Autorització d'immigració temporal- Culpa in vigilando (TSJA-052/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-107-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-052/12

S E N T È N C I A NÚM. 104-2012

PARTS:

Apel·lant: Peña Representant: Romeu Advocat : Esparza

Apel·lat: M.I. GOVERN Representant: Galan Advocat : Ramirez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d’Andorra la Vella, el vint de desembre del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-107-2/2011.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat “Peña” va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació governativa, de data 9 de novembre de 2011, del recurs de reposició adreçat contra la decisió del Ministre de Justícia i Interior del 28 de juliol de 2011, sol·licitant la seva anul·lació.

2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat “Peña” mitjançant sentència del 4 de maig de 2012.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 5 de juliol d’enguany, la societat “Peña” manifesta principalment que:

no existia mala fe, ànim defraudatori o intenció de contravenir la llei per part seva;

en produir-se el control del Servei de Policia, els treballadors de l’empresa francesa “E”, no havien començat a realitzar cap treball efectiu, sinó que tan sols havien iniciat la descarrega dels camions;

havia ordenat a l’empresa estrangera de no treballar fins obtenir les autoritzacions d’immigració temporals corresponents;

els treballadors duien tota la documentació necessària per poder regularitzar la seva situació al Principat;

les autoritzacions administratives van ser obtingudes hores desprès del control policial.

4.- L’escrit de contesta del M.I. GOVERN refereix que:

la recurrent havia de verificar que els treballadors estrangers no comencessin la seva feina fins obtenir prèviament la preceptiva autorització d’immigració.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i l’article 143 de la LQI.

Segon.- La societat “Peña” va formular demanda contra el M.I. GOVERN, en la qual es sol·licitava la revocació de la decisió governativa del dia 9 de novembre de 2011 i que confirmava la imposició de sis multes a la demandant, per import respectiu de 1.000 €, per raó de permetre la realització de treballs a persones estrangeres sense obtenir prèviament una autorització d’immigració temporal.

El M.I. GOVERN es va oposar a la demanda, argumentant que la societat “Peña” va incomplir l’article 124 de la llei qualificada d’immigració.

El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè considera que pertocava a la recurrent assegurar-se del compliment de les seves obligacions legals. L’esmentat òrgan jurisdiccional afegia que l’absència d’ànim defraudatori havia estat pres en compte per l’Administració a l’hora de graduar la sanció.

Segons l’informe del Servei de Policia del 19 d’octubre de 2010, dos agents van constatar, concretament a les 10:00 hores d’aquell mateix dia, com 6 treballadors de l’empresa francesa “E”, “vestits amb roba de treball”, es trobaven “realitzant treballs de remodelació i instal·lacions frigorífiques” (foli 42) al XXXX, propietat de la societat “Peña”. No es discuteix que en aquell moment, els treballadors no disposaven d’autorització d’immigració per treballar al país. El beneficiari dels treballs era la societat apel·lant, la qual queda obligada, segons l’article 124 de la LQI a “sol·licitar una autorització d'immigració temporal per a treballadors d'empreses estrangeres” i “No pot deixar treballar aquests estrangers fins a l'obtenció efectiva de l'autorització”. Els treballadors estrangers van declarar, davant el Servei de Policia, que havien estat contractats per realitzar unes instal·lacions de fred al supermercat “H A” i que, el dia del control, estaven treballant a l’interior del magatzem i a l’exterior (folis 49-55), de manera que la infracció està suficientment caracteritzada i justifica la imposició d’una sanció greu, castigada amb multa de 1.000 € a 3.000 €, de conformitat amb l’article 126.e de la llei esmentada (“La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d'una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa realitzar els treballs abans de l'obtenció de l'autorització d'immigració temporal per als treballadors d'empreses estrangeres”).

La part apel·lant reitera que no existia mala fe, ànim defraudatori o intenció de contravenir la llei per part seva. Ara bé, malgrat es pot convenir amb aquestes afirmacions, doncs la bona fe sempre es presumeix, no obsta que la societat “Peña” ha incorregut, almenys, en culpa in vigilando, tota vegada que no podia ignorar la presència d’uns treballadors estrangers que treballaven dins el seu centre comercial o en les seves immediateses, muntant instal·lacions frigorífiques segons l’informe policial que gaudeix de la presumpció d’exactitud, i no descarregant camions, com ho afirma la recurrent, sense aportar cap prova mínimament convincent. Tanmateix, poc importa les instruccions anteriors suposadament donades a l’empresa estrangera (tampoc acreditades) perquè, insistim, el control requeia en la recurrent. Per acabar, l’Administració ha tingut en consideració les circumstàncies del cas, car la sanció imposada ho ha estat en el seu grau mínim i res impedeix una acció en repetició contra l’empresa francesa si resulta que no va respectar les consignes donades per la societat sancionada.

Per tot l’exposat, procedeix la desestimació del recurs d’apel·lació.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d’aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la societat “Peña” contra la sentència 2012-062, de 4 de maig de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.