Reclamació quantia (TSJC 093/2016)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000093/2016 ORIGEN: 1000638/2014 - 00

NIG: 5300542120150001190

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Caro va interposar demanda, de data 16-06-2014, envers el Sr. Bueno, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat que demanava com a pretensió principal i subsidiària i, en tot cas, amb imposició de les costes processals a la part defenent.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 21-07-2014, en el que demanava la desestimació íntegra de la demanda i amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Estimar substancialment la demanda formulada per la societat Caro contra el Sr. Bueno he de condemnar i condemno aquest darrer a satisfer a la primera la suma de 8.500.- EUR més els interessos legals des de la data de fermesa de la present Resolució i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 18-04-2016, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada a la instància.

Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 21-07-2016, demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que, respecte de la petició més subsidiària de la demanda, la sentència ha valorat incorrectament les proves. Així, sosté que només va percebre la quantitat de 1.500 euros per les gestions administratives realitzades i en cap cas per l'assessorament. La sentència indica que no es pot prendre en consideració la quantitat lliurada al Sr. Gomila atès que no obren proves que ho corroborin, mentre que sustenta que va lliurar 8.500 euros al Sr. Gomila qui va posar en contacte als Sr. Carranza, Suárez i Anaya i sabia quines eres les intencions d'aquestes persones, de manera que coneixia al Sr. Bueno.

Afegeix que el Sr. Gomila manifesta que el Sr. Anaya li va comentar que rebria una gratificació de 10.000 euros però que no la va reclamar i reconeix que va percebre 8.500 euros del Sr. Bueno però no sap en quin concepte. I el concepte no podia ser un altre que el propi de la present causa, i si no esmenta els orígens és perquè és funcionari i no pot exercir altres activitats, alhora que té problemes amb la justícia.

En segon terme, entén que no procedeix la condemna en costes processals atès que només s'estima substancialment la demanda i per quant la condemna no s'ajusta a dret segons una correcta valoració de les proves. Sustenta també que la desestimació de les pretensions principal i subsidiària i no es condemna a la quantia reclamada fonamenta la no imposició de les costes processals.

II.- La sentència recorreguda ha tingut per acreditat que la mercantil Caro es dedica a l'explotació de negocis de màquines recreatives i que pretenia obrir un negoci d'aquest tipus a Andorra.

Així mateix, consta que el Sr. Bueno és un gestor professional i que els responsables de la mercantil agent coneixien que a Andorra l'explotació d'un negoci de màquines escurabutxaques requeria d'una reforma legislativa o d'una autorització administrativa.

La resolució entén acreditat que es van rebre 10.000 euros en concepte de provisió de fons al Sr. Bueno i que no importa que hagués lliurat 8.500 euros a un tercer (el Sr. ENTITY_6), atès que no consten les raons del pagament i que el propi Sr. Bueno sustentava en els correus electrònics que el preu de 10.000 euros era pels costos de constitució de la societat, alhora que admet que per la seva gestió solament es van meritar uns honoraris de 1.500 euros cal condemnar al defenent a retornar els 8.500 euros.

I aquesta conclusió s'ha de mantenir en aquesta alçada. La mercantil agent va enviar una carta, de data 9-05-2014, al Sr. Bueno en la que reclamava el retorn de la quantitat de 10.000 euros lliurats en concepte de provisió de fons per l'assessorament en la implantació a Andorra d'un negoci de màquines recreatives amb premi. A l'escrit de contesta, el Sr. Bueno reconeix que solament ha efectuat tasques de gestoria per a poder obrir el negoci (reserva de nom comercial, elaboració d'Estatuts i sol·licitud d'inversió estrangera) i es va pactar que per aquestes gestions administratives rebria 1.500 euros (foli 49). I respecte dels 10.000 euros que li foren abonats en compte, sustenta que va lliurar al Sr. Gomila la quantitat de 8.500 euros.

Malgrat aquestes asseveracions de la part defenent en la contesta a la demanda, en el correu electrònic de 24-02-2012, lluny de referir que els 10.000 euros eren aliens a la seva actuació, afirma que el preu dels 10.000 euros són els costos de constitució de la societat (foli 114). I a la prova testifical del Sr. Gomila (folis 133 i 134) aquest manifesta que va posar en contacte al Sr. Bueno amb el Sr. Anaya i que es va desentendre del tema. I sosté que va rebre del Sr. Bueno 8.500 euros en efectiu i que li va exposar que era una gratificació, circumstància que va sorprendre al Sr. Gomila.

De la valoració de la prova documental, conjuntament amb la testifical del Sr. Gomila, no es pot acollir el recurs interposat, tota vegada que no ha quedat acreditada la causa per la qual el Sr. Bueno va lliurar els 8.500 euros en efectiu al Sr. Gomila, ni la relació d'aquest lliurament amb el present procediment civil, alhora que el propi testimoni manifesta que creia que era una gratificació i que això el va sorprendre. En definitiva, no es pot accedir al motiu o greuge formulat.

Quant a la pretensió de la part recorreguda que es doni compte de les presents actuacions a la Batllia per si pogués haver-se produït algun il·lícit penal, aquesta Sala entén que del relat fàctic i del que consta provat en a aquest procés civil, no s'ha de donar lloc, sense perjudici que la part pugui exercitar totes aquelles accions que consideri adients.

III.- Quant a les costes processals, s'ha de mantenir també la solució d'instància. En efecte, la part agent interposa una demanda amb una pretensió principal i una subsidiària, i aquesta darrera ha estat estimada, mentre que les pretensions de desestimació íntegra de la defenent han resultat rebutjades.

Consegüentment, si afegim al fet de la desestimació de les pretensions de la defenent, junt a l'estimació substancial de la pretensió, segons indica el tribunal d'instància, la imposició de les costes processals de la instància esdevé adequada, d'acord amb el principi del venciment objectiu i de la doctrina d'aquesta Sala que en supòsits d'estimació substancial acorda imposar al vençut les costes processals. I encara un argument més. A criteri de la Sala no es tracta d'una estimació solament substancial sinó íntegra de la pretensió subsidiària (condemna a l'adversa a retornar la quantitat que es determini, un cop deduït dels 10.000 euros, el cost dels treballs realitzats pel Sr. Bueno, amb més els interessos legals), de manera que també des d'aquesta òptica la imposició de les costes processals resulta correcta.

IV.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Bueno contra la sentència, de data 20-10-2016, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar les costes processals a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.