SEGURETAT SOCIAL - CASS. Cotització per compte d'altri. Administradors de societats. Acreditació de la gratuïtat del càrrec (2000010/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000010/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-000069/2021

SENTÈNCIA 89-2021

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Caro

Advocat: Ídem

Apel·lat: Sr. Romeu

Representant: Ídem

Advocat: sense

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000010/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Romeu va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS) en data 11 de setembre del 2020 mitjançant la qual es desestimava la sol·licitud presentada per l'agent per la qual demanava l'exempció de cotització com a compte propi amb efectes de l'1 d'agost del 2020.

2.- La sentència núm. 36/2021, del 26 de maig, del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda i ha declarat el dret del Sr. Romeu a ser tributari de l'exempció sol·licitada, condemnant a la CASS a efectuar el retorn de les quantitats satisfetes per part del Sr. Romeu en concepte de cotitzacions com a compte propi en el marc del present afer.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en que al seu parer la interpretació feta per la sentència d'instància de l'art. 19 b) de la Llei 17/2008, modificada per la Llei 9/2019, del 7 de febrer, i de l'actual Reglament que desenvolupa la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les persones que treballen per compte propi, no és correcta, i que s'ha de confirmar la posició de l'Administració compte tingut que aquestes disposicions obliguen a entendre que si els estatuts de la societat no estableixen de forma expressa la gratuïtat del càrrec d'administrador, aquest ha de cotitzar al règim per compte propi.

4.- El Sr. Romeu sosté que la Llei 17/2008 permet que els administradors gaudeixin de l'exempció de cotitzar si exerceixen el càrrec de forma gratuïta, i a més la mateixa llei permet demostrar la gratuïtat del càrrec per qualsevol mitjà vàlid, sense que el Reglament pugui alterar aquest règim, per impedir- ho el principi de jerarquia normativa, però que, en qualsevol cas, el Reglament tampoc diu que l'única manera de demostrar la gratuïtat del càrrec sigui que ho estableixin expressament els estatuts de la societat. A l'últim indica que la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes és una llei especial que no pot ser tinguda en compte per la resolució d'aquest afer, com tampoc la llei de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques (Llei 96/2010) ni la llei de l'impost de societats (Llei 95/2010), compte tingut que l'únic que cal considerar és la interpretació de les normes de cotització a la seguretat social.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió que ens ocupa és estrictament jurídica i versa sobre la interpretació que cal fer sobre la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS) i el Reglament del 4 de setembre del 2019, que desenvolupa la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les persones que treballen per compte propi.

Doncs bé, l'article 19.b) de la LSS disposa:

"S'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents:

(...)

Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional en el Registre tributari al que fa referència l'article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l'impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:

Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors.

Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per a exercir el càrrec d'administrador, d'acord amb els estatuts o els acords dels òrgans socials de la societat; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que realitzen una activitat per compte propi quan no cotitzen com assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social.

-Que siguin residents legalment al Principat d'Andorra, llevat que ho siguin amb una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, de residència per raons d'interès científic, cultural i esportiu o en virtut de qualsevol altra modalitat d'autorització de residència prevista a la llei d'immigració que exigeixi disposar d'una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En el cas de constitució de noves societats, l'obligació de cotització, s'inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció en el Registre de societats.

Per reglament es pot desenvolupar el compliment dels requisits establerts en aquest apartat, la demostració dels quals pertany, en tot cas, a l'interessat, sense perjudici de les facultats d'inspecció i de control de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que pot sol·licitar la documentació societària que sigui necessària per acreditar-los."

És a dir, els administradors societaris estan obligats a cotitzar per compte propi si no són assalariats de la societat i perceben una remuneració d'acord amb els estatuts o els acords dels òrgans de la societat -a més de ser residents legals al Principat-, i el precepte aclareix que si el càrrec és gratuït, es consideren persones que realitzen una activitat per compte propi quan no cotitzen com assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social.

La llei permet així que la gratuïtat del càrrec s'acrediti no només amb les previsions estatutàries sinó també pels acords dels òrgans socials de la societat.

D'altra banda, l'article 3.5 del Reglament del 4 de setembre del 2019, que desenvolupa la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les persones que treballen per compte propi, disposa que:

"La demostració que l'administrador d'una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d'administrador no és retribuït, sempre que no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l'administrador no li ho comuniqui, el contrari."

Així, és el propi administrador qui ha d'acreditar la gratuïtat del càrrec, i ho pot fer aportant la còpia dels estatuts que així ho recullin, sempre que no hi hagi una prova en contrari. El Reglament estableix, doncs, una presumpció iuris tantum de la gratuïtat del càrrec, però permet que aquesta condició es pugui acreditar d'una altra manera.

De fet, l'article 9 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada estableix que als estatuts s'hi ha de fer constar, en tot cas "e) L'estructura de l'òrgan d'administració, amb indicació del poder de representació dels administradors i del sistema que s'ha de seguir per remunerar-los", però que sigui un requisit obligatori determinar el sistema de remuneració dels administradors no ha de portar a la conclusió que també ho sigui fer constar als estatuts que el càrrec d'administrador és gratuït.

D'altra banda, la CASS considera que cal fer una assimilació amb la Llei de l'Impost de Societats. És cert que l'article 13.2 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l'impost sobre societats disposa que les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l'impost sobre societats o a l'impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d'una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas (per això, aquest Tribunal va rebutjar la interpretació que les retribucions dels administradors siguin despeses deduïbles quan manqui el requisit que estigui determinat als estatuts el sistema de retribució, sentència 28/2021, del 18 de març, apel·lació TSJA-0000044/2020), però ni de la LIS de la sentència esmentada tampoc es dedueix que la gratuïtat hagi de venir expressament prevista als estatuts.

En el cas en espècie en els estatuts, malgrat no es preveu la gratuïtat del càrrec tampoc s'hi precisa que el mateix sigui retribuït (vid. f. 83-86). A més, l'agent va acreditar la gratuïtat del càrrec amb la certificació que conté els acords societaris adoptats en la Junta general ordinària celebrada el 27-3- 20: "s'acordà per unanimitat que l'Administrador únic, Sr. Romeu, segueixi com fins ara, sense percebre cap tipus de retribució fixe o variable ni cap tipus de compensació per l'exercici de dit càrrec" (f. 66). Aquesta documentació, a manca de prova en contra, es considera suficient a l'hora d'acreditar que el Sr. Romeu no percep una retribució en concepte d'Administrador únic de la referida societat.

De tot això es conclou que la interpretació feta a la sentència apel·lada és correcta, per la qual cosa ha de ser confirmada.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència núm. 36-2021, del 26 de maig, del Tribunal Unipersonal del Batlle, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.