Recurs d'apel·lació sobre la nul·litat de la classificació de sòl urbà consolidat i l'aplicació de la disposició addicional segona LGOTU

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Anna Estragués Armengol Alexandra Cornella Solà

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000062/2025

ORIGEN.- 2000029/2022 - 0

NIG: 5300545320220000043

SENTÈNCIA 13-2026 DE 05/03/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 05/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000062/2025

Nig : 5300545320220000043

SENTÈNCIA 013-2026

PARTS :

Apel·lant: Sra. Amorós i Sr. Ayuso

Representant: Sra. Bueno

Advocat: Sr. Galan

Apel·lat: COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sr. Vilar

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Urbanisme. Declaració de nul·litat de ple dret de POUP. Abast de la disposició addicional segona de la LGOTU i sobre els seus efectes. Urbanització aprovada però sense cap element urbanístic.

Andorra la Vella, el 5 de març de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació núm. 2000029/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent -el Comú d'Escaldes-Engordany- va interposar demanda jurisdiccional en la qual pretenia la declaració de nul·litat de determinats actes administratius així com dels POUP del 2007 i del 2018 pel que fa la classificació com a sòl urbà consolidat dins de la unitat d'actuació UA-SUC-39, de la finca anomenada "Terres del Solà de l'Estany" (o "Terres del Serrat de l'Estany").

2.- En la sentència núm. 30/2024, de data 3 de juliol del 2024, el Tribunal de Batlles, va desestimar la demanda promoguda pel Comú, qui va interposar posteriorment recurs d'apel·lació.

3.- La sentència d'aquesta Sala núm. 74/2024, decidí estimar en part el recurs d'apel·lació presentat pel Comú. La seva part dispositiva és la següent:

"Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Comú d'Escaldes-Engordany contra la sentència dictada el 3 de juliol de 2024 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca en l'exclusiu particular relatiu a la impugnació dels decrets enumerats com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda.

Segon.- Acordar la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades."

Retornades les actuacions al Tribunal de Batlles, i desprès de concedir un nou tràmit d'al·legacions a ambdues parts, la sentència 12/2025, de data 7 de febrer de 2025, va estimar en part la demanda i va declarar la nul·litat de ple dret dels POUP del 2007 i el del 2018, únicament en quant a la classificació com a sòl urbà consolidat dins de la unitat d'actuació UA-SUC-39 de la finca anomenada "Terres del Solà de l'Estany".

4.- La part demandada -la Sra. Amorós i el Sr. Raül TOMÀS- va interposar recurs d'apel·lació, que va ser resolt per la sentència d'aquesta Sala 38/2025, de data 22 de setembre de 2025, que, en la part dispositiva, va acordar estimar el recurs d'apel·lació i acordar novament la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examinés i resolgués si resulta aplicable la disposició addicional segona de la LGOTU a la finca dels demandats, i els efectes que se'n deriven, que era la pretensió que es formulava al recurs d'apel·lació.

5.- Retornades les actuacions a la Batllia, es va dictar la sentència 45/2025, que és l'ara apel·lada, en la qual es va declarar que la classificació urbanística de la finca en qüestió com a sòl urbà consolidat no és ajustada a dret, i va acordar la nul·litat de ple dret dels POUP d'Escaldes-Engordany de 2007 i de 2018, únicament en quan la classificació de la finca dels Srs. TOMÀS.

6.- En el seu escrit d'apel·lació, la part demandada -els Srs. TOMÀS- estima, en substància, que:

La sentència infringeix l'article 83 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre del 2000 (en endavant LGOTU), i en concordança també dels articles 7.1c) i 8.1.1.2 del Reglament Urbanístic de 3 d'octubre del 2012.

Infracció de la jurisprudència recollida a la Sentència núm. 20-2010 dictada en data 12 d'abril del 2010 per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

Infracció de la disposició addicional segona de la LGOTU introduïda per la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Infracció del principi d'igualtat reconegut a l'article 6 de la Constitució.

7.- En la seva oposició al recurs d'apel·lació, el Comú estima, en substància, que:

La part apel·lant intenta interpretar de forma aïllada o estanca el contingut de l'art. 83 i la disposició addicional 2a, de la LGOTU, i no segons la intenció finalista de la norma. D'aquesta forma aconsegueix desvirtuar i deixar sense efecte la voluntat del legislador amb la redacció de la LGOTU, quan clarament persegueix que tot sòl urbà consolidat disposi dels serveis mínims urbanístics.

