Amenaces d'un fet constitutiu de delicte major, desobediència greu als agents de l'autoritat (0013/02)

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

SENTÈNCIA 03-03 DE 8 DE GENER DE 2003

Ponent : M.I. Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que en la causa de referència, el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 5 d’abril de 2002, contenint la següent part dispositiva :

“FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Morell com autor responsable dels delictes majors d’amenaces d’un fet constitutiu de delicte major i de desobediència i resistència greu als Agents de l’Autoritat, dels delictes menors d’injúries als Agents de l’Autoritat i port d’una arma contravenint les disposicions de l’article 3 del Decret de 3 de juliol de 1989 i de les contravencions penals de lesions doloses i danys dolosos, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència respecte dels dits delictes menors i de les contravencions penals esmentades, a la pena de UN ANY DE PRESÓ, del qual TRES MESOS FERMS i la resta condicional qualificada a seguir un tractament adequat per superar la seva dependència a l’alcohol durant el termini de dos anys, amb l’obligació de justificar, cada tres mesos, davant d’aquest Tribunal que el tractament mèdic s’està portant a terme, a la multa de TRES-CENTS EUROS i pagament de les despeses processals causades.

En el concepte de responsabilitat civil el processat haurà d’indemnitzar a l’agent de policia núm. 217 en la quantitat de 152’21 Euros.”

II.- RESULTANT: Que dit pronunciament de la sentència té com antecedent la següent declaració de fets provats:

“...Són fets provats i així es declara que en data 18 de juny de 2000, vers les 23 hores, el processat Morell, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i condemnat per sentència del l’Hble. Tribunal de Batlles, de data 26 d’agost de 1999, com autor d’un delicte menor de conducció de vehicle automòbil sota la influència de begudes alcohòliques, es trobava al XXXX a l’exterior del ORG_1, conversant amb un conegut que havia aturat el seu vehicle a la calçada obstaculitzant el pas a la resta de vehicles.

Que restant l’Agent de Policia, titular del carnet professional núm. 217, fora de servei i vestit de paisà, conduint el seu vehicle personal marca ORG_0 Golf GTI, matrícula XXXX, al darrera del vehicle aturat, tocà el clàxon dirigint-se immediatament vers ell el processat Morell, aixecant-se la samarreta i posant-se les mans als genitals mentre li deia “a ti que coño te pasa”.

Havent-se identificat l’agent núm. 217 mostrant-li la placa, el processat Morell subjectà la porta del vehicle pel vidre sacsejant-lo i produint-li desperfectes per valor de 25.325 pessetes, impedint-li sortir mentre li manifestava “ya lo sé que eres poli”.

Que un cop l’agent es trobà a l’exterior del vehicle, el processat Morell l’agafà per la samarreta a l’alçada del pit, trencant-la i donà un cop de puny al rostre, proferint-li insults tals com “hijo de puta”, “cabrón”, “poli de mierda”, “madero de mierda”, i manifestant-li “te voy a matar, a ti y a tu novia”.

A requeriment de l’agent núm. 217, es personà al lloc dels fets la patrulla del servei de Policia formada pel sots-oficial de policia núm. 085 i pels agents núms. 167 i 253, i davant el gran nombre de persones que es trobaven a la via pública i l’estat d’enervament del processat Morell, l’agent núm. 167 manifestà al processat d’acompanyar-lo fins el vehicle oficial, desentenent-se aquest de les ordres indicades i dirigint-se vers l’agent 217, essent interceptat per l’agent núm. 167 que l’intentà reduir produint-se un fort forceig entre ambdós, essent finalment reduït i emmanillat el processat Morell entre l’agent 167 i el sots-oficial 085.

Que en ésser introduït al vehicle oficial, el processat Morell intentà colpir mitjançant cops de peu a l’agent 167, mentre li manifestava “a ti te juro que te voy a matar, te lo juro”, dient-li la resta dels agents intervinents “sois unos hijos de puta”.

Una vegada al despatx de Policia, el processat Morell continuà insultant als agents de Policia en els termes següents “sois todos iguales, unos hijos de puta, os voy a matar... yo no tengo la culpa ya que ha sido ese hijo de puta, cerdo de mierda”, i dirigint-se vers l’agent 167 li digué “y tu hijo de puta, a ti te voy a matar, y te prometo que te mataré tarde o temprano, porque tu me has pegado y a ti te cogeré fuera de aquí”, “a tu compañero, ese si que va a morir, lo tengo que matar y lo haré, a él y todos vosotros...”, intentant reiteradament fer passar les seves mans emmanillades de la part de darrera a la part del davant, aixecant-se en una d’aquestes maniobres de la cadira per provar de donar un cop de cap a nivell del mentó a l’agent núm. 167.

A conseqüència de l’incident, l’agent de Policia núm. 217 resultà amb ferides quin temps de consolidació es preveu en 7 dies, i el vehicle de la seva propietat resultà amb desperfectes quin valor de reparació ascendeix a 25.325 pessetes, havent resultat igualment trencada la samarreta tipus polo que duia.

El servei de Policia incauta al processat Morell una navalla d’una fulla de 9 centímetres de llargada, en l’escorcoll que li practicà i que aquest portava a la butxaca posterior dreta del seu pantaló.”

