Major de furt continuat en casa habitada, menor de furt continuat i ús fraudulent de targeta de crèdit - Prova incdiciària (6000058/2021)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000084/2021 Núm. de Causa: 6000058/2021

SENTÈNCIA 1-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Aguilar

Advocada: Sr. Morales

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-ú de gener de dos mil vint-i-dos.

En el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència de data 26 d’octubre del 2021, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte major de furt continuat en casa habitada, un delicte menor de furt continuat i un delicte menor d’ús fraudulent de targeta de crèdit. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 26 d’octubre de 2021 amb la següent part dispositiva:

DECIDIM

“Condemnar Aguilar com autor d’un delicte major continuat de furt en casa habitada, d’un delicte menor continuat de furt i d’un delicte menor d’ús fraudulent de targeta de crèdit, concorrent la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal de reincidència, a una pena de QUATRE ANYS DE PRESÓ i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE QUINZE ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, Aguilar indemnitzarà a:

la Sra. Bernat, en l’import de SETANTA-CINC EUROS (75 €).

Al Sr. Jover en la suma de MIL CENT TRENTA EUROS (1.130 €).

A la Sra. Varesc en la quantitat de MIL DOSCENTS VINT EUROS (1.220 €).

A la Sra. Guerrero la suma de TRES-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS (375,30 €)”.

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

- el dia 6 de juny de 2019 vers les 13:30 hores, el processat Aguilar entrà al Centre andorrà de psicologia “XXX”, ubicat al XXX, número XX, d’Andorra la Vella, el qual es trobava obert en aquella hora. Seguidament, des de la sala d’espera, s’introduí al despatx d’una de les treballadores de dit centre, la Sra. Bernat que no hi era, i agafà, sense força ni violència, 75 euros d’una caixa que tenia dins d’un calaix.

-El dia 6 de juny de 2019 vers les 13:50 hores, el processat s’introduí a l’habitació número 408 de l’Hotel City M28, radicat a l’XXXX, d’Andorra la Vella, aprofitant que la seva ocupant, Sra. Girona, que n’havia deixat la porta oberta, es trobava al lavabo. Un cop a l’interior, agafà, de la bossa de mà que es trobava a sobre del llit, una cartera contenint 1.220 euros en efectiu, dues butlletes de loteria, un permís de conduir, un DNI, diverses targetes, així com un telèfon mòbil marca HUAWEI.

-Entre els dies 26 i 30 d’agost de 2020, el processat accedí a l’interior del domicili del Sr. Jover, radicat a l’XXXX, aprofitant que la porta es trobava entreoberta. Del seu interior va sostreure dues carteres, contenint diversa documentació d’identitat i una targeta de crèdit de l’entitat ORG_1, titularitat del Sr. B.

-El dia 30 d’agost de 2020, el processat efectuà, amb la targeta Visa sostreta i ans indicada, tres reintegraments per imports, respectivament, de 100, 400 i 70 euros, al caixer de ORG_2 d’Escaldes- Engordany.

-El dia 31 d’agost següent, A. realitzà dos reintegraments amb la mateixa targeta, al caixer de l’entitat ORG_0 del XXXX per imports de 60 i de 500 euros.

-El dia 31 d’agost del 2020, el processat entrà a l’Hotel Aston, d’Andorra la Vella, agafant 375,30 euros de la caixa que es trobava al taulell de la recepció.

-El dia 29 de desembre de 2020, A. accedí al xalet XX radicat al número XX de l’av. XXX, de Sant Julià de Lòria, on s’estaven efectuant treballs de reforma, agafant del seu interior, una cartera contenint 245 euros propietat de la Sra. Ferreras. Aquesta darrera sorprengué al processat al lloc i avisà immediatament al Servei de Policia que procedí al control i detenció de A., recuperant seguidament la Sra. J. la cartera i diners sostrets”.

III.- RESULTANT: que contra dita resolució interposa recurs d’apel·lació la representació lletrada de Aguilar, en el que sol·licita la revocació parcial d’aquesta, en el sentit de no considerar acreditada la seva autoria en els fets donats com provats del dia 6 de juny de 2019, ni tampoc que existeixi continuïtat en els delictes major de furt en casa habitada ni menor de furt.

S’impugna també la pena imposada i es demana que sigui imposat un màxim de 3 anys i 3 mesos i que aquesta sigui substituïda per l’expulsió del Principat.

Pel que fa a la responsabilitat civil, sol·licita que el processat sigui condemnat a indemnitzar únicament al Sr. Jover amb la suma de 1.130 euros, i a la Sra. Guerrero en la suma de 375,30 euros, i que per tant no hagi d’indemnitzar ni a la Sra. Bernat ni a la Sra. Varesc.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s’oposa al recurs formulat, i entén que el Tribunal va efectuar una correcta valoració de la prova prenent en consideració indicis plenament provats.