Només aquelles urbanitzacions que estiguessin en funcionament en el moment que va entrar en vigor la LGOTU, i que ja disposaven de situacions consolidades, encara que no complissin amb la totalitat de les exigències de l'art. 25 de la LGOTU, havien de ser classificades com a sòl urbà consolidat.

Ni en el POUP del 2007, ni en la revisió del 2018 es va regular amb el suficient detall i precisió la unitat d'actuació on es va incloure el terreny Terres del Solà de l'Estany, de fet, ni tan sols es va regular.

A la fitxa específica dels polígons d'actuació no s'hi troba la UA 01.15 (que es correspon amb el terreny Terres del Solà de l'Estany).

El planificador va ometre qualsevol desenvolupament d'aquesta unitat d'actuació, cosa que ens demostra que no era la seva voluntat regular-lo com a sòl urbà consolidat.

La STSJA 20-2010 no analitza si aquell POUP havia regulat de manera directa la unitat d'actuació concernida de forma suficientment precisa, com per que sigui innecessari un pla parcial posterior.

La interpretació de qualsevol article de la LGOTU, en relació a la classificació de sòl urbà consolidat, s'haurà de fer resseguint la interpretació finalista de la norma que ja ha efectuat la jurisprudència d'aquesta Sala.

La urbanització mai ha entrat en funcionament, ni gaudeix dels mínims necessaris de subministraments d'aigua, electricitat, telecomunicacions, evacuació d'aigües pluvials i fecals, tampoc compta amb un accés reglamentari mínim quant a amplada i pendent, no s'ha autoritzat cap llicencia de construcció, i no hi ha cap edificació bastida en cap de les parcel·les.

A la STSJA 74/2024 aquesta Sala ja es va posicionar en el sentit que la urbanització no està completada, però els recurrents eviten qualsevol valoració sobre els treballs o les obligacions omeses pels propietaris.

Al POUP del 2018, malgrat hi ha un fitxa específica dels polígons d'actuació, no s'hi troba la finca d'autes, la qual cosa demostra que no es va pretendre mai atorgar al terreny dels agents la condició de sòl urbà consolidat.

L'art. 83 de la LGOTU estableix una excepció que únicament pot ser aplicada a aquells poblats o urbanitzacions amb un estat ja consolidat o en funcionament.

La disposició addicional segona de la LGOTU no distingeix entre urbanitzacions aprovades i existents, sinó que està pensada per aquelles urbanitzacions que tinguin pendents d'execució alguns treballs d'urbanització, però que ja es trobin en funcionament i estiguin consolidades.

No es vulnera el principi d'igualtat compte tingut que Can Noguer és una urbanització construïda i ocupada per persones que hi resideixen.

8.- En el tràmit de conclusions, ambdues parts van insistir en els seus respectius arguments.

9.- Estant designada la magistrada ponent, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Antecedents rellevants i delimitació de la controvèrsia subsistent

Com a ambdues parts els hi consta, el Comú d'Escaldes-Engordany va iniciar un procediment per declarar la nul·litat de determinats actes administratius ferms així com els POUP del 2007 i del 2018, i va procedir posteriorment a impugnar-los per la via contenciosa en aquest procediment.

A la demanda es feia una classificació en tres grups. Pel que fa els actes inclosos als grups 1 i 2 eren tots actes administratius, i els inclosos al grup 3, a banda d'actes administratius, també s'incloïen dues disposicions generals: el POUP d'Escaldes-Engordany de 2007 i de 2018.

La sentència de 3 juliol de 2024 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar inicialment la demanda, declarant la improcedència d'acordar la nul·litat de ple dret de tots els actes impugnats, inclosos també les disposicions generals incloses al grup 3.

Disconforme amb aquesta decisió, el Comú va presentar recurs d'apel·lació, que fou estimat parcialment per la sentència d'aquesta Sala núm. 74/2024, en la qual s'analitzen els vicis al·legats als efectes de considerar si es tracta de defectes que comporten la nul·litat de ple dret o la mera anul·labilitat.

