Delictes majors de tràfic de droga tòxica cocaïna (en gran quantitat, difosa a menors d’edat, en grup organitzat i/o difosa en centre d’esbarjo), tràfic de droga tòxica haixix (en gran quantitat, en grup organitzat, difosa en centre d’esbarjo i/o facilitada a menor d’edat), tràfic de producte estupefaent MDMA en gran quantitat, tràfic de droga tòxica marihuana i associació il.lícita; pels delictes menors de consum de producte estupefaent cocaïna, desobediència greu a l’autoritat, cessió de droga tòxica cocaïna i crebantament de pena d’expulsió; i les contravencions penals de possessió i consum de producte estupefaent marihuana, consum en lloc púbic de producte estupefaent marihuana i consum en grup de producte estupefaent marihuana. TSJP-0000037/15

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: 3400013/2013 (TC-013-3/13)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000037/15

SENTÈNCIA 37-2015

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorrent: Sr. Oller (PRES)

Advocat: Sra. E.D.R.

Recurrents: Sr. Azorin (PRES)

Sra. Romeu (PRES)

Advocat: Sra. N.V.A.

Recorrent: Sra. Amorós (PRES)

Advocat: Sr. J.S.A.

Recorrent: Sr. Vélez (PRES)

Advocat: Sr. D.M.L.

Recorrent: Sr. Cepeda (PRES)

Advocat: Sr. J.P.L.

Recorrent: Sr. Machado (PRES)

Advocat: Sr. M.M.R.

Recorregut: Sra. Pulido (PRES)

Advocat: Sr. A.R.G.D.U.

Recorregut: Sra. Ruiz

Advocat: Sr. M.M.R.

Recorreguts: Sra. Vélez

Sr. Toll

Sr. Montenegro

Advocat: Sr. J.Z.P.

Recorregut: Sr. F.R.M.

Advocat: Sra. A.S.A.

Recorregut: Sr. Benítez

Advocat: Sra. S.J.G.

Recorregut: Sr. Téllez

Advocat: Sra. E.D.R.

Recorregut: Sra. Luís (PRES)

Advocat: Sr. G.O.S.

Recorregut: Sr. Giner

Advocat: Sra. M.C.O.

Recorregut: Sr. Gutierrez

Advocat: Sra. R.M.C.

Recorregut: Sra. Diez

Advocat: Sra. S.A.C.

Recorregut: Sr. Girona

Advocat: Sr. A.C.A.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves PICOD Magistrats: M. I. Sra. Marie CONTE

M. I. Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO

Andorra la Vella, vint-i-dos de desembre del dos mil quinze.

En els recursos d’apel·lació interposats contra la sentència de data 4 de maig del 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa i rotlle de referència, seguida pels delictes majors de tràfic de droga tòxica cocaïna (en gran quantitat, difosa a menors d’edat, en grup organitzat i/o difosa en centre d’esbarjo), tràfic de droga tòxica haixix (en gran quantitat, en grup organitzat, difosa en centre d’esbarjo i/o facilitada a menor d’edat), tràfic de producte estupefaent MDMA en gran quantitat, tràfic de droga tòxica marihuana i associació il·lícita; pels delictes menors de consum de producte estupefaent cocaïna, desobediència greu a l’autoritat, cessió de droga tòxica cocaïna i crebantament de pena d’expulsió; i les contravencions penals de possessió i consum de producte estupefaent marihuana, consum en lloc púbic de producte estupefaent marihuana i consum en grup de producte estupefaent marihuana, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. I. Sr. Yves PICOD.

ANTECEDENTS DE FET

A.- RESULTANTS GENERALS

A.1.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 4 de maig del 2015 amb la següent part dispositiva:

“FALLEM:

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Pulido, com a responsable penalment en el concepte d’autora d’un delicte major de tràfic de droga tòxica haixix en gran quantitat i en grup organitzat, i un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena única de SET (7) ANYS DE PRESÓ, multa de QUINZE MIL EUROS (15.000€), i EXPULSIÓ DEFINITIVA DEL PRINCIPAT.

I hem d’absoldre i absolem a l’acusada Pulido del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Machado, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat i d’una contravenció penal de possessió i consum continuat de producte estupefaent marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de SIS (6) ANYS DE PRESÓ, multa de DEU MIL (10.000) EUROS, pel delicte contra la salut pública, i MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS per la contravenció penal.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusat Machado del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de d’absoldre i absolem a l'acusada Ruiz dels delictes que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Vélez, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autora d’una contravenció penal de consum de marihuana en lloc públic i i una contravenció penal de consum en grup de producte estupefaent marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de MULTA DE TRES-CENTS (300) EUROS per cada contravenció penal.

Absolem a l'acusada Vélez del delicte major de venda de droga tòxica cocaïna que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de d’absoldre i absolem a l'acusat ENTITY_2G. dels delictes que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de d’absoldre i absolem a l'acusat C.M.R. del delicte que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Vélez, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat i d’una contravenció penal de possessió i consum continuat de producte estupefaent marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de SIS (6) ANYS DE PRESÓ i multa de DEU MIL EUROS (10.000€), pel delicte major, i MULTA DE CINC-CENTS

(500) EUROS per la contravenció penal.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusat Vélez del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada M.D.C.R., en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte de còmplice d’un delicte major de cessió de producte estupefaent cocaïna, i en concepte d’autora d’un delicte menor de consum continuat de producte estupefaent cocaïna, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència en ambdós delictes, a la pena única de QUINZE (15) MESOS DE PRESÓ condicional qualificada al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics durant el termini d’un any o fins a l’alta mèdica, fixant un termini de suspensió de la condemna de tres anys.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat F.R.M., en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte menor de consum continuat de droga tòxica cocaïna, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de SIS (6) MESOS DE PRESÓ, condicional qualificada al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics durant el termini d’un any o fins a l’alta mèdica, fixant un termini de suspensió de la condemna de dos anys.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat A.T.Z. com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena QUATRE (4) MESOS

DE PRESÓ condicional, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Toll, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’ un delicte major de venda de droga tòxica cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DOS

(2) ANYS DE PRESÓ, dels quals sis mesos ferms i la resta condicional, multa de TRES MIL (3.000) EUROS, i EXPULSIÓ temporal del Principat per un període de CINC (5) ANYS.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Cepeda, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i difosa en centre d’esbarjo, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de SIS (6) ANYS DE PRESÓ i multa de DOTZE MIL (12.000) EUROS.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusat Cepeda del delicte d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem d’absoldre i absolem a l'acusat G.C.S. dels delictes que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem d’absoldre i absolem a l'acusat P.B.R. del delicte que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat F.G.J. com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte menor de consum continuat de droga tòxica cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de QUATRE (4) MESOS DE PRESÓ condicional amb un termini de suspensió de la pena de dos anys.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Benítez com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i d’un delicte menor continuat de consum de producte estupefaent cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de DOS (2) ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i multa de MIL (1.000) EUROS.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Téllez com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i d’un delicte menor continuat de consum de producte estupefaent cocaïna, amb la concurrència en el delicte menor de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de pena única de DOS (2)

ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ, ferma el temps complert preventivament i la resta condicional qualificada a justificar ocupació laboral, i MULTA DE MIL CINC-CENTS (1.500) EUROS.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Amorós, com a responsable penalment en el concepte d’autora d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat, difosa en centre d’esbarjo i en grup organitzat i un delicte major de cessió de cànnabis en gran quantitat, difosa en centre d’esbarjo i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de SIS (6) ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ, multa de DOTZE MIL (12.000) EUROS i EXPULSIÓ DEFINITIVA DEL PRINCIPAT.

I hem d’absoldre i absolem a l’acusada Amorós del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Oller, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat, difosa en centre d’esbarjo i en grup organitzat i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat, en centre d’esbarjo i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, les penes de CINC (5) ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ, multa de DEU MIL EUROS (10.000€) i EXPULSIÓ DEFINITIVA del Principat.

I hem d’absoldre i absolem a l’acusada Oller del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Luís, com a responsable penalment en el concepte d’autora d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat, en centre d’esbarjo i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, de la qual TRES ANYS FERMS i la resta condicional, i multa de SIS MIL (6.000) EUROS.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat C.V.F., com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat, i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat, i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de Oller les penes de SIS ANYS (6) I SIS (6) MESOS DE PRESÓ, MULTA DE DOTZE MIL (12.000) EUROS i

EXPULSIÓ DEFINITIVA del Principat.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusat dels delictes major d’associació il·lícita i menor continuat de desobediència greu a l’autoritat que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Giner, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte menor de cessió de droga tòxica cocaïna, d’un delicte menor de consum continuat de droga tòxica cocaïna i d’una contravenció penal continuada de consum de producte estupefaent cànnabis, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena d’UN ANY DE PRESÓ condicional, qualificada al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics durant un any, i multa de MIL CINC-CENTS (1.500) EUROS, amb un termini de suspensió de la pena de tres anys.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Montenegro, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de venda de producte estupefaent cocaïna, de l’article 282.1 del Codi Penal d’un delicte major de venda de producte estupefaent marihuana, d’un delicte menor de consum continuat de producte estupefaent cocaïna, d’un delicte menor de crebantament de pena d’expulsió i d’una contravenció penal de consum continuat de producte estupefaent marihuana, amb la concurrència de l’agreujant de reincidència respecte dels delictes major de venda de producte estupefaent cocaïna, major de venda de producte estupefaent marihuana i menor de consum continuat de producte estupefaent cocaïna, a les penes de DOS ANYS DE PRESÓ FERMA, MULTA DE TRES MIL (3.000) EUROS I EXPULSIO PER QUINZE ANYS,

pels delictes contra la salut pública, SIS (6) MESOS D’ARREST pel delicte menor de crebantament de pena d’expulsió, i MULTA DE 300 EUROS per la contravenció penal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Julián, com a responsable penalment en el concepte d’autor delicte menor continuat de consum de droga tòxica cocaïna i d’una contravenció penal de consum de producte estupefaent marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de QUATRE (4) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, pel delicte contra la salut pública, i MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS per la contravenció penal, amb un termini de suspensió de la pena de dos anys.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Romeu, com a responsable penalment en el concepte d’autora d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna, en gran quantitat, facilitació a menor d’edat i en grup organitzat, i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, dels quals QUATRE (4) ANYS FERMS i la resta condicional, MULTA DE SIS MIL (6.000) EUROS (12.000€), amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusada del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Gutierrez, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de QUATRE (4) ANYS DE PRESÓ, dels quals DOS ANYS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de quatre anys, MULTA DE CINC MIL (5.000) EUROS i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER DEU ANYS.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusat dels delictes major d’associació il·lícita i major de cessió de droga tòxica cocaïna, en gran quantitat i en grup organitzat que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Diez, com a responsable penalment en el concepte d’autora, d’un delicte menor de tràfic de droga tòxica marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena d’UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de dos anys, i MULTA DE CINC-CENS (500) EUROS.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusada del delicte major de venda de substància estupefaent cocaïna que li imputava el Ministeri Fiscal.

Hem de condemnar i condemnem a l'acusat Girona, en rebel·lia processal, com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de venda de droga tòxica cocaïna i un delicte menor de consum continuat de producte estupefaent cocaïna, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de DOS (2) ANYS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, MULTA DE TRES MIL (3.000) EUROS, i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER DEU ANYS.

Absolem a l’acusat Girona del delicte d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.

Sainzmnem als acusats Pulido, Machado, Vélez, Vélez, M.D.C.R., F.R.M., A.T.Z., Toll, Cepeda, F.G.J., Benítez, Téllez,

Amorós, Oller, Luís, C.V.F., Giner, Montenegro, Julián, Romeu, Gutierrez,

Diez i Girona, al pagament, mancomunadament i per parts iguals, de les despeses processals causades, i declarem d’ofici les despeses processals corresponents als acusats absolts Ruiz, ENTITY_2G., C.M.R.,

G.C.S. i P.B.R.

Acordem el comís de les substàncies estupefaents, diners, objectes i telèfons mòbils intervinguts als acusats, salvats aquells que de manera expressa han estat exclosos del comís.”

A.2.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà aute d’aclariment de data 8 de maig del 2015, rectificant el redactat de la part dispositiva de la sentència referida al Resultant Segon, en els punts 8, 21 i 25, la qual quedà redactada com segueix:

“FALLEM:

(...)

8. Hem de condemnar i condemnem a l'acusada M.D.C.R., com a responsable penalment en el concepte de còmplice d’un delicte major de cessió de producte estupefaent cocaïna, i en concepte d’autora d’un delicte menor de consum continuat de producte estupefaent cocaïna, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència en ambdós delictes, a la pena única de QUINZE (15) MESOS DE PRESÓ condicional qualificada al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics durant el termini d’un any o fins a l’alta mèdica, fixant un termini de suspensió de la condemna de tres anys.

(...)

21. Hem de condemnar i condemnem a l'acusat C.V.F., com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat, i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat, i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de SIS ANYS (6) I SIS (6) MESOS DE PRESÓ, MULTA DE DOTZE MIL (12.000) EUROS i EXPULSIÓ DEFINITIVA

del Principat.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusat dels delictes major d’associació il·lícita i menor continuat de desobediència greu a l’autoritat que li imputava el Ministeri Fiscal.

(...)

25. Hem de condemnar i condemnem a l'acusada Romeu, com a responsable penalment en el concepte d’autora d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna, en gran quantitat, facilitació a menor d’edat i en grup organitzat, i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat i en grup organitzat, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, dels quals QUATRE (4) ANYS FERMS i la resta condicional, MULTA DE SIS MIL (6.000) EUROS, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

I hem d’absoldre i absolem a l'acusada del delicte major d’associació il·lícita que li imputava el Ministeri Fiscal.”

A.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit presentat en data 26 de maig del 2015, formula recurs contra la dita sentència en base als següents motius:

PRIMER.- Es mostra en desacord amb l’apreciació del M.I. Tribunal de Corts sobre l’absolució dels processats Pulido, Machado, Ruiz, Vélez, Cepeda, Amorós, Oller, Luís, Azorin, Romeu, Diez,

Gutierrez i Girona del delicte major d’associació il•lícita tipificat i penat als articles 359 i 360 del Codi Penal si a aquests ja se’ls aprecia d’aplicació el tipus agreujant d’actuació en grup organitzat de l’article 283.1.f) del mateix text legal.

Considera que la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts és contrària a la doctrina jurisprudencial establerta per aquesta Sala, per quan la sentència amb la qual el tribunal aquo basa l’absolució d’aquests processats del delicte major d’associació il·lícita va ser revocada parcialment per la sentència núm. 2-2008 dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia el 24 de gener del 2008, en quina s’exposà l’autonomia d’aquest delicte respecte al tipus qualificat d’actuació en grup organitzat atès el valor jurídic protegit diferent en cadascun, no s’aprecia cúmul ideal d’infraccions i, per tant, que correspon aplicar l’acumulació de penes de l’article 58 del Codi Penal.

Traslladades aquestes consideracions al cas concret, El Ministeri Fiscal al·lega que existien dos grups organitzats de persones amb rols ben distribuïts i essencials cadascun d’ells, amb acord de voluntats a fi fins de cometre el delicte de tràfic de drogues:

el primer grup format per Pulido (pujava els paquets de droga a Andorra), el seu pare Blasco (preparava els paquets per a la seva filla), la persona anomenada “M.” (s’ocupava de recaptar els diners de les transaccions), Machado i la seva parella Ruiz (rebien la mercaderia i la revenien), Vélez i Cepeda (rebien i revenien la mercaderia així com perseguien als morosos utilitzant amenaces, enviant els diners recaptats a M. i a una altra persona); i i el segon grup format per Amorós, Oller, Azorin, Romeu (aquests introdueixen indistintament la droga per la frontera i pels camins de muntanya i la distribueixen al Principat), Girona (ven la droga de la família V. al Principat), Gutierrez (col·labora amb la família V. tant amb la introducció de droga com a portar els diners de les vendes per poder finançar noves compres i amb Girona per la venda de droga de la família V.) i Diez (adquireix productes estupefaents a I. i J.V.).

Sol·licita la condemna d’aquests processats pel delicte major d’associació il·lícita tipificat i penat als articles 359 i 360 del Codi Penal.

SEGON.- Sol·licita ampliar l’aplicació del tipus qualificat de la lletra b) de l’article 283.1 del Codi Penal –facilitació de droga a menors d’edat– als processats Amorós i Gutierrez, quins formen part del mateix grup dedicat a la venta de droga, alguns membres del qual ja li va apreciat aquest tipus qualificat.

Considera d’aplicació la teoria del dol eventual: ambdós sabien o toleraven la cessió de droga a menors per part dels membres del grup tenint en compte l’animus adjuvandi de tots ells. En concret, aprecia que dels autes es desprèn que F.G. ostentava la posició dominant i de control de la xarxa i

C.F. va tenir una col·laboració evident amb la família V. en la compra, introducció de droga al Principat i recaptació de diners.

Aplicant aquesta la mateixa teoria del dol eventual, el Ministeri Fiscal sol·licita també ampliar l’aplicació del tipus qualificat de la lletra c) de l’article

283.1 del Codi Penal –difusió de droga en centres d’esbarjo– als processats Azorin, Romeu i Gutierrez, quins també formen part del mateix grup, atès a que entre els seus membres hi havia un acord de voluntats de vendre cocaïna i marihuana fos a qui fos i fos on fos. Tanmateix considera que a F.D., malgrat ja haver sigut condemnat en primera instància per aquest tipus qualificat respecte a la cessió aïllada de droga tòxica cocaïna a D.C.J., també s’ha d’apreciar la seva condemna per les cessions fetes a F.R. al bar “T.A.” i la col·laboració amb O. en les cessions fetes al bar X.

TERCER.- Sol·licita ampliar l’aplicació del tipus qualificat de la lletra f) de l’article 283.1 del Codi Penal –autor que pertany a una organització que tingui com a finalitat difondre productes estupefaents– als processats Cepeda, Girona i Diez pels mateixos motius ans referits en la condemna demanada pel delicte major d’associació il·lícita.

QUART.- D’altra banda i en el mateix escrit, el Ministeri Fiscal formula recurs individualitzat contra diferents processats, segons s’exposa a continuació als RESULTANTS PARTICULARS B.1 a B.20, ambdós inclosos.

Tanmateix, el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit presentat en data 17 de juliol del 2015, contesta als recursos formulats pels processats descrits a l’apartat següent, quina s’exposa separadament als RESULTANTS B.2, B.5, B.7, B.10, B.11, B.13 i B.16 següents.

A.4.- RESULTANT: finalment, que els processats Machado, Vélez, Cepeda, Amorós, Oller, C.V.F. i Romeu formulen recurs contra la dita sentència i contesten al recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, segons s’exposa a continuació als RESULTANTS PARTICULARS B.2, B.5, B.7, B.10, B.11, B.13 i B.16.

B. RESULTANTS PARTICULARS

B.1.- Pulido

B.1.1.- RESULTANT: que el punt 1 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 1.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: d’ençà, al menys, el mes de febrer del 2012 i fins el dia del seu control i detenció, el dia 24 de gener de 2013, l’acusada Pulido, nascuda el dia 6 de desembre de 1.984, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals al Principat, juntament amb altres persones, una d’elles el seu pare ENTITY_2N., respecte del qual s’ha acordat el sobreseïment provisional de la causa i, almenys una altra persona anomenada M., que no es troba a disposició del tribunal, venia dedicant-se al tràfic de productes estupefaents introduint-los des d’Espanya al Principat, amb la finalitat de destinar-les a la venda a tercers.

L’actuació de l’acusada al principi fou més esporàdica i es limitava a acompanyar al seu pare A., fent-li de conductora, tota vegada que el seu pare tenia suspès el permís de conduir, essent ENTITY_2N. qui efectuava els lliurament dels substàncies estupefaents al Principat si bé, a partir del mes de juliol del 2012 ja fou l’acusada qui es cuidà personalment de la introducció i distribució de les substàncies estupefaents al Principat, venent-les a les següents persones:

1r. En distintes ocasions des del mes de febrer del 2012, proporcionà substància estupefaent cocaïna al també acusat Girona, al que coneixia per “C.”, a raó d’uns 5 grams a la setmana o cada 15 dies, i al menys en una ocasió des del mes de juliol del 2012 ella sola li proporcionà 5 grams de cocaïna.

2n. En distintes ocasions des del gener del 2012, i ella sola a partir de juliol del 2012, proporcionà substància estupefaent cocaïna al també acusat Machado, a raó d’entre 7 i 15 grams cada una o dues setmanes, al preu de 48 €/gr.

3r. Des del febrer del 2012 amb el seu pare A., i ella sola a partir de juliol del 2012, en diverses ocasions proporcionà substància estupefaent cocaïna al també acusat Vélez, a raó d’entre 5 i 10 grams, al preu de 50

€/gr.

4t. En diverses ocasions durant l’any 2012 i gener del 2013, proporcionà substància estupefaent cocaïna a A.M.B. i al seu marit M.J.C.S., indistintament, per al seu propi consum, a raó d’un o dos grams en cada ocasió, pel preu de 60 €/gr. Per aquests fets, A.M.B. i M.J.C.S. han estat condemnat per Ordenança Penal de data 27 de febrer de 2014.

5è. En diverses ocasions des del juliol del 2012, proporcionà substància estupefaent cocaïna a J.F.C. per al seu propi consum, a raó d’un o dos grams en cada ocasió, pel preu de 60 €/gr. Per aquests fets, J.F.C. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de març de 2014.

6è. En diverses ocasions des del gener del 2012, proporcionà substància estupefaent cocaïna a J.A.P.D. per al seu propi consum, a raó d’un o dos grams cada dos o tres setmanes, pel preu de 50 €/gr. Per aquests fets, J.A.P.D. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de febrer de 2014.

7è. En diverses ocasions, al menys des del juliol del 2011, proporcionà substància estupefaent cocaïna a D.G.M. per al seu propi consum, amb una freqüència quinzenal i a raó d’un o dos grams en cada ocasió, pel preu de 60 €/gr. Per aquests fets, D.G.M. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 7 de febrer de 2013.

En data 26 de juliol de 2012, l’acusada Pulido i el seu pare A. es citaren a La Seu d’Urgell amb D.C.C., a qui encomanaren dur fins a Andorra

1 kg d’haixix, 120 grams de cocaïna i 92 càpsules de psicòtrop MDMA (Metilen-Dioxi-Metanfetamina), amagats en una motxilla, que l’acusada i el seu pare havien de recuperar a Andorra. D.C.C. fou controlat a la frontera del Riu Runer, essent condemnat per aquests fets per sentència del Tribunal de Corts de data 26 de setembre del 2013, causa TC-087-3/12, com autor responsable de dos delictes majors de tràfic de gran quantitat de producte estupefaent cocaïna i haixix, i d’un delicte major de tràfic de producte estupefaent MDMA.

El dia 24 de gener de 2013, l’acusada Pulido fou controlada pel Servei de Policia quan es trobava prop del domicili del també acusat Machado, a qui havia de lliurar-li cocaïna. En ser escorcollada se li trobaren set embolcalls de cocaïna, 95 euros en bitllets, un telèfon mòbil marca Samsung Nexus, un telèfon mòbil marca Samsung. Els set embolcalls de cocaïna, amb un pes brut total de 74,34 grams, dels quals anaven destinats, previ encàrrec, 45,59 grams a l'acusat ENTITY_1; 10,17 grams a l'acusat Vélez, 4,07 grams a J.F.C., 1,97 grams a D.G.M. i 1,10 grams a A.M.B. De la restant substància estupefaent cocaïna, l’acusada Pulido en volia oferir 10,37 grams a J.A.P.D. i 1,07 grams a A.M.B.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.1.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Pulido segons s’exposa a continuació:

PRIMER.- Sol·licita que s’inclogui a la part dispositiva de la sentència recorreguda el lliurament en data 26 de juliol del 2012 per part de G. i del seu pare a D.C.C. de 92 càpsules de MDMA destinades a la introducció i venda al Principat, per quan aquest fet que no consta a la part dispositiva malgrat el tribunal aquo ho considera provat al foli 113 de la seva sentència.

SEGON.- Considera que la pena imposada a G. no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnada, sol·licitant la seva condemna com a responsable penal en concepte d’autor de dos delictes majors de tràfic de droga tòxica cocaïna, MDMA i haixix en gran quantitat i en grup organitzat a la pena de 9 anys de presó, 15.000 euros de multa i expulsió definitiva al Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a la processada també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal, d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó addicional.

B.1.3.- RESULTANT: que per escrit de data 3 de juliol de 2015 la defensa de Pulido passa a contestar, tot oposant-se el recurs d’apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

Estima que no ha quedat provat cap element d’una possible associació il·lícita dels articles 359 i 360 del Codi Penal, ni de l’agreujant de l’article 283.1.f) del mateix Codi de pertinència a una organització amb finalitat de difondre producte estupefaent. Així mateix, precisa que l’acció de la seva defensada es limità a proveir droga a A.P.R. d’una banda, i a F.D. d’altra, de forma independent cadascun d’ells, així com a d’altres petits consumidors, sense que en ressurti d’aquests fets cap organització estructurada ni jerarquitzada.

Tanmateix, respecte la petició d’una pena de presó superior requerida pel Ministeri Fiscal, la defensa s’hi oposa en consideració a les circumstàncies personals, comportament i col·laboració amb l’Administració de Justícia de T., així com de la seva jove edat i manca d’antecedents penals.

B. 2.- Machado

B. 2.1.- RESULTANT: que el punt 2 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 2.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: d’ençà, al menys, el mes de setembre del 2011 i fins el dia del seu control i detenció, el dia 24 de gener de 2013, l’acusat Machado, nascut el XXXX, de nacionalitat portuguesa i resident al Principat, sense antecedents penals, es dedicà a vendre producte estupefaent cocaïna a distintes persones del Principat, estupefaent que li era subministrat primer per ENTITY_2N. i, des del juliol del 2012, per l’acusada T.G., a raó d’entre 7 i 15 grams cada una o dues setmanes i al preu de 48 €/gr.

En data no determinada, anterior i propera al 24 gener del 2013, l’acusat Machado va encomanar a l’acusada T.G. que li proporcionés uns 50 grams de cocaïna. Complint dit encàrrec, el dia 24 de gener del 2013, l’acusada T.G. fou controlada pel Servei de Policia quan, trobant-se prop del domicili de l’acusat Machado, li duia a aquets un embolcall amb 45,59 grams de pes brut de cocaïna, que Machado pensava destinar a la venda a tercers.

Concretament, l’acusat Machado va vendre producte estupefaent cocaïna a les següents persones:

1r. A L.G.L., al menys des del mes de setembre de 2011, entre 10 i 15 ocasions, a raó de 1 gram cada vegada, a un preu de 60€/gr. Per aquests fets, L.G.L. fou condemnat per Ordenança Penal de data 5 de febrer de 2013.

2n. A Cano, al menys des de l’estiu del 2012 i fins al gener del 2013, a raó de 1 gram cada dues setmanes, a un preu de 60€/gr. Per aquests fets, Cano fou condemnat per Ordenança Penal de data 7 de febrer de 2013.

3r. A A.M.B. li facilità, en data 20 de desembre del 2012 i per encàrrec de l'acusada T.G., un gram de cocaïna pel preu de 60€. Per aquests fets,

A.M.B. fou condemnada per Ordenança Penal de data 27 de febrer de 2014.

4t. A C.U.G., difunt des del dia 28 de setembre de 2013, entre novembre del 2012 i gener del 2013 en, al menys, dues o tres ocasions, a raó de 1 gram cada vegada, i a un preu de 60€/gr.

No consta provat que l’acusat Machado hagués facilitat al també acusat ENTITY_2G. producte estupefaent cocaïna almenys en dues ocasions entre juliol i desembre de 2012, pel seu consum personal i que G.G. hagués cedit part del referit producte a una tercera persona.

No consta provat que l’acusat Machado hagués facilitat al també acusat C.M.R. producte estupefaent cocaïna en diverses ocasions, i al menys des de desembre de 2.012 i fins a gener de 2.013 pel seu consum.

L’acusat Machado destinà part de la cocaïna que adquirí a Blasco i a

T.G. al seu propi consum, doncs era consumidor de dita substància des del març del 2012, consum que es sufragava amb al venda de dit estupefaent.

En la perquisició que fou practicada al seu domicili, radicat a l’Av. X., ed. X., bloc X., àtic X., de la vila d’Encamp, el Servei de Policia incauta: a) una bosseta amb de 1,7 grams de marihuana, un caixa amb 1,1grams de marihuana, dos paquets de paper de lligar cigarretes, una bossa de plàstic amb 0,5 grams de marihuana, que Machado tenia per al seu propi consum, i una paperina amb 0,3 grams de cocaïna 0,3g i un “canuto” de paper; b) dos sobre amb diners, trobats a l’armari de l’habitació, un amb 900€ en efectiu, distribuïts en 42 bitllets de 20€, 1 de 50€ i 1 de 10€, i l’altre sobre amb 1.400€ en efectiu, distribuïts en 26 bitllets de 50€ i 1 de 100€, diners procedents de la venda de producte estupefaent cocaïna; c) 2 telèfons de la marca NOKIA, un ordinador portàtil de la marca Toshiba, una torre d’ordinador. I a la bossa de mà de la seva parella, la també acusada Ruiz, amb la qui convivia des de l’any 2007, s’hi trobà 0,4 grams de cocaïna, que eren de l’acusat R.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts, a excepció del primer paràgraf, estimant que l’inici de l’activitat del tràfic

Machado es situa a principis de l’any 2012 i no d’ençà, al menys, el mes de setembre del 2011, com declara provat la sentència recorreguda.

B.2.2.- RESULTANT: que la defensa Machado formula recurs contra la dita sentència en base als següents motius:

PRIMER.- Impugna l’exposició de fets declarats provats a la sentència recorreguda respecte a Machado En concret, impugna el moment d’inici de les cessions d’estupefaent cocaïna, estimant que aquestes foren puntuals i s’iniciaren d’ençà de l’estiu del 2012 i no d’ençà, al menys, del mes de setembre del 2011, tal i com ho considera provat el tribunal aquo. El M.I. Tribunal de Corts només es va basar en un sol testimoni i existeix incongruència d’aquesta data d’inici amb el fet recollit a la pròpia sentència de que R. era consumidor des del març del 2012.

SEGON.- Sol·licita la no aplicació del tipus qualificat previst a la lletra de l’article 283.1 del Codi Penal –venda de droga tòxica cocaïna en gran quantitat– per dues raons fonamentals:

impugna les quantitats adquirides a Pulido a raó de 7 a 15 grams, cada una o dues setmanes, fins el dia de la seva detenció (a saber, el 24 de gener del 2013). Considera que de les manifestacions de G. – quina venia droga únicament d’ençà de juliol del 2012– i de l’aplicació d’un raonament lògic respecte a l’augment progressiu de l’autoconsum de R. en el temps, s’extreu que l’adquisició de cocaïna s’inicià a partir de juliol del 2012, que les cessions foren puntuals i, en tot cas, en quantitat inferior a l’ans esmentada, rebutjant l’operació matemàtica del tribunal aquo, d’agafar la quantitat màxima del final del consum i venda i aplicar-la a tot el període; i no s’acredita que l’embolcall de 45 grams de cocaïna trobat a T.G. en el moment de la seva detenció fos destinat a R. ja que: a) la cessió d’aquest embolcall no es va arribar a produir (G. va ser detinguda abans) i, per tant, no es pot computar dins la quantitat de droga cedida pel recorrent; b) aquest fet va ser negat des d’un primer moment pel recorrent davant el Batlle instructor; c) i no se li va trobar cap element propi d’un revenedor (bàscula, paperines o productes de tall o adulteració de droga) com sí foren trobats en un altre condemnat.

Per tot això considera que les cessions de R. produïdes entre l’estiu i el Nadal de l’any 2012 foren puntuals i només d’uns 20-30 grams en total, en comptes de 300-700 grams sostinguts pel Mgfc. Ministeri Fiscal i, en tot cas, inferior a 50 grams, xifra inferior a l’import de 100 grams per a ser considerat tràfic de droga en gran quantitat.

TERCER.- Impugna també l’aplicació del tipus qualificat d’organització tipificat a l’article 283.1 lletra f) del Codi Penal respecte al seu defensat, per quant mai hi ha hagut cap acord de col·laboració, estratègia de funcionament, repartiment de funcions o beneficis ni ànim d’actuació conjunta entre R., Pulido, el pare Blasco, Vélez i el tal “M.”, sinó que R. sempre comprava cocaïna a la mateixa persona (primer al pare A. i a partir de l’estiu del 2012 la seva filla T.), mantenint entre ambdues persones una simple relació venedor-comprador.

Al·lega que no ha existit mai cap tipus de relació entre D., M. i ell –tal i com s’evidencia en l’absència de comunicacions telefòniques o SMS en les que aparegui R.– i que el propi Sots-Oficial de Policia núm. 0215 afirmà a la vista oral que el recorrent tenia contacte directe amb T. i no estava vinculat amb la resta de processats.

QUART.- Impugna el comís dels 2.300 euros intervinguts al domicili de R. per quant 1.400 euros foren apartats per a pagar les despeses de la comunitat de propietaris i tenen origen en una donació de la seva mare, i la resta no queda acreditat que tinguin un origen il·lícit vinculat al tràfic de drogues. Sosté que en el supòsit que R. hagués obtingut benefici de les cessions de droga, aquest anava destinat al finançament parcial de l’autoconsum.

CINQUÈ.- Al·lega que el M.I. Tribunal de Corts no ha tingut en consideració les circumstàncies personals i opcions de reinserció del seu defensat: inicià el consum de droga en edat avançada fruit d’una profunda depressió, no té antecedents penals, resideix al Principat des del 1990, els psiquiatres i psicòlegs que l’han seguit conclouen que té unes favorables expectatives de rehabilitació, presenta penediment total dels fets, un comportament exemplar al Centre Penitenciari i voluntat de reprendre la vida en els límits de la legalitat.

Per tot allò anteriorment exposat, la defensa del recorrent sol·licita la seva condemna únicament pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna tipificat a l’article 282.1 del Codi Penal i la contravenció penal de possessió i consum continuat de producte estupefaent marihuana tipificada a l’article

499 del mateix text legal, sol·licitant la imposició d’una pena única no superior a 2 anys i mig de presó, essent ferm el període ja complert preventivament i la resta condicional simple, multa de 5.040 euros i, respecte a la contravenció penal, multa no superior a 300 euros, així com l’aixecament del comís dels diners incautats.

Subsidiàriament sol·licita que es modifiqui la pena imposada atès el que disposa l’article 56 del Codi Penal, acordant una pena de presó no superior a 4 anys i 6 mesos, essent 3 anys ferms i la resta condicional simple amb un període de suspensió d’1 any i 6 mesos.

B.2.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència respecte a Machado segons s’exposa a continuació:

PRIMER.- Sol·licita la incorporació als fets imputats a R. de la participació de la seva dona R.D.C.P. en les vendes de cocaïna, i la venda de cocaïna a Vélez, fruit de la interpretació lògica del contingut de les trucades telefòniques interceptades entre els tres processats i que ja foren recollides als folis 135 a 139 de la sentència recorreguda.