Interessa el Ministeri Públic la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la representació de Aguilar impugna la seva condemna pels dos delictes de furt comesos en data 6 de juny del 2019, perquè considera que no ha quedat degudament acreditada la seva participació, al·legació que obliga a la Sala a verificar si la condemna es fonamenta en prova de càrrec apta i suficient per a destruir la seva presumpció d’innocència.

Davant de la inexistència de prova directa de la comissió pel Sr. A. dels furts comesos al centre de psicologia XXX i a l’habitació 408 de l’hotel City M28, la sentència sustenta la seva participació en prova indirecta o indiciària.

Pel que fa a la possibilitat de basar la condemna en prova indiciària o indirecta, el Tribunal Constitucional –STC 110/2007 de 7 de setembre– la considera plenament compatible amb el dret a la presumpció d’innocència

“sempre que els indicis es basin en fets plenament provats i no en meres sospites i sempre que els fets constitutius del delicte es puguin deduir d’aquests indicis a través d’un procés d’inferència raonat i lògic, en el sentit de que els indicis portin de manera natural i clara a la conclusió assolida, és a dir que no es basin en una raonament obert o indeterminat, de manera que sigui significament més probable que els fets haguessin succeït d’una altra manera”.

La condemna per prova indiciària a fi de poder enervar el principi de presumpció d’innocència exigeix els següents requisits:

1.- De caràcter formal: a) que s’expressin quins són els fets o indicis que s’estimen plenament acreditats i que serveixen de fonament per la deducció o inferència; b) que s’expliciti el raonament a través del qual, partint dels indicis, s’ha arribat a la convicció de la comissió del fet punible i de la participació en el mateix, de la persona acusada sense cap dubte raonable per exclusió de qualsevol altra alternativa.

2.- De caràcter material: a) que els indicis estiguin plenament acreditats per prova directa; b) que siguin de naturalesa inequívocament acusatòria; c) que siguin plurals o bé, si fos un sol, que tingui una singular potència acreditativa; c) que siguin concomitants al fet que es tracta de provar, és a dir, que han d’estar connectats o relacionats material i directament amb el fet criminal o el seu autor; i d) que estiguin relacionats quan siguin varis, de manera que es reforcin entre ells.

El Tribunal de Corts sustenta la participació del recurrent en els dos delictes de furt comesos en data 6 de juny del 2019 en prova indiciària, és a dir, en un conjunt de fets –indicis– dels quals n’extreu la conclusió de que va ser el seu autor, però no fa un anàlisi individualitzat de cadascun dels delictes ni exposa el raonament o procés lògic d’inferència a través del qual, partint dels indicis que considera acreditats, arriba a la conclusió de que el recurrent va participar en tots dos delictes sense cap altra alternativa raonable.

Procedeix, per tant, que la Sala analitzi individualment cada delicte per determinar si dels indicis que el Tribunal de Corts considera acreditats es pot concloure de forma lògica o raonable, sense ser que més possible que un tercer els hagi comés, la autoria del recurrent.

II.-CONSIDERANT: Així en relació al furt comés al despatx de la Sra. Bernat, situat al centre de psicologia XXX, la presència de l’acusat en aquest centre en la franja horària en què es va cometre i la seva entrada i posterior sortida d’un despatx buit, sense haver donat cap explicació que justifiqués la seva presència al centre i l’accés despatxos permet concloure que va ser qui va sostreure els diners del calaix del despatx, no advertint-se la possibilitat raonable de que hagi pogut ser una altra persona.

Però no podem arribar a la mateixa conclusió respecte al furt comés a l’habitació 408 de l’hotel City M28.

Així, la sola presència del processat a l’hotel en el moment en què es va cometre el furt, segons acrediten les imatges de les càmeres de seguretat, tot i la proximitat espai-temporal entre el furt comés al centre de psicologia XXX i el furt comés a l’habitació 408 de l’hotel, no condueix de manera natural a l’autoria del processat en aquest furt perquè no es pot excloure de forma raonable que un tercer hagi pogut ser l’autor. El processat no ha pogut ser ubicat en la zona de les habitacions de l’hotel i a més, va justificar la seva presència al·legant que buscava allotjament i va preguntar el preu, semblant-li car el que li van dir, raó per la qual va tornar a sortir.

A l’acte del judici no es va practicar cap prova que contradigués la versió del processat i en la pròpia sentència s’introdueixen elements sobre la possible participació d’un home de cabells arrissats, doncs es diu que la Sra. Serra, treballadora del bar XXX, en va veure un home d’aquestes característiques a qui li van caure diferents targetes de la butxaca que va recollir ràpidament de forma sospitosa i que després agents del Servei de Policia van trobar en el mateix carrer targetes diverses, algunes d’elles d’establiments de Parets del Guerreroès, lloc de residència de la Sra. Girona, víctima del furt a l’hotel, i altres amb els noms d’ella i del seu marit.