Així, pel que fa a les resolucions incloses en el grup 1 (l'aprovació de la delimitació de la propietat comunal amb la finca "Terres del Solà de l'Estany", que es va adoptar el 28 de maig de 1992, i altres connexos), aquest Tribunal va concloure que es van seguir els tràmits essencials que preveia llavors l'article 93 del Codi de l'Administració, la qual cosa comportava que no es pogués apreciar una nul·litat de ple dret, sinó, en tot cas, una mera anul·labilitat, i que, en conseqüència, atès que les resolucions impugnades es van adoptar els anys 1992, 1995, 1999 i 2007, havia transcorregut amb excés el termini de prescripció de quatre anys per l'exercici de l'acció, tot això sense perjudici que si la Corporació considerés que els terrenys que es van delimitar com a particulars eren comunals, en aquest cas s'hauria de plantejar una qüestió de propietat, de competència de la jurisdicció civil, a través d'una acció reivindicatòria, tenint en compte que els béns comunals són inalienables, imprescriptibles i inembargables, d'acord amb l'article 98, en relació amb l'article 79, ambdós del Codi de l'Administració.

La STSJA 74/2024 arriba a la mateixa conclusió anterior quant a l'acte impugnat que s'enuncia en el grup 2, que de fet és el mateix que el número 4 del grup 1, tot raonant que "L'afectació a l'interès públic per la realització de la permuta, en base a criteris econòmics, és una qüestió de fons i no afecta a la regularitat del procediment, de manera que tampoc per aquest motiu es pot apreciar una nul·litat de ple dret de la resolució impugnada".

I també a la mateixa conclusió s'arriba a la sentència referida pel que fa els acords núm. 7 i 8 del grup 3, dels quals es diu que "no incorren en una vulneració total i absoluta del procediment establert, circumstància que ni tan sols es justifica. En conseqüència, com que van ser adoptats l'any 2009, també ha transcorregut en aquest cas el termini de prescripció de quatre anys".

Només pel que fa els acords enumerats com a números 6 i 9 del grup 3 (els POUP de 2007 i de 2018) aquest Tribunal va arribar a la conclusió que:

"tenen naturalesa reglamentària i, en conseqüència, es troben sotmesos al principi de jerarquia normativa que estableix l'article 7 del Codi de l'Administració. En conseqüència, resulta aplicable en aquest cas el motiu de nul·litat que estableix l'article 50.d) del mateix cos legal, el que comporta la necessitat de contrastar el seu contingut amb les previsions de la norma superior, que no és altra que la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. Precisament el Comú considera que resulta improcedent la classificació dels terrenys litigiosos com a sòl urbà consolidat, per l'absència dels requisits que determina la Llei.

La sentència apel·lada no ha examinat aquesta qüestió, sinó que s'ha limitat a considerar que la revisió d'uns actes dictats els anys 2007 i 2018 seria contrària al principi de seguretat jurídica.

Ara bé, com resulta de la jurisprudència abans referida, l'acció que l'Administració pot exercir per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d'un acte, per infracció de la jerarquia normativa, és, en principi, imprescriptible, a diferència dels supòsits de mera anul·labilitat, com s'acaba d'examinar. És cert que, segons la mateixa jurisprudència, també són aplicables en aquests supòsits els límits derivats de la seguretat jurídica, la consolidació de situacions, l'equitat o la bona fe, tal com recull la sentència apel·lada.

Tanmateix, en aquest cas no es poden considerar aplicables aquestes limitacions a la imprescriptibilitat de l'acció. En efecte, el Comú pretén impugnar la classificació atorgada a uns terrenys per un pla urbanístic que va ser revisat l'any 2018, menys de quatre anys abans de la formulació de la demanda. D'altra banda, resulta de les actuacions que la urbanització d'aquests terrenys no està completada, per la qual cosa no es pot parlar de consolidació de situacions, sinó que resulta plenament actual la discussió sobre l'abast que han de tenir aquests treballs d'urbanització i les obligacions que pesen sobre els propietaris.

En conseqüència, procedeix revocar en aquest punt la sentència apel·lada i, d'acord amb el que sol·licita la part recurrent, acordar la devolució de les actuacions al tribunal de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme."

En coherència amb aquesta argumentació, la part dispositiva de la STSJA 74/2024 va acordar:

"Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa el Comú d'Escaldes-Engordany contra la sentència dictada el 3 de juliol de 2024 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca en l'exclusiu particular relatiu a la impugnació dels decrets enumerats com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda.

Segon.- Acordar la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examini i resolgui si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat."