SEGON.- Considera que, atès als fets provats contra R., la quantitat de compradors d’aquest i la quantitat de droga adquirida, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol·licitant que se li imposi una pena de 8 anys de presó, 12.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat, pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat tipificats als apartats b) i f) de l’article

283.1 del Codi Penal i una multa de 500 euros en relació a la contravenció penal de consum continuat de producte estupefaent marihuana, tipificat a l’article 499 del Codi Penal.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a R. també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal, d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.2.4.- RESULTANT: que tanmateix la defensa de R., per escrit presentat en data 7 de juliol de 2015, s’oposa al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

En primer lloc, s’adhereix a les qüestions prèvies formulades per la representació processal de Romeu i Azorin esmentades als RESULTANTS B.13.2 I B.16.2 següents.

En segon lloc considera no provades –contràriament al Mgfc. Ministeri Fiscal– les presumptes cessions de producte estupefaent de R. a Vélez, instant la confirmació de la sentència recorreguda en aquest punt.

En tercer lloc no comparteix la qualificació sol·licitada pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte a que els fets imputables també són constitutius dels delictes major de tràfic de droga tòxica cocaïna en grup organitzat i major d’associació il·lícita, per quan no han quedat acreditats els requisits objectius que constitueixen ambdós delictes, reproduint els arguments ja esgrimits en el seu recurs.

S’oposa a la petició del Mgfc. Ministeri Fiscal d’incrementar la pena imposada al seu defensat. Considera que el Ministeri Fiscal no ha valorat de forma suficient la situació personal i mèdica de R. ni tampoc les possibilitats de reinserció social, referint-se doncs als informes psiquiàtrics i psicològics esmentats al seu recurs d’apel·lació.

Finalment també s’oposa a la petició d’expulsió definitiva del Principat, considerant-la desproporcionada i abusiva tenint en compte l’arrelament de R., la seva situació familiar i apuntant que inclús el M.I. Govern d’Andorra només va imposar un advertiment d’expulsió al seu defensat, no acordant la seva expulsió.

B.2.5.- RESULTANT: que per escrit de data 17 de juliol de 2015, el Mgfc. Ministeri Fiscal s’oposa al recurs interposat per Machado, sol·licitant la seva desestimació pels següents motius:

s’oposa a l’error en l’apreciació de la prova al·legat per la defensa, considerant acreditat que R. es dedicava a la venda de producte estupefaent cocaïna des de setembre del 2011 ateses les declaracions de Pulido i el testimoni L.G.;

considera acreditat que la quantitat subministrada a R. era clarament superior als 100 grams de cocaïna així com també estima que els 45 grams de cocaïna incautats a T.G. en el moment de la seva detenció anaven destinats al recorrent, essent aplicable el concepte “importació” al processat;

insisteix en l’aplicació de l’agreujant de l’apartat f) de l’article 283.1 del Codi Penal en el sentit ja exposat en el seu recurs; i sol·licita la confirmació del comís dels bitllets trobats al domicili de R. en la perquisició practicada, establint que aquests provenien del “menudeo” d’estupefaents per part dels seus clients, no havent-se acreditat cap procedència lícita dels diners.

B.3.- Ruiz

B.3.1.- RESULTANT: que el punt 3 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 3.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “No consta provat que l’acusada Ruiz, nascuda el dia 6 de novembre de 1.981, de nacionalitat filipina i sense antecedents penals, col·laborés amb l’acusat R., amb qui convivia des de l’any 2007, en la venda de producte estupefaent cocaïna, ni que ho fes en el període del setembre del 2011 al 24 de gener del 2013.

En la perquisició que fou practicada al seu domicili i de R., en la bossa de mà de l'acusada és trobaren 0,4 grams de cocaïna, que eren de R., un telèfon de la marca NOKIA, un telèfon de la marca SAMSUNG i 90 euros en efectiu, propietat de dita acusada.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.3.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Ruiz, segons s’exposa a continuació:

PRIMER.- Afirma que P. va participar de la venda de droga juntament amb R., lliurant producte estupefaent a tercers, tal i com es desprèn de les converses recollides a la sentència apel·lada (folis 135 a 139) i, en concret de la conversa telefònica del 31 de desembre del 2012 a les 16:58 hores (ID 170883, foli 1698): R. trucà a P. per assegurar-se que li donava a Vélez els “informes que estaban detras de las fotos de mi padre”, parlant després de “los sincroneos que los suyos son los que hay detrás... Bueno los de ayer, los que estan detrás de la foto de mi padre”, considerant el Ministeri Fiscal que aquestes converses només tenen sentit lògic si es parla de facilitar la sincronització de la compra de cocaïna de R. per part de Q. per a la venda a tercers.

Afegeix que la participació de P. ve corroborada per: a) les converses existents entre T.G.V.E. i el seu pare quan aquesta ja es trobava a la presó;

un SMS enviat per C.U. a R. on es diu que U. li donarà diners a P.; i c) per la dosi de cocaïna trobada a la seva bossa, havent-se declarat no consumidora d’aquesta droga.

Per aquests fets sol·licita la condemna de la processada a 4 anys de presó, 6.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

SEGON.- Finalment considera que els fets imputables a P. també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.3.3.- RESULTANT: que la defensa de Ruiz per escrit de data 7 de juliol de 2015, s’oposa al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

En primer lloc s’adhereix a les peticions formulades per la representació lletrada de C.J.V. (RESULTANT B.13.2) i P.S.B. (RESULTANT B.16.2).

Respecte el fons del recurs del Ministeri Fiscal, la defensa de P. s’hi oposa perquè considera que no es troben reunits cap dels elements constitutius dels tipus penals imputats pel Mgfc. Ministeri Fiscal a P., doncs aquesta darrera no ha cooperat mai en cap venda de productes estupefaent, ni ha consumit droga, ni ha participat mai de les activitats d’en R., no existint cap prova en sentit contrari, i apel·lant a l’argumentació continguda en la sentència recorreguda.

B.4.- Vélez

B.4.1.- RESULTANT: que el punt 4 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 4.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l'acusada Vélez, nascuda el dia 16 d’agost de 1.972, de nacionalitat espanyola i resident al Principat, sense antecedents penals, el dia 4 de febrer del 2013 va consumir, a l’exterior de l’Hotel S.Y., a Escaldes-Engordany, on treballava, dues calades d’una cigarreta d’haixix a la que havia estat convidada per un turista.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.4.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Vélez pels fets relacionats amb els processats R. i P. relatius a la paraula “sincroneos” i ja esmentats als RESULTANTS B.2.3 i B.3.2 anteriors, sol·licita la condemna de Q. pel delicte major de venda de producte estupefaent cocaïna, tipificat i penat a l’article 282.1 del Codi Penal, a la pena de 2 anys de presó, 2.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat, així com el comís del telèfon mòbil incautat.

També demana la pena de 300 euros de multa per cadascuna de les contravencions penals de consum en grup i consum en lloc públic de producte estupefaent marihuana.

B.4.3.- RESULTANT: que la defensa de Vélez considera que la sentència pronunciada en rebel·lia processal és ferma d’acord amb l’article

196.2 del Codi de Procediment Penal, excloent del recurs d’apel·lació les sentències dictades en rebel·lia del condemnat.

Demana subsidiàriament la confirmació de la sentència.

B.5.- Vélez

B.5.1.- RESULTANT: que el punt 7 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 7.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: d’ençà, al menys, el mes de febrer del 2012, fins el dia del seu control i detenció, el 24 de gener de 2013, l’acusat Vélez, nascut el dia 3 de novembre de 1.965, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables en el marc de la present causa a efectes de reincidència, es dedicà a vendre producte estupefaent cocaïna a distintes persones del Principat, estupefaent que li era subministrat primer per ENTITY_2N. i, des del juliol del 2012, per l’acusada T.G., a raó d’entre 5 i 10 grams al preu de 50 €/gr., amb una freqüència mínima de cada dues setmanes. Vélez mantenia contactes amb M. pels cobraments de la cocaïna, i en ocasions es servia de la intermediació del també acusat Cepeda, que regentava el Bar X. radicat a Encamp, per contactar amb els seus clients.

En data no determinada, anterior i propera al 24 gener del 2013, l’acusat Vélez va encomanar a l’acusada T.G. que li proporcionés cocaïna i, complint dit, encàrrec el dia 24 de gener del 2013 l’acusada T.G. fou controlada pel Servei de Policia quan duia, entre altres, un embolcall amb 10,17 grams pes brut per lliurar-li a l'acusat Vélez

Concretament, l’acusat Vélez va vendre producte estupefaent cocaïna a les següents persones:

1r. A la també acusada M.D.C.R., a qui hauria facilitat, en alguna ocasió al mes de desembre dels 2012, producte estupefaent cocaïna per al seu propi consum.

2n. Al també acusat F.R.M., al menys des del mes de gener del 2012 al novembre del mateix any, a raó d’uns dos grams de cocaïna a la setmana, al preu de 50 €/gr.

3r. A Sancho, a qui li ha facilitat producte estupefaent cocaïna, al menys durant el mes de desembre del 2012 i en quatre ocasions, a raó d’un gram en cada ocasió i al preu de 60 €/gr per al seu propi consum.

Per aquests fets Sancho ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de març del 2014.

4t. A Giner, a qui li ha facilitat producte estupefaent cocaïna, al menys en dues ocasions en els mesos de novembre i desembre del 2012, a raó d’un gram en cada ocasió i al preu de 60 €/gr.

Per aquests fets Giner ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 14 de febrer del 2013.

5è. A D.C.J., a qui li ha facilitat producte estupefaent cocaïna, al menys en dues ocasions en els mesos de novembre i desembre del 2012, a raó de 1 gram cada vegada, a un preu de 60 €/gr., i en una de les ocasions li va vendre a l’interior del Bar X.

Per aquests fets D.C.J. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de febrer del 2013.

6è. Al també acusat Girona, a qui li ha facilitat producte estupefaent cocaïna en diferents ocasions, al mes de gener del 2013, destinant-lo en part al seu propi consum, i en part a la venda a terceres persones.

7è. Al també acusat Cepeda, a qui li ha facilitat producte estupefaent cocaïna en diferents ocasions, i al menys des de setembre del 2011, per destinant-lo aquest en part al seu propi consum, i en la seva gran majoria a la venda a terceres persones, fent en ocasions també d’intermediari entre D. i els que li compraven la cocaïna a aquest.

L’acusat Vélez al llarg del 2012 i fins a la data de la seva detenció, el dia 24 de gener del 2013, ha consumit al Principat producte estupefaent cocaïna i també marihuana.

Practicada una perquisició al domicili del processat D., radicat a l’Av.

T., Urb. T. núm. X, Xr Xª d’Andorra la Vella, el Servei de Policia incautà:

una caixa metàl·lica, amb la tapa amb restes de pols blanca, contenint 55 retalls de plàstic, una bossa de plàstic parcialment retallada, un embolcall de 5,47g de pols blanca, que no es producte estupefaent, 5 encenedors amb pols blanca a dintre de la referida caixa, 2 targetes plàstiques amb restes de pols blanca, i un ganivet amb restes de pols blanca.

una bàscula de precisió i una cullereta, trobades a l’interior d’una caixa de sabates;

un embolcall de 0,77g de cocaïna;

un telèfon mòbil marca Samsung S5830i;

un roller per fer cigarretes amb restes de marihuana;

un embolcall amb 3,15g de marihuana;

dos agendes, a l’interior d’una de les quals es troben 510 € en efectiu, procedents de la venda de cocaïna;

un Ordinador i una clau USB.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.5.2.- RESULTANT: que interposa recurs d’apel·lació la defensa de Vélez, sol·licitant que es revoqui la sentència en el sentit de no considerar al seu defensat com a autor responsable d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat, havent comès únicament una contravenció penal de possessió i consum continuat de marihuana, imposant-li una pena de multa inferior a l’import de 500 euros.

De manera subsidiària interessa que se l’hi imposi una pena inferior als 6 anys de presó i 10.000 euros de multa.

Considera que les transaccions produïdes des de febrer del 2012 a gener del 2013 entre ell i ENTITY_2N. –després amb la seva filla ENTITY_38– no han quedat acreditades per quan:

els SMS van ser enviats des d’una línia telefònica que no estava al seu nom;

els termes dels SMS rebuts o enviats són equivocats; fan referència a transaccions de tabac;

la quantitat de cocaïna adquirida és inferior a 120 grams i estava destinada al seu propi consum;

el material descobert al seu domicili en la perquisició realitzada pot esser utilitzat per un simple consumidor;

no queda provat que els diners que reclamava M. siguin provinents de transaccions de drogues;

de la prova practicada no s’aprecia cessions de droga a M.D.C.R., F.R.M., Sancho, ni a cap altra persona apreciada pel M.I. Tribunal de Corts com a simples consumidors o co-processats; i respecte a les declaracions de Cepeda –quines són contràries a les que va fer F.D.– han d’esser tingudes en compte amb molta cautela per quan aquestes emanen d’un co-processat.

Considera que tampoc està acreditada la pertinença del processat a un grup organitzat.

Pel que fa a la pena imposada, posa en relleu que el processat no té antecedents penals computables, que té una dona i una filla, que la pena de multa és excessiva tenint en compte les seves dificultats econòmiques i que també s’hauria de rebaixar la pena de presó ferma.

B.5.3.- RESULTANT: que també el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Vélez segons s’especifica a continuació:

PRIMER.- Insta a apreciar, contràriament al que es recull a la sentència, que F.D. i Amorós es subministraven mútuament droga tòxica cocaïna ateses les nombroses converses existents entre ambdós, el fet que els fills de F. l’anomenaven el “tio” i que de la conversa obrant en autes (foli 3370) s’extreu que D. aprovisionava de cocaïna a la família V.

SEGON.- Sol·licita modificar els fets provats de la sentència respecte a la menció de la droga anomenada “speed” o “cristal”, quan es parla de “vidrio” en les converses entre D. i Cepeda Considera que aquella expressió fa referència a un avís entre ells de que necessitaven estupefaent cocaïna per a vendre-la a tercers que estaven esperant.

TERCER.- Que, atès als fets provats contra D., la quantitat de compradors d’aquest i la quantitat de droga adquirida a Pulido, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol•licitant que se li imposi una pena de 8 anys de presó, 12.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat, compte tingut de la perillositat social i per la salut pública dels fets comesos per aquest, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

QUART.- Finalment considera que els fets imputables a D. també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.5.4.- RESULTANT: que per escrit de data 13 de juliol de 2015, la defensa de Vélez s’oposa al recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte a allò que concerneix al seu defensat, per quan no resulta provat que D. formés part d’organització dedicada al tràfic de drogues, no essent-li d’aplicació el tipus agreujat de l’article 283.1.f).

Subsidiàriament, en cas que fos apreciada aquesta agreujant, sol·licita que es confirmi la decisió del M.I. Tribunal de Corts respecte a l’absolució de D. del delicte major d’associació il·lícita.

Tanmateix s’oposa a la no aplicació del tipus agreujat de l’apartat c) de l’article 283.1 del Codi Penal per quan D. només va lliurar en una sola ocasió producte estupefaent cocaïna a l’interior del Bar “X”, insuficient per considerar-se constituït el tipus i insistint que ell no era coneixedor de que la cocaïna que suposadament lliurava a O. fos cedida al Bar X.

Respecte a la relació entre D. i Amorós estima que no té res a veure amb drogues sinó és fruit d’una relació d’amistat des de fa temps.

Finalment s’oposa també a la pena complementària d’expulsió sol·licitada pel Mgfc. Ministeri Fiscal, per quan les circumstàncies personals i familiars ja foren correctament valorades pel Tribunal aquo, que no imposà aquesta pena complementària.

B.5.5.- RESULTANT: que per escrit de data 17 de juliol de 2015 el Mgfc. Ministeri Fiscal s’oposa al recurs interposat per Vélez, estimant que no existeix error en l’apreciació de la prova de les vendes d’estupefaents a diferents persones ja que aquestes han quedat ben argumentades per: a) en les declaracions de T.G.; b) de cadascun dels compradors; i c) per les converses telefòniques interceptades i el resultat de la perquisició efectuada al domicili del condemnat el dia de la seva detenció. En conseqüència, sol·licita la confirmació de la condemna pel tipus de l’article 283.1 apartat a) del Codi Penal respecte a la venta d’estupefaent cocaïna.

En segon lloc, s’oposa a la impugnació que fa el recorrent respecte al tràfic de cocaïna en grup organitzat, considerant que D. formava grup organitzat amb G., O. i el tal M., existint doncs rols determinats i vocació de permanència.

Finalment s’oposa a l’al·legació de la defensa respecte a la desproporció de la pena imposada en primera instància, considerant-la adequada compte tingut la gravetat dels delictes imputats, el perjudici evident per la salut pública i les quantitats d’estupefaent cedides pel recorrent, sense perjudici de l’augment de pena sol·licitat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

B.6.- F.R.M.

B.6.1.- RESULTANT: que el punt 9 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 9.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat F.R.M., nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, adquirí producte estupefaent cocaïna al també acusat Vélez, al menys des del mes de gener del 2012 al novembre del mateix any, a raó d’uns dos grams de cocaïna a la setmana, al preu de 50 €/gr, que destinà al seu propi consum.

F.R.M. ha estat condemnat -entre altres- per sentència del Tribunal de Corts de data 8 de febrer de 2010 com autor d’un delicte major d’introducció per inducció i de possessió de droga tòxica a fi de destinar-la a la venda, d’un delicte menor d’introducció i consum de droga tòxica, per sentència del Tribunal de Batlles de data 6 de febrer de 2012 com autor d’un delicte menor de possessió i consum de cocaïna, i per sentència del Tribunal de Corts de data 15 de juliol de 2003 com autor dels delictes majors continuats d’introducció, cessió i consum de droga tòxica cocaïna i èxtasi.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.6.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència respecte a F.R.M., interessant que se li imposi una pena ferma de 6 mesos de presó pel delicte menor de consum continuat de droga tòxica i no pas condicional qualificada, tal i com es recull a la sentència.

Estima que, com que R. és reincident, d’acord amb el que disposa l’article 61.1 del Codi Penal no se li pot imposar una pena condicional simple, sinó una pena condicional qualificada. I, degut a que fou jutjat en rebel·lia processal i al que disposa l’article 62.1, tampoc s’escau imposar una pena condicional qualificada, sinó que aquesta ha de ser ferma.

B.6.3.- RESULTANT: que per escrit de data 8 de juliol de 2015 la defensa de F.R.M. al·lega que no té cap manifestació a fer al respecte dels diferents recursos presentats en la causa.

B.7.- Cepeda

B.7.1.- RESULTANT: que el punt 12 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 12.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l'acusat Cepeda, nascut el dia 11 d’octubre de 1.972, de nacionalitat portuguesa i amb antecedents penals no computables en el marc de la present causa a efectes de reincidència, des de al menys desembre del 2011 i fins el dia de la seva detenció, 24 de gener del 2013, va vendre producte estupefaent cocaïna que adquiria als també acusats Vélez i Toll, així com a altres persones que no es troben a disposició d’aquest Tribunal, vendes que feia directament al Bar que regentava, Bar X. radicat a Encamp, o a les immediacions de la porta de l’establiment, aprofitant les avantatges que així li donava per a la captació de clients.

En ocasions l'acusat ENTITY_19 ha fet d’intermediari, facilitant compradors de cocaïna a l'acusat Vélez

Concretament, l'acusat Cepeda ha venut cocaïna, entre d’altres, a les següents persones:

1r. A Castilla, a qui ha facilitat, al menys en una ocasió el 28 de novembre del 2012, un gram de cocaïna pel un preu de 60 euros.

Per aquests fets Castilla ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 7 de febrer del 2013.

2n. A Cano, a qui des de l’estiu del 2012 ha facilitat cocaïna, a raó d’un gram cada dues setmanes, a un preu de 60 €/gr.

Per aquests fets Cano ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 7 de febrer del 2013.

3r. A S.R.D.L.R., a qui ha facilitat cocaïna, al menys des de l’estiu del 2012 i fins al mes de desembre del mateix any, en al menys cinc o sis ocasions, a raó d’un gram cada vegada i a un preu de 60 €/gr.

Per aquests fets S.R.D.L.R. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de febrer del 2013.

4t. A M.J.B.F., a qui ha facilitat producte estupefaent cocaïna aprofitant-se l'acusat de la circumstància de què B. treballava de cambrer al Bar X., com anteriorment havia fet al Restaurant L.B.A., que també havia regentat l'acusat; Les cessions de cocaïna foren al llarg del febrer del 2012 al gener del 2013, i en al menys sis o set ocasions, a raó d’un gram en cada ocasió i al preu de 60 €/gr.

L'acusat Cepeda també ha convidat en diverses ocasions a Miguel

J.B.F. a consumir cocaïna a l’interior de diferents locals d’oci nocturn.

Per aquests fets M.J.B.F. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 7 de febrer del 2013.

5è. En el període de desembre del 2012 a gener del 2013, O.G.L. va demanar a l'acusat O. que li facilités producte estupefaent cocaïna, sense que al final s’acabés realitzant aital transacció.

6è. A Almansa a qui ha facilitat producte estupefaent cocaïna entre desembre del 2011 i gener del 2013.

Per aquests fets Almansa ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 27 de febrer del 2014.

7è. A F.J.A.N., a qui ha venut producte estupefaent cocaïna des de principis del 2012 i fins al gener de 2013, a raó d’un gram al mes, els mesos de gener a octubre del 2012, i un total d’uns 5 a 8 grams entre els mesos de novembre i desembre de 2012, sempre a un preu de 60 €/gr.

Per aquests fets F.J.A.N. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 6 de febrer del 2013.

8è. A T.B.G., a qui ha facilitat producte estupefaent cocaïna al menys des del mes de febrer del 2012 i fins al gener del 2013, a raó d’entre 3 i 5

grams cada setmana o cada quinze dies, i en una ocasió fins a 12 grams, a un preu de 60 €/gr.

Per aquests fets T.B.G. ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 5 de febrer del 2013.

9è. Al també acusat F.G.J., a qui ha facilitat producte estupefaent cocaïna en diferents ocasions, al menys des del mes d’octubre del 2012 i fins el mes de gener del 2013, destinat al seu consum posterior.

No consta que Cepeda hagués facilitat producte estupefaent cocaïna al també acusat G.C.S., en diferents ocasions i des d’una data indeterminada i fins el mes de gener del 2013, ni que G.C.S. hagués consumit cocaïna juntament amb altres persones.

Tampoc consta que Cepeda hagués facilitat producte estupefaent cocaïna al també acusat P.B.R., en diferents ocasions al menys des del mes d’octubre del 2012 i fins el mes de gener del 2013, destinat al seu consum posterior.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts, a excepció del paràgraf sisè, punt segon, respecte a les vendes a Cano dutes a terme per Cepeda, estimant que els actes de venda de cocaïna a M. no foren des de l’estiu del 2012 sinó durant l’estiu del 2012.

B.7.2.- RESULTANT: que la defensa de Cepeda formula recurs contra la dita sentència per escrit presentat el 26 de maig de 2015 i el fonamenta en els següents motius:

PRIMER.- Com a qüestió prèvia al·lega dues vulneracions de drets fonamentals: el dret a la vida privada i a la intimitat i el dret contra la detenció il·legal en la intervenció de les comunicacions en aquesta causa.

Considera que l’aute d’intervenció de les comunicacions no és proporcional, el seu abast és massa general i global, i no es troba suficientment motivat, contravenint el precepte legal de l’article 87 del Codi de procediment penal, així com el Conveni Europeu de Drets Humans i la jurisprudència que en dimana. Al·lega el recurrent que aquesta mesura desproporcionada d’intervenció de les comunicacions ha perjudicat la seva llibertat personal ja que s’ha vist privat del seu permís de residència al Principat, cosa que afecta directament els seus tres fills.

SEGON.- Segons la defensa d’O., no consta en autes proves de càrrec suficients per a condemnar-lo per venda de producte estupefaent cocaïna, ja que tant sols n’era consumidor i posseïdor. Així:

la droga que comparava a Toll era per consum personal, i també a D., que coneix als voltants del mes de juliol 2012 i no 2011 com ressurt en la sentència recorreguda;

el preu de compra de la cocaïna que s’esmenta en la sentència no és correcte ja que era de 50 euros el gram, i no de 60 euros o 51 euros;

al Sr. M. només l’ha vist en 3 o 4 ocasions;

a S.R., O. no li venia droga sinó que en compraven junts per consum propi. I el mateix succeïa amb M.J.B.F., J.D.L.R. i ENTITY_17;

pel que fa a F.J.A.N. i T.B.G., no els veia de forma tant assídua com es recull en la sentència recorreguda, i mai havia disposat de més de 3 grams de droga cocaïna;

que va viure als Cortals d’Encamp al mes de gener de 2012, fent vida al Bar X. i que, per tant, difícilment el Servei de Policia podia fer vigilàncies efectives als Cortals;

que no hi ha prova de càrrec concloent respecte la venda de droga en centres d’esbarjo, ja que el Bar X. disposava de càmeres de seguretat i el propietari del local s’hi trobava sovint;

que no hi ha proves del grup organitzat i que les converses existents entre en O., D. i M. corresponen tant sols a uns diners que O. devia a

D. per compres de droga pel propi consum;

que J.D.L.R. va declarar al seu favor i no en contra com s’esmenta en la sentència recorreguda; i

O. va col·laborar amb el Servei de Policia, permetent-los-hi de descodificar els missatges intervinguts.

TERCER.- Respecte la pena imposada, la defensa d’O. la recorre per considerar que no s’ha de procedir a la pena complementària d’expulsió, atès el seu arrelament al Principat i a que té 3 fills andorrans, sol·licitant una rebaixa de la pena de presó imposada entre 2 a 3 anys.

B.7.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Cepeda

PRIMER.- Sol·licita la condemna d’O. pel delicte major de tràfic de cocaïna executat en grup organitzat ja que, conjuntament amb D., participaven en la distribució d’estupefaent cocaïna i recollien coordinadament els diners dels seus deutors per lliurar-los als recaptadors “M.” i “M.”, segons consta en diverses converses telefòniques obrant en autes i en base a les raons esgrimides a l’apartat Tercer del RESULTANT

A.3 anterior.

SEGON.- Considera que, atès als fets provats contra O., la quantitat de compradors d’aquest i la quantitat de droga adquirida a Vélez, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol•licitant que se li imposi una pena de 8 anys de presó, 12.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautats.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a O. també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits al RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.8.- Benítez

B.8.1.- RESULTANT: que el punt 16 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 16.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l'acusat Benítez, nascut el dia 10 de maig de 1.981, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables en el marc de la present causa a efectes de reincidència, des de al menys el mes d’octubre del 2012 fins el mes de gener del 2013, va adquirir en diverses ocasions producte estupefaent al també acusat Cepeda, que destinà al seu consum posterior.

L'acusat Benítez també va col·laborar puntualment amb l'acusat O. en el tràfic de producte estupefaent cocaïna, comprant-li cocaïna per compte de terceres persones i portant també diners al processat D.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.8.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència respecte a Benítez, sol·licitant l’augment de la pena imposada a 3 anys de presó ferma, multa de 3.000 euros i el comís del telèfon mòbil incautat.

Al·lega que dels fets provats contra el processat i de la seva actitud de col·laboració amb el processat O. –la quina ha contribuït a l’important activitat de tràfic de cocaïna del darrer–, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen.

B.8.3.- RESULTANT: que la defensa de Benítez, en contesta al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal.

Al·lega que la sentència recorreguda s’ha de confirmar respecte el seu defensat, atès que no s’ha provat que participés en una àmplia activitat de tràfic ans el contrari. A més, de més de cents encausats i de més de quaranta testimonis sols un testimoni fa referència al seu defensat. I en relació a la pena imposada, considera que aquesta és ajustada a dret en relació als fets comesos i a les seves circumstàncies personals.

B.9.- Téllez

B.9.1.- RESULTANT: que el punt 17 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 17.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l'acusat Téllez, nascut el dia 26 d’abril de 1.986, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals al Principat, durant el període d'octubre del 2012 a gener del 2013 adquirí producte estupefaent cocaïna al també acusat Cepeda per al seu propi consum, i en altres ocasions va adquirir d’O. cocaïna, per encàrrec d’altres persones, per consumir-la conjuntament amb elles.

1r. Per encàrrec de M.P.T.C., a finals del 2012 adquirí a O. dos grams de cocaïna, al preu de 60 €/gr que consumiren conjuntament.

Per aquests fets M.P.T.C. ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 14 d’abril del 2014.

2n. A A.V.E., a qui el processat D.L.R. va convidar, al menys en dues ocasions durant l’any 2012, a consumir conjuntament producte estupefaent cocaïna que aquest darrer havia comprat prèviament al processat O.

Per aquests fets A.V.E. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 6 de febrer del 2013,

L'acusat Téllez també hauria venut a tercers per compte de l’acusat Cepeda

L’acusat Téllez ha estat condemnat -entre altres- per Ordenança Penal de data 9 de maig del 2012 com autor d’un delicte menor de possessió de cocaïna.

Arran de la seva detenció, el Servei de Policia li varen intervenir dos telèfons mòbils, un de la marca HUAWEI i l’altre de la marca NOKIA amb els que feia els contactes per la seva il·lícita activitat.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.9.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Téllez, sol•licitant l’augment de la pena imposada a 3 anys de presó ferma, multa de 3.000 euros, expulsió definitiva del Principat atesa la seva manca d’arrelament (no disposa ni de permís de residència ni de treball al país), així com el comís dels telèfons mòbils incautats.

Al•lega que dels fets provats contra D.L.R. i de la seva actitud de col•laboració amb el processat O. en la venda de droga se’n dedueix un perill evident per la seguretat i la salut públiques, afegint que la pena imposada en primera instància no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes ni als seus criteris coercitius.

Subsidiàriament, sol·licita que es fixi un termini de 4 anys de suspensió de la pena de presó condicional qualificada a justificar ocupació laboral imposada en la sentència.

B.9.3.- RESULTANT: que la defensa de Téllez considera, respecte el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal, que la sentència recorreguda s’ha de confirmar respecte el seu defensat atès que la pena imposada de 3 anys s’ajusta als fets comesos, i inclús és elevada. Pel que fa la petició d’expulsió definitiva del Principat, sol•licita que es confirmi també la sentència objecte de recurs, atès que la seva esposa i els seus dos fills són andorrans i viuen a Andorra, on la seva companya té una ocupació laboral estable.

B.10.- Amorós

B.10.1.- RESULTANT: que el punt 18 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 18.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010 i fins al mes de juny de l’any 2013, l'acusada Amorós, nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, amb la col·laboració dels seus fills, també acusats, Oller, Luís i Azorin, i de la parella sentimental d’aquest, la també acusada Romeu, ha vingut dedicant-se a la importació i venda de productes estupefaents cocaïna, marihuana i haixix, productes estupefaents que adquirien a La Seu d’Urgell i que introduïa al Principat, i en menor mesura, pel que fa a la marihuana, procedent del cultiu de dit producte al XXXX, on residia l'acusada amb el seu marit de manera permanent, i ocasionalment Azorin i els altres fills.

La distribució dels productes estupefaents s’efectuà indistintament en diferents llocs del Principat, també en ocasions en el Bar G., radicat a l’Av. Sant Antoni de la vila de La Massana.

Concretament, la processada F. ha cedit producte estupefaent cocaïna i marihuana a les persones següents:

1r. A Carranza, a qui M.C.F. cedí producte estupefaent marihuana, destinat al seu consum posterior, en diferents ocasions, a raó de petites quantitats per poder fer un porro.

Per aquests fets, Carranza ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 13 de febrer de 2014.

2n. A Palau, amb qui C. acordava la venta de producte estupefaent marihuana destinat al seu consum posterior, fent el lliurament efectiu de la droga els acusats C.V. i P.S.B., des del gener del 2013 i, al menys, en unes 7 o 8 ocasions, a raó d’un “xivato” cada vegada, pel preu de 4 €/gr.

Per aquests fets Palau ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 17 de juliol del 2013.

3r. A Durán, a qui l'acusada, durant l’any 2012 i a principi de l’any 2013, cedí a l’interior del bar G. i en al menys tres ocasions, un gram de producte estupefaent cocaïna en cada ocasió, destinat al seu consum posterior, pel preu de 60 €/gr.

Per aquests fets Durán ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 12 de juliol del 2013.

4t. A l'acusat Giner, a qui l'acusada hauria facilitat producte estupefaent cocaïna en, al menys, dues ocasions en els mesos de desembre del 2012 a maig del 2013, a raó d’un o dos gram cada vegada i al preu de 50

€/gr, producte estupefaent cocaïna que Giner destinà al seu propi consum i al consum conjunt amb la que havia estat la seva companya sentimental L.B.

Per aquests fets L.B. ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 18 de juliol del 2013.

5è. A Canals, a qui l'acusada va vendre, entre els mesos de març i maig del 2013, al menys dos “xivatos” de producte estupefaent marihuana, per un preu de 30 euros per cada “xivato”.

Per aquests fets Canals ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 13 d'agost del 2014.

6è. A H.L.M.L., a qui l'acusada i el seu fill, també acusat, J.V. en el període d'abril i maig del 2013 cediren marihuana, a raó d’una 30 euros cada dues setmanes i, en no menys de tres ocasions, un gram de cocaïna en cada ocasió, pel preu de 60 €/gr, que destinà al seu propi consum.

Per aquests fets H.L.M.L. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 10 de juliol del 2013.

7è. Al també acusat Montenegro, a qui l'acusada va cedir producte estupefaent cocaïna, des del febrer fins a la data de la seva detenció, el 7 de juny del 2013, a raó de, al menys, un gram i tres vegades a la setmana, al preu de 50 €/gr, així com marihuana, que l'acusada li portava, seguint encàrrecs del seu fill Azorin, productes estupefaents que Montenegro destinava en part al seu propi consum i en part a la revenda a terceres persones al Principat.

A la perquisició practicada a la finca situada a M.A. de la vila de Sant Julià de Lòria, el Servei de Policia s’incautà de petites quantitats de marihuana, concretament 9 i 13 grams, d’una caixa de plàstic contenint embolcalls buits de tabac tipus xivato, dos trinxadors amb restes de marihuana, un canut metàl·lic amb restes de pols blanca, una pipa amb restes de marihuana, una bàscula de precisió, una bossa de plàstic de supermercat tallada en circumferències, 265 euros en efectiu, 17 testos a dins de l’armari d’una cambra del primer pis algun dels quals tenien unes etiquetes amb les inscripcions “cannabis azules” i “cannabis Mexican”, un taulell de parxís i un paper manuscrit amb la paraula “violetas”, 54 testos i diferents sobres de llavors de cannabis de diferent tipus i una xeringa per regar les plantes trobats a una borda adjacent, i finalment al menjador a l’interior d’una capsa gran de plàstic amb tapa, una bàscula de precisió, uns mesuradors mil·limètrics i un tríptic de “cannabiogen Premium Quality Seeds” i unes pipetes buides i geminadors milimètrics.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.10.2.- RESULTANT: que per escrit presentat en data 19 de maig del 2015, la defensa de Amorós interposa recurs contra la dita sentència sol·licitant la lliure absolució de la processada.

