Reclamació de quantitat (0198/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0198/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Miró va interposar, en data 29-09-2008, demanda envers la mercantil ORG_1, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència que condemnés a la defenent a l'abonament de la quantitat de 8.727,23 euros, amb més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i amb imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 13-10-2008, i va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, en data 17- 06-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant majoritàriament la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Miró contra la societat ORG_1, ha de condemnar i condemna aquesta darrera, al pagament a l'agent de la suma de 6.079,14 EUR, més els interessos legals que la mateixa devengui a comptar de la data de fermesa de la present resolució i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocats i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- Ambdues parts litigants van interposar recurs contra la sentència d'instància. Així, la representació processal de la part defenent va presentar el seu escrit de conclusions, en data 15-09-2009, i la part agent, en data 28-09-2009, mitjançant els quals demanaven la revocació de la resolució d'instància. Tanmateix, consta a les actuacions que ambdues parts recurrents van procedir a contestar a les conclusions i, en dates 21-10- 2009 i 26-10-2009, la part agent i la defenent van sol·licitar, respectivament, la desestimació dels recursos interposats de contrari, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la resolució d'instància. La necessària congruència, claredat i fonamentació jurídica de la resolució judicial requereix (cfr. arts. 10 i 86 CA) l'anàlisi separada dels recursos interposats.

Si es comença l'estudi pel recurs de la part agent, aquesta fonamenta el seu recurs en un únic motiu o greuge, consistent en la desestimació de la reclamació de la Sra. Miró per l'import satisfet a la Sra. Ayuso en concepte de liquidació d'havers laborals. Entén que no s'atribueix valor probatori als documents de quitança (docs. 26 i 28) ni al testimoniatge de la Sra. Ayuso. Quant a aquesta darrera, la testimoni va reconèixer que l'agent fou qui li va abonar la quitança (1.376,98 EUR). Si s'afegeix que cap prova d'haver efectuat aquest pagament ha portat a terme la mercantil ORG_1 s'ha de donar lloc a aquest greuge.

La sentència d'instància no dóna lloc a aquest extrem perquè considera que dels documents de quitança que es troben als folis 89 i 91 no es desprèn que els imports hagin estat sufragats per la part agent, i l'onus probandi incumbeix a la mateixa.

II.- Quant a aquest extrem, obra al foli 91 el document de quitança de la Sra. Ayuso, per import de 1.376,98 euros i que apareix signat, en data 30-11-2004, per l'agent i per la Sra. Ayuso. I pel que fa a la prova testifical de la Sra. Ayuso (foli 495), resulta que la testimoni manifesta ser cert que va rebre els imports en concepte de quitança, que els mateixos li van ser abonats per la Sra. Miró, atès que la única persona que li lliurava quantitats era l'esmentada Sra. Miró, de forma que aquesta li va abonar els salaris i la liquidació. En consonància amb el que s'extreu de la prova testifical, posat en relació amb la prova documental, s'escau l'estimació d'aquest motiu de recurs i, per tant, revocar la sentència i donar lloc al reintegrament a favor de la Sra. Miró d'aquesta quantitat de 1.376,98 EUR, elevant-se el total import a la quantitat de 7.456,12 EUR, sens perjudici del resultat del recurs de la part defenent contra la resolució d'instància.

III.- Pel que es refereix al recurs de la part defenent, aquesta articula dos motius o greuges contra la mateixa. En primer terme, considera que s'ha entès provat per la sentència que la Sra. Miró va satisfer per comptes de ORG_1 la quantitat de 561,96 EUR. Així T.P.S.L. si certifica que va efectuar uns treballs al local de ORG_1 i que els va cobrar, però no s'acredita qui els va abonar, sense que la tinença de la certificació pugui fer prova, tota vegada que la Sra. Miró era sòcia, presidenta i assalariada de la societat. I, en segon terme, assenyala que s'ha de procedir a la no imposició de les costes processals, atès que la confrontació judicial ha estat legítima.

La sentència d'instància entén que la demanda per l'import de 561,96 EUR s'ha d'estimar perquè els treballs es van efectuar en el local de ORG_1 i la factura està en possessió de la part agent. I aquesta conclusió s'ha de mantenir, per quant la recurrent no aporta cap acreditació documental o mitjançant altre mitjà probatori que hagi satisfet aquest import a la part agent, mentre que aquesta prova que els treballs es van fer al local on es trobava ubicat el negoci (foli 121), es trobava en possessió de la factura relativa a les obres (foli 48), sense que obsti el fet que la mateixa fos assalariada, sòcia o Presidenta de la mercantil ORG_1. I no esdevé cap escull, perquè les regles de l'onus probandi i de la proximitat o facilitat probatòria, permetien fàcilment a la mercantil defenent provar un fet extintiu com és el pagament si el mateix s'hagués produït per la seva part o bé el retorn del pagament realitzat per l'agent. I aquesta prova no s'ha produït, per la qual cosa, d'acord amb la distribució de la càrrega de la prova, s'ha de mantenir aquesta decisió de la sentència.

IV.- I, en darrer terme, també s'ha de desestimar la impugnació de les costes processals. I per un doble ordre de motius: un, perquè el principi que regeix el procés civil en l'ordenament jurídic de les Valls és el principi del venciment objectiu, contingut al Codi 7,51,5, de forma que s'ha de provar la concurrència de circumstàncies que puguin exceptuar-lo, con les contingudes a la Novel·la 82, cap. X. i cap causa s'ha provat al respecte, ni tan sols s'ha esmentat en l'escrit de conclusions. I, dos, perquè no es pot considerar la reclamació de la Sra. Miró com a excessiva, quan aquesta Sala considera que l'estimació del a seva demanda s'ha d'efectuar en l'import de 7.456,12 EUR sobre un import reclamat en la demanda de 8.727,23 EUR, de manera que s'ha de concloure que ens trobem en una hipòtesi d'estimació substancial de la demanda i on impetrar l'auxili judicial per a satisfer el seu dret subjectiu de crèdit esdevé correcte i adequat.

V.- Quant a les costes d'aquesta alçada procedeix imposar a la recurrent que ha vist desestimat el seu recurs les costes del mateix, mentre que pel que fa a les costes del recurs de la part agent no procedeix efectuar imposició de les mateixes, atès l'èxit aconseguit (cfr. Novel·la 82,cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de ORG_1 i ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Miró contra la sentència, de data 17-06-2009, dictada per l'Hble. Batlle i revocar la seva part decisòria en el sentit de declarar que procedeix estimar substancialment la demanda interposada per la Sra. Miró contra la mercantil ORG_0, S.L. i condemnar aquesta darrera al pagament de la quantitat de 7.456,12 euros, amb més els interessos legals que la mateixa meriti des de la fermesa de la present resolució i fins el dia del seu total pagament, amb imposició a la defenent de les costes processals. Quant a les costes d'aquesta alçada, s'escau estar a allò disposat en el fonament de dret cinquè de la present sentència.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.