Recurs d'apel·lació sobre la nul·litat d'una junta de propietaris i la legitimació activa

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

PARTS:

Apel·lant: Srs. Téllez, Olmo, Elías, Salas, Girona, Codina, Sarabia, Ribes, Bonet, Plaza, Canals, Mercader, Cañete, i Criado

Representant: Sra. Vaquero

Advocat: Sr. Salcedo

Apel·lat: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI

Codina I, II I III

Representant: Sr. Tamarit

Advocat: Sra. Somoza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sr. Jaume TOR PORTA

OBJECTE: LPH- impugnació AGO-legitimació activa

SENTÈNCIA 000222/2024

Andorra la Vella, el 10 de desembre del 2024.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia citació a judici de data 14-12-2020, i per escrit de data 08-02-2021, la representació processal dels Srs. Téllez, Olmo, Elías, Salas, Girona, PAS (Codina), Vives, EB, Ribes, Bonet, Plaza, Canals, Mercader i Cañete, va formular contra la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L'EDIFICI Codina I, II i III, una acció d'impugnació de la junta general ordinària celebrada el dia 20-12-2019, sol·licitant que :

"A. Es declari la nul·litat de la reunió de la junta de propietaris ordinària de la ORG_0 de l'ed. Codina I, II, III, de data 20.12.2019, i en conseqüència de tots els seus acords, així com la de tots els acords que es puguin haver pres amb posterioritat a la citada reunió, d'acord amb l'explicat en el cos d'aquest escrit.

Remarcar que havent-se declarat nul·la l'Assemblea anterior del 2016 i 2017, les posteriors són nul·les de ple dret i per tant donaria més força a que es declari nul·la la reunió de propietaris del 20.12.2019.

Codina. A conseqüència de la declaració de nul·litat de la junta, demanada en l'apartat A anterior, que l'òrgan d'administració convoqui una nova junta ordinària, d'acord amb l'establert en els estatuts de la ORG_0, i en el seu defecte en la LPH en vigor.

C.Que es faci expressa imposició de costes judicials incloent els honoraris d'advocat i procurador,. I extrajudicials, com per exemple els honoraris de Saig del senyor Sarabia, segons les actes de presència aportades al present escrit a la part defenent o demandada.."

2.- Per escrit del 08-03-2021, la representació processal de la ORG_0 es va oposar a la demanda aixecant una excepció peremptòria de manca d'objecte, i subsidiàriament una excepció peremptòria de manca de legitimació activa. Sobre el fons, sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de costes als demandants.

3.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, la Sra. Batlle va dictar Sentència el 29-03-2023, decidint :

"Primer.- Donar lloc a l'excepció de manca de legitimació activa dels demandants per a impugnar l'acord de la junta del 20.12.2019.

Segon.- Es fa imposició de costes processals i judicials a la part agent.".

4.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Téllez, Olmo, Elías i Salas, Girona, PAS, Vives, Ribes, Bonet, Plaza, Sancho i Canals, Mercader i Cañete.

Demana que s'estimi dit recurs i es dicti sentència estimant íntegrament la demanda.

De forma esquemàtica, els seus arguments per obtenir la revocació són els següents.

Com a primer motiu de recurs, sosté que les sentències recaigudes en els altres procediments d'impugnació d'altres juntes de la mateixa Comunitat han de desplegar els seus efectes en aquest procediment ja que tenen efecte de cosa jutjada ; les persones que estan actuant com a representants de la comunitat en realitat no ho són, d'acord amb el que va decidir la Sentència ferma de data 12-05-2020, en la causa 2000321/2017, que declara la nul·litat de la Junta de data 21-09-2016 i per tant la nul·litat del cessament de l'antiga administradora, la Sra. Mercader, qui segueix en funcions.

Afegeix que és de manera extratemporània, al tràmit de conclusions, que la part defenent va introduir la qüestió de la suposada dimissió de la Sra. Cañete, la presidenta.

Com a segon motiu de recurs, afirma que existeix una infracció de Llei pel fet d'incórrer la sentència en incongruència ja que la mateixa no ha tingut en compte el fet que la part defenent va admetre la nul·litat de la junta de data 20-12-2019 en el seu escrit de contesta, i que això hauria d'haver comportat l'estimació automàtica de la demanda, sense entrar en l'examen de les excepcions aixecades per la part defenent.

En relació a l'excepció de manca de legitimació activa, afirma en primer lloc que havent estat declarada nul·la la junta del 2016, totes les actuacions posteriors són nul·les i per tant els comptes no van ser degudament aprovats. Afegeix que només s'hauria de tenir en compte les despeses del 2019. En treu la conclusió que no es pot considerar l'existència de deutes vençuts i que els demandants no es troben en una situació de morositat sinó que s'han de considerar com al corrent en el pagament de les despeses.

Afirma em segon lloc que no és d'aplicació la jurisprudència citada pel tribunal sobre la consignació (ATSJC de data 22-04-2004).

Considera en tercer lloc que existeix infracció a l'article 32,2 LPH ja que durant la junta es va discutir un punt ("precs i preguntes el sorteig d'un element comunitari. "Plaça d'aparcament") que comporta una modificació del títol constitutiu i una alteració de les quotes de participació.