Per això, la sentència del Tribunal de Batlles havia de resoldre la controvèrsia plantejada per les parts tenint en compte el pronunciament previ d'aquesta Sala, que es limitava a considerar que la vulneració del principi de jerarquia normativa és un vici que comporta la nul·litat de ple dret, i que, en conseqüència, l'acció del Comú no havia prescrit, comminant al Tribunal d'instància a valorar si les dues normes (POUP del 2007 i del 2018) respecten "les previsions de la LGOTU". Observi's que aquest control no es limita a uns determinats preceptes de la LGOTU. A més, no es pot oblidar que la Batllia havia de resoldre el recurs en els termes que havia estat plantejat per les parts, la qual cosa comportava que s'havia d'analitzar si resultaven aplicables els preceptes de la LGOTU invocats per les parts en el procediment d'instància, i decidir si la interpretació dels mateixos permetia o no al Comú declarar la nul·litat de ple dret del POUP del 2007 i del 2018.

És cert que a la STSJA 74/2024 no es deia de forma expressa que el Tribunal de Batlles també havia de referir-se a aquesta qüestió, però cal tenir en compte que aquella sentència resolia el recurs d'apel·lació en els termes en els quals es va plantejar per les parts el debat en el propi recurs d'apel·lació, que eren els relatius a si hi havia un motiu de nul·litat de ple dret o de mera anul·labilitat, i si, en conseqüència, havia prescrit l'acció del Comú d'Escaldes-Engordany per l'exercici de l'acció de nul·litat, però no sobre l'aplicació o no al cas de la disposició addicional segona de la LGOTU.

A més, la STSJA 74/2024 acordà la retroacció de les actuacions, amb devolució de les mateixes a l'òrgan de procedència, a fi que examinés i resolgués si existeix un motiu de nul·litat de ple dret de les resolucions enumerades com a números 6 i 9 del grup 3 de la demanda, en aplicació del principi de jerarquia normativa, per la possible existència d'una contradicció entre les previsions del POUP amb la LGOTU, quant a la classificació dels terrenys com a sòl urbà consolidat, però sense limitar aquesta possible contradicció a cap precepte, i, com abans s'ha dit, resultava imprescindible referir-se a aquells que les parts consideraven aplicables al procediment seguit en primera instància.

Posteriorment, es va dictar la sentència del Tribunal de Batlles 12/2025, de data 7 de febrer de 2025, que analitzava i raonava la no aplicabilitat al cas de l'article 83 de la LGOTU, però cap referència feia sobre l'aplicació al cas d'autes de la disposició addicional segona de la LGOTU, ni de forma directa ni indirecta, quan aquesta qüestió era una de les qüestions nuclears o principals per resoldre el procediment, compte tingut que era en la que els Srs. TOMÀS fonamentaven la seva posició, i com sigui que aquests van sol·licitar expressament que es revoqués la sentència i es retornessin les actuacions a primera instància per garantir el dret a la doble instància, així es va acordar a la STSJA 38/2025, de data 29 de setembre de 2025.

Finalment, la sentència del Tribunal de Batlles 45/2025, de 29 de setembre de 2025, estima en part la demanda i acorda la nul·litat de ple dret dels POUP d'Escaldes-Engordany del 2007 i del 2018, únicament en quant a la classificació com a sòl urbà consolidat dins de la unitat d'actuació UA-SUC-39 de la finca anomenada "Terres del Solà de l'Estany" (o "Terres del Serrat de l'Estany").

Tercer.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

Com s'ha dit, la tesi de la part agent -el Comú d'Escades-Engordany-, és que, com sigui que la urbanització situada a la finca dels agents no està consolidada, i no gaudeix dels serveis necessaris que preceptua l'art. 25 de la LGOTU, el POUP no la podia qualificar com a sòl urbà consolidat, i aquest plantejament és compartit pel Tribunal de Batlles. També sosté l'Administració comunal que s'ha de fer una interpretació teleològica de la disposició addicional segona de la LGOTU.

Contràriament, la tesi de la part demandada -ara part apel·lant-, és que la pròpia LGOTU preveu un règim excepcional, no només per les urbanitzacions consolidades, sinó també per aquelles que estiguessin simplement aprovades, amb independència del grau d'execució de les obres d'urbanització. Així, al foli 25 escrit contestació a la demanda (foli 424 de les actuacions) ja es defensa que la finca té la condició de sòl urbà consolidat per aplicació de la disposició addicional segona de la LGOTU introduïda per la Llei 7/2018. De fet, aquesta mateixa posició es va mantenir en via administrativa, com reconeix el Comú a l'apartat 19è de l'escrit de demanda.