Sosté que mai ha cedit, comprat o venut cap mena de producte estupefaent a ningú, que algunes de les acusacions que consten en autes foren fetes per persones condemnades en rebel·lia, que el Tribunal qualifica com fets provats i proves de càrrec suposicions, i que les Ordenances Penals manquen de seguretat jurídica i de garanties processals.

Considera que el Bar G., on hi anaven moltes persones –entre altres ENTITY_26– no era un centre d’esbarjo pròpiament dit, que la família V. no és cap grup organitzat i que la perquisició feta pel Servei de Policia al Mas d’X no és vàlida.

B.10.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Amorós en base als següents motius:

PRIMER.- Demana que modifiquin els fets provats contra F.G., considerant que D. i Amorós es subministraven cocaïna tal i com s’exposa a l’apartat Primer del RESULTANT B.5.3.

SEGON.- Sol·licita la condemna de la processada pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, distribuïda a menors, tipificat a l’article 283.1 apartat b del Codi Penal, pels mateixos motius exposats a l’apartat Segon del RESULTANT A.3.

TERCER.- Al·lega que, atès als fets provats contra la processada, la quantitat de compradors d’aquesta i del grup en el qual participava i la venda a menors i en centre d’esbarjo, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals fou condemnada, sol•licitant que se li imposi una pena de 8 anys de presó, 12.000 euros de multa i la expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

QUART.- Finalment considera que els fets imputables a F.G. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.10.4.- RESULTANT: que la defensa de F.G. s’oposa al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal respecte a la processada, reproduint els arguments exposats en el seu escrit de recurs.

B.10.5.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal, respecte al recurs interposat per la defensa de F.G., considera que existeix prova de càrrec suficient contra ella sobre els fets que se li imputen i, per consegüent, sol·licita la desestimació del recurs d’apel·lació.

B.11.- Oller

B.11.1.- RESULTANT: que el punt 19 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 19.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010 i fins la seva detenció, el 7 de juny de l’any 2013, l’acusat Oller, nascut el dia 13 de gener de 1.XX7, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, col·laborà amb la seva mare, la també acusada Amorós, els seus germans, Luís i Azorin, i la parella sentimental d’aquest, la també acusada Romeu, en la venda de productes estupefaents cocaïna, marihuana i haixix, vendes que l’acusat efectuava, de manera indistinta en diferents llocs del Principat, com es dirà.

Concretament, l’acusat Oller va cedir producte estupefaent cocaïna i marihuana a les persones següents:

1r. Al també acusat Giner, a qui l’acusat va facilitar en, al menys, una ocasió en el mes d’abril del 2013, un o dos grams de producte estupefaent cocaïna al preu de 50 €/gr, estupefaent que Giner destinà al seu propi consum i al consum conjunt amb la que havia estat la seva companya sentimental L.B.

Per aquests fets L.B. ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 18 de juliol del 2013.

2n. A Seco, a qui l’acusat li va vendre producte estupefaent cocaïna en, al menys, dues ocasions a principis de l’any 2013, dos grams de cocaïna la primera vegada i un gram de cocaïna la segona, que adquirí al preu de 50

€/gr, estupefaent que destinà al seu propi consum posterior.

Per aquests fets Seco ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 16 de juliol de 2013.

3r. A Luís a qui l’acusat va vendre en, al menys, tres ocasions des del juliol de 2012, producte estupefaent cocaïna a raó d’un gram de cocaïna en cada ocasió, al preu de 60 €/gr, que destinà al seu propi consum. I l’acusat també li va vendre, a la mateixa època, producte estupefaent marihuana a raó de 10 grams cada dues setmanes, al preu de 5 €/gr, que destinà al seu propi consum.

Per aquests fets Luís ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 10 de juliol del 2013.

4t. A H.L.M.L., a qui l’acusat va vendre, en el període d'abril i maig del 2013, producte estupefaent marihuana, a raó d’una 30 euros cada dues setmanes i, en no menys de tres ocasions, un gram de cocaïna en cada ocasió, pel preu de 60 €/gr, que destinà al seu propi consum.

Per aquests fets H.L.M.L. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 10 de juliol del 2013.

5è. Al menor T.Blasco, nascut el XXXX i conegut amb l’alies de “T.”, a qui els processats J. i I.V. van vendre producte estupefaent marihuana en tres o quatre ocasions des del maig del 2012 fins la seva detenció, el 7 de juny del 2013, a raó de 2 grams cada vegada i per un preu d’entre 5 i 7,5 €/gr.

Oller i Azorin han convidat T.A., en tres o quatre ocasions, a consumir marihuana al pis de I.V. situat a La Massana.

6è. A la també acusada Diez, a qui els acusats C. i Oller van cedir, al menys en dues ocasions durant el mes d’abril del 2013, producte estupefaent marihuana, 100 grams una vegada i 400 grams la segona, per destinar-lo a la revenda a terceres persones.

L’acusat Oller també li va cedir, durant el mes de maig i en al menys dues ocasions, producte estupefaent cocaïna, sense que consti que

Diez li donés altre destí que el propi consum.

A l’acusat Oller se li incautà un telèfon mòbil marca Samsung i un telèfon mòbil marca Blackberry, un disc dur Screen Luísy Plus i dos targes SIM.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.11.2.- RESULTANT: que per escrit presentat en data 14 de maig del 2015 la defensa de Oller interposa recurs contra la dita sentència en base als següents motius:

PRIMER.- Es mostra en desacord amb la tipificació dels fets pels quals el seu defensat ha estat condemnat, considerant-se no responsable penalment –en major o menor mesura– dels delictes majors de cessió de droga tòxica cocaïna i major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, en grup organitzat, a menors i en centre d’esbarjo. Així, considera no acreditades les següents transaccions de producte estupefaent:

ventes al Sr. ENTITY_6: la Sra. B. no va comparèixer al judici oral i, en cas que es donés validesa a la seva declaració, només hauria venut 2 grams; així com G. mai ha acusat V. de vendre-li cap estupefaent;

ventes al Sr. ENTITY_28: aquest ha retirat qualsevol acusació contra V. El seu defensat es trobava al Bar G. per motius d’amistat i nega les preteses amenaces a M. per no conèixer a persones colombianes al Principat;

vendes al Sr. ENTITY_31: al•lega que aquestes vendes no es van produir a l’interior del Bar G., destacant les contradiccions de T. en les seves declaracions;

vendes al Sr. H.L.M.L.: només fou una venda aïllada de cocaïna i vendes esporàdiques de marihuana, al•legant que les converses telefòniques considerades en la sentència de primera instància són fruit de l’amistat existent entre V. i M., per tant, no relacionades amb el tràfic de droga;

vendes al menor T.ENTITY_2: de la declaració del menor s’extreu que V. no li va vendre mai cocaïna i que en la conversa de whatsapp apreciada no hi intervé el seu defensat ja que no tenia el seu telèfon;

vendes a la Sra. D.S.: aquesta només li va demanar haixix, no cocaïna;

vendes a S.: al•lega la falta de sotmetre a contradicció en la declaració de S., per quan aquest no va comparèixer a l’acte de judici oral. En tot cas, segons aquesta declaració només havia comprat a V. en alguna ocasió; i els testimonis dels Srs. Palau i M.M.A.Z., quins van afirmar que mai havien vist a V. fent transaccions de producte estupefaent al Bar G.

Per tant, i atès a que només ha quedat acreditada la cessió de 5 grams de cocaïna i 68 grams de marihuana, i que des de principis de 2010 fins al 2013 no estigué al país, considera que el delicte consumat seria un delicte menor i no major i qualificat de la lletra a) de l’article 283.1 del Codi Penal pel qual se l’ha de condemnar.

SEGON.- Considera que no es compleixen els requisits per l’aplicació de l’agreujant tipificat a l’article 283.1 f) del Codi Penal: no existeix forma jeràrquica del grup, repartiment de papers o funcions, permanència ni existència d’organigrama i planificació prèvia. Pel fet que V. sigui membre d’una família no implica que pertany a una organització amb finalitats criminals.

TERCER.- Estima excessiva la pena imposada en la sentència, sol•licitant que es valorin les circumstàncies personals del seu defensat relatives a la falta d’antecedents penals, les conseqüències del canvi de sexe al qual s’està sotmetent i la falta de recursos econòmics.

Per tot això, demana l’absolució de V. pels delictes majors tipificats als articles 283 apartats a, b, c i f així com la seva condemna a la pena de 4 anys de presó, dels quals 2 anys ferms (que ja hauria complert) i la resta condicional, amb un termini de suspensió de condemna de 4 anys, multa de 500 euros i una pena d’expulsió del Principat de 5 anys.

B.11.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Oller en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la seva condemna pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, distribuïda a menors, tipificat a l’article 283.1 apartat b del Codi Penal, pels mateixos motius exposats a l’apartat Segon del RESULTANT A.3.

SEGON.- Considera que, atès als fets provats contra Oller, la quantitat de compradors d’aquest i del grup en el qual participava i la venda a menors i en centre d’esbarjo, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol•licitant que se li imposi una pena de 7 anys de presó, 12.000 euros de multa i la expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a J.V. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.11.4.- RESULTANT: que la defensa Oller, per escrit de data 7 de juliol de 2015, s’oposa al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal pels mateixos motius que aquells avançats en el seu recurs.

B.11.5.- RESULTANT: que tanmateix, per escrit de data 17 de juliol de 2015, el Mgfc. Ministeri Fiscal s’oposa al recurs formulat per Oller, per quan les proves testificals de càrrec impugnades pel recorrent han estat confirmades per les intercepcions telefòniques efectuades o les converses whatsapp; els fets no es poden considerar constitutius del tipus penal de l’article 284.3 del Codi Penal, donat que el delicte previst per aquest article només és aplicable si la cessió s’ha efectuat a una sola persona, la qual cosa no succeeix en el cas d’autes; l’aplicació a en V. dels agreujants de tràfic de drogues en gran quantitat, de cessió a menors, de difusió en centre d’esbarjo i de tràfic en grup organitzat han estat extensament motivats en la sentència recorreguda i recolzats en nombroses proves obrant en autes; i en relació als greuges adreçats per V. contra la pena imposada, es remet al seu recurs d’acord amb els arguments referits anteriorment.

B.12.- Luís

B.12.1.- RESULTANT: que el punt 20 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 20.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusada Luís, nascuda el dia 8 de maig de 1XX0, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, en el període entre el mes de desembre del 2012 i fins a la data de la seva detenció, el 7 de juny del 2013, de manera ocasional va cooperar en les vendes de productes estupefaents cocaïna i marihuana que realitzaven la seva mare Amorós i els seus germans J. i Azorin

L'acusada Luís hauria cedit producte estupefaent cocaïna i marihuana a les persones següents:

1r. A S.G.S., a qui l'acusada cedí producte estupefaent cocaïna en, al menys, dues ocasions en els mesos d’abril i maig del 2013, a raó d’un gram en cada ocasió i pel preu de 60 €/gr, que destinà al seu propi consum.

Per aquests fets S.G.S. ha estat condemnat per Ordenança penal de data 10 de juliol del 2013.

2n. A M.M.A.Z., a qui l'acusada cedí producte estupefaent haixix en, al menys sis ocasions, des de l’abril del 2013 fins a la data de la seva detenció, el 7 de juny del 2013, a raó de al menys un “xivato” en cada ocasió pel preu de 30 euros el “xivato”, que aquella destinà al seu propi consum. Alguna d’aquestes cessions l'acusada Luís la va realitzar al Bar X. de La Massana.

Per aquests fets M.M.A.Z. ha esta condemnada per Ordenança Penal de data 18 de febrer del 2014.

3r. Al menor T.Blasco, conegut com “T.”, nascut el XXXX, a qui AL LLARG DE L’ANY 2103 cedí producte estupefaent marihuana, destinat al seu consum posterior, i el convidà a consumir del mateix producte.

No consta que l'acusada Luís hagi cedit producte estupefaent cocaïna al també acusat Giner

En la perquisició que es practicà al domicili de l'acusada Luís, a La Massana, s’incautà un ordinador portàtil HP, 2 targes telefòniques, 2 bitllets de 100 euros 10 bitllets de 50 euros i un bitllet de 5 euros, un telèfon mòbil marca Nokia, un paquet de bosses de plàstic de congelat, diversos embolcalls de plàstic i una bossa de congelat amb restes de marihuana, una caixa amb 37 comprimits de ciclofalina 800, una tablet Airis i un telèfon mòbil marca Samsung.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.12.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència respecte a Luís en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la condemna de la processada pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, distribuïda a menors i en centres d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartats b i c del Codi Penal, pels mateixos motius exposats a l’apartat Segon del RESULTANT A.3.

SEGON.- Considera que, atès als fets provats contra Luís, la quantitat de compradors d’aquesta i del grup en el qual participava i la venda a menors i en centre d’esbarjo, la pena imposada a la processada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnada pel Tribunal de Corts, sol•licitant que se li imposi una pena de 7 anys de presó, 12.000 euros de multa i la expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

TERCER.- Subsidiàriament, sol·licita que s’afegeixi el termini de 4 anys com a termini de suspensió de la condemna a presó condicional simple, ateses les disposicions de l’article 61 i següents del Codi Penal i les circumstàncies personals de la condemnada.

QUART.- Finalment considera que els fets imputables a I.V. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.12.3.- RESULTANT: que la defensa de la condemnada s’oposa al recurs.

Manifesta que malgrat no estar d’acord amb la qualificació retinguda i la pena imposada pel M.I. Tribunal de Corts, va acceptar les mateixes, tenint en compte que ja ha complert dos anys i que no hi havia ordre d’expulsió.

Observa d’altra part que no queda provada la cessió de cocaïna a menors d’edat i en centre d’esbarjo i que no ha existit cap tipus de grup o associació il·lícita, tractant-se simplement d’una família.

Finalment precisa que I.V. està arrelada al Principat i té assegurats un domicili i una feina estable.

B.13.- C.V.F.

B.13.1.- RESULTANT: que el punt 21 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 21.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: Des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010 i fins la seva detenció, el 7 de juny de l’any 2013, l’acusat Azorin, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola, amb la col·laboració de la seva mare, la també acusada Maria C.F.G., dels seus germans, els també acusats Oller i Luís, i de la seva parella sentimental, la també acusada Romeu, ha vingut dedicant-se a la importació i venda de productes estupefaents cocaïna, marihuana i haixix, productes estupefaents que adquiria a La Seu d’Urgell i que introduïa al Principat, i en menor mesura, pel que fa a la marihuana, procedent del cultiu de dit producte al Mas X, radicat a Sant Julià de Lòria, domicili del pares de l’acusat i on aquest hi residia ocasionalment.

La distribució dels productes estupefaents l’efectuava l’acusat, bé directament, bé a través dels seus familiars i parella, de manera indistinta en diferents llocs del Principat.

L’acusat Azorin ha estat condemnat -entre altres- per Ordenança Penal dictada el dia 29 de juliol de 2.012 com autor d’un delicte menor d’amenaces no condicionals, un delicte menor d’injúries lleus als agents de l’autoritat, un delicte menor de resistència als agents de l’autoritat i per un delicte menor de desobediència greu, per sentència dictada pel Tribunal de Batlles de data 1 de novembre de 2.010 com autor dels delictes menors d’injúries a l’autoritat, amenaces no condicional, resistència i desobediència greu a l’autoritat, danys dolosos, i la contravenció penal de lesions doloses, per Ordenança Penal dictada el dia 6 de març de 2.011, com autor responsable dels delictes menors d’amenaces no condicionals, d’injúries lleus als agents de l’autoritat, de resistència als agents de l’autoritat i per la contravenció penal d’agressió física en grau de temptativa.

En el moment de la seva detenció, a l’acusat Azorin li foren incautats de 211 grams de marihuana.

Concretament, l’acusat Azorin ha cedit producte estupefaent cocaïna i marihuana, directament o a través dels seus familiars i parella sentimental, a les persones que seguidament es relacionen.

1r. Al també acusat Julián, alies “A.”, a qui l’acusat C.V. va vendre productes estupefaents marihuana i cocaïna, en els mesos de març i abril del 2013 i, en almenys, cinc ocasions marihuana i una ocasió cocaïna, que

Julián destinà al seu propi consum.

2n. A Carranza, germà de l'acusada Romeu, a qui Azorin va proporcionar d’estupefaent marihuana en els mesos d’abril i maig del 2013, en quantitats per fer uns tres “porros en cada ocasió i en, al menys, tres ocasions directament l’acusat i en altres a través de la seva mare Amorós, producte estupefaent que destinà al seu propi consum.

Per aquests fets Carranza ha estat condemnat per Ordenança penal de data 13 de febrer del 2014.

3r. A Palau, a qui l’acusat Azorin cedí, en ocasions ell directament i en altres a través de Romeu, i en altres previ contacte de L. amb Amorós, en els mesos d’abril i maig del 2013 producte estupefaent marihuana, a raó d’un “xivato” al preu de 30 euros, que L. destinà al seu propi consum.

Per aquests fets Palau ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 17 de juliol del 2013.

4t. A R.R.M., a qui l’acusat va vendre en, al menys, una ocasió en el mes de maig del 2013, un “xivato” de marihuana per un preu de 30 euros, estupefaent que ROMERO destinà al seu propi consum.

Per aquests fets R.R.M. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 27 de febrer del 2014.

5è. En data 23 d’abril del 2013 Ayuso es posà em contacte via WhatsApp amb l’acusat Azorin per a que li proporcionés 300 grams de producte estupefaent marihuana, que eren per a una tercera persona, al processat C.V., negociant el preu de entre 1.200 i 1.400 euros, no efectuant- se finalment l’operació per no haver pogut M. contactar amb el comprador final.

Per aquests fets Ayuso ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de març del 2014.

6è. A Sainz, a qui l’acusat en data 31 de maig del 2013 va vendre 25 grams de producte estupefaent marihuana destinat al seu propi consum, al preu de 135 euros.

Per aquests fets Sainz ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de febrer del 2014.

7è. A T.P.R., a qui l’acusat donà en, al menys una ocasió el mes de desembre del 2012, producte estupefaent marihuana per al seu propi consum.

Per aquests fets T.P.R. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 19 de març del 2014.

8è. Cano, al menys en tres ocasions en els mesos d’abril i maig del 2013, intentà comprar a l’acusat C.V. 400 grams, 300 grams i 50 grams de producte estupefaent marihuana, qui finalment li va vendre 44 grams la primera vegada, 13 grams la segona i 37 grams la tercera, sempre al preu e 4 euros el gram.

Per aquests fets Cano ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 18 de febrer del 2014.

9è. A Seco, a qui el processat, cedí al menys en una ocasió, a primers dels mes de juny del 2013, producte estupefaent marihuana pel preu de deu euros.

Per aquests fets Seco ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 16 de juliol del 2013.

10è. Al menor Al menor T.Blasco, nascut el XXXX i conegut amb l’alies de “T.”, a qui l’acusat va vendre producte estupefaent marihuana, al menys en una ocasió durant entre els mesos de març i maig del 2013.

11è. Al també acusat Montenegro, a qui l’acusat Azorin va cedir, directament o a través de Amorós, producte estupefaent marihuana des del febrer del 2012 fins a la data de la seva detenció, el 7 de juny del 2013, amb una periodicitat d’unes tres vegades a la setmana a raó de, al menys, uns tres grams, un “xivato”, al preu de 30 euros el “xivato”, producte estupefaent que destinà al seu consum posterior i a la revenda a terceres persones.

En una ocasió, en el mes de maig del 2013, Montenegro s’interessà prop de Azorin per adquirir-li a aquest 25 grams de cocaïna, adquisició que no s’arribà a realitzar.

12è. A la també acusada Diez, a qui Azorin, directament o a través del seu germà J.V., va fiar 100 grams de substància estupefaent marihuana, durant el mes d’abril del 2013, que posteriorment li foren lliurats a D.S.

13. Al també acusat Gutierrez, àlies “X”, amb qui l’acusat Azorin es repartí, en al menys una ocasió, 231 grams de marihuana que adquiriren a La Seu.

L’acusat C.V. es serví de Gutierrez per desplaçar-se a La Seu amb la finalitat d’adquirir producte estupefaent marihuana, que introduïen al Principat per camins de muntanya fins al Mas X, i en ocasions Gutierrez posà a C. en contacte amb venedors de marihuana de La Seu, així com s’encarregava de cobrar vendes de marihuana que C. feia al Principat.

No consta que l’acusat Azorin hagués convidat en alguna ocasió entre l’any 2010 i desembre del 2013 a L.B. a consumir producte estupefaent cocaïna juntament amb Giner”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.13.2.- RESULTANT: que per escrit presentat en data 19 de maig del 2015, la defensa de Azorin formula recurs contra dita sentència en base als següents motius:

PRIMER.- Luísnteja una primera qüestió prèvia de la nul·litat de l’Aute de data 22 d’octubre del 2012 i actuacions posteriors en la causa, denegada pel tribunal aquo en la sentència recorreguda, al·legant que la intervenció de les comunicacions de les línies telefòniques XXXXXX i XXXXXX (titularitat de ENTITY_19), XXXXXX (titularitat de V.L.R.S.M.), XXXXXX (titularitat de M.R.S.M.) i XXXXXX (titularitat de M.R.F.D.A.) no reunia els requisits de l’article 87.5 del Codi de Procediment Penal.

Considera que la primera intervenció d’aquestes comunicacions (acordada per l’Aute dictat per l’Hble Batlle Instructor el 18 d’octubre del 2012 i deixat sense efecte el mateix dia) ja no reunia els requisits exigits en l’ans esmentat article, per quan no s’havien dut a terme altres actes d’instrucció que avalessin l’informe del Servei de Policia emès el 24 d’agost del 2012. Així, manifesta que, puix que des d’aquella data la Policia no va realitzar cap altra actuació a fi de confirmar o no les informacions recollides a l’informe d’agost del 2012, la segona intervenció de les comunicacions acordada per Aute de 22 d’octubre del 2012 –quin apartat “justificació de la mesura” és idèntic a l’Aute de 18 d’octubre del 2012 deixat sense efecte–, tampoc resulta idònia, necessària, proporcional ni imprescindible.

Al·lega que per tal “d’aprofundir en la investigació oberta” no era imprescindible la intervenció de les comunicacions, extrem sobre el qual estima que el M.I. Tribunal de Corts no es pronuncià expressament en la sentència. Nega que fos necessari interceptar les comunicacions donat que tant els agents com els vehicles policials són fàcilment detectables; ja que el Servei de Policia contava, a la data dels fets, amb més de 200 agents en exercici, no essent possible que tots aquests fossin fàcilment detectables per les persones objecte d’investigació.

Per tot sol·licita la revocació de la sentència, la nul·litat de l’Aute de 22 d’octubre del 2015 i totes les actuacions practicades posteriorment, així com l’absolució del seu defensat pels delictes pels quals ha estat condemnat.

SEGON.- Subsidiàriament, planteja una segona qüestió prèvia sobre la nul·litat de de les comunicacions via whatsapp per manca de tria contradictòria, la intercepció de les quals es va fer vulnerant l’article 87 del Codi de Procediment Penal.

Al·lega que a la Providència d’11 d’octubre de 2013 només es van posar a disposició de les parts els documents sonors per a efectuar la tria contradictòria; que el Servei de Policia no plasmà en paper la totalitat dels whatsapps, sinó només una part; i que aquests no es van reproduir el dia de la vista en tota la seva extensió. En conseqüència, considera nul·les totes les actuacions que deriven d’aquestes comunicacions i sol·licita l’absolució del seu defensat.

TERCER.- Tanmateix demana la nul·litat d’una conversa telefònica de data 6 de juny del 2013 del telèfon +34XXXXXXXXX –titularitat de C.J.V.– qüestió prèvia sobre la qual, segons la representació lletrada, el M.I. Tribunal de Corts no es va pronunciar. Al·lega que, d’acord amb l’Aute de 5 d’abril del 2013 pel qual s’acorda la intervenció de les comunicacions del telèfon esmentat, el període d’intervenció finalitzava el dia 5 de juny del 2013 i, en conseqüència, a partir del 6 de juny del 2013, la intervenció d’aquest telèfon no tenia suport legal.

QUART.- Respecte al fons, la defensa en primer lloc al•lega que no ha quedat acreditat que V., des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010 fins a la seva detenció, importés i cedís productes estupefaents cocaïna, marihuana i haixix. Estima que V. romangué ingressat al Centre Penitenciari des del 25 de juny fins al 6 de desembre del 2011 i del 29 de juliol fins al 6 de setembre del 2012, compte tingut que fins al desembre del 2012 complí la pena d’arrest domiciliari amb control monitoritzat. Afegeix que

V. no és resident al Principat i moltes de les converses referides en la sentència corresponen a fets ocorreguts a Espanya.

En segon lloc, de l’examen pericial de la substància incautada als condemnats i de les declaracions dels pèrits al judici oral, considera no acreditat el grau de puresa de la substància i, en particular, que el percentatge de THC sigui superior a 0.2% per a ser considerada “droga tòxica”. Així, en aplicació al principi in dubio pro reo, sol·licita considerar la substància no psicoactiva i, per tant, no essent droga tòxica. Subsidiàriament, al·lega que el pes net de la droga és de 184,5 grams –com resulta de la pericial– i no de 211 grams –com s’indica a la sentència recorreguda–. Tampoc fou acreditada la introducció ni la cessió de cocaïna per part de V.

Respecte a la condemna del processat pels tipus qualificats de l’article

283.1 apartats a), b) i f), manifesta que:

la responsabilitat penal és personal i, per tant, no es pot condemnar a

V. pels suposats actes il•lícits comesos per terceres persones, no quedant acreditat doncs que les transaccions d’estupefaents fetes per

V. superin les quantitats de 100 grams de cocaïna i 500 grams d’haixix, cànnabis o marihuana;

no s’acredita la cessió d’estupefaents a menors d’edat, per quant el menor T.Blasco va declarar al judici oral que mai li comprà marihuana a

V. i, en cas que es considerés provada la cessió de marihuana a aquest menor, V. no tenia cabdal coneixement que els seus germans li havien cedit producte estupefaent ni tampoc que A. fos menor d’edat; i no consta que V. formés part d’una organització quina finalitat sigui difondre substàncies estupefaents, per quant de la prova practicada no s’extreu que els membres de la família V. perseguissin la mateixa finalitat, posseïssin una estructura jeràrquica o vocació de permanència de grup, considerant que la relació entre V. i el clan V.-F. és fruit d’una familiar o sentimental.

D’altra banda tampoc estima acreditades les cessions de diversos productes estupefaents a tercers en tots els seus termes i, en particular, en gran quantitat i/o en territori andorrà segons correspongui, als següents individus: Julián, M.B.C., Palau, R.R.M., Ayuso, Sainz, T.J.P.R.,

Cano, Seco, T.Blasco, Montenegro, Diez i Gutierrez

Per les consideracions anteriors i en cas que no fossin apreciades les dues qüestions prèvies, sol•licita que s’absolgui al seu defensat dels delictes majors de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat i del delicte major de cessió de cànnabis en gran quantitat, facilitada a menor d’edat i en grup organitzat.

Subsidiàriament demana que se’l condemni pel delicte de cessió d’estupefaent tipificat i penat a l’article 284 del Codi Penal, a la pena de 18 mesos de presó, ja acomplerts preventivament.

B.13.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència respecte a Azorin en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la condemna del processat pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda a menors i en centres d’esbarjo pels mateixos motius exposats a l’apartat Segon del RESULTANT A.3.

SEGON.- Insta modificar el fallo de la sentència i imposar la pena corresponent al processat respecte als fets provats als quals consta que C.V. es dedicava també al cultiu de producte estupefaent marihuana destinat a la venda, demanant que es condemni expressament per aquesta modalitat de delicte.

TERCER.- Al·lega que, atès als fets provats contra C.J.V., la quantitat de compradors d’aquest i del grup en el qual participava i la venda a menors i en centre d’esbarjo, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol•licitant que se li imposi una pena de 7 anys de presó, 12.000 euros de multa i la expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

QUART.- Contesta l’absolució en sentència del processat del delicte menor continuat de desobediència greu a l’autoritat administrativa, tipificat i penat a l’article 397 del Codi Penal, per quan, contràriament al que fou apreciat pel Tribunal aquo, V. sí va tenir coneixement dels motius pels quals es fonamentava l’acusació i la sol·licitud de pena que fa fer el Mgfc. Ministeri Fiscal durant la primera instància, encara que de l’escrit de qualificació provisional no se’n va fer referència.

Apel·la que en l’Aute de processament ja es feia referència a la vigència de l’ordre administrativa que el processat desobeí, que en l’escrit de qualificació provisional es va descriure expressament els antecedents de V. i que en l’acte de la vista oral el Ministeri Fiscal precisà que el processat tenia en vigència una ordre administrativa d’expulsió en el moment de la seva detenció. En efecte, sol·licita la imposició d’una pena de 6.000 euros de multa.

CINQUÈ.- Finalment considera que els fets imputables a C.J.V. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.13.4.- RESULTANT: que per escrit de data 7 de juliol de 2015, la defensa de Azorin contesta el recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, i s’hi oposa en base als següent motius:

PRIMER.- La defensa d’en V. s’oposa a la petició que se’l declari responsable del delicte major d’associació il·lícita, al considerar que no existeix entre els processats cap estructura que permeti concloure a la pertinença d’un grup delictiu.

SEGON.- S’oposa també a la petició d’aplicació de l’agreujant previst a l’article 283.1.c) de difusió de droga en centres d’esbarjo, ja que no existeix animus adjuvandi, ni cap acord de voluntat entre V., B. i la resta de família, existent tant sols un vincle familiar entre ells.

TERCER.- Considera també que no ha quedat demostrat que V. es dediqués al cultiu de marihuana. I Finalment s’oposa també a la petició relativa al delicte menor de desobediència greu a l’autoritat, ja que en fou absolt justificadament per no constar quina ordre administrativa s’estaria desobeint.

B.13.5.- RESULTANT: que per escrit de data 17 de juliol de 2015, el Mgfc. Ministeri Fiscal s’oposa al recurs formulat per C.V.F. pels motius següents:

PRIMER.- S’oposa a la petició de nul·litat de l’Aute d’intervencions telefòniques de 22 d’octubre de 2012 i de les actuacions posteriors, pel motiu que les resolucions no suposen una vulneració del dret fonamental al secret de les comunicacions, ajustant-se plenament a les disposicions de l’article 87 del Codi de Procediment Penal.

Precisa que la mesura es troba degudament fonamentada, i que es tracta d’un mitjà proporcionalment i racional necessari i imprescindible per continuar les investigacions: el Servei de Policia, després d’una llarga investigació, es trobava amb la impossibilitat de continuar les vigilàncies sense ser detectats, i ensems tenint en compte que el delicte investigat és un delicte major i en tot cas greu per a la salut pública.

Així mateix, considera que l’aute definitiu d’intervenció de les comunicacions de 22 d’octubre de 2012 també reuneix les condicions de necessitat i proporcionalitat exigides, ja que l’informe d’actualització del Servei de Policia recull les verificacions escaients en relació a l’actualitat de les activitats inicialment constatades.

Finalment, al·lega contra el recurs que dels autes es desprèn un doble control judicial efectiu i eficaç de la mesura: d’una banda per part de l’Hble. Batlle instructor, el qual no admet automàticament totes les peticions del Servei de Policia i motiva les acceptades; i d’altra part pel mateix Mgfc. Ministeri Fiscal que, com a garant del respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, va sol·licitar que es deixés sense efecte l’aute inicial d’intervenció i s’actualitzessin les circumstàncies que motivaren el control telefònic.

SEGON.- Igualment el Mgfc. Ministeri Fiscal s’oposa a la petició de nul·litat de les comunicacions via whatsapp per manca de tria contradictòria,

ja que, segons exposa, la Providència de data 11 d’octubre de 2013 (foli 10.227 i ss) va donar accés a les parts de la integritat de les comunicacions, tant les sonores i no reproduïdes per escrit pel Servei de Policia, com ara els whatsapps.

TERCER.- També s’oposa a la petició de nul·litat de la intervenció de les converses telefòniques posteriors al 5 de juny de 2013 de la línia

+34XXXXXXXXX, pel motiu que l’Hble. Batlle instructor va dictà Aute en data 5 de juny de 2013 pel qual acordava la pròrroga de la intervenció global de les comunicacions entre les quals la citada línia de telèfon.

QUART.- Respecte el fons del recurs de V., el Mgfc. Ministeri Fiscal també s’hi oposa per quan:

considera que en autes ha quedat abastament provat que C.V. va iniciar l’activitat de tràfic de productes estupefaents des d’almenys l’any 2010, especialment per mitjà de les converses telefòniques obrant en autes entre V. i C., així com dels vídeos extrets del telèfon mòbil de C.V. relacionats amb el cultiu de marihuana efectuats a la masia del Mas d’X, i de les testificals de diversos testimonis. Continua al·legant que també han quedat provats els fets imputats pel conjunt del material probatori, amb inclusió del control que li fou practicat en territori andorrà en possessió de 211 grams de marihuana;

s’oposa a les manifestacions de V. respecte a l’aplicació dels tipus qualificats de l’article 283.1 del Codi Penal ja que, en primer lloc, la pertinença del recorrent a un grup organitzat ha quedat demostrada, i per tant les quantitats de droga incautada a cadascun dels membres del grup ha de ser tinguda en compte per a valorar la quantitat de droga amb la qual s’ha traficat. D’altra banda, considera que ha quedat demostrat que V. va convidar a consumir producte estupefaent marihuana al menor T.A., segons declaracions del testimoni (foli 11.391);

finalment, s’oposa al recurs de V. per la part en què el recorrent sosté que les declaracions dels testimonis no són concloents, considerant que aquestes sí que ho són perquè s’han de tenir en compte amb el conjunt de la prova practicada i les converses telefòniques.

B.14.- Giner

B.14.1.- RESULTANT: que el punt 22 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 22.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat Giner, nascut el dia 13 de març de 1XX2, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, va adquirir de l'acusada Amorós, en al menys dues ocasions en els mesos de desembre del 2012 a maig del 2013, producte estupefaent cocaïna a raó d’un o dos gram cada vegada i al preu de 50 €/gr, producte estupefaent cocaïna que Giner destinà al seu propi consum i al consum conjunt amb la que havia estat la seva companya sentimental L.B.

Tanmateix, l’acusat Giner va adquirir del l’acusat Oller, en al menys una ocasió en el mes d’abril del 2013, un o dos grams de producte estupefaent cocaïna al preu de 50 €/gr, estupefaent que Giner destinà al seu propi consum i al consum conjunt amb la que havia estat la seva companya sentimental L.B.

L’acusat Giner ha estat condemnat -entre altres- per sentència del Tribunal de Corts de data 24 de novembre de 2010 pels delictes menors continuat de consum de droga tòxica i continuat de cessió i venda de cànnabis.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.14.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència respecte a Giner, interessant que se li imposi una pena ferma d’1 any de presó i multa de 1.500 euros pels delictes menors de cessió de droga tòxica cocaïna i consum continuat de droga tòxica cocaïna i una contravenció penal continuada de possessió producte estupefaent cànnabis, i no condicional qualificada, tal i com recull la sentència.

Al·lega que, puix que G. és reincident, no se li pot imposar una pena condicional simple atès el que disposa l’article 61.1 del Codi Penal, sinó una pena condicional qualificada. I degut a que fou jutjat en rebel•lia processal, segons disposa l’article 62.1 tampoc s’escau imposar una pena condicional qualificada, sinó ferma.