En darrer lloc, sosté que el tribunal no ha tingut en compte la unió per corda fluixa de tots els procediments anteriors.

5.- La representació processal de la COMUNITAT DE PROPIETARIS EDIFICI Codina l, Il i Ill demana desestimar el recurs en tots els seus extrems i confirmar la sentència en tots els seus extrems i denegant les pretensions de les parts recurrents, imposant a més les costes derivades del present recurs als seus promotors.

6.- Per Aute del 29-11-2023, es va decidir no admetre les proves proposades per ambdues parts.

7.- Per Aute del 12-09-2024, vam decidir aixecar la suspensió del procediment acordada per Interlocutòria de 17-01-2024 i admetre la successió processal del Sr. Criado en la seva qualitat de marmessor en la posició que tenia en el procés el difunt Sr. Vives.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa al primer motiu de recurs, apareix efectivament que el present litigi s'inscriu en el marc de la persistent conflictivitat que caracteritza el funcionament de la CP Codina D'ENCAMP des de fa anys, tota vegada que des del 2016, moment on es va procedir a un canvi de presidència i de secretari-administrador, certs propietaris (que representen entre 20% i 30% de les quotes i que la part agent qualifica de minoria de dissidents) discuteixen la legitimitat dels càrrecs en funció, la gestió duta a terme i han impugnat les deliberacions dels òrgans de deliberació, mentre que el secretari-administrador, en funcions però la designació del qual està discutida, es nega a facilitar cap informació a qui no acrediti el seu títol de propietat.

Ens remetem a l'històric que es fa en la sentència d'instància al respecte, el qual, dit de passada, contradiu l'afirmació que el tribunal no hauria tingut en compte la unió per corda fluixa de tots els procediments anteriors.

Així, és veritat que per sentència de data 25-07-2018, confirmada el 28-11-2019, es va anul·lar la junta del 03-06-2017, per sentència de data 08-04-2020, es va anul·lar la junta del 21-09-2016, i que per sentència de data 12-05-2020, es va anul·lar la junta del 14-10-2017.

Però la part apel·lant no pot invocar dites resolucions, a l'empara del principi d'invariabilitat de les sentències i de l'efecte de cosa jutjada, per introduir un fonament totalment nou segons el qual els òrgans de representació de la Comunitat no eren els que han actuat el dia de la junta d'autes del 20-12-2019 sinó els càrrecs anteriors, quan el que demanava era la nul·litat i la convocació d'una nova junta ordinària, en base a uns fonaments que no tenen res a veure amb el fonament ara invocat.

Tal modificació de la litis no és acceptable.

A més, no és perquè es va obtenir la nul·litat de diverses juntes que totes les juntes posteriors a la del 03-06-2017 s'haurien d'anul·lar, ja que és junta per junta que s'ha de valorar si la mateixa es va convocar i desenvolupar degudament.

Per consegüent, el primer motiu d'apel·lació ha de ser rebutjat.

Segon.- Pel que fa a la suposada incongruència de la sentència d'instància, s'ha de precisar que, efectivament, en el seu escrit de contesta la Comunitat defenent va indicar que, en la junta del 18-12-2020, s'havia tornat a votar sobre tots els punts de la junta litigiosa del 20-12-2019. Explicava que s'havia fet així perquè havien recaigut sentències anul·lant les juntes anteriors i que, per tal d'evitar un nou procediment d'impugnació i en nul·litat, es va convocar aquesta nova junta per tal de poder-hi convocar els propietaris reconeguts com a tals per les referides sentències.

És en base a aquests elements que la part defenent va fonamentar la seva excepció de manca d'objecte, al considerar que l'objecte de la demanda havia decaigut amb la celebració d'una nova junta i que la part agent actuava amb mala fe i abús de dret.

La Sra. Batlle no s'ha pronunciat sobre aquesta excepció ja que, malgrat la mateixa s'havia plantejat amb caire principal, ha abordat directament l'excepció de manca de legitimació activa.

Dit això, només s'ha de posar de relleu, d'una part, que l'esdeveniment que faria perdre el seu objecte a la demanda és la celebració de la junta del 18-12-2020, quan l'escrit de petició de citació a judici és de data 14-12-2020 i l'escrit de demanda del 08-02-2021, i d'altra part, que la qüestió de la determinació dels propietaris que podien participar al vot no era l'única qüestió litigiosa.

Fetes aquestes precisions, podem dir que no apareix cap incongruència, ja que en cap moment la Comunitat es va aplanar formalment a la demanda de nul·litat o va admetre que la junta era nul·la, sinó que va admetre, que existia un risc d'anul·lació judicial pel fet d'haver apartat els propietaris que no havien justificat del seu títol. Res més.

També cal precisar que aquesta qüestió de la determinació dels propietaris correspon a un dels punts invocats per la part agent, i no pas tots, ja que són com a mínim 7 els motius d'impugnació.

