**** (0242/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 242/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 17 de gener de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Izquierdo va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Sevillano, en reclamació de la quantitat de 41.205,23 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat.

II.- La societat Sevillano es va oposar a les pretensions de l'actor, contestant que l'únic causant de l'acomiadament del Sr. Izquierdo ha estat ell mateix, donat que en els darrers mesos ha disminuït voluntàriament el seu rendiment en perjudici de l'empresa, ja sigui per haver-se dedicat a altres tasques que res tenien a veure amb la seva feina de comercial, o simplement per haver perdut temps.

III.- Per sentència de data 26 de juny del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar íntegrament la demanda del Sr. Izquierdo contra la societat Sevillano.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Izquierdo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Izquierdo va començar a treballar per compte de la societat Sevillano, el dia 10 d'octubre en qualitat de comercial, per una durada indefinida. El dia 16 d'agost del 2006, l'empresa va entregar al treballador una carta quina li comunicava el seu acomiadament sense necessitat de preavís ni d'indemnitzacions per : la comissió d'un acte de deslleialtat o abús de confiança envers l'empresari, la disminució voluntària en el rendiment durant el treball, en general, mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre, la disciplina de l'empresa, així com a l'execució del seu contracte de treball.

II.- La part que recorre manifesta que no ha quedat provat els motius de l'acomiadament per quan : no s'ha aportat tota la documentació com són els albarans dels anys anteriors del treballador, i albarans dels altres dos comercials de l'empresa per determinar i comparar si existia disminució del rendiment; no hi ha documents que puguin demostrar el càlcul de la mitjana de comandes habitual, per tant no s'ha pogut acreditar el descens del rendiment del treballador; la sentència basa tota la seva argumentació en les declaracions de dos testimonis de més que dubtosa credibilitat; no s'ha aportat altres elements probatoris com l'informe d'un tècnic que hagués pogut corroborar i demostrar l'existència o no d'un programa de gestió esportiva imputada al treballador; no s'han provats els motius relatius a l'aspecte físic del treballador.

III.- La carta d'acomiadament imputa al Sr. Izquierdo : el fet que el treballador hagi emprat una part del seu horari de treball per a dedicar-lo a una altra dedicació professional sense permís de l'empresa per a poder exercir aquesta tasca en hores de feina i per absentar-se de la mateixa per a efectuar aquelles gestions; el fet d'efectuar i rebre en reiterades ocasions diverses trucades telefòniques en el mòbil propietat de l'empresa, relacionades amb el futbol i d'haver utilitzat l'ordinador de l'empresa per instal·lar-hi programes informàtics amb finalitats relacionades amb el futbol; una disminució voluntària del seu rendiment de treball amb una aportació de comandes personals quasi nul·la, malgrat un advertiment anterior; el fet de no haver tingut cura de la seva imatge personal, anant a treballar amb un aspecte abandonat, sense afaitar-se durant tota la setmana, donant un aspecte deplorable en la seva condició de venedor o agent comercial de l'empresa. Negant el treballador l'autenticitat dels referits motius, pertoca a l'empresa provar la realitat dels mateixos.

IV.- És pacífic que el Sr. Izquierdo mentre que desenvolupava la seva activitat de comercial de la societat Sevillano, va dedicar-se a l'activitat complementària relacionada amb el futbol, fent d'entrenador del primer equip del club ORG_0. Resulta del llistat de les trucades rebudes pel mòbil que el Sr. Izquierdo posseïa de l'empresa, que el mateix rebia durant les hores de feina moltes trucades dels mitjans de comunicació, especialment ORG_1 i ORG_2, amb una repetició que descarta el supòsit que es tractava de singles clients. L'abús del mòbil de l'empresa durant les hores de feina està corroborat pel fet que l'empresa va canviar el número del mòbil, sense oposició del Sr. Izquierdo, però les trucades dels mitjans de comunicació varen continuar, encara que el treballador afirmi sense justificació, que fou l'empresa o un company de feina que va proporcionar el número nou al ORG_3. Igualment, resulta dels testimoniatges dels Srs. Palau i Palomo que el Sr. Izquierdo va instal·lar en l'ordinador del seu lloc de treball, programes relacionats al futbol, i que en moltes ocasions el mateix estava treballant amb aquests programes. Encara que s'hagi de considerar els referits testimoniatges amb prudència en raó del lligam de subordinació existent entre els mateixos i l'empresa, no es poden totalment descartar, ja que es tracta de declaracions que concorden i que no existeix cap antagonisme entre dits testimonis i el Sr. Izquierdo. En conseqüència, essent suficientment acreditada en autes, la dedicació del Sr. Izquierdo a una altra activitat que la pactada amb la societat Sevillano, durant les hores de feina, amb utilització abusiva dels mitjans posats a la seva disposició per l'empresa, s'ha de constatar que el treballador va cometre un abús de confiança envers l'empresa, justificant el seu acomiadament sense necessitat de preavís o d'indemnitzacions d'acord amb el que preveu l'article 72-1 de la Llei sobre el contracte de treball.

V.- Sobreabundantment, respecte al segon motiu d'acomiadament, no està negat que ja l'any 2004 l'empresa va donar al Sr. Izquierdo un advertiment en relació a la seva disminució de rendiment, amb amenaça d'acomiadament en cas de manteniment de la situació, i va durant 4 mesos pagar-li la comissió només sobre els seus propis resultats i no sobre les vendes globals de tots els comercials com es feia fins ara, sense que el Sr. Izquierdo es queixes o faci observacions i/o reserves. En judici de proves el Sr. Izquierdo va reconèixer que del mes de gener del 2006 al mes de juliol 2006 va tenir molt poques comandes, i que hi havia dies que no en tenia cap. En canvi els altres comercials de l'empresa, els Srs. Palau i Palomo varen precisar que la mitja de comandes en un dia que es pot considerar correcte per a un comercial de l'empresa, que es dedica tota la jornada a la seva activitat professional, és d'entre 10 i 15, sense comptabilitzar les comandes telefòniques. A més a més, resulta dels documents que consten en autes, que el Sr. Izquierdo no va distribuir el catàleg de l'empresa a tots els clients de l'empresa en el termini convingut. Encara que no existeix un rendiment mínim obligatori exigit per cada comercial, es desprèn de tots aquests elements que abans del seu acomiadament, el Sr. Izquierdo, malgrat ésser el comercial el més antic i el que tenia assignat els millors clients, no es va dedicar totalment a la seva feina, sinó que va actuar amb poca professionalitat i seriositat. Encara que aquesta conducta no sigui originada per una voluntat deliberada de disminuir el seu rendiment de treball al sentit de l'article 72-6 de la Llei sobre el contracte de treball, d'una banda, ha tingut aquesta conseqüència per l'empresa i d'altra banda constitueix un mancament a l'execució del contracte de treball.

VI.- Pel que fa a l'imatge personal del Sr. Izquierdo, fins i tot si el mateix era vestit de manera informal per un comercial, no consta en autes la prova suficientment significativa que el mateix anava treballar amb un aspecte abandonat, deplorable en la seva condició d'agent comercial.

VII.- S'ha doncs de desestimar el recurs del Sr. Izquierdo i imposar les costes processals a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de batlles de data 26 de juny en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Izquierdo al pagament de les costes processals de segona instància, tot limitant a l'import de 500 EUR, els honoraris d'advocats i procuradors a satisfer a la part adversa.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.