DELICTE MAJOR CONTINUAT DE FURT QUALIFICAT AMB ABÚS DE CONFIANÇA (6000118/2016)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Penal

Núm. de causa: 6000118/2016 Núm. de rotlle: TSJP-0000063/2017

SENTÈNCIA 2-2018

PARTS:

Recurrent: Sr. Carranza

Advocat: Sra. Nogués

Recorregut: MINISTERI FISCAL

Recorreguts: Sr. Miró

Sr. Soriano

Advocat: Sra. Ricart

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-nou de gener de dos mil divuit.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 21 de setembre de 2017 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 21 de setembre de 2017 amb la següent part dispositiva:

"FALLEM:

Que hem de condemnar i condemnem l'acusat Carranza com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de UN (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA CONDEMNA DE TRES (3) ANYS.

Igualment, condemnem l'acusat al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i perit de l'acusació particular, a acreditar en execució de sentència.

I en concepte de responsabilitat civil, Carranza indemnitzarà als Srs. Miró i Soriano en la quantitat de 975,45 euros, amb els interessos legals fins al seu total pagament."

II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "SÓN FETS PROVATS i així es declara: El processat Carranza treballà, a la ORG_0 radicada a l'XXXX, propietat del Sr. Soriano i titularitat del Sr. Miró, des del mes de març del 1999 fins el mes de novembre del 2013, en qualitat d'encarregat.

Per raó de la seva funció, s'ocupava de la gestió diària de la farmàcia així com efectuava vendes als clients, als que podia aplicar o no descompte, tenint accés i total disposició de les caixes registradores, de les que efectuava i garantia, al final del dia, el recompte.

Aprofitant aquesta situació, entre els mesos de març del 2013 i agost del 2013, va sostreure diners de la caixa de la farmàcia en la que treballava com encarregat, mitjançant descomptes registrats i no aplicats als clients, vendes sense registrar i devolució fictícia de productes, exposant la sentència de forma detallada l'operativa que el recurrent utilitzava en cada una d'aquestes modalitats de comissió.

L'import del perjudici així causat ascendeix a un total de 975,45 euros que els perjudicats reclamen."

III.- RESULTANT: que contra la dita sentència la representació lletrada del processat Sr. Carranza va formular recurs d'apel·lació, sol·licitant la revocació de la mateixa en el sentit d'acordar la seva absolució del delicte major continuat de furt amb abús de confiança pel qual va ser condemnat pel Tribunal de Corts.

El recurs es basa, substancialment, en considerar que no hi ha en autes indicis suficients per condemnar l'acusat. Fa valer que:

el processat no tenia cap interès ni necessitat de furtar l'import global de 975,45 euros durant el període comprès entre març i agost de 2013 atesos el seu salari i la seva situació econòmica i familiar, més tenint en compte que era plenament coneixedor de l'existència de càmeres dins del local i que una part dels seus ingressos provenia de les comissions calculades sobre les vendes de la farmàcia;

els fets i perjudicis imputats poden haver estat comesos per la Sra. Pulido, també treballadora de la farmàcia i que fou acomiadada el mateix dia que el Sr. Carranza per haver-se apropiat de diners de la caixa del negoci utilitzant el mateix modus operandi atribuït al processat.

sempre ha treballat de la mateixa manera i mai els propietaris del negoci ni els altres treballadors van veure res estrany en la seva conducta.

no havia rebut cap tipus de formació sobre el programa informàtic de la farmàcia.

els treballadors quadraven les caixes junts i, per tant, qualsevol d'ells podria haver anat buidant els diners de la caixa. Observa que els diners d'una caixa podien agafar-se per fer canvi a les altres dues caixes o bé per anar a comprar material o per ús personal d'un dels treballadors.

de la prova pericial practicada se'n desprèn que era molt difícil quantificar l'import sostret i la seva atribució al Sr. Carranza.

IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per la defensa de l'acusat en mèrits de les consideracions contingudes en el seu informe de data 9 de novembre de 2017 i sol·licita que es confirmi la sentència dictada pel Tribunal de Corts per ésser plenament ajustada a Dret.

V.- RESULTANT: que la representació lletrada dels Srs. Miró i Soriano, acusació particular en el present procediment, també s'oposa al recurs formulat de contrari en mèrits de les consideracions contingudes en el seu escrit de data 10 de novembre de 2017, sol·licitant la confirmació de la sentència apel·lada així com la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials causades en aquesta instància.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació processal del Sr. Carranza impugna la seva condemna com autor d'un delicte major continuat de furt qualificat amb abús de confiança al·legant, com motiu d'impugnació, l'error en la valoració de les proves, en considerar que la sentència va ometre una sèrie d'elements que, a criteri de la part recurrent, qüestionen la comissió per l'acusat dels fets que se li atribueixen.