B.14.3.- RESULTANT: que la defensa de Giner sol·licita que es desestimi el recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

Manifesta que el propi Ministeri Fiscal va demanar la imposició de la pena que ha pronunciat el M.I. Tribunal de Corts, el qual no es podia pronunciar de la manera en que ho sol·licita ara el Mgfc. Ministeri Fiscal mitjançant el seu recurs, sense entrar en contradicció amb el que disposa l’article 145 del Codi de Procediment Penal. Observa que Giner és andorrà i resident al país de manera permanent i, per tant, la pena de presó qualificada a seguir un tractament mèdic no és inexecutable.

B.15.- Montenegro

B.15.1.- RESULTANT: que el punt 23 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 23.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat Montenegro, nascut el dia 10 de desembre de 1XX1, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, adquirí al Principat a la també acusada Amorós, des del febrer del 2012 fins a la data de la detenció d’aquesta, el 7 de juny del 2013, producte estupefaent cocaïna a raó de, al menys, un gram i tres vegades a la setmana, al preu de 50 €/gr, així com marihuana, que l'acusada li portava, seguint encàrrecs del seu fill Azorin, productes estupefaents a Montenegro

Tanmateix, l’acusat Montenegro en el mateix període de febrer del 2012 fins al 7 de juny del 2013, adquirí al també acusat Azorin producte estupefaent marihuana, amb una periodicitat d’unes tres vegades a la setmana a raó de, al menys, uns tres grams, un “xivato”, al preu de 30 euros el “xivato”.

En una ocasió, en el mes de maig del 2013, l’acusat Montenegro s’interessà prop de Azorin per adquirir-li a aquest 25 grams de cocaïna, adquisició que no s’arribà a realitzar.

L'acusat Montenegro destinava els productes estupefaents adquirits a

Amorós i a Azorin en part al seu propi consum i en part a la revenda a terceres persones al Principat.

Practicada una perquisició al seu domicili, el Servei de Policia s’incautà d’un trinxador de marihuana, de bosses amb restes de marihuana, i de bosses de plàstic retallades en forma circular. I també li fou intervingut un telèfon mòbil marca Nokia.

L’acusat Montenegro ha estat condemnat per sentència del Tribunal de Corts de data 23 de novembre del 2004, ferma en data 2 de juny del 2005, com autor responsable d’un delicte major de tràfic de drogues tòxiques, un delicte major d’introducció i detenció de droga tòxica i un delicte menor de consum en grup d’haixix havent-li estat imposada, entre d’altes penes, la pena complementària d’expulsió del Principat durant quinze anys, pena de la que l’acusat en tenia cabdal coneixement.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.15.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Montenegro en base als següents motius:

PRIMER.- Atès als fets provats contra el processat, l’agreujant de reincidència, el número de bosses de plàstic retallades trobades a la perquisició del seu domicili i la quantitat de persones a les quals ha subministrat el producte estupefaent adquirit a la família V., la pena imposada al processat no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol•licitant que se li imposi una pena única pels delictes contra la salut pública de 3 anys de presó, multa de 3.000 euros i expulsió definitiva del Principat, puix la seva falta d’arrelament, amb el comís dels telèfons mòbils i del trinxador incautats així com multa de 500 euros per la contravenció penal de consum continuat de producte estupefaent marihuana.

SEGON.- Pel que fa a la pena de 6 mesos d’arrest imposada en la sentència respecte al delicte menor de crebantament de pena d’expulsió del Principat, sol·licita que aquesta pena d’arrest s’imposi en la modalitat d’arrest domiciliari. Al·lega que G.A. no té arrelament al Principat ni domicili, havent estat expulsat del Principat amb anterioritat. Per tant, no és possible acordar un arrest parcial diari o nocturn, el qual suposaria haver de marxar del país cada dia i reingressar-hi de nou el dia següent.

B.15.3.- RESULTANT: que la defensa de Montenegro s’oposa a l’augment de la pena proposada pel Mgfc. Ministeri Fiscal i manifesta que la modalitat d’arrest ha de ser la d’arrest nocturn per no tenir el seu defensat domicili al Principat.

B.16.- Romeu

B.16.1.- RESULTANT: que el punt 25 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 25.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010 i fins la seva detenció, el 7 de juny de l’any 2013, l'acusada Romeu, nascuda el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, amb la col·laboració dels també acusats, la seva parella sentimental Azorin, i la mare i els germans d’aquest, Amorós i J. i Luís, ha vingut dedicant-se a la distribució al Principat d’Andorra de productes estupefaents cocaïna i marihuana, que Azorin adquiria a La Seu d’Urgell i introduïa al Principat i, en menor mesura, pel que fa a la marihuana, procedent del cultiu de dit producte al M.X., radicat a Sant Julià de Lòria, on Amorós i el seu marit residien.

La distribució dels productes estupefaents l’efectuava l’acusada de manera indistinta en diferents llocs del Principat.

L'acusada Romeu va vendre producte estupefaent cocaïna i marihuana a les persones següents, sempre amb col·laboració de la seva parella el també acusat C.V.:

1r. Al també acusat Julián, alies “A.”, al menys en una ocasió en el mes d’abril del 2013, un gram de producte estupefaent cocaïna pel preu de 60 euros.

2n. A M.M.R., a qui l'acusada cedí producte estupefaent marihuana destinat al seu consum posterior, i a la revenda tal com havia pactat ambdues, al menys en quatre ocasions entre maig i juny de 2.013, a raó d’unes quantitats d’entre 10 i 55 grams en cada ocasió.

Per aquests fets M.M.R. ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 18 de febrer del 2014.

3r. A Tejera i al seu nuvi Palau, als que l'acusada va vendre producte estupefaent marihuana, al menys en els mesos d’abril i maig del 2013, a raó d’un “xivato” cada quinze dies, al preu de 30 euros, que E. i L. destinaren al seu propi consum.

Per aquests fets Tejera i Palau han estat condemnats per sengles Ordenances Penals de data 17 de juliol del 2013.

4t. A R.R.M., a qui l’acusada va vendre en, al menys, una ocasió en el mes de maig del 2013, producte estupefaent haixix per un preu de 30 euros, estupefaent que R. destinà al seu propi consum.

Per aquests fets R.R.M. ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 27 de febrer del 2014.

5è. A la menor V.C.J., nascuda el XXXX, a qui l'acusada utilitzà, sabedora de que era menor d’edat, per buscar compradors per vendre producte estupefaent marihuana i cocaïna, havent anat la menor C. en una ocasió el dia 11 d’abril del 2013 a la porta dels Magatzems Y, per encàrrec de dita acusada a recuperar de B. la suma de 50 euros d’una venda de cocaïna que l'acusada havia fet a Vall

6è. A Gálvez, a qui l'acusada en el mes de març del 2013 va vendre, en al menys dos ocasions, producte estupefaent cocaïna a raó d’un gram en cada ocasió, pel preu de 60 euros, així com producte estupefaent marihuana en altres ocasions.

Per aquests fets Gálvez ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 19 de febrer del 2014.

7è. A Tejera, a qui l'acusada va vendre en el mes de maig del 2013 i, al menys en dues ocasions, un “xivato” de producte estupefaent marihuana en cada ocasió, pel preu de 30 euros el “xivato”.

Per aquests fets Tejera ha estat condemnada per Ordenança Penal de data 26 de febrer del 2014.

8è. A Vall, a qui l'acusada va vendre, en data indeterminada entre principis de l’any 2012 i fins al juny de 2013 i en, al menys, dues ocasions, un gram de producte estupefaent cocaïna pel preu de 50 euros, en cada ocasió.

Per aquests fets Vall ha estat condemnat per Ordenança Penal de data 18 de febrer del 2014.

El Servei de Policia li ncautà un telèfon marca Nokia, i un telèfon marca Samsung Galaxy SIII.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.16.2.- RESULTANT: que per escrit presentat el 19 de maig del 2015, la defensa de Romeu formula recurs contra dita sentència en base als següents motius:

PRIMER.- Luísnteja les dues qüestions prèvies ja exposades al recurs interposat per Azorin als apartats Primer i Segon del RESULTANT B.13.2, per l’apreciació de les quals sol•licita la revocació de la sentència recorreguda i la nul•litat d’actuacions dutes a terme durant la instrucció de la causa.

SEGON.- Respecte al fons, al·lega que no és cert que B. suposadament cedí cocaïna i/o marihuana des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010, sinó que fins el 18 de maig del 2010 (dia que assolí la majoria d’edat) es trobava sota la tutela de l’Estat i no tenia cap relació amb la família V. D’altra banda considera no provat el cultiu de cànnabis per part de la seva defensada.

Respecte a la condemna de B. pels tipus qualificats de l’article 283.1 apartats a), b) i c), manifesta que:

la responsabilitat penal és personal i, per tant, no es pot condemnar a

B. pels suposats actes il·lícits comesos per terceres persones, no quedant acreditat doncs que les transaccions d’estupefaents fetes superin les quantitats de 100 grams de cocaïna i 500 grams de haixix;

respecte a la cessió d’estupefaents a menors d’edat, al·lega que el fet que la menor V.C.J. hagués anat a cobrar un import per compte de B. no suposa cap conducta delictiva; que la sentència no menciona ni el moment, ni el lloc ni el preu de les vendes a la menor; i que no existeix cap prova de càrrec que acrediti la cessió de droga a menors per quant C. no va declarar al judici oral a petició expressa del Mgfc. Ministeri Fiscal ni tampoc es pot considerar prova de càrrec les seves declaracions fetes a la Batllia, per quan la defensa no va tenir oportunitat d’interrogar-la; i no consta que B. formés part d’una organització quina finalitat sigui difondre substàncies estupefaents, per quant de la prova practicada no queda acreditat que els membres de la família V. perseguissin la mateixa finalitat, posseïssin estructura jeràrquica o vocació de permanència del grup, considerant que la relació entre B. i la família

V. és fruit d’una relació sentimental amb C.J.V.

D’altra banda estima no provades les cessions de productes estupefaents marihuana i cocaïna a tercers en tots els seus termes i, en particular, en gran quantitat segons correspongui, a les següents persones: Julián, M.M.R., Tejera, Palau, R.R.M., V.C.J., Gálvez, Tejera, Vall

Discrepa de la no apreciació per part del M.I. Tribunal de Corts de la circumstància atenuant de minoria de 21 anys en la processada. Així, de la lectura dels whatsapps que consta en autes no es pot despendre que B. hagués comès cap il·lícit penal posterior als 21 anys i, a més, B. no es disposava a introduir productes estupefaents a Andorra en el moment de la seva detenció, per quan no se la va trobar en possessió d’estupefaents.

Finalment sol·licita que el Tribunal tingui en compte les seves circumstàncies personals així com els informes dels psicòlegs que l’han tractat. Afirma que va patir una infància i adolescència difícil, va ser objecte d’abusos sexuals per part d’un dels seus germans, va ser tutelada per l’Estat i confiada al C.A.I. i que els psicòlegs destaquen en ella una personalitat influenciable, impulsiva i poc racional que podria portar-la a cometre actes il·lícits.

Per les consideracions anteriors i en cas que no fossin apreciades les dues qüestions prèvies, sol·licita que es condemni a la seva defensada pel delicte de cessió d’estupefaent tipificat i penat a l’article 284 del Codi Penal a la pena de 12 mesos de presó, ja complerts preventivament.

B.16.3.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Romeu en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la condemna de la processada pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda en centres d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartat c del Codi Penal, pels mateixos motius exposats a l’apartat Segon del RESULTANT A.3.

SEGON.- Considera que, atès als fets provats contra la condemnada, la quantitat de droga venuda pel grup en el qual s’integrava i el nombre de compradors d’aquesta i del grup, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnada, sol•licitant que se li imposi una pena de 7 anys de presó i

12.000 euros de multa, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a B. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.16.4.- RESULTANT: que per escrit de data 7 de juliol de 2015 la defensa de Romeu contesta el recurs d’apel·lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

En primer lloc s’oposa a la petició que se la declari responsable del delicte major d’associació il·lícita, al considerar que no existeix entre els processats cap estructura que permeti concloure a la pertinença d’un grup delictiu.

S’oposa també a la petició d’aplicació de l’agreujant previst a l’article

283.1.c) de difusió de droga en centres d’esbarjo, ja que no existeix animus adjuvandi, ni cap acord de voluntat entre V., B. i la resta de família, existent tant sols una relació sentimental entre B. i V. Tampoc existeix cap element que permeti vincular B. amb C.

B.16.5.- RESULTANT: que per escrit de data 17 de juliol de 2015 el Mgfc. Ministeri Fiscal s’oposa al recurs formulat per Romeu, en base als següents motius:

PRIMER.- Respecte les qüestions prèvies de nul·litat de l’Aute de data

22 d’octubre del 2012 i les posteriors actuacions, així com de les comunicacions via whatsapp, s’hi oposa d’acord amb els arguments al·legats en l’anterior RESULTANT B.13.3.

SEGON.- Respecte el fons del recurs de la processada, s’hi oposa pels arguments següents:

de la prova practicada en primera instància, testificals, escoltes telefòniques, fotos i vídeos, se’n desprèn que B. ha participat juntament amb la seva parella C.J.V. i els demés membres de la família d’aquest darrer, en el tràfic de productes estupefaents, i forma doncs part del referit grup organitzat, havent de considerar el conjunt de la droga incautada als components del grup i aquella venuda en la tipificació dels fets, havent inclús B. fet participar una menor en el tràfic en V.C.J.;

s’oposa també al recurs en la part que la recorrent qualifica de no concloents les declaracions dels testimonis, atès que pel contrari, sí que ho són perquè les mateixes s’han de tenir en compte juntament amb el conjunt de la prova practicada i les converses telefòniques;

en relació a la petició d’aplicació de l’atenuant de menor de 21 anys, s’oposa perquè en base als diferents missatges whatsapp que consten en autes (folis 10.170, 10.171 i 10.183) ha quedat demostrat que B. va continuar la seva conducta delictiva més enllà de la data en que va complir 21 anys; i finalment pel que fa la pena imposada, estima que, salvat les consideracions efectuades en el seu escrit de recurs, la pena ha estat imposada tenint en compte els fets comesos i les circumstàncies particulars.

B.17.- Gutierrez

B.17.1.- RESULTANT: que el punt 26 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 26.3 Resultant Tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat Gutierrez, àlies “X.”, nascut el dia 20 de juny de 19XX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, des de l’any 2010 fins a la seva detenció el dia 7 de juny del 2013, en vàries ocasions anar a cercar amb el seu cotxe a l’acusat Azorin al M.A., pel costat espanyol, desplaçant-se els dos a La Seu d’Urgell amb la finalitat d’adquirir producte estupefaent marihuana, que introduïen al Principat per camins de muntanya fins al M.A.

Gutierrez posà a C. en contacte amb venedors de marihuana de La Seu, així com s’encarregava de cobrar vendes de marihuana que C. feia al Principat, essent la marihuana que l'acusat C.F. va posseir i distribuir, conjuntament amb C., en una quantitat en cap cas inferior als 500 grams .

En una ocasió, els acusats Gutierrez i Azorin es repartiren 231 grams de marihuana que havien adquirit a La Seu i introduït al M.A.

En el moment de la seva detenció el dia 7 de juny del 2013 a Gutierrez, que es trobava acompanyat de l’acusat C.V., se li incautaren 54 grams de marihuana, que tenia per vendre a terceres persones al Principat, així com un telèfon marca Nokia i un telèfon marca Samsung Galaxy SIII.

No consta que hagi introduït, cedit o venut estus cocaïna.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.17.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Gutierrez en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la condemna del processat pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda a menors i en centres d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartats b i c del Codi Penal, pels mateixos motius exposats a l’apartat Segon del RESULTANT A.3.

SEGON.- Sense perjudici de l’esmentat a l’apartat anterior, sol·licita la condemna de C. pel delicte major de tràfic de cocaïna en gran quantitat i en grup, i no només de tràfic de marihuana com declara provat la sentència recorreguda.

Insta a prendre en consideració el fet que C. recollia els diners de les vendes efectuades a La Massana (lloc on la família V. venia principalment cocaïna) i la col·laboració donada C.J.V. (acompanyava a V. a la Seu d’Urgell per adquirir la droga i era qui posava en contacte a V. amb els subministradors de droga).

Per tot, demana la imposició a C. d’una pena de 7 anys de presó, multa de 12.000 euros i expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a C. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.17.3.- RESULTANT: que la defensa de Gutierrez contesta el recurs d’apel•lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

En primer lloc sol•licita la nul•litat de l’aute del 22 d’octubre de 2012 sobre les intervencions telefòniques, perquè considera que es van acordar les intervencions sense el perceptiu informe policial, i sense cap indici ni prova en les vigilàncies policials que justifiquessin la mesura respecte el seu defensat. Així mateix demana que els missatges whatsapp no siguin tinguts en compte perquè no s’ha procedit a la seva tria contradictòria.

D’altra part, i respecte el fons del recurs del Ministeri Fiscal, la defensa de C. manifesta que tot i no haver fet recurs per motiu que el seu defensat fou declarat en rebel•lia, considera que no existeixen proves de càrrec que determinin el suposat tràfic d’estupefaent i associació il•lícita del condemnat, i que a més C. tant sol és un consumidor de marihuana ja que tant sols hi ha com a prova la incautació de 30 grams d’aquesta substància. Per aquest motiu sol•licita la lliure absolució del seu defensat, subsidiàriament que se’l condemni per la introducció de droga tòxica marihuana per al consum propi de l’article 499 del Codi Penal a la pena d’arrest o multa de 600 euros, i encara més subsidiàriament es procedeixi a la confirmació de la sentència recorreguda.

B.18.- Diez

B.18.1.- RESULTANT: que el punt 27 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 27.3 Resultant tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l'acusada Diez, nascuda el dia 14 de setembre de 1.988, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, al menys en una ocasió durant el mes d’abril del 2013 va adquirir als acusats C. i Oller la quantitat de 100 grams de producte estupefaent marihuana.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.18.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Diez en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la condemna de la processada pel delicte major de tràfic de marihuana i cocaïna en grup, tipificat i penat a l’article 283.1 apartat f del Codi Penal, tota vegada que la processada estava integrada al grup de la família V., segons s’esmenta a l’apartat Tercer del RESULTANT A.3.

SEGON.- Subsidiàriament, en cas que no s’apreciï la condemna per l’article 283.1.f), demana la seva condemna pel delicte tipificat a l’article

284.1 del Codi Penal, no només per venda de producte estupefaent marihuana a tercers –com s’aprecia a la sentència– sinó també per cessió de producte estupefaent cocaïna, en base a les conversacions telefòniques interceptades entre la processada i el processat J.V.

En referència als delictes ans esmentats, sol·licita la seva condemna a la pena de 5 anys de presó, multa de 3.000 euros i expulsió definitiva del Principat, així com el comís del telèfon mòbil incautat.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a D.S. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior i en concret per les converses entre la processada i I.V., interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

B.18.3.- RESULTANT: que la defensa de la condemnada s’oposa al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal i s’adhereix a les qüestions prèvies plantejades per la defensa d’en C.V.F. i Romeu, el tot en base al següent:

PRIMER.- La defensa de D.S. al•lega que no ha fet recurs d’apel•lació contra la sentència del M.I. Tribunal de Corts atenent a la mesura de la decisió condemnatòria i amb la finalitat d’aturar el desgast psicològic lligat a la instrucció i al judici de la present causa. Tot i així, argumenta que compte tingut que el Mgfc. Ministeri Fiscal fonamenta el seu recurs envers D.S. en fets no provats, en interès al dret a la defensa s’adhereix a les qüestions prèvies formulades per C.J.V. (RESULTANT B.13.2. PRIMER i SEGON) i per B. (RESULTANT B.16.2. PRIMER i SEGON) sobre la nul•litat dels whatsapps intervinguts. Al respecte precisa i argumenta que:

la Providència de data 11 d’octubre del 2013 per la qual es va posar a disposició de les defenses la totalitat dels suports informàtics contenint les comunicacions intervingudes, no va ser notificat a D.S.;

tot i les diferents peticions de la defensa de la tria contradictòria de les comunicacions intervingudes, mai se’n va donar lloc respecte els whatsapps;

continua al•legant que la Providència de 9 de febrer del 2015 fa referència a una sèrie de bosses precintades que mai haurien estat obertes i que contindrien els suports informàtics dels whatsapps que no s’han comunicat a les parts;

les comunicacions de whatsapp no han estat acarades pel secretari judicial;

s’ha incomplert allò establert a l’article 87.2 del Codi de Procediment Penal ja que no s’ha reproduït les converses en tota la seva extensió, sinó de forma parcial i interessada; i tots aquests elements, porten a concloure que les converses whatsapp no poden constituir una prova vàlida contra la seva defensada, ja que ens cas contrari denuncia que estaríem davant d’una vulneració del dret a la defensa i al procés degut.

SEGON.- Respecte el fons del recurs del Ministeri Fiscal, la defensa s’oposa pel motiu principal que no consta en autes cap prova per a condemnar a D.S. ni per associació il•lícita, ni per tràfic de producte estupefaent de cocaïna.

B.19.- Girona

B.19.1.- RESULTANT: que el punt 28 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 28.3 Resultant tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat

Girona nascut el dia 26 d’abril de 19XX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals no computables en el marc de la present causa a efectes de reincidència, al menys des de primers del 2012 i fins la seva detenció el dia 26 de juny del 2013, va adquirir al Principat producte estupefaent cocaïna a ENTITY_2N. i a la seva filla, l'acusada T.G.V.E., i als també acusats Amorós, Oller, Vélez i Cepeda, en quantitats d’entre un i set grams setmanals, per un preu de 50 euros el gram, producte estupefaent que destinava, en part al propi consum i també, i en part a la venda a terceres persones al Principat.

També en alguna ocasió l’acusat Girona va adquirir producte estupefaent cocaïna a La Seu d’Urgell, a una persona de nacionalitat dominicana àlies “D.”, introduint la cocaïna al Principat amb la mateixa doble finalitat de consum propi i de venda a tercers.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.19.2.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Girona en base als següents motius:

PRIMER.- Sol·licita la condemna de S. pel delicte major de tràfic de cocaïna en grup, tipificat i penat a l’article 283.1 apartat f del Codi Penal, tota vegada que el processat estava integrat al grup de la família V., segons s’esmenta a l’apartat Tercer del RESULTANT A.3.

SEGON.- Considera que, atès als fets provats contra S., la quantitat de vendes efectuades, de compres de estupefaents provades a altres processats i a terceres persones, així com la sovint introducció de cocaïna al Principat des d’Espanya, la pena imposada no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen, donada la gravetat dels fets pels quals ha estat condemnat, sol•licitant que se li imposi una pena de 4 anys de presó, multa de 4.000 euros i expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

TERCER.- Finalment considera que els fets imputables a S. també són constitutius del delicte major d’associació il•lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal d’acord amb els arguments referits a l’apartat Primer del RESULTANT A.3 anterior, interessant la seva condemna a 2 anys de presó per aquest delicte.

Subsidiàriament, en cas que les peticions principals del Mgfc. Ministeri Fiscal no sigui estimades, demana la condemna de S. a la pena de 3 anys de presó, 3.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat.

B.19.3.- RESULTANT: que la defensa de Girona s’oposa al recurs formulat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.

Manifesta que no està constituït el delicte major de tràfic de cocaïna en grup tipificat a l’article 283.1 apartat f del Codi Penal, en l’absència de prova d’una activitat delictuosa concertada, que el seu defensat només comprava droga pel seu propi consum i que cap dels testimonis que van declarar a l’acte de la vista oral ha implicat J.S. com a venedor de droga.

B.20.- Toll

B.20.1.- RESULTANT: que el punt 11 precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en l’apartat 11.3 Resultant tercer de l’esmentada sentència: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat Toll, nascut el dia 4 d’octubre de 1.988, de nacionalitat marroquí i sense antecedents penals, al menys des del mes d’octubre de 2012 i fins al gener de 2013 va vendre producte estupefaent cocaïna, al menys en dues ocasions, al processat Cepeda el qual la volia per destinar-la a la venda, a raó de 2 o 3 grams la primera vegada, i de 7 o 8 grams la segona, i per un preu de 50 €/gr.”

La Sala Penal accepta els fets provats anteriorment reproduïts.

B.20.2.- RESULTANT: que a la primera sessió de la vista oral assenyalada en la causa i rotlle de referència, el Mgfc. Ministeri Fiscal formula desistiment del recurs d’apel·lació interposat contra Toll

Cap de les parts processals s’oposen al precedent desistiment, tenint- se per desistit al Mgfc. Ministeri Fiscal d’aquesta part del seu recurs d’apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERACIONS GENERALS

A.- QÜESTIONS PRÈVIES

A.1.- CONSIDERANT: les defenses dels processats Azorin,

Romeu i Cepeda, en els seus respectius escrits de recurs, formularen les qüestions prèvies detallades als RESULTANTS B.7.2, 13.2 i 16.2 anteriors. La defensa de Diez, en el seu escrit de contesta, plantejà les qüestions prèvies detallades al RESULTANT 18.3 anterior. Altres defenses simplement es van adherir a les qüestions prèvies plantejades per pels recurrents, bé en el seu escrit de contesta o bé a l’inici de l’acte de vista oral.

Pel que respecta a la vulneració al secret de les comunicacions, dita vulneració consideren els recurrents que s’ha produït perquè l’aute de 22 d’octubre de 2012, pel qual s’autoritza la intervenció global de les comunicacions, per un període de dos mesos, sobre les línies telefòniques titularitat de Cepeda, V.L.R.M., M.R.M. i M.R.F.D.A., no té la necessària motivació i la intervenció no resulta idònia, necessària ni proporcionada, demanant la nul·litat de l’aute de 22 d’octubre del 2012 i de tots els dictats amb posterioritat, acordant noves intervencions i les corresponents pròrrogues perquè deriven o porten causa del primer aute reputat nul. La pretesa nul·litat de l’aute acordant les intervencions telefòniques i les seves pròrrogues determina, segons els recurrents, que les converses telefòniques interceptades no tinguin valor probatori, d’acord amb l’article 160 del Codi de Procediment Penal, tenint en compte el mandat de l’article 9.3 de la Llei qualificada de la Justícia que textualment disposa que: “no seran admeses i quedaran sense efectes aquelles proves que haguessin estat obtingudes, directa o indirectament, amb violació dels drets i llibertats fonamentals de les persones”.

L’al·legada falta de motivació de l’aute de 22 d’octubre del 2012, entenent com a tal, l’absència de dades de les que raonablement poder inferir que els primers quatre investigats respecte dels quals s’acorda la intervenció de les seves comunicacions telefòniques, es dedicaven al tràfic de estupefaents, no considerem que sigui tal.

En primer lloc, és cert que en resposta a l’ofici policial de data 24 d’agost del 2012, demanant la intervenció de les comunicacions telefòniques de cinc persones per la seva presumpta participació en activitats de tràfic de substàncies estupefaents, es dicta un primer aute de data 18 d’octubre del 2012 autoritzant la intervenció respecte a quatre d’aquestes persones que posteriorment es deixa sense efecte a instància del Mgfc. Ministeri Fiscal, ja que el temps transcorregut entre la petició i la seva resposta requeria la prèvia comprovació de que les dades exposades pel Servei de Policia sobre si les activitats dels investigats continuaven vigents. Demanada l’actualització de dades, el Servei de Policia, mitjançant un escrit complementari de data 21 d’octubre del 2012, fa constar que no havien constatat ni havien rebut cap informació que faci pensar que cap dels interessats ha cessat en les activitats descrites ni hagi canviat el seu número de telèfon que figuraven en el seu primer informe de finals del mes d’agost. Tal contestació, en tant que es diu que no s’havia constatat el cessament de les activitats per part dels investigats, suposa que els agents havien comprovat que els indicis en que fonamentaven la dedicació dels investigats al tràfic de substàncies estupefaents continuaven plenament vigents, i és per això que l’Hble. Batlle va poder considerar els mateixos per a adoptar la seva decisió.

En segon lloc, s’ha de tenir en compte que la motivació de l’aute acordant la intervenció de les comunicacions suposa la constatació per l’Hble. Batlle, en base a les informacions proporcionades en l’informe policial, de l’existència de dades o fets que constitueixin indicis de la existència d’un fet delictiu i de la connexió amb el mateix de la persona o persones investigades. Aquests indicis han de ser alguna cosa més que meres sospites o conjectures però, lògicament, menys que els indicis racionals que s’exigeixen per al processament.

Considerem que l’informe policial de data 24 d’agost del 2015, coincident amb el M.I. Tribunal de Corts i el Mgfc. Ministeri Fiscal, estava prou motivat, ja que rebudes una sèrie d’informacions sobre la possible dedicació de cinc persones al tràfic de substàncies estupefaents en diversos locals d’oci –L.B.A., L.T.E., bar S., bar X. i bar L.C.– i les seves immediacions, pel Servei de Policia s’inicia una investigació, efectuant vigilàncies, seguiments i recopilant informació sobre els mateixos, que doten de versemblança a les informacions rebudes. Així, es constata que Cepeda regentava el bar L.B.A. i que aquest bar era freqüentat per persones – algunes de les quals es fa constar la seva identitat– amb antecedents de consum de drogues que entren i surten després de poca estona, sense tenir temps a fer alguna consumició, circumstàncies en les que es pot sustentar de forma raonable la sospita de que podien adquirir drogues dintre del local. Posteriorment, O. tanca el seu negoci i comença a freqüentar com a client el local L.T.E., lloc on treballen M.R.F.D.A., el qual té antecedents per tinença de cocaïna i havia estat implicat en una operació policial pel desmantellament del tràfic de drogues –operació CXXX–, i V.L.R.S.M., el qual havia regentat un altre local d’oci –bar L.C.–, contactant amb aquests i amb nombroses persones, molt d’ells amb antecedents per consum d’estupefaents, circumstàncies en les que es pot fonamentar la raonable sospita de que O. havia traslladat l’activitat de tràfic d’estupefaents a L.T.E. Sospita que resulta corroborada per les informacions rebudes sobre que V.L.

i el seu germà M. tenien un petit magatzem al final del Carrer de les Lloses, on amagaven la droga que venien per a evitar portar-la a sobre i que es desplaçaven al mateix per a agafar-la, constatant els agents que M. freqüentava els locals nocturns que es trobaven en les proximitats del magatzem, i perquè tant O. com V.L.R. havien canviat varies vegades de número de telèfon i tots els investigats també de domicili en diverses ocasions, fet que no resulta habitual i sí constitueix una forma d’elusió de l’acció policial.

D’altra banda, les intervencions telefòniques eren necessàries per a poder continuar les investigacions ja que, segon es fa constar a la sol·licitud policial, les vigilàncies i seguiments ja no resultaven adequats en haver estat detectats els agents per alguns dels investigats i el seu cercle d’amics i/o clients prop del seus domicilis i/o locals de visites, fet que els va fer prendre mesures de seguretat per a evitar les vigilàncies. S’ha de tenir en compte que les dimensions del Principat fa que els agents i els vehicles siguin fàcilment detectables, fet que determina que les intervencions telefòniques resultin imprescindibles, tal com va considerar l’Hble. Batlle i el M.I. Tribunal de Corts, com a únic mitjà per a poder avançar en les investigacions.

El delicte investigat, tràfic de drogues, és un delicte major i, per tant, comprés dintre dels que l’article 87 del Codi de Procediment Penal permet a l’Hble. Batlle acordar la intervenció de les comunicacions quan resulti útil per a la recerca de la veritat, cosa que succeeix en aquest cas, donat que per les mesures de seguretat que adopten els implicats, conèixer el contingut de les seves comunicacions es presenta no només com un mitjà altament útil sinó pràcticament l’únic per poder esbrinar quins són el proveïdors de les droga que poden distribuir i quins són el seus clients i els contactes que hi ha entre ells, per a poder així acabar amb una activitat que tants perjudicis causa a nivell personal, familiar i social, tractant-se d’una mesura proporcionada una vegada fet el judici de ponderació entre el dret a les comunicacions dels investigats i la finalitat que es persegueix.

Finalment, en quan al control judicial, les intervencions s’acorden per un temps determinat. L’Hble. Batlle va rebent els suports materials on es recullen les converses interceptades amb les corresponents transcripcions i és en base al contingut d’aquestes converses que decideix sobre la procedència de noves intervencions telefòniques de les persones que resulten implicades en l’activitat de tràfic d’estupefaents o les pròrrogues de les comunicacions ja intervingudes, exercint així un efectiu control de les intervencions. Aquest control queda palès pel fet que l’Hble. Batlle Instructor no concedeix totes les intervencions i pròrrogues sol·licitades per la Policia sinó que les denega en ocasions, com succeeix amb la intervenció de les comunicacions de J.M.M.G. en l’aute de 22 d’octubre del 2012 i en l’aute de 20 de desembre del 2012, quan ordena el cessament de la intervenció sobre una de les línies telefòniques d’O. i dels altre tres investigats, en considerar que del contingut de les converses interceptades, les sospites inicialment existents sobre la seva possible dedicació al tràfic d’estupefaents no han estat confirmades, a diferència d’O., doncs és a través de les seves converses que s’arriba a conèixer la dedicació al tràfic de la resta d’imputats en aquest procediment.

Respecte a l’al·legació efectuada per la defensa de C.J.V. en relació a la nul·litat d’una conversa enregistrada el 6 de juny del 2013 per haver-se produït quan ja havien transcorregut els dos mesos de vigència de la intervenció de les seves comunicacions acordada per l’aute de 5 d’abril del 2012, hem de desestimar tal pretensió ja que en data 5 de juny del 2012 es va dicta aute prorrogant per dos mesos la intervenció sobre la línia

+34XXXXXXXXX de la que era titular C.J.V.

En definitiva, considerem que no s?ha produït la pretesa vulneració al secret de les comunicacions dels recurrents i que la intervenció de les comunicacions es va fer respectant l’article 87 del Codi de Procediment Penal i la jurisprudència del TEDH sobre aquesta matèria.

No hi ha motiu, doncs, per determinar que l’aute de data 22 d’octubre del 2012 hagi suposat una manifesta vulneració del dret fonamental al secret de les comunicacions dels ara acusats, per la qual cosa el Tribunal manté la validesa de dit aute i de les actuacions sumarials posteriors, doncs la pràctica de la intervenció de les comunicacions s’ajustà plenament a les disposicions de l’article 87 del Codi de Procediment Penal, tant pel que fa al control judicial com a les transcripcions i custòdia dels enregistraments.

A.2.- CONSIDERANT: en quant a la petició de nul·litat de les comunicacions via whatsapp per manca de tria contradictòria, cal verificar la conformitat de les diverses actuacions amb l’article 87. 2 apartat d) del Codi del Procediment Penal. La finalitat de la tria contradictòria és relativa al dret a la defensa: suposa que cap de les parts no es trobi que a la vista oral de la causa sense tenir coneixement del contingut de totes les comunicacions.

En aquest sentit, la Providència de data 11 d’octubre del 2013 ordena la posada a disposició de les parts “la totalitat dels suports materials i informàtics contenint les comunicacions intervingudes en el marc dels presents autes”.