I a l'escrit de conclusions de la part demandada (concretament al foli 8 d'aquell escrit, o foli 938 de les actuacions), s'esmenta també l'art. 83 de la LGOTU, de la qual -es diu-, n'és complement la disposició addicional segona de la mateixa llei, i la STSJA 20/2010 que s'hi refereix, sentència que també s'esmenta a les al·legacions complementàries que els propietaris de la finca van presentar -com també el Comú-, en el termini concedit a ambdues parts per la Batllia una volta dictada la STSJA 74/2004.

La sentència del Tribunal de Batlles ara apel·lada, analitza la manca de compliment de l'art. 25 de la LGOTU, i fa una referència a l'art. 83 de la LGOTU, del qual diu (fonament jurídic quart) que "no pot ser d'aplicació doncs, tal i com s'ha exposat, ni ens trobem davant d'una urbanització ja existent o d'una zona consolidada. I en qual al fet que la mateixa es pogués considerar aprovada amb anterioritat a la pròpia llei, la seva manca de consolidació en quant a la implantació dels serveis bàsics per prestar servei a la previsió urbanística impedeix sostreure's dels requisits que preveu la norma base per poder considerar uns determinats terrenys com a sòl urbà consolidat.", conclusions que aquest Tribunal comparteix.

I al fonament cinquè analitza l'aplicació de la disposició addicional segona de la LGOTU, tal com va acordar la STSJA 38/2025, de data 22 de setembre de 2025.

La referida disposició estableix:

"Disposició addicional segona. Urbanitzacions amb autorització aprovada anteriorment a l'entrada en vigor dels plans d'ordenació i urbanisme parroquial.

En les urbanitzacions aprovades d'acord amb la normativa anterior als plans d'ordenació i urbanisme parroquials que encara tenen obres d'urbanització inacabades, que no han entregat la vialitat al comú, o que no compleixen els estàndards mínims que estableix el Reglament d'urbanització, el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial pot fixar una amplada dels vials inferior i uns pendents superiors als que estableix el Reglament d'urbanització, però que han de ser iguals, com a mínim, als previstos en el decret d'autorització de la urbanització. L'autorització d'una amplada de vial inferior o d'un pendent superior als que resulten de la normativa vigent requereix el previ informe favorable del Ministeri titular de protecció civil.

En les urbanitzacions a què es refereix l'apartat precedent, els propietaris tenen l'obligació de realitzar, a les seves costes, les obres d'urbanització pendents i, si escau, l'entrega de vials al comú. Amb aquesta finalitat, el comú delimita polígons d'actuació, a proposta dels propietaris, o bé d'ofici. Els propietaris han de contribuir a l'execució de les obres d'urbanització pendents en proporció a l'aprofitament urbanístic que els correspon, estigui materialitzat o no; amb aquesta finalitat, s'han de constituir en Associació de Promoció Urbanística. Completades les obres d'urbanització pendents, es procedeix a l'entrega dels vials al comú.

(...)"

I a la sentència ara apel·lada es raona (fonament cinquè) que:

"El tenor literal d'aquesta disposició delimita el seu àmbit d'aplicació a les urbanitzacions que, aprovades sota la normativa anterior, tenen obres d'urbanització inacabades o no compleixen els estàndards mínims del Reglament d'urbanització, però únicament amb la finalitat que el POUP pugui establir una amplada de vial inferior i uns pendents superiors als vigents. La seva finalitat -derivada no sols d'una interpretació literal sinó també teleològica-, és facilitar la regularització dels antics vials que, per la seva orografia o pel traçat històric, no poden complir les noves dimensions mínimes, evitant que quedin urbanitzacions bloquejades només per qüestions de pendents o amplada de carrers.

Per contra, aquesta disposició no pot ser emprada per justificar la qualificació com a sòl urbà consolidat de terrenys que no disposen dels servis urbanístics bàsics o quan els mateixos no es troben suficientment dimensionats (subministrament d'aigua potable, sanejament, evacuació d'aigües pluvials, enllumenat, etc).

