Modificació de mesures (0202/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0202/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Durán va interposar demanda, en data 22-11-2007, de modificació dels efectes de la sentència de 24-11-2006, envers la Sra. Carranza.

En data 11-01-2008, la Sra. Carranza es va oposar a la demanda incidental i va sol·licitar la desestimació de la mateixa i la confirmació de la sentència de 24 de febrer de 2006.

II.- En data 29-05-2008 es va dictar Aute, confirmar per Aute d'aquesta Sala de 23-12-2008, en el que s'adoptava la retirada provisional i urgent del menor de la guarda i custòdia de la Sra. Carranza.

III.- Per sentència, de data 26-06-2009, s'ha acordat el que segueix: "DECIDEIX: Que estimant la demanda incidental de modificació dels efectes de la sentència de data 24 de febrer del 2006 formulada pel Sr. Durán per escrit de data 22 de novembre del 2007 contra la Sra. Carranza, estableix les següents mesures reguladores de la pàtria potestat:

1.-La pàtria potestat sobre el fill menor, Águila s'exercirà, en el seu benefici, de forma conjunta per part d'ambdós progenitors;

2.- La guarda i custòdia del fill en comú s'atribueix al pare;

3.- El nen romandrà en companyia de la mare els caps de setmana alterns, des del divendres al vespre, en què la mare el recollirà a la sortida de la feina al domicili del pare, fins al dilluns al matí, en què la mare el presentarà a l'escola; així com la meitat de les vacances escolars, establint-se en defecte d'acord dels pares: les vacances d'estiu es repartiran en els mesos de juliol i agost, corresponent a cadascun un mes de forma alternativa cada any, començant el proper període per la Sra. Carranza el mes de juliol; les vacances de Nadal es divideixen des del darrer dia d'escola fins al dia 31 de desembre a les 20 h, i la segona fins al dia de tornada al col·legi, començant el proper període el Sr. ENTITY_4; per la resta de vacances (Setmana Santa, Carnaval, Tots Sants) correspondran de forma alternativa a cada progenitor, començant el proper període per la Sra. ENTITY_5;

4.- El nen continuarà com a beneficiari del pare per davant de la CASS;

5.- La Sra. Carranza contribuirà a les despeses inherents a la manutenció del nen mitjançant el pagament d'una pensió mensual per aliments de 250 euros, revisada anyalment segons l'índex de preus al consum, i pagadora a la bestreta en els cinc primers dies del mes al compte que indiqui el pare;

6.- Els progenitors contribuiran per meitats a les despeses extraordinàries del fill en comú.

I sense fer especial imposició de les costes processals causades".

IV.- La representació processal de la Sra. Carranza va interposar recurs contra la sentència dictada i, en data 12-10-2009, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, tant el Ministeri Fiscal, en el seu escrit de 3-11-2009, com la part recorreguda, en el seu escrit de conclusions de la mateixa data, demanen que es procedeixi a la desestimació del recurs interposat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. Entén la representació processal de la Sra. Carranza que la sentència d'instància no ha valorat adequadament els elements probatoris de les actuacions. Manifesta que els elements probatoris que la sentència relaciona són tots aquells que es van prendre en consideració per a l'adopció de l'Aute de 29-05-2008. En aquest sentit, relaciona els extrems que la sentència no valora per a emetre la resolució avui impugnada, com són l'informe de 20-03-2008 i de 12-06-2008 pel Servei de Protecció a la Infància del M.I. Govern, els informes psicològics i psiquiàtrics de la Sra. Carranza, l'estabilitat laboral i la família estructurada de la Sra. Carranza. Assenyala que no consta en cap dels informes practicats que el fill menor pateixi carències físiques o emocionals ni retards escolars que es puguin atribuir a la conducta de la mare. En segon terme, afegeix que els dictàmens posteriors a l'adopció de la mesura cautelar se'ls nega valor per ser posteriors a la mateixa i que les asseveracions de l'informe de la Sra. Garzón es desacrediten, atès que no s'ha fet cap prova per a acreditar-ho. Indica que mai ha desacreditat al pare del menor, mentre que el pare sí ha predisposat al menor contra la mare.