Com ho manifesta pertinaçment el Mgfc. Ministeri Fiscal, això suposa que les parts han tingut accés a la integritat de les comunicacions, és a dir, les sonores i també les no reproduïdes per escrit pel Servei de Policia, com els whatsapps extrets dels telèfons mòbils amb autorització per aute judicial, unint-se aquests darrers al sumari. Això significa que la defensa tenia la possibilitat de consultar i demanar la reproducció a la vista oral de la causa dels whatsapps que li haguessin interessat i que no havien estat reproduïts per escrit pel Servei de Policia, tal com va efectuar el Mgfc. Ministeri Fiscal en els interrogatoris i en les seves conclusions.

En el cas d’autes, el Mgfc. Ministeri Fiscal va sol·licitar que es tingués “per seleccionats aquells texts o documents ja incorporats a la Instrucció sumarial a fi de que puguin ser reproduïts durant la celebració de la vista oral amb plenes garanties de contradicció amb la defensa dels processats”. Els defensors han tingut la garantia que només s’utilitzarien aquelles comunicacions (tant els whatsapps com les comunicacions sonores) a la vista oral, com així es va fer, sense que la part que impugna en el recurs la tria contradictòria de les comunicacions faci cap selecció expressa de les comunicacions que no hagués sigut objecte de transcripció per part del Servei de Policia.

Com ho observa la sentencia recorreguda, totes les actuacions relacionades amb les intervencions de les comunicacions han estat a disposició de les parts, excepte en el període de secret sumarial, podent les parts no sols conèixer el contingut de tot el que s’havia instruït sinó demanar al Batlle instructor la incorporació a la tria contradictòria de les comunicacions que interessessin al dret de defensa dels processats.

No existeix doncs cap vulneració de l’article 87. 2 apartat del Codi de Procediment Penal.

B.- DELICTE MAJOR D’ASSOCIACIÓ IL·LÍCITA (ARTICLES 359 I 360 DEL CODI PENAL)

B.1.- CONSIDERANT: que respecte a la compatibilitat del delicte major d’associació il•lícita amb l’aplicació del tipus agreujat per la comissió d’un delicte en organització criminal –en concret, el delicte major de tràfic de drogues tòxiques quan el culpable pertanyi a una organització que tingui com a finalitat difondre aquestes substàncies, tipificat a l’article 283.1.f) en relació al 282 del Codi Penal–, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, en recents les sentències 21-2015 d’11 de setembre i 25-2015 de 12 d’octubre del 2015, ha rebutjat la compatibilitat del delicte major d’associació il•lícita amb l’aplicació d’aquest tipus agreujat.

Encara que és cert que la Sala Penal en les resolucions esmentades pel Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu recurs va apreciar la compatibilitat d’ambdós delictes (en considerar-los que responen a un valor jurídic protegit diferent, sense que es pugui apreciar el cúmul ideal d’infraccions ni l’absorció de la pena del delicte major d’associació il·lícita per la del tipus qualificat del delicte major de tràfic de drogues, sense perjudici del que preveu l’article 58 del Codi Penal), això no implica que la Sala no pugui reconsiderar la seva posició en aquesta matèria i adoptar de manera raonada un criteri diferent tal i com ho ha fet en les dues sentències ans esmentades.

Així, la Sala considera que no existeix cap dubte que el delicte major d'associació il•lícita en la modalitat de grup organitzat per la comissió de delictes és un il•lícit autònom respecte dels delictes per a la comissió del quals es constitueix, fet que determina l'apreciació de l'existència d'un concurs real de delictes entre el tipus previst a l’article 360 del Codi Penal en relació amb l'article 359 del mateix text legal i els concrets il•lícits penals executats en el sí de l'organització criminal o mitjançant d'aquesta, sense perjudici, en tot cas, que la responsabilitat del reu pels concrets delictes o contravencions penals comesos, en el sí de l'agrupació delictiva, s’hagi de basar en les regles generals d'autoria i participació en el concret fet delictiu comès.

La pertinença del processat a una organització criminal és objecte de subtipus agreujats en relació amb una sèrie de delictes la perpetració dels quals, en grups més o menys organitzats, resulta especialment habitual, com succeeix als delictes contra les relacions familiars –article 165 del Codi Penal–, tràfic de drogues –article 283.1.f) del Codi Penal– o blanqueig de diners –article 410.1.a) del Codi Penal–.

El fonament de l'agreujament de pena en el delicte específic corresponent el trobem en l'augment de l'injust que suposa la pertinença a una organització o grup criminal, l'existència del qual facilita la comissió d'activitats il•lícites, assegura l'eficàcia d’aquestes i afavoreix la impunitat dels seus autors.

És precisament la potencialitat lesiva de l'organització criminal per a atemptar contra béns jurídics protegits per les normes penals el que fa que la pertinença a aquesta sigui punible i, per tant, el valor jurídic protegit al delicte major d’associació il•lícita i en les agreujants específiques de cometre el delicte mitjançant grup organitzat és el mateix.

La condemna per ser membre d'un grup criminal i alhora l'aplicació de la forma agreujada de cometre el delicte de tràfic de drogues en grup organitzat del que s'és membre suposa punir dues vegades un mateix fet, extrem que prohibeix expressament l’article 9.1 del Codi Penal.

Per evitar aquesta doble punició, s'ha d'aplicar les regles establertes a l'article 9.2 del Codi Penal per al concurs de normes, i essent l'article

410.1.a) del Codi Penal una norma especial en relació als articles 359 i 360 de mateix text legal, el primer és de preferent i excloent aplicació.

S'ha de tenir en compte també que el delicte de ser membre exercint una activitat rellevant en una associació il•lícita per cometre delictes té assenyalada una pena de TRES (3) MESOS a TRES (3) ANYS de presó,

mentre que el tipus bàsic del delicte de tràfic de droga tòxica contempla una pena d’UN (1) a CINC (5) ANYS de presó i la multa corresponent o bé de fins a DOS (2) ANYS i multa corresponent quan es tracta de cànnabis o droga de toxicitat similar. Aquestes primeres penes de presó, en concórrer l’agreujant de cometre el delicte mitjançant grup organitzat, s’eleven de TRES (3) a SIS (6) anys en el supòsit de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar i de QUATRE (4) a DEU (10) anys en la resta d’estupefaents. Tanmateix, en el cas que en la conducta del processat hi concorri alguna altra circumstància qualificada de l’article 283.1 a més de la tipificada a la lletra f) –gran quantitat de droga, difusió en centres docents o facilitació a menors d’edat–, aquestes penes de presó s’eleven a SIS (6) A DOTZE (12) ANYS de presó en el supòsit de tràfic de cànnabis o droga de toxicitat similar i de VUIT (8) a SETZE (16) ANYS de presó per la resta drogues tòxiques, tractant-se d'unes penes que, en ambdós casos, considerem que sancionen de manera suficient tot el desvalor dels fets delictius considerats en el seu conjunt.

Per tot el que s’ha exposat, aquesta pretensió del recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal ha de ser desestimada i confirmar l’absolució dels processats Pulido, Machado, Ruiz, Vélez, Cepeda, Amorós, Oller, Luís, Azorin, Romeu, Diez, Gutierrez i Girona pel delicte major d’associació il·lícita tipificat i penat als articles 359 i 360 del Codi Penal.

II.- CONSIDERACIONS PARTICULARS

1.- Pulido

1.1.- CONSIDERANT: que impugna el Mgfc. Ministeri Fiscal en primer lloc, la no inclusió en la part dispositiva de la sentència, dintre dels delictes pels quals es condemna a Pulido, el tràfic de MDMA malgrat que es considera provat al foli 113 de la sentència.

Efectivament en la part dispositiva de la sentència es condemna a

Pulido com a responsable en concepte d’autora d’un delicte major de tràfic de droga tòxica haixix en gran quantitat i en grup organitzat i d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat, sense incloure el tràfic de MDMA.

És evident que dita omissió constitueix un simple error, donat que en el Resultants corresponents a V.D.E. es declara provat que aquesta i el seu pare es van citar a La Seu d’Urgell amb D.C.C. i li van encomanar dur a Andorra 1 kg. de haixix, 120 grams de cocaïna i 92 càpsules del psicòtrop MDMA amagats en una motxilla que T. i el seu pare havien de recuperar a Andorra, i que en els Considerants s’exposen les raons per les quals es consideren provats aquests fets.

Aquest error ha de ser corregit per la Sala en el sentit d’incloure en la part dispositiva de la sentència el tràfic de MDMA en el delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, estimant-se en aquest extrem el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal.

1.2.- CONSIDERANT: que interessa a continuació el Mgfc. Ministeri Fiscal l’increment de la pena de presó imposada a Pulido en considerar que la pena de 7 anys de presó fixada pel M.I. Tribunal de Corts no resulta adequada a la gravetat dels fets comesos per ella ni s’ajusta als principis de prevenció especial i general de les penes.

Compte tingut la concurrència de dos circumstàncies de l’article 283.1 del Codi Penal, l’absència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, l’edat de T. i el parcial reconeixement dels fets, col·laborant així per aclarir els fets, les penes imposades pel M.I. Tribunal de Corts resulten proporcionades a les concretes circumstàncies dels fets i de l’acusada i tenen prou entitat per a satisfer les finalitats de prevenció especial i general de les penes.

1.3.- CONSIDERANT: que finalment sol·licita el Mgfc. Ministeri Fiscal la imposició de la pena de 2 anys de presó pel delicte major d’associació il·lícita, pretensió que ha de ser desestimada conforme al que s’ha exposat a l’apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS.

2.- Machado

RECURS INTERPOSAT PEL PROCESSAT.

2.1.- CONSIDERANT: que impugna la defensa d’Machado alguns dels pronunciaments de la sentència que el condemna, a més de com a autor d'una contravenció penal de possessió i consum continuat de producte estupefaent marihuana, com autor d'un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, en gran quantitat i en grup organitzat de l'article 283.1, lletres, a) i f) en relació amb l'article 282.1 del Codi Penal.

És objecte del recurs l’aplicació de l’agreujant de gran quantitat del article 283.1.a), quina apreciació s'admet que procedeix quan la quantitat de cocaïna objecte de tràfic supera els 100 grams. Per això es combat en el recurs el moment fixat com a inici per A.P.R. de l'activitat de venda i que els 45 grams de cocaïna intervinguts a Pulido li hagin estat encarregats per A.P.R.

Així, s'impugna la fixació que fa el M.I. Tribunal de Corts de setembre del 2011 com a moment d'inici pel recorrent de la seva activitat de venda de cocaïna, fet ho fonamenta només en la declaració d’un comprador que no va poder precisar la data exacta en la què va començar a comprar, perquè la resta de compradors van situar l’inici de les compres de droga al recorrent a partir del juliol de 2012, perquè en la mateixa sentència es diu que el recorrent va començar a consumir drogues al mes de març del 2012 i A.P.R. va reconèixer que començà a consumir al març del 2012 i a vendre a partir del juliol del mateix any.

Per tant, la sentència fixa al setembre del 2011 l'inici per part del recorrent de la seva activitat de venda de drogues, basant-se per a això en les declaracions de Luísza Aquest testimoni, en la seva declaració policial efectuada al gener de 2013 –folis 3654 i 3655– manifestà que va ser quan

A.P.R. li va pintar la seva casa quan va saber que tenia cocaïna i que, com que la casa la va pintar l'any passat, ens situaria l'inici de les transaccions a l'any 2012 sense més especificacions. En la seva declaració judicial efectuada al febrer del 2013 –folis 3660 i 3661–, el testimoni va dir que

A.P.R. començà a proporcionar-li droga en el moment de la seva separació, la qual situà en el temps un any i mig abans, fet que ens indicaria l’inici dels contactes a l’agost del 2011. Finalment en la seva declaració en l'acte del judici oral, va dir que feia un any i mig que tenia contactes amb A.P.R. en relació a la droga, per acabar manifestant que no recordava quan li va començar a comprar.

Davant les diferents opcions ofertes pel testimoni sobre el moment de l'inici de la compra de droga a A.P.R., la més respectuosa amb el principi in dubio pro reo és la que el situa en l'any 2012. Tenint en compte que el testimoni en la seva declaració judicial i en l'acte del judici oral va situar l'inici de la relació a l'any 2011 i que el mateix A.P.R. manifestà en la seva declaració a la Batllia que va començar a comprar droga a Blasco a principis de l'any 2012, es pot raonablement concloure que seria a principis d'aquest any quan es pot fixar l’inici de l’activitat de tràfic pel recorrent.

El fet que a la sentència es declari provat que A.P.R. era consumidor de drogues des del març no és incompatible ni contradiu el fet que hagi pogut començar abans a vendre drogues, ja que hi ha un SMS –foli 7596– enviat per T.G. a A.P.R. el 3 de febrer del 2012 en el qual li pregunta si té prou menjar per a tota la família o si necessita alguna cosa. Del contingut del SMS es pot raonablement deduir que T. li preguntava a A.P.R. si tenia prou cocaïna per a atendre les necessitats de les persones que li’n compraven.

D’altra banda, A.P.R. va declarar a la Batllia –foli 2170– que li comprava la cocaïna a T.G. des de gener del 2012 aproximadament. I tot i que al judici va dir que li va comprar des del mes de juliol, el M.I. Tribunal de Corts va considerar més creïble la seva declaració a la Batllia per resultar corroborada per les manifestacions de Luísza i pel contingut del SMS abans esmentat així com d’altres que es van enviar abans del mes de juliol, com el de data 8 d’abril del 2012 –foli 7596– en el que A.P.R. li preguntà a G. quan vindrà a menjar, aquesta li diu que dimarts i A.P.R. li diu que si us plau vingui aviat.

Pel que fa als 45 grams de cocaïna intervinguts a T.G. en el moment de la seva detenció, la sentència considera provat que la droga havia estat encarregada per A.P.R. perquè així ho va manifestar T. i resulta corroborat pel contingut d'algunes de les converses telefòniques i via SMS interceptades entre tots dos, de les que raonablement s'infereix que la quantitat de droga que A.P.R. li comprava a G. excedeix de les que tots dos van declarar comprar i vendre, respectivament.

Així, el 6 novembre 2012 –foli 9567– T. li diu a A.P.R. que necessitarà "15 gambas" i que se les separi perquè no li donen més, preguntant-li a continuació si pot comptar amb el què li ha demanat o si ho havia barrejat. D'aquesta conversa el M.I. Tribunal de Corts, amb bona lògica, dedueix que si T. li demana 15 grams a A.P.R. és perquè li ha subministrat molta més quantitat de cocaïna i que la referència a la seva possible adulteració al•ludeix clarament a la dedicació a la venda de tal substància, ja que el consumidor final no la barreja amb altres substàncies. El dia 13 desembre del 2012 –foli 114– mantenen una conversa telefònica en què A.P.R. li pregunta a la T. si pot venir al migdia perquè té importants compromisos a la tarda, i el 23 de gener del 2013, un dia abans de la detenció de T., mantenen una altra conversa –foli 2058– en la qual A.P.R., després de preguntar si es veurien demà, li diu que ha comès un error, que porta una setmana de penúries i que havia estat un error perquè s'havia quedat "muy corto, muy corto”. El M.I. Tribunal de Corts, de nou amb bon criteri, dedueix d’aquestes converses que la quantitat de cocaïna que A.P.R., podia haver encarregat a

T.G. el dia 24 de gener del 2013 eren els 45 grams que aquesta va dir que eren per a ell, doncs de dites converses es desprèn que les quantitats que R. movia excedeixen de les que va admetre comprar a T., que oscil•laven entre els 7 i 15 grams cada setmana o cada dos setmanes.

El recorrent en l'acte del judici va xifrar el seu consum de cocaïna en 1 gram cada quinze dies a partir de març del 2012, per passar el mes següent a 1 gram setmanal i a 1 gram diari les últimes setmanes abans de la seva detenció, des de mitjans de desembre o principis de gener del 2013, segons ha manifestat. Partint del consum admès, el recorrent entre març del 2012 i el 24 de gener del 2013 –data en què havia de rebre la droga de T.– hauria consumit uns 74 grams.

La quantitat de cocaïna que A.P.R. hauria adquirit a T.G. des de gener del 2012 a gener del 2013, segons les seves pròpies manifestacions prestades en la Batllia –a les que el M.I. Tribunal de Corts va concedir, de forma raonada i raonable, més credibilitat que a les realitzades en l'acte del judici–, hauria estat entre 7 a 15 grams cada una o dues setmanes. Partint de la hipòtesi més favorable al recorrent que hagués comprat 7 grams cada dues setmanes, en un any hauria adquirit 182 grams, dels quals si deduïm els 84 grams que dedicaria al seu propi consum i afegim els 45 grams que anava a adquirir, ens trobem amb una quantitat que supera els 100 grams. No obstant l'anterior, encara que es deduïssin els 45 grams, tenint en compte que hem partit de les vendes mínimes admeses i del consum màxim també admès, la conclusió a la que arriba el M.I. Tribunal de Corts sobre la superació de la quantitat a partir de la qual es considera d'aplicació l'agreujant és totalment lògica i raonable.

En relació a l’al•legació que fa la part recorrent de que no es poden comptabilitzar els 45 grams de cocaïna que hauria encarregat a T.G. perquè no els hi va lliurar al ser aquesta detinguda, tot i que en els delictes de tràfic il•legal de drogues tòxiques s’admet la temptativa, tractant-se del tipus bàsic de venda, transport, importació, exportació o subministrament de drogues tòxiques i possessió amb alguna d’aquestes finalitats, el fet de encarregar- les i ser el seu destinatari converteix a qui fa l’encàrrec en autor, ja que ostenta el domini del fet de la importació de la substància i el converteixen en posseïdor mediat de la mateixa, puix que l’acord amb la persona que transporta la droga per encàrrec seu fa que aquesta quedi subjecta a la seva sol•licitud.

L’operació de tràfic s’ha de considerar que existeix des que una de les parts posa en marxa el mecanisme de transport de la droga, que el receptor havia prèviament convingut. Es pot considerar que quedarà en grau imperfecte el delicte de tràfic de drogues si l'acció del subjecte no determina un desplaçament territorial de la droga –mitjançant el seu transport– o possessori, –mitjançant la seva transmissió–, però quedarà consumat el delicte si, com en el cas enjudiciat, l'acció de l’acusat origina un trasllat geogràfic de l'estupefaent, encara que no s'aconseguís el desplaçament possessori pretès, per haver estat interceptada la droga abans del seu lliurament al destinatari.

2.2.- CONSIDERANT: que s'impugna, a continuació l'aplicació del tipus qualificat de la lletra f) de l'article 283.1 del Codi Penal de pertànyer a una organització que tingui com a finalitat difondre drogues, al•legant que mai va existir cap acord de col•laboració entre la T.G. i A.P.R., que no coneixia a M. ni a D. –membres juntament amb T. de l'organització a la qual es diu pertanyia el recorrent–, que només era un consumidor que per sufragar el cost de la seva addicció venia part de la droga que comprava, que tenia amb T.G. la mateixa relació que O. i S., als que a la sentència no se'ls aplica el tipus qualificat de pertànyer a una organització i que, finalment, el sots-oficial del Servei de Policia núm. 0215 va dir que A.P.R. només tenia contacte amb T.G. i no estava vinculat a la resta dels membres de l'organització.

La sentència del M.I. Tribunal de Corts considera en el seu CONSIDERANT CINQUÈ del apartat C que T.G.V.E., el seu pare A., Vélez,

Machado i un tal “M.” formaven un grup organitzat i exclou de pertànyer a aquest grup i al format per la família V. a Girona i a Cepeda per considerar que eren clients d’un o altre grup i al seu torn, distribuïen el producte estupefaent entre el seus propis clients.

A diferència del que succeeix amb Vélez, no s’expliquen les raons per les quals es considera que Machado és membre de l’organització i cap referència es fa en ell en l’apartat dedicat a motivar l’existència del tipus qualificat d’organització criminal, més enllà d’esmentar-lo per a dir que no hi ha cap prova de que Ruiz i Vélez distribuïssin productes estupefaents per compte d’ell. En l’apartat de fets provats relatius a Machado i a T.G.V.E. no es fa cap esment a que el primer col•labori amb la segona en l’activitat de tràfic d’estupefaents i només es diu en el RESULTANT TERCER de l’apartat

1 que T.G.V.E. li proporcionà cocaïna a Machado i en el RESULTANT TERCER del apartat 2 que aquest es dedicava a vendre la cocaïna que li va comprar, primer a Blasco i després a la seva filla T.

Res es diu, per tant, a la sentència que permeti afirmar la pertinença d’Machado al grup organitzat liderat per T.G.V.E., doncs aquesta es presenta com la subministradora de la droga que aquell consumeix i ven a tercers pel seu compte, sense que consti l’existència de cap acord entre ells per a efectuar aquestes vendes, ni cap participació d’un o l’altre en els beneficis econòmics que obtenien de la seva il•lícita activitat; ans el contrari: Machado li pagava, com tot client, a T.G.V.E. a 48 euros el gram de cocaïna que li comprava, i fins i tot el M.I. Tribunal de Corts, malgrat que diu que per aplicar el tipus qualificat de gran quantitat, tractant-se d’una organització, s’ha d’atendre a la totalitat de les substàncies incautades a tots el seus membres, per l’aplicació del tipus qualificat a Machado només pren en consideració la droga que ell va comprar.

Com que del contingut de la sentència no se’n descriu en relació a

Machado els elements que permetrien establir la seva pertinença a l’organització de T.G., qui apareix només com la seva proveïdora habitual de la cocaïna que consumia i venia, no s?ha produït la infracció, per la seva indeguda aplicació, del tipus qualificat de pertinença a una organització dedicada a la difusió de drogues i, per tant, ha de ser absolt d’aquest tipus agreujat.

2.3.- CONSIDERANT: que impugna la part recorrent el comís dels

2.300 euros que van ser trobats a casa seva en la diligència de perquisició, al•legant que part d’aquests diners –1.400 euros que estaven en un sobre– no procedien de la venda de cocaïna sinó que els hi va portar la seva mare per Nadal, el que considera acreditat per l’extracte del compte corrent de la seva mare en el qual es reflecteixen reintegres per un total de 1.400 euros des de l’agost al desembre de 2012.

Machado en la seva declaració davant la Batllia i en el judici oral va dir que tots el diners trobats a casa seva li van ser donats per la seva mare. Aquesta al•legació va ser rebutjada pel M.I. Tribunal de Corts en considerar que els reintegraments en efectiu del compte de la seva mare realitzats els mesos de novembre i gener no sumaven, ni molt menys, la quantitat trobada al seu domicili. Davant d’aquesta evidència, al recurs es modifica la quantitat que procediria de la mare –que ara serien només els 1.400 euros que es van trobar en un sobre– i es retrotreu fins a agost de 2012, data en què la mare del recorrent va efectuar les extraccions de diners destinades a l'ajuda del seu fill.

Amb independència que no és lògic ni raonable anar extraient amb tanta antelació els diners que s'han de lliurar cinc mesos després, el sol fet de modificar al recurs la quantitat que hauria rebut de la mare, en contra del que va manifestar Machado, evidencia que amb això es tracta de fer quadrar la quantitat trobada en un dels sobres amb la que la mare podria haver anat reunint durant un temps.

No podem, per tant, considerar acreditat que els diners trobats al domicili d’Machado tinguessin una procedència lícita, cosa que fa que del seu fraccionament en bitllets i de la dedicació de R. a la venda de cocaïna es pugui raonablement concloure que aquests diners procedeixen de tal activitat delictiva i ha de ser confirmat el seu comís.

2.4.- CONSIDERANT: que finalment la part recorrent interessa la modificació de les penes en considerar que a la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts no s’ha valorat de forma adequada la situació personal i mèdica d’Machado en tant que era consumidor de cocaïna, està seguint de forma correcta tractament psiquiàtric al Centre Penitenciari, no té antecedents penals, ha reconegut els fets, té arrelament al Principat i les seves possibilitats de reinserció social són elevades. És per això que es sol•liciten les penes de multa no superior a 300 euros per la contravenció penal contra la salut pública i 2 anys i mig de presó i multa de 5.040 euros per el delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, en cas de que es consideri que no concorren els tipus agreujats de quantitat important i organització o 4 anys i 6 mesos de presó, dels quals 3 anys serien de presó ferma i la resta en suspensió condicional simple i la mateixa multa.

La parcial estimació del recurs respecte a la no concurrència del tipus qualificat de pertànyer a una organització que tingui com a finalitat la difusió de drogues però mantenint el tipus qualificat de gran quantitat de droga fa que les penes a imposar pel delicte major siguin les de presó de quatre a deu anys i multa fins al quàdruple del valor de la droga que hagi estat objecte de tràfic.

El M.I. Tribunal de Corts, valorant la condició de consumidor de drogues del recorrent, el seu estat de salut i les altres circumstàncies de l’article 56 del Codi Penal, va imposar una pena de presó de sis anys tenint en compte la concurrència de dos tipus qualificats, per la qual cosa l'eliminació d'un d'aquests tipus ha de portar a imposar una pena menor que la Sala fixa en CINC (5) ANYS DE PRESÓ FERMA tenint en compte, d'una banda, que la dedicació del recorrent al tràfic de drogues no va ser un fet puntual sinó que va tenir una continuïtat en el temps, el que dota de més gravetat a la seva conducta; però també, d'altra banda, la seva condició de consumidor, les seves patologies psíquiques i físiques i el parcial reconeixement dels fets.

RECURS DEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE AL PROCESSAT.

2.5.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal estima que del contingut d’algunes de les converses interceptades entre Machado i Vélez es desprèn, en contra del criteri del M.I. Tribunal de Corts, que Q. havia adquirit a R. cocaïna per destinar-la a la venda a terceres persones.

La sentència, després de reproduir el contingut de les converses que són més sospitoses –trucada de telèfon del 13/12/2012, a les 13:34 hores, (ID 170688, folis 3223 i 3224; trucada de telèfon del 18/1/2013, a les 21:59 hores (ID180246, folis 3229 i 3230); i trucada de telèfon del 31/12/2012, a les 16:58 hores (ID 170883, foli 1698), on R. conversa amb la seva dona ENTITY_35– recull les explicacions que sobre el contingut de les dos primeres converses va oferir Vélez, sense considerar-les inversemblants i respecte a l’última conversa, que és la que el Mgfc. Ministeri Fiscal transcriu en el seu recurs i considera més rellevant, tot i admetent que les explicacions que R. va oferir del seu contingut són estranyes, considera que el contingut de la conversa és insuficient per acreditar que venia cocaïna a Vélez i que

Ruiz participava en la activitat de tràfic de drogues que duia a terme el seu marit. Fonamenta el M.I. Tribunal de Corts aquesta insuficiència en el fet de no haver-se confirmat aquests extrems per altres proves, com podria ser la declaració d’algun comprador de cocaïna a R. amb qui Vélez hagués tingut tractes en relació a la cocaïna, declaració que entén el M.I. Tribunal de Corts que s’hagués produït si fos cert que aquesta acusada també els proporcionava cocaïna per compte de R., tal i com manté el Mgfc. Ministeri Fiscal.

La Sala no pot sinó compartir els raonables arguments del M.I. Tribunal de Corts. Considerem no acreditat que Machado va subministrar cocaïna a Vélez, doncs les explicacions ofertes per aquesta del contingut de les dos primeres converses no resulten inversemblants i, tot i que del contingut de la tercera conversa no s’ha ofert un explicació lògica i els informes als que es refereixen Machado i Ruiz podrien tractar-se de drogues, tal hipòtesi no ha estat confirmada per altres proves ni indicis i, per tant, l’estrany contingut d’una sola conversa és insuficient per tenir acreditat que Machado li subministrava drogues a Vélez

2.6.- CONSIDERANT: impugna el Mgfc. Ministeri Fiscal, a continuació, les penes imposades a Machado en considerar que la quantitat de droga tòxica cocaïna que es declara provada que va adquirir i la gran quantitat de compradors, uns identificats i d’altres no, fan que s’hagi d’imposar unes penes superiors i l’expulsió definitiva del Principat per a complir els principis de prevenció especial i general de les penes.

Les penes imposades a Machado han estat rebaixades per la Sala en excloure’s el tipus qualificat del article 283.1.f) del Codi Penal i sobre la seva adequació a la gravetat dels fets i a les concretes circumstàncies del processat ja ens hem referit també al CONSIDERANT 2.4. anterior relatiu al seu recurs, i donem per reproduïts aquests arguments per desestimar la pretensió del Mgfc. Ministeri Fiscal.

Respecte a l’expulsió del Principat, considerem, coincidint amb el criteri del M.I. Tribunal de Corts, que l’arrelament del recorrent a Andorra determina que la imposició d’aquesta pena resulti desproporcionada i, per tant, no sigui procedent.

2.7.- CONSIDERANT: Considera també el Mgfc. Ministeri Fiscal que els fets imputables a Machado són constitutius d’un delicte d’associació il·lícita, però els mateixos arguments emprats per excloure l’existència del tipus qualificat de pertànyer a una organització, determinen l’exclusió del delicte d’associació il·lícita, amb independència de que, com ja s’ha raonat, l’aplicació del subtipus qualificat determinaria la impossibilitat de condemna pel delicte dels articles 359 i 360 del Codi Penal.

El recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal, per tot el que s’ha exposat, es desestima.

3.- Ruiz

3.1.- CONSIDERANT: que impugna el Mgfc. Ministeri Fiscal l’absolució de la processada al·legant que participava amb la seva parella, Machado, en l’activitat de tràfic de substàncies estupefaents, el que considera que queda demostrat pel contingut d’algunes converses interceptades.

En concret, es refereix el Mgfc. Ministeri Fiscal, en primer lloc a la trucada de telèfon del 31/12/2012, a les 16:58 hores (ID 170883, foli 1698), on R. conversa amb la seva dona Ruiz i surt la paraula “sincroneos”. Aquesta conversa ja ha estat analitzada en examinar el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal en relació a Machado pel que no podem sinó reproduir els mateixos arguments allà exposats (CONSIDERANT 2.5). Així, tot i reconeixent que les explicacions ofertes per R. i Ruiz sobre el seu contingut són estranyes, aquest és insuficient per acreditar que R.P.D.C participava en l’activitat de tràfic de drogues que duia a terme la seva parella perquè tal participació no ha estat confirmada per altres proves ni indicis.

Tampoc les converses mantingudes entre Pulido i el seu pare, Blasco, els dies 8 de febrer del 2013 (ID 189044, folis 4582 a 4586) i 11 de febrer del 2013 (ID 190191, folis 4587 i 4588) són concloents per acreditar la col·laboració de Ruiz amb Machado perquè no la incriminen –Amadeu es sorprèn de que estigui a la presó– malgrat que sí que evidencien que coneixia que aquest és dedicava a la venda de substàncies estupefaents, circumstància que, com explica el M.I. Tribunal de Corts, és insuficient per a convertir-la en partícip de l’activitat de la seva parella si no es constaten actes de col·laboració.

Respecte el SMS núm. 497 de C.U. a Machado de 22/11/2012 hem de coincidir amb el M.I. Tribunal de Corts que no és inequívoc en ordre a demostrar la participació de R. perquè aquesta no queda amb U. per rebre diners, sinó que és aquest qui li diu a R. que els hi lliurarà, al·legant R. que no es tractava de diners provinents de la venda de cocaïna, i perquè U. no ha confirmat aquesta procedència.

Finalment, el fet de trobar-se una dosi de cocaïna a la cartera de Ruiz, havent manifestat Machado que ell li havia posat, no pot servir per a sustentar la testis acusatòria del Mgfc. Ministeri Fiscal.

De les proves esmentades pel Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu recurs no en resulta amb la seguretat i certesa necessàries la participació de

Ruiz en els delictes dels que va ser acusada, per la qual cosa es confirma la seva absolució del delicte major de tràfic de drogues i també del delicte major d’associació il·lícita.

4.- Vélez

4.1.- CONSIDERANT: que amb caràcter previ a l'anàlisi del recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal contra Vélez, jutjada en rebel·lia processal, hem de declarar la procedència de la seva interposició, qüestionada per la seva representació lletrada, tot i que, efectivament, l'article 196.2 del Codi de Procediment Penal exclou del recurs d'apel•lació les sentències dictades en rebel•lia del condemnat.

Aquesta exclusió l'hem d'entendre únicament referida al propi condemnat però no al Mgfc. Ministeri Fiscal ni a les acusacions personades, ja que en cas contrari significaria que les acusacions només podrien impugnar la sentència si el rebel formulés contra aquesta un recurs d'audiència i es dictés una nova sentència, de manera que en cas de no formular tal recurs o d'haver-se dictat una sentència absolutòria, les acusacions es veurien privades de la possibilitat d’interposar recurs, fet que contravé els seus drets a la jurisdicció i al principi d'igualtat d'armes.

L'exclusió al condemnat en rebel•lia del recurs d'apel•lació contra la sentència té precisament el seu fonament en l'existència del recurs d'audiència, el qual li permet obtenir un nou pronunciament per part del Tribunal aquo, confirmant o modificant la sentència, quina serà susceptible de ser recorreguda en apel•lació, garantint el seu dret a la doble instància, dret que no quedaria garantit per a les acusacions en cas de privar-les de la possibilitat de recórrer les sentències dictades en rebel•lia del processat.

4.2.- CONSIDERANT: conforme a el que s’ha exposat al CONSIDERANT 2.5 de la sentència, aquesta Sala considera que en defecte d’altres mitjans de prova, de la declaració dels co-processats o d’alguns compradors de cocaïna; l’estrany contingut d’una sola conversa intercanviada entre Vélez i Machado és insuficient per acreditar que aquest darrer li subministrava drogues a la processada, doncs les explicacions ofertes per aquesta del contingut de les dos primeres converses no resulten inversemblants.

El recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal ha de ser desestimat.

5.- Vélez

RECURS INTERPOSAT PEL PROCESSAT.

5.1.- CONSIDERANT: que respecte al recurs interposat per la defensa de Vélez, aquesta al·lega l’existència d’un error en l’apreciació de la prova. No obstant, la participació de F.D. en resulta de la prova practicada.

1.- Adquisició d’estupefaents a Pulido

Respecte de l’adquisició de droga tòxica cocaïna a la també condemnada Pulido, aquesta ha declarat que va conèixer a F.D. a través del seu pare, que li portava cocaïna a D. des del 2012, entre 5 i 10 grams cada vegada i també que dels dos embolcalls de 10 grams que se li intervingueren, un d’ells era per l’acusat D.

T. va dir que li va dur cocaïna en poques ocasions, en canvi, el M.I. Tribunal de Corts va observar del contingut dels SMS intercanviats entre ells que els contactes van ser freqüents.

Al judici oral T.G. va declarar que li venia a D. a 50 euros per gram (que no és el preu d’un consumidor), reiterant que els 10 grams eren per ell, que li portava 10 grams màxim cada cop, que quan parlen de 15 o 20 parlen de cartrons de tabac (afirmació que no resulta versemblant), afegint que li portava cocaïna des del 2012, que sap que el tal “M.” era un cobrador de factures del seu pare que anava a veure als qui no pagaven, que era un individu que semblava perillós i que va venir dos cops per demanar diners a F.D.

En les seves declaracions a la Batllia l’acusat, després d’haver impugnat que coneixia a T.G., va admetre que la va conèixer a través del seu pare Blasco i, des del mes d’octubre del 2012, T.G. li portava pel seu propi consum, cada 15 dies, entre 2 i 5 grams, i que la darrera vegada li en va portar 10 grams.