La sentència considera provat que el Sr. Carranza entre els mesos de març i agost de 2013 va sostreure un total de 975,45 euros de la caixa de la farmàcia en la que treballava com encarregat, mitjançant descomptes registrats i no aplicats als clients, vendes sense registrar i devolució fictícia de productes, exposant la sentència de forma detallada l'operativa que el recurrent utilitzava en cada una d'aquestes modalitats de comissió.

El Tribunal de Corts sustenta la realització pel recurrent de la sostracció del diners en: a) la prova documental aportada a les actuacions (folis 33 a 327), de la que resulten discordances entre els rebuts TPV i els tiquets de compra corresponents a una mateixa operació que no quedaven reflectides en el full de tancament de caixa diari; b) les imatges gravades per les càmeres instal·lades a la farmàcia en les que es veu al processat efectuant sostraccions de diners mitjançant les tres modalitats abans descrites, exposant-se en la sentència exemples de cada una d'elles en els que s'explica de forma detallada l'operativa que feia servir; i c) l'informe pericial efectuat a instància de l'acusació particular pel pèrit Sr. Agullo, que avala les pràctiques del processat per a la sostracció de diners. En dit informe, tal com es pot comprovar, s'analitza de forma minuciosa deu de les setanta-set vendes fetes pel processat en les que s'ha produït la sostracció d'efectiu amb suport documental i de vídeo.

Finalment es considera que les explicacions ofertes pel processat per a justificar les actuacions que resulten de les proves no són versemblants.

La Sala considera que la conclusió a la que arriba el Tribunal de Corts és el resultat d'una valoració lògica i raonable de les proves exposades, sense que es detecti cap error o omissió en el procés valoratiu. En concret cap de les al·legacions efectuades per la part recurrent evidencia l'equivocació atribuïda en la valoració probatòria.

Així:

el que el processat tingués un bon sou i les quantitats sostretes fossin petites no demostra la impossibilitat de que les hagués sostret. A més no es pot obviar que el període en que es van produir els fets enjudiciats s'inicia en el moment en que s'instal·la una càmera oculta -i per tant, sense que el processat ho sabés- sobre una de les caixes degut a les sospites de la possible sostracció de diners, de forma que el que només s'hagi pogut constatar unes determinades sostraccions no significa que no hi pogués haver més i que, per tant, li fos econòmicament rentable la seva actuació il·lícita;

les sostraccions de diners reconegudes per una altra treballadora, la Sra. Pulido, que també van ser detectades a través de les gravacions de la càmera oculta, no poden ser confuses amb les atribuïdes al processat. En la major part d'aquestes existeix constància gràfica de que va ser el Sr. Carranza qui va efectuar les vendes i en les escasses en que no hi ha gravació, es tracta de vendes efectuades amb targeta de crèdit en la que apareix la codificació de venedor del processat.

l'operativa utilitzada pel processat no consta que exigís especials coneixements informàtics i en la seva condició d'encarregat és raonable pressuposar que sabia com funcionaven les caixes i es registraven les distintes operacions relacionades amb les vendes;

l'al·legat cobrament de comissions sobre les vendes no ha quedat acreditat i el processat va manifestar que cobrava 2.700 euros al mes i una participació semestral del 6% en els beneficis, coincident amb el que va manifestar el Sr. Soriano que els treballadors quadressin junts les caixes o que cap company veiés mai res d'estrany en la seva actuació no demostra que el processat no cometés els fets;

les explicacions donades pel processat per a justificar el fet de que en les gravacions se'l vegi agafar diners de la caixa han estat raonablement descartades pel Tribunal de Corts, doncs ni es van trobar tiquets de les compres efectuades amb els diners agafats ni és normal per anar a buscar canvi a una altra caixa ficar-se el bitllet a la butxaca, com tampoc ho és no registrar una venda i guardar-se els diners rebuts sense posar-los a la caixa. Respecte a la possibilitat d'agafar diners en concepte de préstec, si tal pràctica hagués estat autoritzada, el que no consta que sigui així, seria lògic deixar constància en la caixa mitjançant un rebut; i la declarada, pel pèrit, impossibilitat de quantificar l'import furtat pel processat anava referida, tal com resulta de la seva declaració al judici, a les vendes no registrades i en relació a la inoperància d'haver fet un inventari per a la seva comprovació, donat que les diferències que es poguessin constatar no li podrien ser atribuïdes. La quantitat en que s'ha fixat els diners sostrets pel processat és la que s'ha pogut constatar mitjançant la prova documental -rebuts de TPV i tiquets de caixa- i la prova videogràfica.

El recurs, per tot el que s'ha exposat es desestima.

II.- CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recorrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Carranza.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 21 de setembre de 2017 en la causa de referència.

3.- Condemnar la part recurrent al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat de l'acusació particular del present procediment.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.