D'altra banda, s'ha de precisar que sí que formava part del debat la qüestió de la legitimació per a poder convocar una nova junta, i en particular la legitimació de la Sra. Cañete. De fet, l'argument que la Sra. Cañete havia dimitit i que la pèrdua del seu càrrec de presidenta no era una conseqüència del vot de la junta del 2016 anul·lada és un argument invocat per la Comunitat en tots els seus escrits en el marc de les precedents impugnacions.

Per tant aquest motiu del recurs no pot prosperar.

Tercer.- Pel que fa a l'excepció de legitimació activa per no trobar-se els demandants al corrent de les despeses comunitàries, l'article 32.2 de la LPH disposa :

"En tots els supòsits, per poder impugnar els acords de la Junta, el propietari ha d'estar al corrent en el pagament dels deutes vençuts amb la Comunitat o haver procedit a la consignació judicial del seu import. Aquesta norma no és aplicable a la impugnació dels acords de la Junta relatius a l'establiment o a la modificació de les quotes de participació."

D'altra banda, l'article 24.6 LPH disposa :

"Els propietaris que al temps d'iniciar-se la Junta no es trobin al corrent del pagament de tots els deutes vençuts amb la Comunitat i no els hagin impugnat judicialment o consignat judicial o notarialment el seu import, poden participar en les deliberacions, per bé que no tenen dret de vot. L'acta de la Junta indica els propietaris privats del dret de vot i ni la seva persona ni la quota de participació en la Comunitat no es computen als efectes de les majories exigides per aquesta Llei.".

Aquestes disposicions corresponen a la voluntat del legislador de lluitar en contra de la morositat tal com s'extreu de l'exposició de motius de la referida Llei.

Per a identificar els propietaris deutors, la defenent ha aportat un quadre en que llista tots els pisos de la Comunitat, i ens remetem a l'acurada anàlisi que ha fet la Sra. Batlle al Fonament de dret Quart.- de la seva sentència, i del qual ressurt que la totalitat dels propietaris demandants són deutors de la Comunitat.

La qüestió determinant és la de la consignació judicial ja que els demandants consideren que els dipòsits sense oferiment que han efectuat permeten considerar que sí que es trobarien al corrent del pagament de les despeses.

Però no és així.

El que han fet els agents és procedir conjuntament a dipositar els imports que ells han considerat, que no corresponen als imports reclamats per la Comunitat després de l'establiment dels comptes comunitaris, sense previ oferiment a la Comunitat, i sobre tot amb la voluntat de no oferir dits imports a la Comunitat, ni que sigui a títol d'acompte, sinó amb expressa condició que quedessin consignats fins a que recaigui resolució ferma sobre el litigi instat per ells mateixos. El tot, sense fonamentar cap crítica concreta en contra dels comptes de la Comunitat sinó invocant el fet que els òrgans de la mateixa no serien els degudament designats, però provocant una patent manca de tresoreria per la Comunitat.

Contràriament al que sostenen els apel·lants, sí que la jurisprudència invocada per la Sra. Batlle és d'aplicació. I a més es tracta d'una jurisprudència consolidada.

És així que en el nostre i molt recent AUTE de data 16-10-2024 (rotlle 128-2024) recordàvem el nostre Aute 051-2022 (rotlle 398/2021), en el qual motivàvem :

"(...) sobre la naturalesa de la consignació judicial.

En aquest sentit, hem de recordar que la consignació constitueix el mitjà coactiu que disposa el deutor front al creditor, per a satisfer el seu interès en el compliment d'una obligació, alliberant-se del deute en aquells supòsits en què el creditor s'hagi negat a rebre la prestació o quan resulti impossible fer-la efectiva. Quant a la naturalesa del dipòsit judicial, en l'Aute de 22-4-2004 dictat en el rotlle TSJC 173/2003, indicàvem: "la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d'una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d'aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l'interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament (STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l'esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d'idees, s'ha d'assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte alliberatori que vagi precedida de l'oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l'oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l'alliberament d'aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix la seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme la totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s'accepta l'oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s'allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l'igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17)".

Per escapar a aquesta realitat els apel·lants invoquen l'excepció relativa als punts de la Junta relatius a l'establiment o a la modificació de les quotes de participació.

Però cap acord d'aquesta natura es va discutir ni prendre durant la junta inicial sinó que es va evocar la possibilitat d'un eventual i futur sorteig d'una plaça d'estacionament, tema que, en tot cas, no és objecte d'impugnació.

Per consegüent, hem de confirmar la conclusió del tribunal que els demandants no han procedit a la consignació judicial en els termes legalment exigits i, que per tant, no tenen legitimació activa.

Cinquè.- Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Sisè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància als apel·lants.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la representació processal dels Srs. Téllez, Olmo, Elías i Salas, Girona, PAS, Vives (succeït processalment pel Sr. Criado), Ribes, Plaza, Mercader i Cañete, en contra de la sentència de data 29-03-2023, que confirmem.

SEGON.- Imposar de forma mancomunada als Srs. Téllez, Olmo, Elías i Salas, Girona, PAS, Criado (successor processal del Sr. Vives), Ribes, Plaza, Mercader i Cañete el pagament de les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.