Preguntat sobre quina relació tenia amb “M.”, manifesta que s’acollia al dret a no declarar.

Al judici oral va declarar que la droga li va vendre en tres ocasions T.G., que coneixia el seu pare des de molt abans, amb qui feia contraban de tabac, que no ha venut droga a ningú i que moltes converses fan referència a temes de tabac.

Respecte als SMS analitzats pel M.I. Tribunal de Corts, convé posar en relleu que, contràriament a les seves al·legacions fetes davant aquesta Sala Penal, F.D. no ha negat mai ser l’autor o ser el destinatari dels SMS que emanen de T.G. Aquests SMS són del nombre de:

14 els dies 2 i 3 de febrer;

33 durant el mes de març;

5 el dia 4 de maig i 6 els dies 11 i 22 de maig;

12 durant el mes de juny;

3 durant el mes de juliol;

8 a l’agost;

9 al setembre;

10 al novembre; i

20 al desembre.

Curiosament, els acusats pretenen que, quan fan referència en la seva conversació a "15-20” es tracti de cartrons de tabac, cosa que no resulta versemblant i més compte tingut que aquesta és una quantitat irrisòria per a un contrabandista.

El M.I. Tribunal de Corts ha apreciat, de forma encertada, la condemna pel tipus qualificat de gran quantitat en base al contingut dels SMS intercanviats a partir del mes de febrer del 2012 i a la confessada quantitat subministrada en cada ocasió d’entre 5 i 10 grams de cocaïna. Només que sigui amb una freqüència quinzenal des del mes de febrer del 2012 i fins a la detenció de F.D., suposa 25 vegades entre 5 i 10 grams, doncs entre 125 grams i 250 grams.

Respecte a la venda de cocaïna a terceres persones al Principat, aquesta queda acreditada pels elements següents:

durant la perquisició practicada al domicili de D. s’incauta, en concret, una caixa metàl·lica amb 55 retalls de plàstic, un embolcall de 5,47 grams de pols blanca –essent un producte idoni per adulterar la cocaïna– una bàscula de precisió, un embolcall de 0,77 grams de cocaïna, un embolcall de 3,15 grams de marihuana i 2 agendes a l’interior d’una de les quals es troben 510 euros en efectiu. F.D. no ha ofert cap explicació raonable sobre la utilització d’aquests objectes per un pretès consumidor, qui no talla ni adultera la cocaïna que consumeix; i l’activitat de venda a tercers també resulta dels freqüents contactes que mantenia amb el “M.”, a qui Blasco, pare de T.G., enviava al Principat per a cobrar als que no pagaven. De nombroses conversacions telefòniques mantingudes entre D. i M. –de les quals el

M.I. Tribunal de Corts ha desenvolupat el seu anàlisi en la seva sentència– se n’extreu que aquestes dues persones s’encarregaven dels deutes relatius a la compra de droga per tercers, especialment per part de F.R.M.

En conseqüència, la venda de drogues a diferents persones queda perfectament argumentada en la sentència objecte de recurs.

A part del resultat de la perquisició i les relacions mantingudes amb l’anomenat “M.”, es consideren elements de prova:

les declaracions de M.D.C.R., consumidora de cocaïna, i les conversacions telefòniques que aquesta va intercanviar amb F.D., el conjunt de les quals permet establir que aquest últim va cedir droga;

les declaracions de F.R.M., consumidor de cocaïna, que va reconèixer a la Batllia que va comprar producte a F.D. Aquestes declaracions van ser reiterades a la vista oral. El M.I. Tribunal de Corts va considerar que aquestes tenen valor d’indici incriminatori juntament amb les converses telefòniques mantingudes entre D. i R. i D. i M.;

les declaracions de Sancho, qui va indicar al judici oral que D. li havia venut cocaïna una vegada, després d’haver reconegut a la Batllia les compres en més d’una ocasió. Consten en autes 4 trucades telefòniques de B. a D. relatives a compres de droga;

les declaracions de Giner, qui indicà al judici oral que F.D. li va vendre 1 o 2 vegades, i trobant-se aquestes vendes avalades pels contactes telefònics entre D. i G.;

les declaracions de D.C.J., qui va reconèixer a la vista oral haver adquirit cocaïna a D. al menys en dues ocasions;

2.- Les vendes a Girona

La defensa de S. en el seu escrit de qualificació provisional, en els fets, reconegué que el seu defensat havia adquirit producte estupefaent cocaïna a D. però això ho modificà en la seva qualificació definitiva. No obstant, el M.I. Tribunal de Corts va analitzar precisament les converses i SMS intercanviats entre S. i D., als quals els hi ha donat valor d’indici vàlid,

juntament amb altres, per integrar prova de càrrec. Del contingut de les seves conversacions se n’extreu que aquestes no són relatives a la transacció de documents sinó a les transaccions de cocaïna de D. a S. No resulta necessari reproduir en el marc de la present sentència els termes de les converses telefòniques i SMS, els quals ja queden reproduïts en la sentència recorreguda.

És suficient precisar que la Sala Penal, havent tingut coneixement de les paraules intercanviades i de la anàlisis dels vincles feta pel M.I. Tribunal de Corts, pot concloure que les explicacions ofertes per F.D. no són versemblants i que la documentació o els “papeles” dels quals es parla és, en realitat, droga.

3.- Vendes a Cepeda

L’acusat Cepeda va manifestar a la Batllia que D. li venia droga, que va començar al setembre del 2012, de 2 a 5 grams cada setmana cada 15 dies. Ha indicat haver servit d’intermediari entre consumidors i D., qui no volia que es posessin directament en contacte amb ell, fets que va reiterar en les seves declaracions a la vista oral.

Malgrat les negacions de F.D., les declaracions de Cepeda estan recolzades pels nombrosos contactes telefònics entre cadascun dels acusats.

5.2.- CONSIDERANT: respecte a la pertinença del recorrent a un grup organitzat, el M.I. Tribunal de Corts va apreciar que F.D. formava part d’un grup organitzat constituït per Pulido, el seu pare Blasco, el tal “M.” i Machado, considerant constituïts els elements característics de a) que els seus membres persegueixin una mateixa finalitat; b) l’existència d’una estructura dotada d’una certa jerarquia o, al menys, d’una certa repartició de càrrecs i, en el cas d’autes, c) una estructura caracteritzada per una permanència.

El M.I. Tribunal de Corts es basa en les relacions establertes entre

F.D. i M. –presentat per T.G. com el cobrador que el seu pare enviava als adquirents que no pagaven– i les compres de cocaïna realitzades per D. a T.G., a fi de caracteritzar la pertinença a aquest grup organitzat.

Per tant, es desestima íntegrament el recurs interposat per Vélez

RECURS DEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE AL PROCESSAT.

5.3.- CONSIDERANT: respecte al recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, que aquest insta a apreciar, contràriament al que es recull a la sentència, que Amorós i Vélez es subministraven mútuament droga tòxica ateses les conversacions existents entre ambdós, que els fills de F. l’anomenaves “tío” i que de la conversa recollida al foli 3370 queda palès que

D. aprovisionava de cocaïna a la família V.

El M.I. Tribunal ha analitzat, encertadament, el conjunt d’elements obrant en autes.

Estima, en primer lloc, que tant Amorós com Vélez han negat haver procedit, entre ells, a dur a terme transaccions de cocaïna i estima plausibles les explicacions donades per Amorós sobre que les seves relacions estaven fonamentades sobre una base d’amistat de llarga durada.

D’altra banda, cap declaració dels co-processats o dels consumidors ha permès establir l’existència de transaccions entre aquestes dues persones que tinguessin com a objecte el tràfic de productes estupefaents.

Finalment, de la anàlisis del contingut de les seves converses telefòniques captades i que ja foren precisament transcrites a la sentència recorreguda (les quals no en resulta útil reproduir en la present sentència), no permeten afirmar que aquestes conversacions han de ser interpretades com que es refereixen a un tràfic de cocaïna. El dubte, en cas que aquest existeixi, ha de beneficiar als processats.

Respecte a la modificació dels fets provats de la sentència relatius a la conversa en la que Cepeda i F.D. parlen de “vidrio”, quina podria segons el Mgfc. Ministeri Fiscal fer referència a una venda de metanfetamina, el M.I. Tribunal de Corts, tot apuntant el caràcter estrany d’aquesta conversació, ha apreciat amb bon criteri l’absència total de prova per a dur a terme una interpretació diferent.

De conformitat amb els arguments ja expressats (CONSIDERANCIONS GENERALS B.1) no hi ha lloc a apreciar el delicte major d’associació il·lícita que el Mgfc. Ministeri Fiscal imputa a l’acusat.

5.4.- CONSIDERANT: respecte a les penes sol·licitades pel Ministeri Fiscal, que les penes de 6 anys de presó i multes de 10.000 euros pel delicte major i de 500 euros per la contravenció penal ja tenen en compte la gravetat dels fets greument perjudicials per la salut pública, la importància de l’actitud de F.D. en el tràfic, qui ha negat qualsevol participació malgrat les proves obrant en autes, manifestant tanmateix una absència total de penediment.

Aquestes penes no són ni excessives ni insuficients sinó que resten adaptades a l’amplitud de la infracció i a la necessitat d’evitar la seva reiteració.

Respecte a l’exclusió del M.I. Tribunal de Corts de pronunciar una mesura d’expulsió del processat del Principat, aquest, amb bon criteri, ha apreciat el seu arrelament, caracteritzat per 25 anys de residència i una filla de nacionalitat andorrana.

En conseqüència, els recursos del Mgfc. Ministeri Fiscal i del processat per tot el que s’ha exposat, han de ser desestimats.

6.- F.R.M.

6.1.- CONSIDERANT: que impugna el Mgfc. Ministeri Fiscal la pena imposada pel M.I. Tribunal de Corts al processat en considerar que no s’ajusta a les disposicions legals que regulen la suspensió de l’execució de la pena, ja que al haver estat jutjat en rebel·lia, l’article 62 del Codi Penal no permet aplicar la suspensió condicional qualificada.

Efectivament, el M.I. Tribunal de Corts ha imposat a F.R.M. la pena de 6 mesos de presó condicional qualificada al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics durant el termini d’un any o fins a l’alta mèdica, fixant el termini de la suspensió en dos anys, i l’article 62.1 del Codi Penal exclou de l’aplicació de la suspensió condicional qualificada de la pena als condemnats en rebel·lia, com és el cas de F.R.M.

No obstant això, el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu escrit de qualificació va demanar la suspensió condicional qualificada al seguiment de tractament mèdic per la seva deshabituació als tòxics de la pena de 6 mesos peticionada per a F.R.M., i en l’acte del judici va elevar a definitives les seves conclusions provisionals, el que fa que el M.I. Tribunal de Corts, respectant el principi acusatori i en benefici del condemnat, pugui aplicar-li el benefici de la suspensió condicional qualificada.

El recurs, pel que s’ha exposat, es desestima.

7.- Cepeda

RECURS INTERPOSAT PEL PROCESSAT.

7.1.- CONSIDERANT: que impugna la representació lletrada de

Cepeda alguns dels pronunciaments de la sentència que el condemna com autor d'un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, en gran quantitat i difosa en centre d’esbarjo de l'article 283.1, lletres, a) i c) en relació amb l'article 282.1 del Codi Penal.

PRIMER.- Tot i que és objecte d’al•legació a l’última part del seu recurs, la validesa com a prova de les converses telefòniques interceptades al recorrent ja ha sigut analitzada per la Sala dins les qüestions prèvies (CONSIDERACIONS GENERALS APARTAT A.1) i donem els arguments exposats per reproduïts.

SEGON.- Es nega per la part recorrent l’existència de proves sobre els diversos actes de compra i venda de cocaïna que en la sentència s’atribueixen a Cepeda, per la qual cosa anirem analitzant una per una i de manera sistematitzada les operacions de tràfic impugnades, les quals, en contra del criteri de la part recorrent, sí compten amb l’adequat suport probatori.

1.- Compres de cocaïna a Toll

La part recorrent les nega perquè Toll no va comparèixer a judici, però el mateix Cepeda va admetre a l’acte del judici oral que li havia comprat cocaïna les dues vegades que declara provades la sentència i en les quantitats i preus que es consignen. La realitat d’aquestes vendes resulta corroborada pel contingut de les converses telefòniques mantingudes per tots dos els mesos d’octubre i novembre del 2012 (folis 10.431, 10.444, 10.445, 10447 i 10.448).

2.- Compres a F.D.

La sentència sustenta que Cepeda va comprar cocaïna a F.D. des de setembre del 2012 i que va fer d’intermediari entre aquest i alguns consumidors en la segona declaració d’O. a la Batllia, en la qual manifestà que D. li venia droga, que va començar a comprar-li al setembre del 2012, cada setmana o cada quinze dies, de dos a cinc grams en cada ocasió, i que

D. no volia que li proporcionés el telèfon a ningú i que si algú volia cocaïna, era ell qui trucava a D. per demanar cocaïna (folis 12.572 i 12.573), reiterades al judici oral a preguntes del Mgfc. Ministeri Fiscal i del seu lletrat. La realitat d’aquestes declaracions està corroborada pel contingut de molts contactes telefònics (converses i SMS) entre F.D. i Cepeda, alguns d’ells en un llenguatge que podem considerar críptic i que fan referència a comandes de cocaïna (folis 1064, 1071, 1309 i 1310, 1555, 1557, 1282, 1288, 1578,

1580 i 1584).

3.- Vendes a Cano

La sentència declara provat que des de l’estiu del 2012 O. li va facilitar cocaïna a raó d’un gram cada dues setmanes a un preu de 60 euros el gram i sustenta tal actuació en les declaracions de Cano al Servei de Policia (folis 3878 i 3879) a la Batllia (folis 3887 i 3888) i al judici oral (folis 15689 i 15890), on afirmà novament que comprà droga a O., que li va comprar durant l’estiu del 2012 cada dues o tres setmanes i que desprès començà a comprar a R. Corroboren les declaracions del testimoni sobre la relació amb

O. dos SMS del dia 20/1/2013 (ID 180966 i ID 180967, folis 2042 i 2043, reproduïts novament als folis 3169 i 3170) on aquest li reclama un deute per la venda de cocaïna.

Queda, en conseqüència, acreditada per les declaracions de Vicente

D.M.R. la verificació per Cepeda d’actes de venda de cocaïna, però no des de l’estiu del 2012 sinó durant l’estiu del 2012 perquè així ho diu el testimoni en les seves declaracions, incorrent la sentència en un error al fixar el temps, com resulta del fet de no haver determinat la data límit de les vendes.

4.- Vendes a S.R.D.L.R.

Tot i que negades per Cepeda, la sentència les declara provades per les manifestacions de S.R.D.L.R., qui a la Batllia declarà que coneixia a J.O., que havia consumit amb ell alguna vegada, que li ha comprat cocaïna en alguna ocasió, que sempre que ha comprat cocaïna li ha comprat a ell, que li ha comprat en unes cinc o sis ocasions un gram cada vegada i a 60 €/gr. i que mai li havia comprat al seu bar (folis 4368 i 4369).

És cert, com es diu al recurs, que aquest testimoni no va comparèixer al judici oral però la mateixa defensa d’O. demanà que es donessin per reproduïdes les declaracions dels testimonis que no van anar al judici (foli 15694), constituint una deslleialtat processal esgrimir al recurs l'absència del testimoni com a motiu d'impugnació dels fets que es declaren provats en la sentència en base a aquest testimoni.

La realitat de les manifestacions de S.R.D.L.R. resulta corroborada per les converses telefòniques amb O. el 9/11/2012, 18/12/2012, 4/1/2013 i 20/1/2013 (ID 153158, ID 153162, ID 153164, ID 163980, ID 163988, ID

172807 i ID 180953, folis 3151 a 3158, reproduïts en altres folis, 425 a 427, 1356 i 1357) en les que es reflecteixen els contactes i deutes per raó de la compra de cocaïna.

5.- Vendes a M.J.B.F.

Cepeda a la Batllia i al judici oral només va reconèixer haver consumit amb M.J.B.F., però aquest, com es diu a la sentència, al Servei de Policia declarà que en vàries ocasions O. l’havia convidat a consumir ratlles de cocaïna i que la meitat de les vegades era ell qui li pagava la droga, donant-li

60 euros per cada gram (folis 3973 i 3974). De forma raonable, el M.I. Tribunal de Corts conclou que d’aquesta declaració se’n desprèn clarament que B. li comprava cocaïna a O., encara que fos per al posterior consum conjunt. A la Batllia i al judici oral B. declarà que O. li venia cocaïna, normalment dintre del Bar X.X. o sinó sortia O. fora del bar i li venia a l’exterior, i que en el darrer any li ha comprat unes sis o set vegades (folis

3980 i 3981). Al judici oral (foli 15690) aquest testimoni declarà que O. l’havia convidat i també li havia venut cocaïna, reiterant el que ja havia declarat a la Batllia, si bé precisant que les vendes es feien a la sortida del bar, no dins del bar.

La declaració testifical de M.J.B.F. constitueix, per tant, la prova en la que el M.I. Tribunal de Corts sustenta la verificació per O. d’actes de venda de cocaïna.

6.- Vendes a Almansa

Cepeda efectivament, com es diu al recurs, declarà, en relació a Almansa, que no li va vendre cocaïna sinó que només li va cedir i que li cobrava 50 €/gr.

Tal com afirma la sentència, quan la cessió és a canvi d’un preu ens trobem davant d’un acte de venda, de manera que la realització d’actes de venda pel recorrent a Almansa té l’adequat suport probatori en les declaracions del mateix recorrent, però també en les declaracions de C., qui davant el Servei de Policia (foli 3621) i a la Batllia (foli 3629) declarà que era consumidor de cocaïna i que a O. li va adquirir en dues ocasions mig gram de cocaïna en cada ocasió, considerant el M.I. Tribunal de Corts que les vendes van ser en més de dues ocasions i mig gram en cada ocasió, doncs consta una conversa entre Cepeda i Benítez del 15/11/2014 (ID 154134, foli 2773) en la que O. li diu a R. que es va discutir amb el “C.” (ENTITY_17), i que “Me ha robaocientoochenta euros” (que és el preu de 3 grams de cocaïna).

Almansa no va anar al judici però el lletrat recorrent demanà que es donessin per reproduïdes les declaracions dels testimonis que no van assistir a l’acte del plenari i a més consten converses telefòniques significatives pel que fa a l’adquisició de cocaïna com les del 14/11/2012 (ID 153984), que ratifiquen les manifestacions del testimoni.

7.- Vendes a F.J.A.N.

El M.I. Tribunal de Corts, tot i la negació per Cepeda d’haver-li venut cocaïna, considera provats actes de venda a A.N. des de principis de l’any 2012 al gener del 2013 per les declaracions d’aquest a la Batllia i al judici oral, on ratificà que O. li ha venut droga per un preu de 60 €/gr., que li comprava un gram al mes i que als mesos de novembre i desembre del 2012 va augmentar el consum i en comprà entre 7 i 8 grams.

La realitat de les vendes declarades pel testimoni queda corroborada pel contingut de les converses mantingudes entre ells el 9/12/2012 (ID 159611, foli 1004) on O. reclama que li pagui; el 12/01/2013 (ID 176749, folis 1771 i 1772) i el 14/01/2013 (ID 177273 i ID 177246, folis 1778 i 1781) en les que A. demana a O. si n’hi por portar.

8.- Vendes a T.B.G.

La part recorrent nega l’existència de prova acreditativa de que

Cepeda hagués venut cocaïna a T.B.G., però el mateix va acabar reconeixent al judici, després de sentir una conversa amb T. transcrita al foli 1348, que li va cedir ell directament unes cinc o sis vegades, un gram cada vegada.

El M.I. Tribunal de Corts sustenta les vendes principalment en les declaracions de T.B.G. qui, en contra del que es diu en el recurs, al Servei de Policia (foli 3538), a la Batllia (foli 3551) i al judici oral (foli 15687) va manifestar que O. li va vendre cocaïna durant més d’un any, que sempre li venia O., que li venia a 60 euros el gram, que li comprava cocaïna cada dos o tres setmanes –entre tres i quatre grams– i que en una ocasió es gastà uns 800 euros d’una sola vegada.

9.- Vendes a F.G.J.

Cepeda i F.G.J. van negar que el primer li vengués cocaïna al segon, però la realitat de les vendes que es declaren provades resulta acreditada pel contingut de les converses telefòniques referides en la sentència i transcrites als folis 2935, 2936, 2937 2938, 2939 a 2941, 2942, 2944 i 2945, de les que es pot lògicament i raonablement establir l’existència de dites vendes.

10.- Venda a Castilla

El què impugna la defensa és el preu de la compra d’1 gram de cocaïna, que la sentència declara provat que va ser per 60 euros i que el recorrent manté que fou a 50 euros.

E.B. només va parlar del preu al judici oral i va dir que va pagar 50 o 60 euros. La sentència declara provat que el preu pagat va ser de 60 euros i, tot i que no s’expliqui la raó, aquesta la trobem fàcilment perquè 60 euros era el preu que la majoria de la resta de compradors d’O. va declarar que pagaven pel gram de cocaïna, tractant-se en qualsevol cas d’una dada irrellevant, com ho és també irrellevant l’error de transcripció detectat pel recorrent al foli 108 de la sentència al consignar-se el nom de Cepeda al primer paràgraf.

TERCER.- que impugna també la defensa de Cepeda l’aplicació del tipus qualificat de la lletra c) del article 283.1 del Codi Penal de difondre la droga en centres d’esbarjo per inexistència de proves de la seva concurrència.

La sentència fonamenta l’aplicació de l’agreujant en les declaracions d’algunes de les persones que li compraven droga, les quals van manifestar que O. els hi venia la droga dintre del Bar X.X., tractant-se d’Castilla, Cano, M.J.B.F. i T.B.G. Tot i que només Cano va ratificar al judici oral el que va manifestar a la Batllia sobre les compres de droga dintre del bar i els oferiments de drogues que feia per altres bars d’Andorra i les seves terrasses, el M.I. Tribunal va donar més credibilitat a les manifestacions efectuades davant la Batllia per la resta de testimonis que aquelles que van fer al judici oral, on van evidenciar un especial interès en especificar que les compres les van fer fora i no dintre del local. Finalment existeixen unes converses del dia 2/11/2012 (ID152567, foli 2396) entre Téllez i O. i entre aquest i F.D., de les quals en resulta que J.D.L.R. va acudir al Bar X.-

X. per a comprar droga a O. i aquest va trucar a D. (ID152567, foli 2396) per a què li’n portés.

L’aplicació del subtipus qualificat objecte d’impugnació compta amb l’adequat suport probatori i ha de ser confirmada, a l’igual que la manca d’apreciació de la circumstància atenuant de confessió, ja que, tot i que no se’n demana la seva aplicació, al seu recurs es fa esment a la col•laboració d’O. amb el Servei de Policia, la qual hem de coincidir amb el M.I. Tribunal de Corts en considerar-la irrellevant perquè en cap moment va admetre la seva participació en els fets imputats, ja tenia el telèfon intervingut i, a més, va seguir venent cocaïna.

7.2.- CONSIDERANT: que finalment la part recorrent fa una sèrie d’al•legacions sobre la improcedència de l’expulsió del Principat de Cepeda, quan aquesta no ha estat acordada en la sentència en consideració al seu arrelament al Principat, i sobre la pena imposada, demanant que es redueixi a dos anys de presó en estimar que el recorrent només comprava droga pel seu consum i, com a molt, n’havia proporcionat en alguna ocasió a amics per a consumir-la conjuntament.

Aquestes darreres al•legacions es contradiuen amb els fets provats, l’acreditació dels quals s’ha analitzat al CONSIDERANT 7.1 anterior, cosa que fa que la pena imposada de sis anys de presó i multa de 12.000 euros sigui correcta, doncs es troba dins del marc legal i en la seva meitat inferior, sent proporcionada a la concreta gravetat dels fets, compte tingut la concurrència de dos de les circumstàncies de l’article 283.1. del Codi Penal.

Per tot el que s’ha exposat, el recurs interposat per la representació lletrada de Cepeda es desestima.

RECURS DEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE AL PROCESSAT.

7.3.- CONSIDERANT: que impugna el Mgfc. Ministeri Fiscal la manca d’apreciació en la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts del subtipus agreujat de pertànyer a una organització de la lletra f de l’article 283.1, pel qual va formular acusació, en considerar que Cepeda i Vélez participaven conjuntament en la distribució de droga tòxica cocaïna i recollien coordinadament els diners dels seus deutors per lliurar-los als seus distribuïdors, fonamentant-ho en una sèrie de converses telefòniques interceptades.

Aquestes converses efectivament evidencien l’existència de contactes entre Cepeda i Vélez relacionades amb temes de drogues, deduint-se del seu contingut una col•laboració entre tots dos en aquesta matèria però, com entén el M.I. Tribunal de Corts, dita col•laboració no consta acreditada que no sigui ocasional, ja que Cepeda era client dels dos grups organitzats que en la sentència se’n declara provada la seva existència, cosa que no hauria succeït d’haver estat integrat Cepeda en un d’ells.

No obstant el que hem dit, la col•laboració entre Cepeda i Vélez, tot i que hagués estat permanent, no podria constituir el tipus qualificat de pertànyer a una organització ja que per a tal només s’entén aquell grup estructurat de tres persones o més –segons l’article 2 a) del Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, fet a Nova York el 15 de novembre del 2000, ratificat pel Consell General en la seva sessió del dia 25 de maig del 2011–.

La impugnació, pel que s’ha exposat, es desestima.

7.4.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal impugna també les penes imposades en considerar-les insuficients en atenció a la gravetat dels fets, el nombre de vendes realitzades, la quantitat de droga objecte de tràfic, la distribució en centres d’esbarjo i la pertinença a un grup organitzat, considerant més adequades les penes de 8 anys de presó, 12.000 euros de multa i expulsió definitiva del Principat per ajustar-se als principis de prevenció general i especial de les penes.

Compte tingut la concurrència de dos –i no tres– circumstàncies de l’article 282.1 del Codi Penal, l’absència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal i la condició de consumidor de cocaïna de Cepeda, les penes imposades pel M.I. Tribunal de Corts resulten proporcionades a les concretes circumstàncies dels fets i tenen prou entitat per a satisfer les finalitats de prevenció especial i general de les penes.

Tanmateix considerem, coincidint amb el criteri del M.I. Tribunal de Corts, que l’arrelament del recorrent a Andorra determina que la imposició de la pena d’expulsió resulti desproporcionada i, per tant, no sigui procedent la seva imposició.

7.5.- CONSIDERANT: que finalment sol•licita el Mgfc. Ministeri Fiscal la imposició de la pena de dos anys pel delicte d’associació il•lícita, pretensió que ha de ser desestimada conforme al que s’ha exposat a les CONSIDERACIONS GENERALS APARTAT B.

D’acord amb el que s’ha exposat, es desestima el recurs del Mgfc.

Ministeri Fiscal.

8.- Benítez

8.1.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal al·lega que dels fets provats contra el processat i de la seva actitud de col·laboració amb el processat O. –la quina ha contribuït a l’important activitat de tràfic de cocaïna del darrer–, la pena imposada al processat no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen. En aquest sentit, sol·licita l’augment de la pena imposada a 3 anys de presó ferma, multa de 3.000 euros i el comís del telèfon mòbil incauta.

En efecte, s’ha acreditat no sols que l’acusat J.F.O. ha venut cocaïna a l’acusat R.C.R. sinó que aquest també va col·laborar –encara que fos puntualment– amb O. fent encàrrecs d’aquests ja sigui per dur cocaïna als seus clients, ja sigui fent gestions per cobrar-la, i també, en al menys una ocasió, va dur diners a l’acusat Vélez en concepte de pagament de producte estupefaent per compte de Cepeda

El M.I. Tribunal de Corts imposà a l’acusat Benítez la pena de DOS

ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i multa de MIL (1.000) EUROS així com el comís del telèfon mòbil. En conseqüència, la pena pronunciada no s’ajusta completament als fets, bastant greus donada la participació del processat al tràfic de droga.

La Sala Penal modifica en conseqüència la sentencia i pronuncia en conseqüència pena mixta de TRES (3) ANYS DE PRESÓ dels quals TRES

MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i MULTA de DOS MIL (2.000) EUROS amb comís del telèfon mòbil, pena que ha de ser substituïda a la pena pronunciada en la sentència recorreguda.

9.- Téllez

9.1.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs contra la dita sentència en relació a Téllez, sol·licitant l’augment de la pena imposada a 3 anys de presó ferma, multa de 3.000 euros, expulsió definitiva del Principat degut a la seva manca d’arrelament i el comís del telèfon mòbil incautat. Considera que dels fets provats contra D.L.R. i de la seva actitud de col·laboració amb el processat O. en la venda de droga se’n dedueix un perill evident per a la seguretat i la salut públiques. Afegeix que la pena imposada al processat no s’adequa als principis de prevenció especial i general de les penes així com als criteris coercitius que la regeixen.

Subsidiàriament sol·licita que es fixi un termini de 4 anys de suspensió de la pena de presó condicional qualificada a justificar ocupació laboral imposada en la sentència.

9.2.- CONSIDERANT: que del contingut de diverses converses en resulta provat que Téllez venia cocaïna per compte de l’acusat Cepeda, essent més significativa la conversa del dia 29/12/2012 (ID 170096, folis 1426 i 1427) en la que O. tot just al començament aquest li demana a

D.L.R.G. “Tu has vendido eso ya?”, i afegeix “Pues porque me hace falta la pasta tio”, insistint-li al llarg de la conversa que li fa falta “la pasta” i, al final de la conversa D.L.R.G. diu “lo ue tu mes diste lo tengo en casa e. Tengo uno vendido e. Porue no tengo tiempo, es que no tengo tiempo J.”, i O. li diu “Pes dejamelo a mi que ja lo vendo yo”. Precisament, com ho subratlla el

M.I. Tribunal de Corts, el deute important que Téllez mantenia amb

Cepeda era degut a la cocaïna que aquest li fiava per a que la vengués a tercers.

Atesa la concurrència de la circumstància de reincidència en un delicte menor i la no concurrència de circumstàncies modificatives respecte del delicte major, el tribunal aquo l’imposa a l’acusat Téllez la pena única de DOS (2) ANYS I SIS (6) MESOS DE PRESÓ, ferma el temps complert preventivament i la resta condicional qualificada a justificar ocupació laboral, i MULTA DE MIL CINC-CENTS (1.500) EUROS. En conseqüència, la pena pronunciada no s’ajusta completament als fets, bastant greus, donat la participació del processat al tràfic de droga i la seva reincidència.

La Sala Penal modifica la sentència i pronuncia en conseqüència una pena mixta de TRES (3) ANYS DE PRESÓ de la qual TRES (3) MESOS FERMS i la resta condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, qualificada a justificar ocupació laboral, i MULTA DE DOS MIL (2.000) EUROS. En canvi, no procedeix imposar una sanció d’expulsió del Principat, compte tingut la situació familiar del processat al Principat i les seves capacitats de reinserció social.

10.- Amorós

RECURS INTERPOSAT PER LA PROCESSADA

10.1.- CONSIDERANT: que la defensa de Amorós sosté que no existeix cap prova de càrrec en contra de la seva defensada, desenvolupant una argumentació a quina el M.I. Tribunal de Corts ha respòs de forma precisa i completa.

Així, segons el tribunal de primera instància, la participació de la processada en els delictes major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat, difosa en centre d’esbarjo i en grup organitzat i major de cessió de cànnabis en gran quantitat, difosa en centre d’esbarjo i en grup organitzat resulta dels elements següents obrant en autes:

1.- Vendes a M.B.

Aquest va declarar a la Batllia que «a M.C.F. només li demanava marihuana i que va ser la C. que li va dir si volia de “lo blanco” o de “lo verde”, que ha vist com la C. tenia “cogollos” de marihuana a les mans, li ha donat a ell, que ha vist marihuana a la Borda de Fontaneda».

M.B. es va retractar al judici oral.

No obstant el M.I. Tribunal de Corts exposa les raons per les quals aquestes declaracions incriminatòries han sigut considerades com a prova de càrrec.

En primer lloc es posa en relleu que la retractació de certs testimonis al judici oral obeeix a un cert temor a mantenir allò que s’havia dit a la Batllia, aquesta vegada davant la presència dels membres de la família V. Precisa, a més, que les declaracions de M.B. venen reforçades pel contingut de les comunicacions entre el darrer i ENTITY_26:

- conversa del 23/01/2013 (f. 6753);

- conversa del 23/04/2013 (f. 6759) a les 21:00 hores, 21:05 hores i 21:46 hores;

- conversa del 27/04/2015 (f.6765);

- conversa del 29/04/2013 (f.6767); i

- conversa del 03/05/2013 (f. 11.821).

2.- Vendes a Palau

L. declarà davant del Servei de Policia i la Batllia que coneixia a

Amorós i als seus fills J. i I. del Bar G., que ell el freqüentava ja que tots estaven moltes hores al Bar G., que sabia que tenien estupefaents marihuana i que en venien dintre del mateix bar, que mai ha comprat marihuana a la C. ni li ha comprat res de droga, que C. només venia cocaïna (f.8773). Afirmà que en venia al G. per haver-ho vist i ella no dissimulava que ella era qui manava.

Palau es va retractar parcialment al judici oral.

Les declaracions que va fer davant el Batlle instructor estan corroborades per les converses telefòniques de L.P. amb C. i C.J.V., especialment, per les converses dels 28/05/2013, 04/01/2013, 28/04/2013, 01/05/2013, 15/04/2013 (f. 7727, 7731 a 7733, 7734 i 7735, 7730 i 7752) el contingut de les quals s’exposa a la sentència recorreguda i que estableixen el deute en concepte de droga d’ell i la seva parella (L.E.) tenien envers de

C. i la família V.

3.- Vendes a Durán

Ella va declarar al Servei de Policia que C., durant l’any 2012 i a principis de l’any 2013 li va cedir a l’interior del Bar G. al menys en tres ocasions 1 gram de cocaïna destinat al seu propi consum per un preu de 60 euros el gram. A la Batllia reiterà les seves declaracions, afegint que va saber que la C. venia drogues per comentaris. Ella ha mantingut la part essencial de les seves declaracions al judici oral.

Aquestes declaracions venen recolzades per una conversa telefònica de 05/01/2013.

4.- Vendes a Giner

L.B., companya sentimental de Giner, declarà a la Batllia que la C. venia cocaïna, que ho sabia perquè l’havia vist i que era en B. qui comprava i pagava, que compraven un gram o dos, a 50 euros el gram.

Giner va declarar que sabia que C. venia cocaïna, si bé mai no n’hi ha venut ni cooperat amb la família V.

Les declaracions de Giner respecte al seu proveïment per part de

Amorós –directament o a través dels seus fills J. i I.– són reforçades per les converses telefòniques (f. 7791 a 7797) de quines se n’extreu manifestament que Amorós li venia cocaïna.

5.- Vendes a Canals

Aquest va declarar davant del Servei de Policia i la Batllia que va adquirir marihuana a C.F. en almenys dues ocasions.

