Assegurances (0201/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0201/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Alvarado va interposar demanda, de data 27-03-2008, envers els ignorats hereus del Sr. Corbacho, Querol i la mercantil asseguradora Olmo, en virtut de la qual sol·licitava la condemna dels defenents a satisfer l'import de 25.756,04 EUR, amb més els interessos legals des del sinistre i subsidiàriament des del dia de la contesta, amb més les costes processals.

Els ignorats hereus del Sr. Corbacho van ser declarats en situació processal de rebel·lia. En data 15-5-2008, la representació processal de Querol i Olmo va oposar-se a la demanda i va articular excepció permeptòria de manca de legitimació passiva i quant al fons sol·licitava la desestimació de la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 7-05-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar parcialment la demanda formulada en data 23 de març de 2008 per la procuradora Sra. Somoza, actuant en nom de "Alvarado" contra els ignorats hereus del Sr. Corbacho i les societats "Querol" i "Olmo"; condemnar els ignorats hereus del Sr. Corbacho a satisfer a l'agent la suma de 25.756,04 EUR, més interessos legals a partir de la data prevista per contestar i costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; estimar l'excepció de manca de legitimació passiva de "Querol", absoldre "Querol" de les pretensions de la part adversa i no efectuar especial condemna en costes; desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva interposada per "Olmo", absoldre "Olmo" de la pretensió de la part adversa i condemnar l'agent a satisfer les costes judicials, excepció feta dels honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal de Querol i de la mercantil Olmo, així com l'agent Alvarado van interposar recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, en data 5 d'octubre de 2009 van presentar llurs escrits de conclusions, segons els quals i pels motius continguts en els mateixos demanen la revocació de la resolució d'instància. Tanmateix, consten a les actuacions els escrits de contesta a les conclusions, de data 26-10-2009, en virtut dels quals i pels motius continguts en els mateixos demanen la desestimació del recurs interposat de contrari, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Les representacions processals de la mercantil agent Alvarado i de les mercantils Querol i de la mercantil Olmo han interposat recurs contra la sentència d'instància. L'estudi dels mateixos i el deure de congruència que vincula als Tribunals, així com l'exigible motivació i fonamentació de les resolucions judicials en dret, requereix analitzar per separat els diferents recursos, amb la deguda anàlisi separada de cadascun dels greuges o motius que s'esgrimeixen.

I.- El recurs de l'asseguradora agent es justifica en els següents motius o greuges. En primer terme, sustenta que l'article 12.3 de la Llei de propietat horitzontal exigeix que el propietari d'una unitat immobiliària comuniqui al President o administrador-secretari el canvi de titularitat. Resta provat que ni la venedora ni la compradora han procedit a la comunicació d'aquest extrem i, per tant, la mercantil venedora ha de seguir responent front a tercers.

Aquest motiu de recurs no pot prosperar i no ho pot fer per les raons següents. La regulació de la propietat horitzontal cerca com a finalitat l'establiment d'un règim organitzatiu per la correcta consecució de la distribució de les despeses que s'han de sufragar pel manteniment de la comunitat de propietaris i l'adopció dels acords que regeixin el seu funcionament, així com la determinació dels drets i deures dels comuners sobre els elements comuns i dels drets i deures que ostenten sobre els elements privatius. I és en aquestes coordenades que l'article 12 de la Llei de propietat horitzontal exigeix que es comuniquin els canvis de titularitat, per tal que la Comunitat pugui conèixer quins són en cada moment els seus integrants, de manera que aquests puguin rebre les comunicacions i notificacions com a propietaris d'elements privatius i se'ls pugui requerir el compliment de les obligacions que es dimanen de la concurrència d'aquesta qualitat. I és en aquest àmbit intern que s'exigeix la comunicació, de manera que l'absència de la mateixa no pot impedir que les transmissions del domini o altres drets reals dels elements privatius es produeixin i afectin a tercers. Per tant, acreditada la transmissió de l'element privatiu per part de la defenent en data 3 de juny de 2004 i havent-se produït l'incendi el dia 10 de setembre de 2006, la mercantil Querol no era propietària de l'immoble en el moment del sinistre, i, aleshores, no gaudeix de legitimació passiva per a ésser destinatària d'una pretensió dinerària relativa a l'esmentat sinistre. I no obsta aquesta conclusió el fet que es barregin relacions familiars i societàries entre les parts transmetent i adquirent, atès que resta clar que venedora i compradora esdevenen persones diferents i en la data del sinistre la venedora ja no era propietària de la unitat immobiliària.

Però com també ha posat de manifest la resolució d'instància, i aquest extrem ha de ser confirmat, la manca de comunicació no esdevé neutra, sinó que malgrat la desestimació de la demanda adreçada envers la mercantil Querol no se li poden imposar les costes processals a la part agent, tota vegada que resulta ser, precisament, la conducta de la defenent la que motiva que sigui portada al plet i, per tant, ella ha de ser qui suporti les despeses processals que la seva manca de diligència ha produït.

II.- El segon motiu o greuge radica en la responsabilitat de Olmo. La sentència d'instància acull la manca de legitimació passiva de l'asseguradora Olmo, perquè entén que aquesta només ha de respondre dels danys del seu assegurat (Sr. ENTITY_9) i no de l'ocupant del pis (Sr. Corbacho i pare del propietari). La part recurrent considera que no es pot acceptar la presumpció que el pare del propietari sigui l'arrendatari del pis, sinó que s'ha provat que en el pis sempre va viure el Sr. Corbacho, que els socis fundadors de la mercantil venedora, Querol, són el Sr. Pombo i els seus germans, l'administrador era el Sr. Corbacho i el domicili social de la mercantil Querol es troba en el referit pis. En definitiva, entén que es posseïa el pis, tant abans com després, de manera gratuïta pel Sr. Corbacho i, aleshores, el propietari, i la seva asseguradora, han de respondre dels danys originats per l'ocupant a títol gratuït. I subsidiàriament, sosté que encara que fos arrendatari, com que no s'hauria subscrit la pòlissa per l'arrendatari i aquesta era una obligació de verificació per part del propietari, també hauria de respondre aquest i la seva asseguradora.

