Delicte contra la salut pública (021/08)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 21/08 Causa núm. Tc-081-5/07 Sentència núm. 30-08

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a vint-i-dos de setembre de dos mil vuit.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vélez contra la sentència de data 22 de maig de 2008 dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte major continuat d'importació i venda en gran quantitat de cannabis; venda de droga tòxica cocaïna; delicte menor de proporcionar il·lícitament cannabis pel seu consum posterior, i altre de continuat de consum de droga tòxica. Sent part el Magfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il.ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il.ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 22 de maig de 2008 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem Vélez, com a responsable penalment en el concepte d'autor, del delicte contra la salut pública, en les seves modalitats dels delictes majors continuat d'importació i venda en gran quantitat de cannabis, venda de droga tòxica cocaïna, dels delictes menors de proporcionar cànnabis pel consum posterior en grau de temptativa, i continuat de consum de droga tòxica, amb la concurrència de la circumstància atenuant de col·laboració amb les Autoritats previst a l'article 29.5 del Codi Penal, a la pena de QUATRE ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ i MULTA DE VINT MIL (20.000) EUROS.

A Alcalá, com a responsable penalment en el concepte d'autor, del delicte menor d'amenaces no condicionals, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL i del delicte menor de port il·legal d'arma, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL.

Condemnem Vélez i Alcalá al pagament solidari de les despeses processals causades.

Procedeix al comís de l'arma intervinguda".

II.-RESULTANT: Que el precedent Fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer resultant: "que, durant els anys 2002 i 2003, el processat Vélez, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, es desplaçà regularment cada mes a la vila de Barcelona on adquiria en cada ocasió 400 g de producte estupefaent haixix, pel preu de 900 euros o 1.000 euros, que pujava al Principat destinat en part a la venda, venent l'haixix al preu de 60 euros la placa, i en part al seu propi consum.

A partir de l'any 2004 i fins al mes de gener del 2008, el processat Vélez, posat de comú acord amb un tal Sarabia, en realitat anomenat Calatayud, persona que no es troba a disposició d'aquest Tribunal, començà novament a viatjar a Barcelona, a raó d'un viatge cada 2 o 3 mesos, on adquirien cada vegada entre 4 i 5 kg d'haixix que pujaven al Principat destinat a la venda, repartint-se l'haixix per meitat, havent igualment pujat al Principat des de la vila d'Alàs producte estupefaent marihuana destinat al seu propi consum, en quantitats d'entre 500 i 600 g, que també es repartien per meitat.

Altrament, en una ocasió no determinada durant l'any 2005, el processat Vélez es desplaçà a la vila de Barcelona on adquirí 3 kg d'haixix que pujà al Principat destinats en part a la venda, que efectuava sempre posat de comú acord amb la ja referida tercera persona.

Tanmateix, en data 8 d'agost del 2007, el processat Vélez, per compte de la tercera persona més amunt esmentada, lliurà a una altra persona, que no ha estat identificada i que ho vingué a recollir al domicili del processat a Sornàs, un embolcall amb 10 g del producte estupefaent cocaïna, cobrant-li el preu de 400 euros.

El processat Vélez és consumidor dels productes estupefaents cocaïna i haixix, ja sigui tot sol, al seu domicili de Sornàs, ja sigui en companyia de terceres persones, i esporàdicament, pel que fa la cocaïna.

En data 15 d'agost del 2007, vers les 18 hores, el processat Alcalá, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, juntament amb una altra persona que no es troba a disposició d'aquest Tribunal, es desplaçà fins a la urbanització Baró radicada a la vila de Sornàs, portant amagada al pantaló una pistola semiautomàtica de fogueig marca Rèplica Walter P-22 -classificada de la 6a categoria- en quin indret resideix Calatayud, al qual el processat Alcalá mostrà la pistola tot aixecant-se la camiseta a fi d'atemorir-lo, per reclamar-li el pagament d'un presumpte deute, fugint aquest i trobant-se aleshores amb el processat Vélez el qual convidà al processat Alcalá i al seu acompanyant a pujar al seu domicili on els oferí de fumar una cigarreta de marihuana que no arribaren a consumir en presentar-se la Policia avisada per un veí a demanda de Sarabia.