P. no va comparèixer a la vista oral però consten 13 trucades de P. a

C. i una d’aquesta a aquell entre els dies 04/03/2013 i 01/05/2013, de les quals se n’extreu que les cessions dutes a terme entre aquestes dues persones són superiors a dues.

6.- Vendes a H.L.M.L.

M. va declarar a la Batllia que la processada Amorós i el seu fill J.V. li cedien al menys en tres ocasions a comptar de juliol del 2012 i finals de juny del 2013, a raó d’1 gram de producte estupefaent cocaïna cada vegada, destinat al seu consum posterior, per un preu de 60 euros el gram.

Tanmateix, durant el mateix període i cada dues setmanes, li van cedir un “xivato” de marihuana en cada ocasió a raó de 30 euros. A la vista oral va declarar que a C. no li comprava res i que a J. sí li va comprar cocaïna una vegada.

Les converses que consten als folis 7813 a 7823, tal i com posa en relleu el M.I. Tribunal de Corts, impliquen tan a J. com a C., de les quals se n’extreu especialment que ells tenen un producte sol·licitat “verde” o “blanco”.

7.- Vendes a Montenegro

Aquest va declarar que la processada, des de febrer del 2013 i fins al juny del mateix any, li va cedir producte estupefaent cocaïna a raó de, al menys, 1 gram tres vegades a la setmana, havent tingut la intenció de comprar fins i tot al processat C.J.V. d’un sol cop 25 grams de cocaïna.

La processada F. li ha cedit també producte estupefaent marihuana. Precisa que contactava amb C. una o tres vegades per setmana per adquirir tan marihuana com cocaïna.

Montenegro no comparegué al judici oral, però allò que declarà a la Batllia troba aval en les converses entre ell i l’acusada Amorós, intercanviades entre el 18/04/2013 i el 05/05/2013, doncs el seu contingut no ofereix cap mena de dubte respecte a l’objecte de les conversacions, essent aquest precisament descrit pel M.I. Tribunal de Corts.

8.- Vendes a Girona

S. va declarar a la Batllia que, després d’haver adquirit la cocaïna a J.F.O., en comprava també a una senyora gallega que ell anomenava A., però que pensava que es deia C., que vivia al M.A. i treballava a l’Hotel M.X. de La Massana. Azorin li va dir que si necessitava qualsevol cosa hauria de parlar amb la seva mare. La forma de preguntar-li era “quedamos para tomar un cafè”.

Precisa que el seu contacte sempre era “A.”, que li comprava 2 o 3 grams a la setmana i que pagava el gram a 50 euros.

En la diligència d’acarament amb Amorós celebrada a la Batllia reiterà que aquesta era la persona a qui li comprava cocaïna.

Nombroses converses entre Amorós i Girona (f. 6695, 6621, 6629, 6631, 6704, 6654 i 6655 especialment) fan referència, sense cap mena de dubte, a compres de cocaïna.

Com ja s’ha exposat anteriorment, el M.I. Tribunal de Corts, en termes d’una argumentació precisa i pertinent, va exposar en quines condicions concedeix a certes declaracions un valor de prova de càrrec, especialment quan aquestes venen corroborades pel contingut de les comunicacions i d’altres per les declaracions fetes a la Batllia dels testimonis que no han comparegut al judici oral, atorgant-li’s un valor d’indici vàlid, juntament amb altres, per integrar prova de càrrec.

Aquesta Sala considera doncs que el mitjà de defensa consistent en afirmar que el M.I. Tribunal de Corts qualifica com a proves de càrrec meres sospites no és seriós.

Pel que fa als altres mitjans posats en relleu per la defensa de l’acusada en el marc del seu recurs, no és seriós pretendre que un bar, i especialment el Bar G., on Amorós executava una part de les seves transaccions, no sigui un “centre d’esbarjo” en el sentit de l’article 283.1 lletra c) del Codi Penal.

Tanmateix la defensa qüestiona la validesa de la perquisició practicada a la finca situada al M.A. de la vil·la de Sant Julià, on s’incauta objectes relatats al RESULTANT B.10.1 anterior.

Cap mitjà de nul·litat ha quedat clarament expressant en l’escrit de recurs, exposant només una sospita contra el Servei de Policia, el qual hauria ell mateix depositat aquests objectes al lloc de la perquisició. Aquest tipus d’al·legacions, sense cap fonament, han de ser pura i simplement descartats.

Finalment, segons la defensa, la recorrent no és membre d’un grup organitzat sinó una mare de família que “tenia i té encara una especial cura pels components de la seva família”.

El M.I. Tribunal de Corts encertadament considera que, precisament la família V. –en quina la processada reconeix doncs haver aconsellat, dirigit i influenciat– constitueix un grup organitzat amb la finalitat d’adquirir, introduir al Principat i vendre producte estupefaents. El rol de cadascun dels membres d’aquest grup, format per Amorós, els germans J., I. i Azorin,

Romeu –companya sentimental d’aquest– i Gutierrez ha estat establert i definit per les declaracions i converses telefòniques obrant en autes, precisament exposades pel M.I. Tribunal de Corts.

En aquestes condicions, el recurs interposat per Amorós ha de ser desestimat.

RECURS DEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE A LA PROCESSADA.

10.2.- CONSIDERANT: sobre recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal, aquest estima que els fets imputats a Amorós són constitutius d’un delicte d’associació il·lícita. Per les raons anteriorment exposades a les CONSIDERACIONS GENERALS B.1, aquesta pretensió del recurs ha de ser desestimada i confirmada l’absolució de la processada del delicte major tipificat i penat als articles 359 i 360 del Codi Penal.

El Ministeri Fiscal, tanmateix, insta a apreciar –contràriament al que es recull en la sentència– que Amorós i Vélez es subministraven mútuament droga tòxica ateses les conversacions existents entre ambdós, que els fills de F. l’anomenaven “tio” i que de la conversa recollida al foli 3370 queda palès que D. aprovisionava de cocaïna a la família V.

En aquest sentit es donen per reproduïdes les raons esgrimides al CONSIDERANT 5.3 anterior respecte a F.D., estimant que de l’anàlisi de les proves obrant en autes no permet afirmar que les converses intercanviades han de ser interpretades com a referides a un tràfic de cocaïna. El dubte, en cas que existeixi, ha de beneficiar als processats.

D’altra banda, el Mgfc. Ministeri Fiscal considera que els fets imputats a Amorós són constitutius del delicte major de tràfic de droga cocaïna distribuïda a menors, tipificat a l’article 283.1 apartat b del Codi Penal.

El M.I. Tribunal de Corts encertadament va fer aplicació del tipus qualificat de facilitació de droga a menors d’edat als processats que han tingut cabdal coneixement de que els estupefaents es lliuraven a menors d’edat tant si han efectuat materialment l’acte de cessió a un o més menors com si han col·laborat en la cessió a un o més menors en cas que coneguessin que el destinatari era menor d’edat.

El coneixement del destí de la droga a menors ha de ser establert, in concreto, per elements objectius i el M.I. Tribunal de Corts, analitzant per cadascun dels processats si a la seva conducta se li aplica el tipus qualificat de l’article 283.1 apartat b, ha perfectament motivat la seva decisió precisant les transaccions ocorregudes i la identitat dels menors d’edat destinataris del producte.

Respecte a Amorós, aquest coneixement del destí de la droga a menors d’edat no pot resultar només de la simple possibilitat de considerar que un o diversos menors puguin eventualment figurar com a adquirents de productes estupefaents. Aquesta interpretació és contrària al text legal, ja que el sentit que el Mgfc. Ministeri Fiscal li ha volgut donar al tipus conduiria, d’una part, a contradir el principi de la interpretació estricta de la llei penal, i d’altra part, a aplicar el tipus qualificat de l’article 283.1 apartat b a la major part dels autors dels delictes relatius al tràfic de drogues tòxiques.

10.3.- CONSIDERANT: que la pena dictada pel M.I. Tribunal de Corts de 6 anys i 6 mesos de presó, multa de 12.000 euros i expulsió definitiva del Principat s’adapta a la gravetat dels fets, a la necessitat d’impedir la seva reiteració i a la personalitat de la condemnada, caracteritzada per la seva absència total de penediment malgrat la importància del seu rol dins l’organització del tràfic.

El recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal ha de ser per tant desestimat.

11.- Oller

RECURS INTERPOSAT PEL RECORRENT.

11.1.- CONSIDERANT: que la defensa de Oller sol·licita la nul·litat de les comunicacions tant via whatsapp com telefòniques, però s’ha descartat la dita sol·licitud en les qüestions prèvies (CONSIDERACIONS GENERALS A.1 i A.2).

11.2.- CONSIDERANT: que la defensa de Oller impugna la tipificació dels fets pels quals el seu defensat ha estat condemnat, considerant-se no responsable respecte dels delictes major de cessió de droga tòxica cocaïna i de cessió de cànnabis, en gran quantitat, en grup organitzat, a menors i en centre d’esbarjo. Així, considera no acreditades una sèrie de transaccions de producte estupefaent. Per tant, i atès a que només ha quedat acreditada la cessió de 5 grams de cocaïna i 68 grams de marihuana per part de V., considera que el delicte consumat seria un delicte menor i no major i qualificat de la lletra a) de l’article 283.1 del Codi Penal.

Consten en autes una sèrie de converses que avalen el contacte en, al menys, una ocasió entre G. i J. per l’obtenció de producte estupefaent cocaïna. El contingut d’aquestes converses va permetre que el M.I. Tribunal de Corts tingui per acreditat que Giner adquirí cocaïna a Oller

També L.B., que a la Batllia declarà que sabia que la mare de J. venia cocaïna, i que G. li comprà i que la consumiren junts, declarà que compraven un gram o dos, a 50 euros el gram, i que al pis de La Massana també li havien venut cocaïna J. o I., qui es trobés al domicili.

Per altra part, malgrat la seva retractació posterior, Seco a la Batllia declarà que coneixia al J. de vendre producte estupefaent al Bar G., i que li ha comprat cocaïna pel consum propi en dues ocasions, a principis d’any, i que una vegada li va comprar dos grams de cocaïna que va consumir sol a casa seva, que va comprar dos grams al J. un sol dia i va pagar-li 100 euros pels dos grams, i que sempre que anava al Bar G. hi havia bé la mare bé el J., que el J. era qui li donava la cocaïna i la mare semblava allà “la jefa”, i que eren el J. i la seva mare els que s’encarregaven de la venda de cocaïna (folis 8648 a 8653).

També, Luís a la Batllia declarà que comprà droga a J., que normalment li comprava a casa seva, al costat del Bar G., i li donava cocaïna o marihuana, i en ocasions al carrer, mai a l’interior del Bar G., que totes les drogues les comprava a J. i que durant un any només li havia comprat tres vegades.

Cal afegir que al judici oral, el menor T.Blasco declarà que va adquirir marihuana a J. i a I., els hi comprava 2 o 4 vegades dos o tres grams i pagava entre 10 o 15 euros, i que havia fumat marihuana a casa d’I., on també hi havia J., i confirmà la seva declaració al Servei de Policia, afegint que a C. no li comprà marihuana directament, però sí a través dels seus germans.

Finalment, Girona a la Batllia declarà haver comprat en alguna ocasió al nen que estava a Andorra, el Oller, però el seu contacte sempre era A., que quasi sempre que pujava estava ella mateixa per donar-li la cocaïna i era quan no podia que li era venuda pel seu fill J. (foli 7996). Com hem dit, l'acusat S. anomenava A. a Amorós

Totes declaracions han estat confirmades per les intercepcions telefòniques efectuades o les converses whatsapp, anteriorment considerades com vàlides en les qüestions prèvies.

11.3.- CONSIDERANT: que els fets no es poden considerar constitutius del tipus penal de l’article 284.3 del Codi Penal, donat que el delicte previst per aquest article només és aplicable si la cessió s’ha efectuat a una sola persona, la qual cosa no succeeix en el cas d’autes, i que la qualificació dels fets pel M.I. Tribunal de Corts és correcta: es tracten de delictes major de cessió de droga tòxica cocaïna i de cessió de cànnabis, en gran quantitat, en grup organitzat, a menors i en centre d’esbarjo, amb una organització familiar amb repartiment de papers o funcions, permanència i existència d’organigrama i planificació prèvia, fet que justifica l’aplicació de l’agreujant tipificat a l’article 283.1 f) del Codi Penal.

11.4.- CONSIDERANT: que impugna també la defensa la pena de 5 anys i 6 mesos de presó, multa de 10.000 euros i expulsió definitiva del Principat imposada a J.V., sol•licitant que es valorin les circumstàncies personals de J.V. relatives a la falta d’antecedents penals, les conseqüències del canvi de sexe al qual s’està sotmetent i la falta de recursos econòmics, així com sol·licitant la seva expulsió temporal.

És veritat que va tenir en la organització i en la jerarquia del grup un paper menys important que Azorin Ha sigut condicionat per l’ambient familiar, en particular, va tenir la mala influència dels seus germans i de la seva mare.

Malgrat això, es nota que té problemes com a conseqüència del seu canvi de sexe; per altra part, l’absència d’antecedents penals permet una apreciació més favorable de les penes. Per tant, la Sala Penal modifica la pena de presó, reduint-la a CINC (5) ANYS de la qual QUATRE (4) ANYS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, confirmant les altres penes imposades.

En canvi, la pena d’expulsió no pot ser temporal, com ho demana la defensa, donat la gravetat dels fets, confirmant així la pena d’expulsió imposada en la sentència recorreguda.

RECURS DEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE AL PROCESSAT.

11.5.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de Oller pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna, distribuïda a menors i en centre d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartat b del Codi Penal. Però aquesta distribució de cocaïna a menors i en centre d’esbarjo no està suficientment acreditada. En particular, les declaracions del menor T.A. (foli 15.709) només confirmen un tràfic de marihuana per part de V.F.

11.6.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita també, compte tingut la quantitat de compradors de Oller i del grup en el qual participava i la venda a menors i en centre d’esbarjo, que se li imposi una pena de 7 anys de presó, 12.000 euros de multa i l’expulsió definitiva del

Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

Però la Sala Penal ha pres altres consideracions, anteriorment descrites, per fer una aplicació moderada de la pena, malgrat la gravetat dels fets, en conformitat amb el principi d’individualització de les penes.

11.7.- CONSIDERANT: finalment que, segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, els fets imputables a J.V. també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal. Però, aquesta qüestió s’ha resolt negativament en l’apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS.

12.- Luís

12.1.- CONSIDERANT: que el M.I. Tribunal de Corts no ha apreciat, respecte al delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat, els tipus qualificats de les lletres b i c de l’article 283.1 del Codi Penal relatius a facilitar la droga a menors i a difondre la droga en centre d’esbarjo.

Per tal d’apreciar aquests tipus qualificats, en relació al delicte major de cessió de cànnabis, el tribunal de primera instància s’ha basat en les declaracions concretes d’un testimoni menor d’edat, T.Blasco

En canvi, respecte a la cessió de cocaïna, del conjunt de declaracions, converses telefòniques i whatsapps obrant en autes no permet establir ni la cessió directa per part de la processada de cocaïna a un o varis menors d’edat ni la coneixença certa que hi pogués haver venda d’aquest producte a menors i centres d’esbarjo.

Pels motius anteriorment citats al CONSIDERANT 10.2 de la present sentència, la resolució recorreguda ha de ser confirmada sobre aquest punt.

D’altra banda, el tipus qualificat de grup organitzat de l’article 283.1.f apreciat contra I.V. exclou el delicte d’associació il·lícita segons els motius ja exposats (apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS).

Finalment s’aprecia que Luís tenia 23 anys en el moment dels fets, no té antecedents penals, té arrelament al Principat on hi arribà amb 14 anys d’edat, té una ocupació laboral estable dins d’una perruqueria des de la majoria d’edat. Així també, el M.I. Tribunal de Corts va imputar a la processada un menor nombre d’actes de tràfic realitzats, tot i estar integrada en el grup. Per això, aquesta Sala considera doncs que la pena imposada s’adapta a la personalitat de la condemnada, a la gravetat dels fets i a la finalitat d’evitar la seva reiteració.

La sentència, per tant, ha de ser confirmada respecte a la pena, excepte per aclarir que, d’acord amb l’article 61.2 del Codi Penal, el termini de suspensió de la pena de presó condicional serà de 4 anys.

13.- Azorin

RECURS INTERPOSAT PEL RECORRENT.

13.1.- CONSIDERANT: que la defensa de Azorin sol·licita la nul·litat de les comunicacions tant via whatsapp com telefòniques. Però s’ha descartat la dita sol·licitud en les qüestions prèvies (CONSIDERACIONS GENERALS A.1 i A.2).

13.2.- CONSIDERANT: respecte al fons, que la defensa al·lega que no ha quedat acreditat que C.J.V., des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010 fins a la seva detenció importés i cedís productes estupefaents cocaïna, marihuana i haixix. Tampoc es considera acreditada la introducció ni la cessió de cocaïna per part de C.J.V.

Respecte a la condemna de V. pels tipus qualificats de l’article 283.1 apartats a), b) i f), manifesta que:

la responsabilitat penal és personal i, per tant, no es pot condemnar a

V. pels suposats actes il·lícits comesos per terceres persones, no quedant acreditat doncs que les transaccions d’estupefaents fetes per

V. superin les quantitats de 100 grams de cocaïna i 500 grams d’haixix, cànnabis o marihuana;

considera no acreditada la cessió d’estupefaents a menors d’edat;

no consta que V. formés part d’una organització quina finalitat fos difondre substàncies estupefaents;

d’altra banda considera no acreditada, tal i com així ho declara provat la sentència recorreguda, les cessions de diversos productes estupefaents en tots els seus termes i, en particular, en gran quantitat; i per les consideracions anteriors i en cas que no fossin apreciades les dues qüestions prèvies, sol·licita que s’absolgui a V. dels delictes majors de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i en grup organitzat i del delicte major de cessió de cànnabis en gran quantitat, facilitada a menor d’edat i en grup organitzat. Subsidiàriament, demana que es condemni a V. pel delicte de cessió d’estupefaent tipificat i penat a l’article 284 del Codi Penal a la pena de 18 mesos de presó, ja acomplerts preventivament.

Però les converses telefòniques obrant en autes folis 7320 a 7322, essent el seu còmplice Gutierrez que truca al condemnat C.J.V. el dia 16 de maig del 2013 al número de telèfon corresponent a la finca del Mas d’X, que

C. li demana a V. quina quantitat de droga hi ha per ell i que no faci fotos, dient-li C. adonant-se que els hi faltava producte : “no le voy a decir nada, porque en cuatro años nunca ha habido problemas, no le voy a decir ahora por una vez en cuatro años”, es pot deduir doncs que llur activitat conjunta s’inicia al menys des del 2010, a més considerant que quan es trobava en arrest domiciliari amb control monitoritzat, C. podia perfectament dedicar-se al tràfic de productes estupefaents, donat que els consumidors pujaven a comprar els productes directament a la masia del M.A.

Per altra part, la participació C.J.V. resulta de la prova practicada segons es detalla a continuació:

1.- Vendes a Julián

Malgrat les seves denegacions parcials (a la Batllia, reconegué que en alguna ocasió C. i P. li van oferir marihuana...), consten autes converses via whatsapp entre l’acusat C. i Julián –que utilitza el nom de “A.”– (del 4/03/2013, C. li diu que sí que en té i quan en vol “de eso”, i M. “Dame 100€ y el resto lo dejo en tus manos”; també del 4/03/2013, M. li diu a C. “Gallegino acuerdate de mi !!!!!!!” i li diu “Si tienes algo porai que sea verde”, i queden per veure’s; del 22/03/2013, C. diu “Mañana igual bajo a pillar un poco de blanca” i diu “si tu tranquilo”, i contesta M. “Ok”; del 24/03/2013 M. li demana si pot per la nit i C. li diu que d’acord “pero solo me quedan 3 chivatos”; del 17/04/2013, en el que C. li diu a M. “no te voy a dar dos chivatos”; del 21/04/2013, C. li diu “5 chivatos”, M. diu que sí i a la pregunta de C. de “para cuando” M. li contesta “ygual para mañana no se ya e plega oy mañana voy a cobrar o pasado...”); així com de dues converses telefòniques entre M. i Romeu on queden per veure’s: dia 14/04/2013 on M. li diu “Ahora te doy...”, i del 16/04/2013 que P. li truca perquè M. no es recordà de donar-li el que li havia de donar el dia 14 (ID 202815 i ID 203433, folis 7859 i 7860). Aquestes converses s’han de posar en relació amb la conversa del mateix 14/04/2013 (ID 202810, foli 5804) en que C. parla amb

P. i li diu que truqui al “a.” que li donarà 50 euros i P. li diu si no eren 60 euros, i C. li diu que sí però que M. no tenia més diners. 60 euros és el preu del gram de cocaïna.

2.- Vendes a M.B.C.

Consten varies converses de M.B.C. amb Azorin que acrediten el tràfic:

conversa del 20/04/2013 (ID 204441, foli 6754), en que B. truca al telèfon fix del Mas d’X (XXXXXX), respon C. i B. li demana “cuñao necessitava uno”; a la Batllia B. va reconèixer que era per demanar marihuana per al seu consum (foli 11.833);

conversa del 21/04/2013 (ID 204614, foli 6756), B. truca al telèfon fix del Mas d’AX i també li contesta C.; a la Batllia B. també va reconèixer que el va trucar per demanar-li marihuana pel seu consum (foli 11.834);

- conversa del 23/04/2013, 21:01 hores (ID 205098, foli 6759) en que B. truca al telèfon fix i també li contesta C. i li demana si la seva mare li pot fer un “fort”, un per un tercer i un per ell de regal, i C. li diu que ell n’agafi del que li doni la seva mare, responent B. “i si viene poco que? se puede quitar”, i Azorin li dona el telèfon mòbil de la seva mare “x.x.x.x.x.x.”. Hi ha una conversa del mateix dia 23, a les 21:46 hores (ID 205106, foli 6764) que B. truca a M.C.F. i queden per veure’s al Juventus. A la Batllia M.B. va reconèixer que eren trucades per demanar marihuana per al seu consum (foli 11.835);

conversa del mateix 23/04/2013, poc temps després (ID 205108, foli 6760), B. truca al fix i li contesta C. i B. li diu que al final són dos, referint-se a “capullos” de marihuana. A la Batllia M.B. va reconèixer que era per comprar marihuana per ell (foli 11.835);

conversa del 3/05/2013 (ID 207742, foli 11.821), B. truca al telèfon fix del Mas i respon C., i demana “del verde”, i C. li diu que truqui a la seva mare; i

- conversa del 19/05/2013, a les 15:33 hores (ID 212464, foli 11.822),

B. truca al telèfon fix del Mas i respon la seva germana P.S., i li demana que el passi amb C., i li demana, i C. li diu que “Puede ser pa la noche”. Azorin li diu que truqui a la seva mare. Una posterior trucada del mateix dia, a les 17:28 hores, també al telèfon fix del Mas (ID 212473, foli 11.823) que respon C. A la Batllia, M.B. va reconèixer que ell només volia un porro i no comprar-li un “xivato” i que C. li estava dient que tenia cinc paquets ja fets i que no els anava a desfer per ell, que li agafés un (foli 11.838).

3.- Vendes a Palau

A la Batllia manifestà que era P.B. qui li venia estupefaent marihuana a 4 euros el gram, i li comprava 30 euros, un “xivato”. Que la P. li deia que la marihuana li donava la seva parella sentimental C.

Consten en autes vàries converses telefòniques de L.P. amb C. i C., entre les més significatives enumerades en la sentència recorreguda com la del 28/05/2013 (ID 215236, foli 7727), L. truca a C.V. per quedar, i aquest li diu “y ya te daba eso” o la del 15/04/2013 (ID 202988, foli 7752) entre C. i al seu fill Oller quan parlen de Palau i de Tejera, novia del X.L. (li pregunta si la L. li va deixar a deure 30 euros i si li va pagar, dient J.V. que no li ha pagat).

Les converses confirmen la seva declaració a la Batllia, el deute de droga d’ell i la seva parella L.E. amb la Amorós i la família V.

4.- Vendes a R.R.M.

A la Batllia R.R.M., després de dir que no li ha comprat mai res a C., ni a P. ni a M.C. afegí, després d’escoltar les converses que l’afecten, i que es relacionaran a continuació, reconegué que només ha comprat un “huevo de bellota”, que és haixix, que era pel seu propi consum i que va consumir sol a casa seva, que no li va cobrar gaire, que creu que va pagar 30 euros i que només va ser en una ocasió. Que en una altra ocasió va trucar a C. per comprar marihuana, però que vist que no en tenia res no va comprar, i que

P. li havia dit que si en volia li podia aconseguir i proporcionar, referint-se només a marihuana i haixix, i que només havia comprat en aquesta ocasió al

C. i na P.

Al judici oral R.R.M. declarà que va comprar un “huevo de bellota” a la Romeu, que es tractava d’haixix i no de cocaïna i que va intentar comprar marihuana a C., li’n va vendre molt poca quantitat a molt poc preu, un “xivato” per 30 euros, reiterant que P. li havia dit que li podia aconseguir marihuana i haixix. Finalment, va reconèixer que en comprà dues vegades, a

C. a Fontaneda i a P. la va trucar i va venir a casa seva.

Consten en autes una conversa entre R.R.M. i C., del 21/05/2013 (ID 212971, foli 7876), R. trucà a C., qui està pendent de que algú el truqui “que el pavo no me ha cogido el telefono”, i dues de R. amb P., els dies anteriors, del 16/05/2013 (ID 211697, foli 7875), R. truca a P. per quedar i P. li diu “Cuantos huevos quieres que te baje” i R. “No no no uno”, i del 17/05/2013 (ID 211821, foli 7873), P. trucà a R. per quedar.

5.- Vendes a Ayuso

Ayuso al Servei de Policia declarà que, per compte d’un amic un tal M., va contactar amb C. per comprar 300 grams de marihuana per 1.200 euros, que va regatejar per veure si C. baixava el preu, i que ell no en treia cap profit perquè C. havia de donar la marihuana directament al seu amic condemnat per Ordenança Penal de data 19 de març de 2014, el que ratificà íntegrament a la Batllia i en el mateix sentit va declarar al judici oral.

Avala la seva versió el whatsapp del dia 23/04/2013, en que M.D.S. li diu a C. “kiero verde” i li demana 300 grams, que aquest li deixa a 4 euros el gram, i li pregunta si li va a buscar a la finca o li baixa, i més tard C. li diu que “300gr puesto en Andorra son 1400” (folis 10.138 i 10.139).

6.- Vendes a Sainz

A la Batllia Sainz va reconèixer haver demanat 25 grams de marihuana a C., que van quedar en el preu de 135 euros i que, en efecte, va pujar al M.A. i li va comprar aquesta quantitat de marihuana a C., el que reiterà al judici oral, que s’assabentà a traves d’amics que podia comprar marihuana al C. i que només n’ha comprat un cop.

El que declara Sainz és plenament conforme amb el contingut del whatsapp del dia 31/05/2013 entre Sainz i C. on li demana “serian unos 25” i si pot pujar, i C. li diu a l’hora que ell vulgui i que són 135 euros (foli 10.151).

7.- Vendes a T.P.R.

Consta en autes una conversa del 8/12/2012 (ID 159254, foli 10.671) on C. truca a C., qui es troba a La Massana, i li pregunta si tardarà molt a pujar “por que estan aquí unos amigos mios”, i C. li pregunta “y qué?” i C. “y que nada, para eso”, C. li pregunta quin amic i C. respon “el T.”.

8.- Vendes a Cano

Cano al Servei de Policia declarà que coneixia a C. com el “gallego”, i que el va trucar en dos ocasions per comprar-li marihuana, la primera li va proporcionar uns 44 grams de marihuana i la segona li va comprar 35 grams, les dues ocasions ell es desplaçà al poble de Fontaneda, i reconegué haver-li demanat a C. via whatsapp entre 100 i 400 grams de marihuana, però finalment no va adquirir-la perquè C. li va dir que no li podia proporcionar (11.430 i 11.431), i a la Batllia ratificà el que havia declarat, les dues compres per, finalment, uns 44 i uns 36 o 37 grams.

Cano al judici oral va mantenir idèntica versió dels fets, dient però que li havia comprat marihuana a C. en tres ocasions, que en la ocasió en que li demanà 400, al final li’n va comprar 150 grams.

Confirma la seva versió els whatsapps del dia 20/04/2013, del contingut del qual s’extreu que discuteixen sobre el preu del gram de marihuana i A. li proposa “a 1400 los 400”, però més tard li diu “Mra al final seria 200 q el otro no kiere però a 3.8 tambien no”; del dia 30/04/2013, on A. li demana a C. 200 o 300 grams i aquest li diu que no té tant, i li demana 100

grams; així com del 6/05/2013 en quin A. li demana preu a C. (folis 10.148 a 10.150).

9.- Vendes a Seco

Seco a la Batllia, després de declarar que comprà cocaïna en dues ocasions a J., en relació a C. declarà que sabia que venia marihuana i que sempre tenia marihuana disponible per a la venda, que només li va agafar una vegada i li va pagar 10 euros enlloc dels 30 euros, que era el preu que normalment feia, i amb aquests 10 euros en va tenir per quatre “porros” (folis 8648 a 8653).

Consta en autes un whatsapp del 2/06/2013 (foli 10.139) entre C. i

Seco en el que C. li diu “...olle una cosa tengo unos gramos pa vender tu sabe kien kirre”, i M. li diu “ssiii vaa?”, que ell en vol “yoo algoo” i li pregunta “esta wena” i C. li respon “Sii muy buena yo ayer me meti y estava bien...” i

M. “ok por ara yamo al xapas aver si kiere ir”.

10.- Vendes al menor T.Blasco

T.Blasco al Servei de Policia en data 12 de desembre del 2013 declarà que durant el darrer any havia adquirit en tres o quatre ocasions marihuana, en bossetes de dos grams, pels quins pagava 10 o 15 euros en cada ocasió, ja fos a I. o a J., indistintament. També declarà que havia consumit marihuana amb ells a casa d’I. a La Massana, que el convidaven ells o la duia ell. Que amb C. havia fumat marihuana una sola vegada, cap al mes de maig d’aquest any, i que quan parla de la qualitat de la “llerva” amb C. parlaven de marihuana (folis 11.391 i 11.392).

Al judici oral T.Blasco declarà que a C. no li comprà marihuana directament, però sí a traves dels seus germans. Que llavors ell tenia 17 anys.

Hi ha una conversa via whatsapp (foli 11.399) del 10/03/2013 en la que J. li demana a T. “ya as ido a junto de mi hermano” i T. li diu que sí, “stuve cn el ayer o antes de ayer” i J. li pregunta “Y que tal esta esa llerva” i

T. li diu “Muy wuena”. Quan J. parla de “mi hermano” és obvi que es refereix a C.

I també hi ha una conversa del 6/06/2013 (ID 217912, foli 7351) de C. a J. dient-li que el trucarà T., que és l’alies del menor T.Blasco, i que li ha de donar uns diners per a ell.

11.- Vendes a Montenegro

Montenegro al Servei de Policia declarà que coneixia a Amorós i a la seva família i que feia uns quatre o cinc mesos que s’assabentà que Azorin i la seva mare C. traficaven amb estupefaents, i la seva reacció fou la de contactar-los per tal d’adquirir-los marihuana i cocaïna. Que els hi comprava unes tres vegades per setmana, cocaïna a C. i marihuana a C., a 20 euros el “xivato”, 50 euros el gram de cocaïna i 20 euros la marihuana, que devien ser uns 3 grams, que contactava per telèfon al mòbil o al fix de la finca per aquestes adquisicions i que mai ha venut, cedit o adquirit estupefaent per qualsevol altra persona (folis 9105 i 9106).

Tot el que declarà a la Batllia troba aval en les converses entre ell i l'acusat Azorin (dels folis 6868 fins a 6872, 9131).

12.- Vendes a Diez

Consten un SMS del 6/06/2013 d’I. a D.S. preguntant-li “tu tienes algo”, responent-li D.S. que “Por ahora no i. ya te digo allgo!!!”, i I. li diu “yama a c.” (foli 11.334), un whatsapp del 19/04/2013 en que C. li demana a

J. “Ablastes con la t.” i J. li diu que sí, i C. li pregunta “Y a que precio le as dicho”, “a ninguno” li respon J. i C. acaba dient “Ya se lo dirà la mama” (foli 11.337), i un altre whatsapp del 14/05/2013, entre Luís i Azorin en el que aquest li pregunta “cuato quieren” i I. li diu “si se la fias 4 dias 100 gms”, pregunta C. “a quien” i I. respon “a la pequeña” “de siempre” “A t.” (foli 10.130); sembla que es refereixen a Diez, que estaria amb I., doncs des del telèfon d’aquesta li diu a C. “ahora subo cabron soy la t., te llamo quando este llegano” (foli 10.131).

Si bé consta provat que D.S. va demanar-li a C., a través d’I., 100 grams fiats de marihuana, no hi ha prova de que la xifra de 400 es refereixi a grams o a diners, més aviat sembla que siguin diners, ja que al foli 11.338 hi ha un whatsapp on es parla de la xifra de 400 de la T., que podria correspondre al preu de 100 grams, doncs consta que el preu corrent del gram de marihuana era de 4 euros.

Consten als folis 11.340 i següents varis whatsapps que donen a entendre que li foren lliurats efectivament a D.S. els 100 grams de marihuana.

13.- Vendes a Gutierrez

Azorin al judici oral reconegué que Gutierrez –“X.”– li feia d’intermediari en la compra de marihuana a un individu a La Seu, dient que “X.” coneixia l’amic, que ell li donava els diners al “X.” i li donava la marihuana perquè era qui coneixia al xaval, i ell estava al cotxe i es fiava.

Gutierrez a la Batllia declarà, sobre la seva relació amb C., que era un conegut seu, que el trucava per si volia anar a La Seu per anar a veure un cavall, i que ell el portava amb el seu cotxe perquè li regalava “porros”, que la vegada dels 231 grams de marihuana ell no va cooperar en introduir-la al Principat sinó que va ser C. qui la va pujar per la muntanya, que la marihuana que li intervingueren en el moment de la seva detenció era pel seu consum, que un 50 grams li duraven un mes o una mica més, que mai ha estat al Bar G. i mai ha pujat diners ni droga i que al Mas d’X només ha pujat a consumir marihuana en alguna ocasió. A més, preguntat per quantes vegades ha entrat droga al Principat d’Andorra, respongué que només una vegada que fou controlat i que les altres vegades ha estat el C. qui la passava per la muntanya i ell anava a buscar al Mas d’X la seva marihuana, i que això succeí en dos o tres ocasions.

Consten en autes nombroses converses entre Azorin i Gutierrez que confirmen el tràfic (folis 7320, 7326, 7330 a 7334 i 7336) i whatsapps entre ells dos on parlen de quantitats de marihuana de 500 grams, 400 grams, 200 grams (folis 10.145 a 10.148).

Aquestes converses, pel nombre i contingut, constitueixen prova de l’activitat d’introducció al Principat d’Andorra de marihuana per part de l’acusat Azorin en gran quantitat, amb al col·laboració del també acusat

Gutierrez De les vigilàncies efectuades per agents del Servei de Policia sobre els desplaçaments de C. han permès comprovar com Gutierrez el venia a cercar pel costat espanyol de la finca del Mas d’X per anar-se’n tots dos cap a La Seu d’Urgell per tal d’adquirir producte estupefaent marihuana.

