planejament parcial derivat en els ermes que estableix l'article 107, però en absolut els atribueix la possibilitat de definir els usos sobre el sòl, que en tant que potestat pública correspon a l'Administració.

En conseqüència, no es produeixen les vulneracions denunciades per les agents i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar, amb confirmació de la sentència apel·lada.

Tercer.- La part agent demana que se la indemnitzi per totes aquelles actuacions que, amb empara en les determinacions del POUP d'Andorra la Vella, es realitzin fora del marc legal, pretensió que no ha de ser estimada, en primer lloc perquè en l'actuació administrativa que analitzam no hi ha vulneració del marc legal i en segon lloc perquè la pretensió d'indemnització s'ha de basar en un perjudici cert i econòmicament avaluable.

Quart.- Finalment, es considera que en la primera instància jurisdiccional la part demandada no ha aportat a les actuacions la documentació que va ser demanada, la qual cosa els genera indefensió i en conseqüència demanen que es reobri el període probatori. No obstant, la documentació que en la primera instància jurisdiccional va aportar la part agent li ha permès articular les seves pretensions, ja que es tracta de documents consultables pels interessats i no s'està davant cap dels supòsits de l'article 64 de la Llei jurisdiccional.

Vinculada a la manca d'expedient complet, la part apel·lant mostra la seva disconformitat amb la denegació de la classificació de la seva finca com sòl urbà consolidat; no obstant, és a ella a qui corresponia aportar, amb la demanda, els elements de fet que acrediten l'existència dels serveis suficients en els termes que exigeixen l'article 25 de la LGOTU i l'article 7 del RU i en el seu cas proposar i practicar en la primera instància la pertinent prova pericial que els acrediti, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.

Cinquè.- Com hem indicat en la nostra sentència 64-2010 de 3 de novembre sobre un litigi plantejat per les mateixes persones contra el POUP d'Andorra la Vella, en determinacions que afecten les seves propietats, i de contingut al·legatori igual que el present, tant en primera com en segona instància es constata que la part agent sosté les seves pretensions amb arguments molt generals el que es considera un abús del procediment i constitueix una conducta que processalment es qualifica de temerària, la qual cosa mereix la condemna al pagament de les despeses processals tan de la primera instància com de la segona.

S'estima, per tant, el recurs d'apel·lació interposat pel Comú d'Andorra la Vella.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit:

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les sres. S.A.R.R.G contra la sentència número 2010-023, de 27 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Comú d'Andorra la Vella i amb revocació parcial de la sentència condemnar a la part agent al pagament de les despeses processals d'advocat i procurador de les parts demandades tant de la primera com de la segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.