Practicada una perquisició al domicili del processat Vélez radicat al xalet núm. 5 de la XXXX -prèvia autorització d'aquest-, els agents de Policia incautaren, entre altres, 4 folis de paper amb anotacions manuscrites de noms i telèfons, un recipient de plàstic contenint 13,40 g de marihuana amagat al jardí, una porció de 0,76 g d'haixix, una bàscula de precisió amb restes de pols blanca, 3 telèfons mòbils i en una bossa d'escombreries varis papers amb anotacions manuscrites de nom i quantitats".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Vélez formula recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència perquè no està d'acord amb la pena imposada a l'acusat pel Tribunal de Corts, tant pel que fa a la presó com a la multa, ja que la considera desproporcionada en relació als fets i a les circumstàncies concurrents en l'acusat perquè aquest no solament va reconèixer els fets sinó que, tot i ja havent cessat en la seva activitat il·lícita, va confessar al Servei de Policia totes les conductes delictives en que havia participat en relació al tràfic de substàncies estupefaents. Al·lega la part apel·lant que també cal tenir en compte el comportament de l'acusat al Centre Penitenciari, treballant i participant en la majoria d'activitats i havent-se proposat fer el manteniment de l'equip informàtic. D'altra banda, en el recurs es fa esment de la situació econòmica de l'acusat, essent un assalariat que percebia uns 1.200,00 euros mensuals, no disposant de cap propietat, per la qual cosa molt difícilment podria fer front a la multa de 20.000,00 euros que li ha estat imposada. Per tot això, demana que s'estimi el recurs i es revoqui parcialment la sentència apel·lada en el sentit de que li sigui imposada una pena de presó no superior a tres anys i sis mesos i una pena de multa en quantia de cinc mil euros.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal havent mostrat la seva oposició al recurs per considerar que, malgrat haver-se contemplat la circumstància atenuant de col·laboració amb les autoritats, tant la pena de presó com la pena de multa que han estat imposades a l'acusat son idònies i adequades als fets, tenint en compte la quantia de la substància estupefaent objecte de tràfic i els moviments de diners que dit tràfic il·lícit procurà a l'acusat, qui en l'acte de la vista oral reconegué haver obtingut amb la venda d'haixix uns beneficis de més de dotze mil euros, per la qual cosa el Ministeri Fiscal interessà la confirmació de la sentència recorreguda per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts ha imposat a l'acusat Vélez la pena de quatre anys i sis mesos de presó ferma i multa de vint mil euros per haver-lo condemnat com autor responsable criminal d'un delicte major contra la salut pública en les modalitats de delicte major continuat d'importació i venda en gran quantitat de cànnabis y de delicte major de venda de droga tòxica cocaïna, i dels delictes menors de proporcionar cànnabis pel consum posterior en grau de temptativa i continuat de consum de droga tòxica, havent apreciat en l'acusat la concurrència de la circumstància atenuant de col·laboració amb les autoritats de l'article 29.5 del Codi Penal.

Recordem que, en principi, les penes que imposa el Tribunal de instància han de ser respectades pel Tribunal que coneix del recurs d'apel·lació perquè la facultat de determinació de l'extensió de la pena es arbitri que, en principi, correspon al Tribunal de instància, dins dels límits establerts en la llei, ja que el Tribunal que jutja els fets en la primera instància és el que té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. Ara bé, això mai pot suposar que les penes imposades pel Tribunal de instància puguin ser revisades en seu del recurs d'apel·lació, facultat de revisió que hauria d'exercir- se amb mesura quan es considera que la pena imposada és clarament desproporcionada, sigui en més o sigui en menys, en relació a la gravetat dels fets i a les circumstàncies de l'autor, podent ser sempre revisada, i havent-ho de ser de manera obligada en aquells casos en que la pena imposada no s'adequa a la previsió legal, sigui per la seva naturalesa, sigui per la seva extensió.

En el cas d'autes, el Ministeri Fiscal sol·licità per l'acusat Vélez la pena de sis anys de presó i multa de seixanta mil euros. S'observa, doncs, que el Ministeri Fiscal va demanar una pena conjunta per tots els delictes relacionats amb el tràfic de substància estupefaent que eren objecte d'acusació, i el Tribunal de Corts va imposar també una pena conjunta, si bé notablement en menor extensió a les sol·licitades pel Ministeri (quatre anys i sis mesos de presó i multa de vint mil euros) a conseqüència d'haver apreciat el Tribunal la concurrència en l'acusat de la circumstància atenuant de col·laboració amb les autoritats de l'article 29.5 del Codi Penal.

Els fets declarats provats són que l'acusat va introduir al Principat quantitats molt importants de la substància estupefaent haixix, ja que efectuà diversos viatges a Barcelona, on adquiria quantitats de 3,4 i fins a 5 kg en cadascuna de les ocasions, per la qual cosa la quantitat de substància estupefaent haixix que ha estat objecte del tràfic il·lícit de l'acusat Vélez excedí en molt de la quantitat de cinc cents grams que ve considerant la jurisprudència com a quantitat a partir de la qual s'ha d'apreciar el tipus qualificat de l'article 283 del Codi Penal.

Hem de dir que les penes imposades a l'acusat Vélez es troben dins dels límits legals establerts, doncs ja sols per les conductes delictives relacionades amb la substància estupefaent haixix, la pena que correspondria és la de presó de tres a sis anys i multa fins al triple del valor de la droga i, a més a més, hi ha el lliurament de la quantitat de deu grams de substància estupefaent cocaïna, delicte major pel qual li podria ser imposada la pena d'un a cinc anys de presó, d'acord amb l'article 282.1 del Codi Penal. Això sense tenir en compte els delictes menors pels quals també ha estat condemnat l'acusat Vélez.

Com fa notar el Ministeri Fiscal en el seu escrit d'oposició al recurs, l'acusat Vélez en l'acte del judici oral va reconèixer haver guanyat uns deu mil o dotze mil euros amb la venda d'haixix, això vol dir que el valor de substància estupefaent haixix amb el que l'acusat va traficar va ser molt superior a aquesta suma de deu o dotze mil euros en concepte de guanys que l'acusat té reconeguda.

Podem fer esment que el preu del quilogram de haixix al mercat il·lícit d'Espanya, fixat per l'any 2007 per la Oficina Central Nacional de Estupefacientes (OCNE) va ser el de 1.390 euros, i que per tant el preu del quilogram de haixix en l'època dels fets havia de ser aproximat a dita suma.

Entenem que tant la pena de presó com la pena de multa són plenament proporcionades a la gravetat dels fets declarats provats en la sentència apel·lada en relació a l'acusat Vélez.

II-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'acusat Vélez contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 22 de maig del 2008 en la causa TC-081-5/07.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.