II.- La resolució del present recurs exigeix analitzar si la valoració dels elements probatoris que es troben a les actuacions s'ha portat a terme de manera correcta pel jutjador a quo o, per el contrari, s'escau extraure un resultat divers dels mateixos. En primer terme, sustenta la recurrent que no es valoren els informes del Servei de Protecció a la Infància de 20 de març i 12 de juny de 2008, així com els informes psicològics de la mare i el fet de gaudir d'estabilitat laboral i familiar.

Aquesta Sala ha de recordar una vegada més que quan es tracta de decidir en relació al règim de guarda i custòdia d'un menor, així com el règim de comunicació del progenitor que no ostenta aquesta guarda, conegut amb la inadequada denominació de "visites", el paràmetre rector i essencial és l'interès del menor, el qual, a més de diferenciar-lo de la voluntat del mateix, ha de fonamentar qualsevol decisió que el pugui afectar, tota vegada que és la protecció d'aquest interès el que possibilitarà que el menor es desenvolupi adequadament, pugui aconseguir realitzar les seves potencialitats i signifiqui un respecte per a la seva dignitat personal. En conseqüència, el fet que la mare gaudeixi d'una estabilitat laboral i de la seva família són factors o extrems que ja existien en el moment en el qual es va haver d'adoptar la mesura de canvi del règim de guarda i, per tant, aquests per sí mateixos no poden justificar un canvi en el mateix. Respecte als informes del Servei de Protecció a la Infància, aquesta Sala ha de posar de manifest que en l'informe de 20 de febrer s'indica que el menor presenta un desenvolupament normal per a la seva edat, sense que existeixin mancances en la seva atenció i cura i que mostra un desig de romandre amb el seu pare. I en l'informe de 12 de juny s'indica que no existeix un perill concret pel menor, de manera que no es requereix la supervisió de les visites. Consegüentment, dels esmentats informes es desprèn que el menor pot, sense necessitat de supervisió prèvia, mantenir el règim de comunicació amb la mare, atès que no existeix cap situació de risc que ho impedeixi.

El que s'escau ara és si de la prova practicada, com pretén la recurrent, s'ha de modificar la sentència d'instància i atribuir-li la guarda i custòdia a la mare. En aquest sentit, convé indicar que la sentència no priva de valor als informes efectuats amb posterioritat, sinó que els mateixos han estat recollits en el Considerant II de la mateixa, i en el següent Considerant s'estableix que si bé els informes posteriors analitzen la capacitat de la mare per poder tenir cura i respondre de la formació del menor, sense que la mateixa estigui afectada per cap trastorn físic o psíquic que ho impedeixi. I, arribats a aquest extrem, s'ha de concloure amb el jutjador a quo que existeixen elements que abonen el manteniment de l'atribució de la guarda a favor del pare. En efecte, encara que no existeixen actualment els indicadors de risc que van justificar l'adopció de la mesura, una volta s'ha atribuït al pare la guarda i custòdia, el règim de visites a la mare es mostra com a beneficiós pel menor, per quant aquest es relaciona amb la mare i mostra amb la mateixa mostres d'afecte, sentint-se relacional i emocionalment bé. Nogensmenys, dels informes que es troben a les actuacions, elaborats amb posterioritat, es deriva que (foli 313, informe Dr. ENTITY_7) el menor manifesta el seu desig de viure amb el pare i aquest desig no esdevindria prevalent, sinó resultés que des que està amb el pare, el menor està més content, més tranquil i més alegre. Afegir també que l'informe del Dr. Salcedo (foli 305) no solament corrobora l'informe de la Sra. Garzón, sinó que entén que es tracta d'un informe compromès, adoptat amb els elements valoratius necessaris i que s'ha de confirmar la seva conclusió respecte de la retirada de la guarda del menor.

En definitiva, per totes aquestes consideracions, procedeix la confirmació de la resolució d'instància.

III.- La desestimació del recurs no s'ha de traduir en la imposició de les costes processals, atesa l'especial natura dels interessos en conflicte.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Carranza contra la sentència, de data 26-06-2009, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.