La sentència considera que l’existència d’aquest home de cabells arrissats no desvirtua la participació del recurrent i que podria existir una complicitat entre tots dos. Aquesta relació és de suposar que es sustenta en el fet de que, segons es diu, la Sra. Serra va veure al processat a l’exterior del centre parlant amb un home de cabells arrissats.

Malgrat aquesta afirmació, l’examen de totes les declaracions de la Sra. Serra -davant de la policia (foli 66), a la Batllia (foli 286) i a l’acte del judici- evidencia que res va dir sobre un home de cabells arrissats, manifestant en la seva declaració policial que el processat va obrir la porta que donava accés a les escales i va parlar amb algú però no va veure a aquesta persona, sense que en la declaració a la Batllia es referís a aquesta persona i a l’acte del judici digués res de la seva descripció.

Consta en la declaració prestada per Bernat a la Batllia que la Sra. Serra va dir que en sortir del despatx havia vist al processat parlant amb un home de cabells arrissats, però aquest fet no pot considerar-se provat perquè la testimoni directa no l’ha confirmat i a l’acte del judici no es va preguntar a la Sra. Bernat sobre les seves manifestacions.

No havent-se acreditat una vinculació entre el processat i l’home dels cabells arrissats, no es pot establir un possible acord entre ells per cometre el fet delictiu entre ells, de forma que no es pot excloure que fos aquesta persona l’autor del furt, màxim quan la Sra. Girona, en la carta manuscrita que va remetre a la Batllia, també va parlar d’aquest home, dient que el seu marit el va veure sortir de l’hotel mentre ella desfeia les maletes, coincidint amb el moment en què es va produir el furt.

El “modus operandi” al que es fa referència en la sentència com a indici no ho és, ja que no constitueix una modalitat de comissió que tingui una singularitat tal que pugui ser atribuïda exclusivament al processat. Tampoc és un indici el fet de tenir el processat antecedents al Principat i a Espanya per fets similars, en tractar-se d’una circumstància personal que no està directament relacionada amb el fet delictiu. Es tracta en tots dos casos de fets que, una vegada establerta l’autoria del processat, poden servir per corroborar o confirmar aquesta conclusió.

Procedeix, per tant, absoldre al recurrent d’un dels delictes de furt en casa habitada.

III.-CONSIDERANT: que l’absolució d’un dels delictes que formaven el continuat de furt en casa habitada, ha de tenir la seva conseqüència en la pena imposada, la qual es fixa en tres anys de presó, tenint en compte totes les circumstàncies exposades en la sentència, però també que el delicte del que absolem al processat, és junt amb el furt comés al domicili del Sr. Salamanca, dels delictes més greus i que el delicte continuat de furt està integrat per accions que individualment considerades són contravencions.

IV.-CONSIDERANT: que s’impugna també la denegació de la substitució de la pena al recurrent per l’expulsió del Principat amb uns arguments que no poden ser atesos.

L’article 65.3 del Codi Penal permet la substitució del ròssec de la pena que resti per complir fins a un màxim de cinc anys per la pena l’expulsió.

Es tracta d’una potestat del tribunal i no d’una obligació per a l’exercici, de la qual considerem que s’han de valorar les circumstàncies del condemnat, la naturalesa i gravetat del delicte, la gravetat de la pena i els perjudicis ocasionats, a fi de poder determinar si el compliment íntegre de la pena és necessari per assegurar la defensa de l’ordre jurídic vulnerat, amb el delicte i la consecució de la finalitat de prevenció especial i general de la pena.

El recurrent ha estat condemnat per un delicte continuat de furt, integrat per tres contravencions penals, un delicte menor d’ús de targeta de crèdit i d’un delicte de furt en casa habitada, tractant-se d’un delicte que, malgrat que la pena imposada no té una duració excessiva, d’especial gravetat en afectar al dret a la inviolabilitat domiciliària, a més del patrimoni i produir alarma social.

D’altra banda, el processat, de nacionalitat espanyola, no viu al Principat i es desplaçà al mateix només per delinquir.

La naturalesa dels delictes considerem que justifica la denegació de la substitució ja que, tenint en compte la duració de la pena, el seu íntegre compliment és necessari per a evitar el foment d’activitats il·lícites del mateix tipus en el Principat, que la substitució -deixant sense contingut en aquest cas una part de la pena- podria produir entre els estrangers que es desplacin al Principat per a cometre aquets tipus de delictes.

V.-CONSIDERANT: que es declaren d’ofici les costes del recurs

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d’Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Aguilar.

2.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 d’octubre del 2021 en la causa 6000058/2021 i, en conseqüència:

ABSOLEM a Aguilar del delicte de furt en casa habitada comés a l’hotel City M28.

FIXEM en TRES ANYS la pena única per tots el delictes comesos.

ELIMINEM la condemna al pagament de la indemnització de 1.220 euros fixada a favor de Varesc.

4.- CONFIRMAR la resta dels pronunciaments de la sentència que no han estat modificats per aquesta resolució.

3.- DECLARAR D’OFICI les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.