Dit d'una altra manera, la impossibilitat física o històrica que pot justificar l'adaptació dels vials no és equiparable a la manca de serveis essencials: mentre que les limitacions orogràfiques o la vialitat preexistent permet justificar que no s'assoleixen les amplades i pendents normatives, la implantació i correcta dimensió de les xarxes bàsiques és una obligació urbanística exigible i materialment possible, que no queda dispensada per aquesta disposició addicional, Així ho exigeix l'article 25 LGOTU en definit el sòl urbà consolidat, que requereix l'existència efectiva i operativa d'aquestes infraestructures mínimes.

En conseqüència, l'aplicació de la Disposició addicional segona no pot servir de base per sortejar o legitimar la inexistència o la insuficiència de serveis urbanístics essencials que la legislació exigeix per consolidar sòl urbà."

I aquesta interpretació es comparteix per aquest Tribunal, sense que les al·legacions de la part apel·lant serveixin per desvirtuar-la.

A més, cal tenir en compte que el contingut de la disposició addicional segona és més propi d'una disposició transitòria que d'una addicional, compte tingut que està regulant situacions d'interinitat fins l'adaptació a les previsions de la pròpia LGOTU, i que la redacció primigènia de la LGOTU (de l'any 2000) no contenia la referida disposició, sinó que va ser incorporada per l'article 21 de la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la LGOTU, és a dir, quasi 18 anys més tard.

I si el que es vol es regular una situació transitòria, la disposició s'havia de contenir ja en la redacció inicial de la LGOTU, i no molt temps desprès. De fet, si s'admet la interpretació dels propietaris de la finca, resultaria que la urbanització no hauria pogut tenir la classificació de sòl urbà consolidat a l'entrada en vigor de la LGOTU, però quasi 18 anys desprès, sí la tindria, interpretació que manca de tota lògica.

En definitiva, la interpretació de l'article 83 i de la disposició addicional segona de la LGOTU condueix a negar que les urbanitzacions aprovades però sense els elements essencials urbanístics exigits per la pròpia LGOTU, puguin ser sòl urbà consolidat, amb excepció d'aquells nuclis amb construccions ja bastides que no haguessin entregat la vialitat al comú pels quals es permet una amplada dels vials inferior i uns pendents superiors als que estableix el Reglament d'urbanització, però que han de ser iguals, com a mínim, als previstos en el decret d'autorització de la urbanització.

Pel que fa la STSJA 20/2010, resol una controvèrsia que, com recull la pròpia sentència, "queda limitada a examinar si resulta ajustada a dret la decisió del Tribunal de Batlles, segons la qual el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de XXXX ha de qualificar la carretera de Montaup d'acord amb els tipus de vies que preveu l'article 6.5 del Reglament d'urbanització", és a dir, es tracta d'un dels dos paràmetres esmentats a la disposició addicional segona que permeten al POUP no respectar els requisits del sòl urbà, en paraules de la sentència apel·lada: "però únicament amb la finalitat que el POUP pugui establir una amplada de vial inferior".

Arribats a aquest punt, i per finalitzar, cal recordar que la prova pericial judicial que consta a les actuacions és reveladora de la manca de serveis urbanístics bàsic de la finca. En efecte, als folis 564 i següents de les actuacions consta l'informe elaborat per l'Arquitecte St. Macias, en el qual es diu:

"S'ha visitat detingudament la urbanització, anotant cada una de les partides d'obra que s'han pogut identificar. Doncs hi ha molta malesa i la urbanització es troba en un grau de degradació considerable, tant per manca de manteniment, com que perquè l'obra no està acabada"

I al foli 21 de mateix l'informe (foli 574 de les actuacions) el pèrit conclou que les unitats funcionals completades és del 40%. A més, les fotografies incorporades a l'informe (folis 39 i 40 d'aquest) són reveladores i mostren que no hi ha cap habitatge ni cap construcció bastida, més enllà d'uns vials molt degradats.

En definitiva, la inclusió com a sòl urbà consolidat de la finca "Terres del Solà de l'Estany" (o "Terres del Serrat de l'Estany") al PGOP és clarament contrari a la LGOTU, la qual cosa obliga a la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència apel·lada.

A l'últim, cal dir que tampoc s'ha vulnerat el principi d'igualtat, compte tingut que el paràmetre de comparació aportat per la part apel·lant és el d'una urbanització amb edificis ja bastits i habitats, per la qual cosa no es tracta de dos situacions iguals sinó ben diferents.

Quart.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part demandada, i conformar la sentència del Tribunal de Batlles 45/2025, de dada 29 de setembre de 2026.

Segon.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.