Si s'analitza el debat que es va sustentar a la instància entre les parts litigants i relatiu a la responsabilitat de l'asseguradora Olmo, aquest consistia en si un tercer podia, fora de l'àmbit de les assegurances obligatòries, exigir la responsabilitat solidària de l'asseguradora. Però cal fer notar que sempre s'examinava la hipotètica responsabilitat de Olmo com a asseguradora de la propietària del pis, Querol.

La sentència d'instància entén que la llei d'arrendament de finques urbanes obliga al propietari a subscriure una pòlissa d'assegurança per a cobrir els danys que es puguin causar a l'arrendatari i a tercers i considera que l'ocupant ha de conceptuar-se com a arrendatari, atès que les liberalitats no es presumeixen. Afegeix que l'asseguradora solament esdevindrà responsable si ho és el seu assegurat. I en aquest punt, entén que no consta acreditada la responsabilitat del propietari del pis, tota vegada que no es detecta cap mena de manca de diligència per la seva part i no consta cap relació de dependència o de subordinació amb l'ocupant del pis que justifiqui la seva responsabilitat.

De la prova que es troba a les actuacions existeixen elements que no abonen la tesi que manté la recurrent. Aquesta manifesta que com que l'ocupant era el pare de l'actual propietari i que existeixen relacions societàries i familiars s'ha de presumir la liberalitat i, per tant, fer respondre al propietari dels danys que causa l'ocupant a títol gratuït. Si s'analitzen les actuacions, resulta que als folis 28 i ss. consta un document privat protocol·litzat, referent al contracte d'arrendament entre la societat Querol i els Srs. Corbacho i la Sra. Guerrero, perfeccionat en data 1- 1-2000 i pel termini de 10 anys. I si bé, en l'escriptura de compravenda de 3-6-2004 es declara (foli 155) que el pis es troba lliure d'arrendaments i ocupants, el cert és que el mateix va seguir essent ocupat pel Sr. Corbacho i que aquest l'ocupava en el moment de l'incendi, sense que s'hagi acreditat la resolució del primigeni contracte d'arrendament a favor del Sr. Corbacho. Si a aquestes consideracions s'afegeix que de la prova practicada no s'extreuen elements que acreditin la responsabilitat, per manca de diligència, del propietari-assegurat de la unitat immobiliària, que faria sorgir la responsabilitat de la seva asseguradora, sinó que, del que s'ha acreditat, ressurt que l'incendi es va originar per la utilització indeguda, per part de l'ocupant del pis, d'un element comunitari, s'ha de mantenir la solució que confereix la resolució d'instància i desestimar el recurs interposat.

III.- El recurs interposat per les defenents es fonamenta en els següents greuges o motius. Manifesta que l'únic motiu de recurs rau en la no imposició de les costes processals. Entén que l'argument que els honoraris de procurador i advocat fan part de les despeses generals del sector contenciós de les asseguradores no pot ésser atès, tota vegada que esdevé pràctica reiterada que els honoraris d'advocat i procurador formen part de les costes processals i no existeix cap motiu que justifiqui el contrari. Així, assevera que les despeses suportades són preceptives per a poder gaudir de l'empara judicial.

Al respecte, convé posar de manifest el que segueix. En primer terme, la sentència d'instància exclou de la imposició de les costes processals a la part agent els honoraris d'advocat i de procurador. Baldament el que s'acaba d'afirmar, l'existència d'un servei jurídic intern no significa per sí mateix l'exclusió de les partides dels honoraris d'advocat i procurador de les costes processals. En efecte, les despeses de procurador es considera una despesa adient i adequada per a poder comparèixer davant dels Tribunals en representació de la part i efectuar les al·legacions, proposar els mitjans de prova adient i articular els recursos que s'entenguin oportuns envers les resolucions judicials. Per tant, aquesta despesa ha de ser inclosa dins de les partides de les costes processals i procedir a la revocació en aquest extrem de la sentència d'instància.

Pel que fa als honoraris d'advocat, en consonància amb la sentència d'aquesta Sala de 30 de juny de 2004, s'ha de concloure que els honoraris d'advocat formen part de les despeses generals del sector contenciós de les asseguradores, però que l'asseguradora defenent s'ha vist abocada al procés i ha hagut de defensar-se de les pretensions instades en contra seva. Consegüentment amb aquest extrem, i segons la doctrina de la Sala, explicitada en la referida sentència, procedeix donar lloc a la inclusió dels honoraris d'advocat en les costes processals, però s'escau limitar la quantia dels mateixos, als efectes de les costes processals, en l'import màxim de 1.000 Euros.

IV.- L'èxit del recurs interposat per la representació processal de la part defenent personada justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada, mentre que la desestimació del recurs de la part agent motiva la imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Alvarado i ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Querol i Olmo, contra la sentència, de data 7-05-2009, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria en el sentit exposat en el Fonament de Dret III d'aquesta sentència, tot incloent en la partida de costes processals a satisfer per l'agent en relació a Olmo els honoraris d'advocat fins el límit de 1000 euros, i els de procurador. Quant a les costes d'aquesta alçada, procedeix imposar a la part recurrent que ha vist desestimat el seu recurs les costes d'aquesta alçada, mentre que l'estimació del recurs de la part defenent compareguda justifica la no imposició de les costes d'aquesta instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.