III.- RESULTANT: Que un cop notificada la sentència, el processat condemnat Morell va interposar recurs d’apel·lació al·legant error en l’apreciació de la prova, precisat en la sentència en els considerants 3 i 5, al no valorar com a circumstància atenuant l’estat d’embriaguesa en el que es trobava el processat recurrent i afirmant que va actuar amb dolo quant en realitat tenia disminuïdes les seves facultats cognoscitives i volitives, citant diverses sentències que avalarien la argumentació de la “imputabilitat disminuïda”. Argument al qual afegí que s’havien acreditat altres circumstàncies que la sentència no va tenir en compte, com la poca perillositat social, el penediment del processat i les seves possibilitats de reinserció social, ja que actualment està treballant com a envernissador i la necessitat d’haver de complir una pena de presó seria un greu inconvenient per aquesta finalitat. Conclou el seu recurs sol·licitant que sigui admès “amb la finalitat que la Sala Penal de Tribunal Superior de Justícia pugui examinar el recurs i revocar la resolució recorreguda”, sense formular una pretensió concreta, i si bé per la revocació es remet “als termes que s’indiquen en aquest escrit”, el cert és que l’escrit no indica en cap moment els termes de la pretensió revocatòria, pretensió que tampoc es va concretar en informar durant l’acte de la vista del recurs, limitant-se a sol·licitar una rebaixa de la pena a sis mesos dels quals vint-i-un dies de presó ferma (ja complerta) i la resta condicional.

IV.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s’oposà als arguments del recurs assenyalant els antecedents del processat, molt conegut per la policia i sobretot a certes hores de la nit i ja condemnat amb anterioritat per conducció sota la influència de begudes alcohòliques, assenyalant juntament amb la gravetat dels fets que en el recurs no es concreta els termes en els que es sol·licita la revocació de la sentència i que l’estat d’embriaguesa del processat no es va poder tenir en consideració perquè ni afectava les seves facultats cognoscitives ni volitives (com ho evidència el mateix processat demostrant conèixer al policia de paisà al que amenaçà i injurià) i perquè la ingesta d’alcohol havia estat conscient i voluntària, no concorrent els requisits exigits per la jurisprudència per la seva apreciació.

V.- RESULTANT: Que en el tràmit de la vista del recurs, tan la representació del recurrent com el Ministeri Fiscal insistiren en les seves posicions, manifestant el primer que “l’únic objecte del recurs es la modificació del fallo de la sentència per reduir la pena”, “demanà 6 mesos de presó, 21 dies ferms i la resta condicional”, present en la Sala, el processat recurrent digué trobar-se penedit de tot el que va passar, quedant amb dit tràmit el recurs vist per sentència.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que segons la narració dels fets que la sentència considera com a provats i que constitueixen el factum històric del que parteix, hauria pogut debatre’s si aquells fets poden ser constitutius conjuntament del delicte major d’amenaces de l’art. 235 del CP, així com de l’altre delicte major de desobediència i resistència greu als agents de l’autoritat de l’art. 104, i a més d’un delicte menor d’injúries de l’art. 286 i de l’altre delicte menor de port d’arma de l’art. 290 als quals s’hi afegeixen encara dues contravencions penals per lesions doloses i danys dolosos dels art. 348,4 i 349,5, tots ells del Codi Penal, tal com estableix i subsumeix la sentència en els seus dos primers Considerants i sanciona el seu fallo o part dispositiva. Però tenint en compte els termes en els quals s’ha plantejat el recurs i atès el deure de la Sala de mantenir-se dins de la controvèrsia impugnada delimitada per l’objecte del recurs, respectant l’exigència de la congruència en la seva decisió (ne eat iudez ultra petita partium, que en seu d’impugnació es defineix amb la màxima tantum devolutum quantum apellatum), ha de limitar-se a resoldre sobre la pretensió impugnadora plantejada, concretada, com ja s’ha dit, no tant en el que es rebaixi la pena imposada (que el mateix recurrent reconeix no ser excessiva ateses les penes previstes per cada una de les diverses infraccions) sinó en que es modifiqui el règim de compliment de la pena de privació de llibertat en termes que no obliguin al recurrent a tornar a la presó donades les noves circumstàncies de la seva vida.

II.- CONSIDERANT: Que ateses les circumstàncies exposades pel recurrent, el seu penediment expressat davant la Sala el dia de la vista i, sobretot, tenint en compte la seva al·legada i verosímil rehabilitació, per a la que compta ara amb un treball estable de envernissador, és possible accedir parcialment a la pretensió impugnadora disposant que la pena de privació de llibertat establerta per la sentència el temps de compliment com presó ferma sigui d’un total de 60 dies, dels quals es deduiran aquells durant els quals ha estat internat en presó provisional a conseqüència de la present causa, mantenint-se la pena de multa, de responsabilitat civil i tots els altres pronunciaments de la sentència, la qual tan sols es modifica en l’extrem que queda indicat.

III.- CONSIDERANT: Que la estimació parcial del recurs condueix a que les costes processals es declarin d’ofici.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar parcialment el recurs d’apel·lació interposat per Morell.

2.- Revocar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 5 d’abril de 2002 en la causa 129-5/00, exclusivament en l’extrem relatiu al compliment de la pena de presó en la seva qualitat de “presó ferma”, que es redueix a 60 dies dels quals es deduiran aquells en que el processat hagi estat privat de llibertat en concepte de presó provisional a conseqüència de la instrucció de la causa, confirmant-se la sentència en quant a la responsabilitat civil establerta a favor de l’agent de policia i als demés extrems de la condemna.

3.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.