Totes aquestes proves demostren la total mala fe de la defensa de

C.J.V. quan sosté que la responsabilitat penal és personal i, per tant, no es pot ser condemnat pels suposats actes il·lícits comesos per terceres persones o que les transaccions d’estupefaents que no superin les quantitats de 100 grams de cocaïna i 500 grams d’haixix, cànnabis o marihuana, així com la venta a menors. A més, en el moment de la seva detenció, a l’acusat

Azorin li foren incautats de 211 grams de marihuana o 184,5 grams, segons una altra apreciació, fet que no canvia res en el conjunt de fets.

Ha quedat abastament provat que C.J.V. va iniciar l’activitat de tràfic de productes estupefaents des d’almenys l’any 2010, així com dels vídeos extrets del telèfon mòbil d’en V. relacionats amb el cultiu de marihuana efectuats a la masia del Mas d’X, i de les testificals dels diversos testimonis. És evident que formava part d’un grup organitzat dedicat a la venda conjunta i organitzada de producte estupefaent: tot acredita que tenia un paper central en l’organització familiar del tràfic de drogues en gran quantitat. En fi, ha quedat demostrat que V. va convidar a consumir producte estupefaent marihuana al menor T.A.

13.3.- CONSIDERANT: que la defensa impugna les penes pronunciades. Però per personalitzar la sanció, cal prendre en consideració que Azorin ha estat condemnat –entre altres– per Ordenança Penal dictada el 29 de juliol del 2012 com autor d’un delicte menor d’amenaces no condicionals, un delicte menor d’injúries lleus als agents de l’autoritat, un delicte menor de resistència als agents de l’autoritat i per un delicte menor de desobediència greu, per sentència dictada pel Tribunal de Batlles de data

1 de novembre del 2010 com autor dels delictes menors d’injúries a l’autoritat, amenaces no condicionals, resistència i desobediència greu a l’autoritat, danys dolosos, i la contravenció penal de lesions doloses, per Ordenança Penal dictada el 6 de març del 2011, com autor responsable dels delictes menors d’amenaces no condicionals, d’injúries lleus als agents de l’autoritat, de resistència als agents de l’autoritat i per la contravenció penal d’agressió física en grau de temptativa.

Cal prendre també en consideració el seu important paper i la seva plaça en la jerarquia dins l’organització.

Per tant, les sancions pronunciades estan proporcionades a la seva personalitat així com a la gravetat i la multiplicitat dels fets.

RECURS DEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE AL PROCESSAT.

13.4.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la condemna del processat pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda a menors i en centres d’esbarjo, tipificat a l’article

283.1 apartats b i c del Codi Penal, i la modificació del fallo de la sentència i la imposició de la pena al processat en relació als fets provats als quals consta que V. es dedicava també al cultiu de producte estupefaent marihuana destinat a la venda.

En consideració de les proves descrites anteriorment, és evident que el processat és responsable de la distribució a menors i en centres d’esbarjo a través de l’acció i de la col·laboració de la seva mare i del seu germà, tractant-se de la mateixa organització; per altra part, també resulta acreditat per les constatacions relatives al cultiu de cànnabis amb fotografies que figuren en el àlbum fotogràfic de Policia criminal en data 22 de juliol del 2013. Per tant, la Sala Penal modifica la qualificació en el sentit del Mgfc. Ministeri Fiscal.

En canvi, no s’aprecia el delicte menor continuat de desobediència greu a l’autoritat, de l’article 397 en relació amb l’article 59 del Codi Penal: com ho manifesta el M.I. Tribunal de Corts en la seva sentència, en la relació de fets al·legats pel Mgfc. Ministeri Fiscal no es fa cap referència a la suposada ordre d’autoritat legítima que suposadament desobeí l'acusat, tant sols a una condemna a pena d’expulsió, quin incompliment donaria lloc a un delicte de crebantament de condemna de l’article 428, no al delicte de desobediència a l’autoritat de l’article 397, essent delictes de diferent naturalesa i bé jurídic protegit, inclosos en títols diferents del Codi Penal.

La Sala confirma doncs l’absolució dels delictes major d’associació il·lícita i menor continuat de desobediència greu a l’autoritat que li imputa el Mgfc. Ministeri Fiscal.

13.5.- CONSIDERANT: que impugna també les penes pronunciades, sol·licitant una pena de 7 anys de presó, 12.000 euros de multa i la expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat. Però estima la Sala Penal que les penes pronunciades de 6 anys i 6 mesos de presó, multa de 12.000 euros i expulsió definitiva del Principat amb comís dels diners i telèfons mòbils resulten ajustades als fets, malgrat la modificació de la qualificació penal.

13.6.- CONSIDERANT: finalment que, segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, els fets imputables a C.J.V. també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal. Però aquesta qüestió ja s’ha resol negativament en les qüestions prèvies (apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS).

14.- Giner

14.1.- CONSIDERANT: que la pena imposada pel M.I. Tribunal de Corts al processat correspon a aquella que va ser demandada pel Mgfc. Ministeri Fiscal tant en el seu escrit de qualificació provisional com la ratificada a l’acte del judici oral.

La pretensió del Mgfc. Ministeri Fiscal de voler modificar en apel·lació la pena d’un any de presó condicional qualificada en pena d’un any de presó ferma s’oposa a les prescripcions de l’article 154 del Codi de Procediment Penal i, a més, el recurrent no precisa en el seu recurs quines modalitats o en virtut de quins fonaments jurídics la Sala Penal podria ometre l’aplicació de l’article 154.

A més, si l’article 62 del Codi Penal exclou la pronunciació d’una suspensió condicional qualificada en benefici d’un condemnat jutjat en rebel·lia, el recorrent podria haver sigut conscient de les obligacions per aquest article imposades i de la sanció incorreguda en cas d’inexecució d’aquesta.

Convé destacar que Giner ha comparegut a la vista oral davant la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, va ser invitat a explicar-se i va ser informat de la natura i l’abast de les obligacions en cas de pronunciar-se una suspensió condicional qualificada de la pena de presó. La seva absència en primera instància, per tant, ha sigut superada a la llum de la finalitat perseguida per l’article 62 del Codi Penal.

Per tot l’anterior el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal per tant ha d’esser desestimat.

15.- Montenegro

15.1.- CONSIDERANT: que amb caràcter previ a l'anàlisi del recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal contra Montenegro, jutjat en rebel·lia processal, ens remetem als arguments esgrimits al CONSIDERANT 4.1 anterior respecte a la procedència de la seva interposició, qüestionada per la seva representació lletrada.

15.2.- CONSIDERANT: que el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal es limita a les penes pronunciades pel M.I. Tribunal de Corts.

Pel que fa a la pena de presó de 2 anys ferms pel qual ha sigut condemnat, considera que ha de ser adaptada d’acord amb la gravetat dels fets. Així demana el mateix respecte a la multa de 3.000 euros imposada al condemnat.

Pel que fa a la pena de 6 mesos d’arrest, el M.I. Tribunal de Corts no ha precisat les modalitats d’aquest pronunciat pel delicte menor de crebantament de la pena d’expulsió i, per tant, hi ha lloc per a completar la sentència precisant-les.

Així, el condemnat va ser objecte d’una mesura d’expulsió del Principat i, per tant, la modalitat d’arrest –com ha posat en relleu el Ministeri Fiscal– no pot esser la d’arrest nocturn o parcial diari que suposaria sortir del Centre Penitenciari cada dia després del compliment de la pena, fet que està prohibit de sojornar al Principat. Solament l’arrest domiciliari és doncs adaptable a la situació de Montenegro segons les modalitats previstes a l’article 42 del Codi Penal.

Finalment, el M.I. Tribunal de Corts imposà al condemnat una pena d’expulsió del Principat durant 15 anys. Tanmateix, per sentència de data 23 de novembre del 2004, Montenegro va ser condemnat per un delicte major de tràfic de drogues tòxiques, havent-li estat imposada, entre altres penes, la pena complementària d’expulsió del Principat durant 15 anys. Per tant, el condemnat es troba, en el marc de la present causa, en situació de reincidència i, a més, infringint una mesura d’expulsió per cometre els mateixos delictes de tràfic d’estupefaents.

D’altra banda, s’aprecia que Montenegro que no té arrelament al Principat d’Andorra. En aquestes condicions ens hem de pronunciar per allò que li concerneix, l’expulsió definitiva del Principat.

La sentència recorreguda ha de ser d’una part completada, precisant que la modalitat d’execució de l’arrest de 6 mesos serà la de l’arrest domiciliari previst per l’article 42 del Codi Penal, i d’una altra part parcialment modificada, respecte a la mesura d’expulsió definitiva del Principat d’Andorra ha estat pronunciada, conforme a la demanda del Ministeri Fiscal.

16.- Romeu

RECURS INTERPOSAT PER LA PROCESSADA

16.1.- CONSIDERANT: que la defensa al·lega que no és cert que

P.B. hagi cedit cocaïna i/o marihuana des d’una data indeterminada i al menys des de l’any 2010. D’altra banda impugna el cultiu de cànnabis per part de P.B.

Respecte a la condemna de P.B. pels tipus qualificats de l’article

283.1 apartats a), b) i c), manifesta que:

la responsabilitat penal és personal i, per tant, no es pot condemnar a

B. pels suposats actes il·lícits comesos per terceres persones, no quedant acreditat doncs que les transaccions d’estupefaents fetes per

B. superin les quantitats de 100 grams de cocaïna i 500 grams de haixix;

respecte a la cessió d’estupefaents a menors d’edat, que no existeix cap prova de càrrec que acrediti la cessió de droga a menors;

no consta que P.B. formés part d’una organització quina finalitat sigui difondre substàncies estupefaents; i d’altra banda considera no acreditada, tal i com així ho declara provat la sentència recorreguda, les cessions de productes estupefaents marihuana i cocaïna en tots els seus termes.

Però de la prova practicada en primera instància, testificals, escoltes telefòniques, fotografies i vídeos, se’n desprèn que B. ha participat juntament amb la seva parella C.J.V. i els demés membres de la família V., en el tràfic de productes estupefaents, i forma doncs part del grup organitzat, havent de considerar el conjunt de la droga incautada als components del grup i aquella venuda en la tipificació dels fets, havent inclús P.B. fet participar una menor en el tràfic.

En efecte, la seva participació i implicació en un tràfic estructurat resulta de la prova practicada:

1.- Vendes a Julián

Consten autes converses telefòniques entre M. i Romeu on queden per veure’s, dia 14/04/2013 on M. li diu “Ahora te doy...”, i del 16/04/2013 que P. li truca perquè M. no es recordà de donar-li el que li havia de donar el dia 14 (ID 202815 i ID 203433, folis 7859 i 7860). Aquestes converses s’han de posar en relació amb la converses del mateix 14/04/2013 (ID 202810, foli 5804) en que C. parla amb P. i li diu que truqui al “a.” que li donarà 50 euros i

P. li diu si no eren 60 euros, i C. li diu que sí però que M. no tenia més diners. 60 euros és el preu del gram de cocaïna. I del 16/04/2013 (ID 203433, foli 7860) P. truca a M. i queden per l’endemà i de seguir parlant per whatsapp.

2.- Vendes a M.M.R.

Romeu al judici oral declarà que era mentida que li vengués marihuana a M.M., a la que coneixia del col·legi.

M.M. a la Batllia declarà que començà a comprar-li marihuana a P., que sempre li ha venut la marihuana P. i mai C., que li ha comprat dos “xivatos” cada vegada, pagant 30 euros per “xivato”, que quan en les converses parlen de 140 són euros, no grams, que ha pujat al Mas d’X a comprar dues o tres vegades i que cada vegada comprava dos “xivatos”, pagant 60 euros, i que podia demanar la marihuana tant al C. com a la P. però la que sempre li ha venut ha estat la P. (folis 8540 a 8545).

Al judici oral Mariana M. reiterà el ja va declarar a la Batllia, que P. li havia venut marihuana, que la podia demanar tant a C. com a P., però sempre ho demanava a P., que comprava 2 “xivatos” a 30 euros, i a la P. li havia comprat 4 “xivatos”. En relació amb el whatsapp amb P. on es parla de 55 grams i de 270, 55 són grams de marihuana i 270 són euros, el preu dels 55 grams, i que finalment no va anar a comprar la quantitat parlada.

Consten en autes comunicacions via whatsapp entre l'acusada

Romeu i M.M.R. que avalen les manifestacions d’aquesta: del 19/05/2013,

P. li pregunta “Y tu Cuando tardes en vender Los tuyos?” (foli 10.170); així com dels dies 6 i 7/06/2013, M. li demana P. quanta marihuana li dona per 270 euros, i P. li diu que 55 grams, després li diu que li deixa no menys que per 255, i queden per veure’s (foli 10.183). Es refereixen a la quantitat de 55 grams de marihuana que, segons té declarat la testimoni, no va arribar a comprar.

3.- Vendes a Tejera

L.E. a la Batllia declarà que comprava marihuana a P. i es citaven al “Merendero” que hi ha pujant a la finca, que comprava 30 euros de marihuana, que sempre comprava marihuana i mai cocaïna, i que normalment li comprava la marihuana a P., 30 euros, i potser cada quinze dies, que consumeix marihuana des de fa dos o tres anys i que sempre li ha comprat a la P. (folis 8810 a 8813). Al judici oral, L.E. reiterà que comprava marihuana als “merenderos” a P. i que la conversa on parlaven de sucre, era perquè ella s’estava menjant un iogurt, no li comprava cocaïna, ja que ella estava embarassada, i tampoc fumava marihuana. Varies converses entre

L.E. i Romeu on es discuteix del preu del “azucar” confirmen l’existència del tràfic (folis 5807 a 5811).

4.- Vendes a Palau

Palau al Servei de Policia declarà que coneixia a Amorós i als seus fills J. i I., que els coneix del Bar G. que ell freqüentava ja que tots ells estaven moltes hores al Bar G., que sabia que tenien estupefaent marihuana i que en venien dintre del mateix bar (foli 8765).

A la Batllia manifestà que era P.B. qui li venia estupefaent marihuana a 4 euros el gram, i li comprava 30 euros, un “xivato”. Que P. li deia que la marihuana li donava la seva parella sentimental Azorin (folis 8773 a 8779). Al judici oral, aquest testimoni reiterà que coneixia a P., C., I., C. i J., i que comprava marihuana a P. a un preu de 4 euros el gram, que va comprar-li dos o tres cops.

4.- Vendes a R.R.M.

Al judici oral R.R.M. declarà que va comprar un “huevo de bellota” a Romeu, que es tractava d’haixix i no de cocaïna, i que va intentar comprar marihuana a C., li va vendre molt poca quantitat a molt poc preu, un “xivato” per 30 euros, reiterant que P. li havia dit que li podia aconseguir marihuana i haixix. Finalment, reconegué que en comprà dues vegades, a C. a Fontaneda i a P. la va trucar i va venir a casa seva.

Consten en autes una conversa entre R.R.M. i C., del 21/05/2013 (ID 212971, foli 7876), on R. trucà a C., qui està pendent de que algú el truqui “que el pavo no me ha cogido el telefono”, i dues de R. amb P., els dies anteriors, del 16/05/2013 (ID 211697, foli 7875), on R. trucà a P. per quedar i

P. li diu “Cuantos huevos quieres que te baje” i R. “No no no uno”; i del 17/05/2013 (ID 211821, foli 7873), P. trucà a R. i queden.

5.- Vendes a la menor V.C.J.

Al·lega la defensa el fet que la menor V.C.J. hagués anat a cobrar un import per compte de P.B. no suposa cap conducta delictiva i que la sentència no menciona el moment, el lloc ni el preu de les vendes a la menor.

Però al judici oral l'acusada P.S.B. reconegué que sabia que C. era menor d’edat i que li va dir d’anar a buscar els diners però no era de droga. A la Batllia C. declarà que recordava haver anat a buscar diners a un noi que estaria en una cabina al costat del Pyrénées, uns diners que aquest noi li deuria a P. per gasolina, i quan fou preguntada per les converses amb P., digué que no volia declarar (folis 9474 a 9477), si bé en la posterior declaració a la Batllia manifestà que P. li encarregà de localitzar compradors de producte estupefaent, però que ella sempre li donava llargues, no havent arribat mai a fer el que ella li demanava.

Consten en autes converses molt significatives entre P. i la menor C. que desvirtuen totalment el fet de què mai va arribar a fer el que P. li demanava, que li localitzés compradors de producte estupefaent:

del 11/04/2013 (ID 202133, foli 5798) P. truca a C. i li demana el favor d’anar a recollir 50 euros d’un individu al “Piri”, que ella ja el trucarà per dir-li que és la seva cosina i li doni els diners. La persona a la que li ha de recollir els diners és Vall, com resulta de les dos trucades fetes per P., la primera a B. (ID 202136, foli 5799) dient-li que hi va la seva cosina, B. li diu que sols té 25 euros i que fins dilluns no tindrà la resta, dient-li P. que no pot ser “Pues ahora tengo que pagar cuarenta y cinco euros aquí”, i la segona (ID 202137, foli 5801) a C., donant-li les dades per identificar a B., fan el contacte i P. parla amb B. que li dona els 25 euros a C.;

del 26/04/2013 (ID 205884, foli 7669) on P. truca a C. i li diu “Mira a ver si te enteres de quien quiere dos, que mañana bajo” i “si no le dices a la Mariana, ella lo debe saber”, fent referència a M.M. i C., a qui P. també ha venut estupefaent marihuana;

del 26/05/2013 (ID 214400, foli 7676), en quina P. truca a C. per preguntar-li si li ha donat uns diners a M.; i del 31/05/2013 (ID 216052, foli 7878), P. truca a C. per preguntar-li si li ha demanat a un conegut d’ella si volia quelcom, i C. li diu que li ha dit “tengo de to hachis marihuana nose que”, i que ara se’n van a fumar “un porro” a l’Illa.

6.- Vendes a Gálvez

Gálvez al Servei de Policia declarà que coneixia i tenia relació amb P. vinculada amb les drogues, que tenia coneixement de que P. venia cocaïna i marihuana perquè en alguna ocasió li havia comentat, i en alguna ocasió li va oferir cocaïna i marihuana, comprant-li només cocaïna en una o dues ocasions, pel preu de 50 a 60 euros i, preguntada per un whatsapp on demana 50 grams a P., digué que es tractava de marihuana però que no li va arribar a comprar perquè el preu era car (folis 11.097 i 11.098). A la Batllia va ratificar íntegrament la seva declaració al Servei de Policia, reiterant que les dues vegades que ha consumit cocaïna li ha donat P. personalment, en cada ocasió un “pollo”, pagant-se el preu de 50 a 60 euros cada vegada.

Consten en autes varis whatsapps amb P. que avalen la realitat del que va declarar al Servei de Policia i a la Batllia, dels dies 26, 27, 28, 29 i 30/03/2013, on consta que P. li ofereix marihuana –“llerva”– i G. li diu que vol 50 grams, en un altre li pregunta on pot trobar cocaïna, “Saves donde pillar algo pal nass”, “para la nariz”, i li pregunta el preu de “1 pollo” i P. li diu “60 euros ee”, en un altre li demana “speed”, però li diu “No tia ya saves k solo tengo koka tia” (folis 10.179 a 10.182).

7.- Vendes a Tejera

Tejera al Servei de Policia declarà que P. li va oferir de comprar-li “xivatos” de marihuana d’un pes de 4 a 5 grams per un preu de 30 euros, que no li va oferir cap tipus de droga més, i que no va efectuar d’intermediària de P., només va comprar marihuana per al seu propi consum. A la Batllia ratificà el que havia declarat al Servei de Policia, reiterant que va comprar a P. en dues ocasions, un “xivato” en cada ocasió pel preu de 30 euros, i que cada “xivato” porta uns 4 o 5 grams de marihuana, i que ja era major d’edat en el moment de dits fets. Al judici oral Tejera tornà a afirmar que P. li havia ofert “xivatos” de marihuana per 30 euros, entre 4 i 5 grams, i que un “xivato” és paper de plàstic amb marihuana a dins. Que li en va comprar en dos ocasions.

Consten en autes un whatsapp entre Tejera i Romeu que avala els fets afirmats per dita testimoni, del dia 19/05/2013 (foli 10.171).

8.- Vendes a Vall

Al judici oral P.B. tornà a declarar que va demanar a P. que li vengués cocaïna, que no recordava si ella li en oferí, i que P. li reclamà els 50 euros de la cocaïna, que els va donar a una noia a Pyrénées, que no sap com es diu i que podria ser na V.C.

Els fets declarats per P.B. queden confirmats per un whatsapp entre

P. i C. del dia 3 de maig del 2013: “Y al p. lo puedes Llamar porfa esque me a dicho K hoy me daria la pasta”...”A y a cuanto se los dejaste...a 60 o 50”...”Pk me ha dicho a 50” (foli 11.599), i per les converses entre P. i V.C. en relació al desplaçament d’aquesta davant de Pyrénées per recollir els 50 euros (ID 202133, foli 5798 i ID 202137, foli 5801).

16.2.- CONSIDERANT: que discrepa la defensa de la no apreciació per part del M.I. Tribunal de Corts de la circumstància atenuant de minoria de 21 anys en B. Però en base als diferents missatges whatsapp que consten en autes (folis 10.170, 10.171 i 10.183) ha quedat demostrat que B. va continuar la seva conducta delictiva més enllà de la data en que va complir 21 anys.

Per altra part, s’ha tingut en compte les circumstàncies personals de

B. així com els informes dels psicòlegs que l’han tractat per aplicar-li, malgrat la gravetat dels fets, una pena moderada de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, dels quals QUATRE (4) ANYS FERMS i la resta condicional, MULTA DE SIS MIL (6.000) EUROS, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys.

Per tant, es desestima el recurs interposat per la processada.

RECURS INTERPOSAT PEL MGFC. MINISTERI FISCAL RESPECTE A LA PROCESSADA.

16.3.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de la processada pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda en centres d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartat c del Codi Penal. Però aquest agreujant de ventes en centres d’esbarjo no esta suficientment acreditat, malgrat la seva proximitat de la família V.

16.4.- CONSIDERANT: que impugna la pena i sol·licita que se li imposi una pena de 7 anys de presó i 12.000 euros de multa, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

Però la pena pronunciada per M.I. Tribunal de Corts és equilibrada i proporcionada, tenint en compte els fets comesos i les circumstàncies particulars, i mereix confirmació.

16.5.- CONSIDERANT: finalment que, segons el Mgfc. Ministeri Fiscal, els fets imputables a Romeu també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal. Però, aquesta qüestió s’ha resolt negativament en les qüestions prèvies (Apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS).

17.- Gutierrez

17.1.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal formula recurs sol·licitant la condemna de Gutierrez pel delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda a menors i en centres d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartats b i c del Codi Penal. Demana la condemna de C. pel delicte major de tràfic de cocaïna en gran quantitat i en grup, i no només de tràfic de marihuana.

Però el fet que C. recollia els diners de les vendes efectuades a La Massana, lloc on la família V. venia principalment cocaïna, així com per la seva col·laboració donada C.J.V., no acredita amb certesa la seva participació en el tràfic de cocaïna.

Consta una única conversa del dia 9/04/2013 (ID 206335, foli 7332) en la que C. truca a C. i li pregunta sobre “el pavó este, el moro este de Miami Luísya” perquè vol parlar amb ell, C. li diu “Pero cual dices?” i C. respon “El de la blanca”, no havent-hi cap més indici que permet la raonable inferència de que es referien a substància estupefaent cocaïna, i no a la identificació de la tercera persona com “El de la blanca”. Són meres sospites no confirmades de manera unívoca per les conversacions.

En canvi, Azorin al judici oral reconegué que Gutierrez –“X”– li feia d’intermediari en la compra de marihuana a un individu a La Seu, dient que “X” coneixia l’amic, que ell li donava els diners al “X” i li donava la marihuana perquè era qui coneixia al “xaval”, i ell estava al cotxe i es fiava. Consten en autes nombroses converses entre Azorin i Gutierrez que acrediten el tràfic de marihuana i de les vigilàncies efectuades per agents del Servei de Policia sobre els desplaçaments de C. han permès comprovar com Gutierrez el venia a cercar pel costat espanyol de la finca del Mas d’X per anar-se’n tots dos cap a La Seu d’Urgell per tal d’adquirir producte estupefaent marihuana.

Malgrat això, la venta a menors i en centres d’esbarjo no queda acreditada pel proves directes o indirectes.

En conseqüència, la qualificació dels fets per part del M.I. Tribunal de Corts ha d’ésser confirmada.

17.2.- CONSIDERANT: per altra part que el Mgfc. Ministeri Fiscal impugna les penes pronunciades, sol·licitant la imposició a C. d’una pena de 7 anys de presó, multa de 12.000 euros i expulsió definitiva del Principat, així com el comís dels diners i dels telèfons mòbils, i la destrucció del producte estupefaent incautat.

Aquesta petició està parcialment justificada compte tingut la implicació de Gutierrez en el tràfic de marihuana. En particular, la pena de presó 4 anys amb 2 ferms i la resta condicional sembla insuficient.

En conseqüència, la Sala Penal pronuncia en conseqüència penes de QUATRE (4) ANYS amb TRES (3) FERMS i la resta condicional amb termini de 4 anys, MULTA DE 5.000 EUROS i EXPULSIÓ DEFINITIVA del Principat, amb comís del producte estupefaent marihuana i dels telèfons mòbils.

17.3.- CONSIDERANT: finalment que, segons el Mgfc. Ministeri fiscal, els fets imputables a Gutierrez també són constitutius del delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal. Però, aquesta qüestió s’ha resolt negativament en les qüestions prèvies (apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS).

18.- Diez

18.1.- CONSIDERANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de D.S. pel delicte major de tràfic de marihuana i cocaïna en grup, tipificat i penat a l’article 283.1 apartat f) del Codi Penal, tota vegada que la processada estava integrada al grup de la família V. Subsidiàriament, en cas que no s’apreciï la condemna per l’article 283.1.f), demana la condemna de D.S. pel delicte tipificat a l’article 284.1 del Codi Penal no només per venda de producte estupefaent marihuana a tercers –com s’aprecia a la sentència– sinó també per cessió de producte estupefaent cocaïna, en base a les conversacions telefòniques interceptades entre la processada i J.V.

Per demostrar la veracitat dels fets, es recolza únicament en les conversacions telefòniques entre T.D.S. i J.V. (folis 10.632 i 10.633). Per tant, és difícil deduir amb certitud la participació de D.S. en el tràfic de cocaïna del sol fet que demana a J.V. si li’n queda aquesta droga, el qual, a més, respon que no en té. És difícil també considerar com a provat la seva integració al grup V., els indicis són insuficients.

18.2.- CONSIDERANT: que no hi ha prova suficient de que l’acusada hagi adquirit cocaïna ni n’hagi cedit a tercers, per la qual cosa el M.I. Tribunal de Corts ha pronunciat la seva absolució pel delicte major de venda de substància estupefaent cocaïna de l’article 282.1 del Codi Penal. Només se li pot reprotxar un delicte menor de tràfic de droga tòxica marihuana.

18.3.- CONSIDERANT: en quant al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal en relació amb el delicte major d’associació il·lícita tipificat als articles 359 i 360 del Codi Penal, la Sala estima que els fets no són constitutius d’aquest delicte major, com hem precisat anteriorment en les qüestions prèvies (apartat B de les CONSIDERACIONS GENERALS).

18.4.- CONSIDERANT: que impugna el Mgfc. Ministeri Fiscal, en referència als delictes ans esmentats, les penes pronunciades, demanant la seva condemna a la pena de 5 anys de presó, multa de 3.000 euros i expulsió definitiva del Principat. Però la Sala Penal considera que la pena pronunciada respecta el principi de proporcionalitat i ha d’ésser confirmada.

19.- Girona

19.1.- CONSIDERANT: que, en primer lloc, s’ha de precisar que la defensa de l’acusat, jutjat en rebel·lia processal, no ha pogut formular recurs d’apel·lació contra la sentència que ha condemnat al seu defensat com a responsable penalment en concepte d’autor, en concret, d’un delicte major de venda de droga tòxica cocaïna. Per tant, aquesta defensa no pot contestar, en la seva oposició al recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal, la implicació de Girona en els fets de revenda de cocaïna a tercers. Els arguments utilitzats –els quals representen quasi la totalitat de l’escrit de defensa del condemnat– relatius a l’absència de prova respecte a les operacions de revenda de droga no són, per tant, de cap utilitat i la Sala Penal no hi està obligada a respondre-hi.

En segon lloc, el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la condemna de S. pel delicte major de tràfic de cocaïna en grup de l’article 283.1 f) del Codi Penal.

Com s’ha explicat amb anterioritat, un grup organitzat es compon de tres o més persones que persegueixen la mateixa finalitat, amb una certa estructura jeràrquica, encara que sigui absolutament informal, amb repartiment de papers i actuació conjunta, així com vocació de permanència.

El M.I. Tribunal de Corts ha considerat, amb bon criteri, que el fet d’estar en contacte amb els membres d’un grup organitzat, encara que aquests contactes siguin freqüents, no és suficient per a caracteritzar l’aparença de grup si els elements anteriorment citats no s’han constituït.

Per tant, la circumstància de pertànyer a un grup organitzat no pot apreciar-se respecte a Girona, per quan en ressurt de les declaracions i de les converses telefòniques obrant en autes, qui es proveïa de productes estupefaents especialment de la família V., la qual forma un grup organitzat però que S. actuava pel seu propi compte, distribuint les substàncies adquirides prop de la seva “clientela personal”.

Els mateixos arguments emprats per excloure l’existència del tipus qualificat de pertànyer a una organització determinen l’exclusió del delicte d’associació il·lícita amb independència de que, com ja s’ha raonat l’aplicació del subtipus qualificat, determinaria la impossibilitat de condemna pel delicte dels articles 359 i 360 del Codi Penal.

Respecte a la pena imposada, aquesta Sala considera que, atesa la no concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, la pena de 2 anys de presó, dels quals un any ferm i la resta condicional amb un termini de suspensió de 4 anys, multa de 3.000 euros i expulsió del Principat per 10 anys s’adapta a la gravetat dels fets, a la personalitat del condemnat i a la finalitat dissuasiva de la pena per evitar la reiteració de les infraccions.

Per tant, el recurs del Mgfc. Ministeri Fiscal ha de ser desestimat.

20.- Toll

20.1.- CONSIDERANT: que d’acord amb el que disposa l’article 202 del vigent Codi Procediment Penal, la part recorrent pot desistir del recurs de forma expressa fins el moment de la vista oral, esdevenint la resolució objecte de recurs ferma.

Atès a que s’han interposat altres recursos en la present causa, el procediment d’aquests segueix el seu curs d’acord amb les disposicions de l’article 202 del Codi de Procediment Penal.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

DECISIÓ

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR ÍNTEGRAMENT les qüestions prèvies plantejades en els recursos interposats per les defenses de Azorin, Romeu i Cepeda

2.- TENIR PER DESISTIT PARCIALMENT el recurs d’apel•lació interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte al condemnat en rebel·lia processal Toll

3.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal respecte als processats Pulido, Benítez, Azorin, Luís, Téllez, Montenegro i Gutierrez d’acord amb el que s’estableix als Fonaments de Dret d’aquesta resolució.

4.- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos interposats pels processats Machado i Oller d’acord amb el que s’estableix als Fonaments de Dret d’aquesta resolució.

5.- DESESTIMAR ÍNTEGRAMENT els recursos interposats pels processats Vélez, Cepeda, Amorós, Azorin i Romeu

6.- DESESTIMAR el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal relatiu a Machado, Ruiz, Vélez, Vélez, F.R.M., Cepeda, C.F.G., Oller, Giner, Romeu, Diez i Girona

7.- REVOCAR PARCIALMENT la sentencia dictada pel M. I. Tribunal de Corts en la causa núm. 3400013/2013 (TC-013-3/13) en data 4 de maig del 2015 i, en conseqüència:

MODIFIQUEM la part dispositiva de la sentència respecte a

Pulido en el sentit d’incloure-hi la seva condemna pel tràfic de MDMA.

ABSOLEM a Machado del tipus qualificat de pertànyer a una organització que tingui com a finalitat difondre drogues, tipificat a la lletra f) de l’article 283.1 del Codi Penal.

En conseqüència, CONDEMNEM a Machado com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna en gran quantitat i d’una contravenció penal de possessió i consum continuat de producte estupefaent marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, multa de DEU MIL (10.000) EUROS, pel delicte contra la salut pública, i MULTA DE CINC-CENTS (500) EUROS per la contravenció penal.

SUBSTITUIM la pena mixta imposada a Benítez en la sentència recorreguda com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i d’un delicte menor continuat de consum de producte estupefaent cocaïna, per les penes de TRES (3) ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES (3) MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de tres anys, i MULTA de DOS MIL (2.000) EUROS amb comís del telèfon mòbil.

SUBSTITUIM la pena mixta imposada a Téllez en la sentència com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i d’un delicte menor continuat de consum de producte estupefaent cocaïna, amb la concurrència en el delicte menor de la circumstància agreujant de reincidència, per les penes de TRES (3) ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES (3) MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, qualificada a justificar ocupació laboral, i MULTA de DOS MIL (2.000) EUROS.

SUBSTITUIM la pena mixta imposada a Oller en la sentència com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de cessió de droga tòxica cocaïna en gran quantitat, difosa en centre d’esbarjo i en grup organitzat i d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat, facilitada a menor d’edat, en centre d’esbarjo i en grup organitzat, per les penes de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, dels quals QUATRE (4) ANYS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, i MULTA de DEU MIL (10.000) EUROS i EXPULSIÓ DEFINITIVA del Principat.

AFEGIM un termini de suspensió de QUATRE (4) ANYS de la pena de presó condicional imposada a Luís en la sentència recorreguda.

CONDEMNEM a Azorin com a responsable en concepte d’autor del delicte major de tràfic de droga tòxica cocaïna i marihuana, distribuïda a menors i en centres d’esbarjo, tipificat a l’article 283.1 apartats b) i c) del Codi Penal, i de cultiu de producte marihuana, tipificat en l’article 282 del

Codi Penal, SENSE MODIFICAR les penes imposades en la sentència recorreguda.

ESTABLIM l’arrest domiciliari com a modalitat d’execució de l’arrest de SIS (6) MESOS imposat a Montenegro per la sentència recorreguda. D’altra banda, MODIFIQUEM la pena complementària d’expulsió temporal del Principat imposada a Montenegro, CONDEMNANT-LO a la seva expulsió definitiva del Principat.

SUBSTITUIM les penes imposades a Gutierrez en la sentència com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de cessió de cànnabis, en gran quantitat i en grup organitzat, per les penes de QUATRE (4) ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES (3) ANYS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, MULTA de CINC MIL (5.000) EUROS, EXPULSIÓ DEFINITIVA del

Principat i comís del producte estupefaent marihuana i dels telèfons mòbils.

8.- MANTENIR tots el pronunciaments de la sentència recorreguda que no hagin estat modificats per aquesta resolució.

9.- DECLARAR D’OFICI el pagament de les costes processals causades pels recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.