Lesions per imprudència.- Repartiment de responsabilitat.- Despeses processals. (0052/93)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 03-94 DE 27 D'ABRIL DE 1994

Lesions per imprudència.- Repartiment de responsabilitat.- Despeses processals.

Ponent: M.I. Sra. Marie Conte

Antecedents de fet

ANTECEDENTS

RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 12 d'octubre de 1993 amb els següents fets provats: "Que en data 11 d'agost de 1991 Amorós circulava per la carretera general en direcció de Santa Coloma a Aixovall, a una velocitat reduïda a causa de la retenció de vehicles. Després del pont de la Margineda, al quilòmetre 4.2 es va distreure en buscar uns documents a la guantera del vehicle i en aquest breu moment, desviant-se, va colpir un vianant que caminava pel costat dret de la calçada en el mateix sentit que el vehicle. L'absència de voravia practicable i la presència d'un fanal d'enllumenat a l'indret precís de l'atropellament demostren que el vianant estava, dins la calçada o en ambdós casos, en el límit de la línia blanca. Les lesions del vianant, Vendrell, han tardat més de 90 dies a curar.

RESULTANT: que en aquesta decisió del 12 d'octubre de 1993 el Tribunal de Corts va repartir la responsabilitat de l'esmentat accident en la proporció de 75% al càrrec del processat Amorós i 25% al càrrec del Sr. Vendrell,

RESULTANT: que la ORG_0 va intervenir en la causa per reclamar la condemna solidària de Amorós i de la seva companyia d'assegurances per al reembossament de les prestacions de 69.201,95 FF que va haver de pagar a la víctima a resultes de l'accident.

RESULTANT: que en la part dispositiva de l'esmentada sentència el Tribunal de Corts pronuncia el següent "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a Amorós, com autor responsable d'un delicte major de lesions per imprudència tipificat en l'article 197 del Codi penal a la pena de quinze dies de presó condicional, a la multa de 50.000 pessetes i al pagament de les despeses processals causades. Per la via de responsabilitat civil, el condemnat solidàriament amb la seva companyia d'assegurances la ORG_1 a abonar al Sr. Vendrell la quantitat de 921 414 PTA i la de 171,60 FF i a la ORG_0 la quantitat de 51901,45 FF; que aquesta sentència va ésser notificada el dia 21 d'octubre de 1993.

RESULTANT: que Amorós i la companyia d'assegurances la ORG_1 van interposar regularment mitjançant el seu advocat Sr. Tejera un recurs de suplicació; que l'esmentat recurs va ésser admès per aute del 15 de febrer de 1994, que el recurs està fonamentat en els motius 9è 5è i 7è de l'article 3 del Decret de 13 de juliol de 1990, és a dir, "Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la sentència" d'errònia apreciació de la prova i indeguda aplicació de la llei"; que Amorós, que no impugna la condemna penal, demana, juntament amb la seva companyia d'assegurances, que sigui parcialment revocada la sentència dictada pel Tribunal de Corts en el sentit, en primer lloc, de 1) modificar el de la responsabilitat civil compartida en els percentatges d'un 70% al càrrec del processat, Amorós, i d'un 30% al càrrec del Sr. Vendrell, sostenint que s'ha de tenir en compte que el vianant va infringir l'article 52 del Codi de la circulació que obliga els vianants de caminar pel costat esquerre de la calçada, en segon lloc, de 2) no donar lloc a la condemna a pagar una suma de diners a la ORG_0 sostenint que l'acció de la ORG_0 s'hauria d'haver interposat davant la Jurisdicció Administrativa o la Jurisdicció ordinària civil; que si aquest punt de vista no hagués d'ésser retingut, Amorós i la Companyia la ORG_1 mantenen que les prestacions pagades per la ORG_0 a la víctima només són la contrapartida de les cotitzacions pagades per ella mentre dura la seva activitat laboral; que si en aquestes condicions fossin condemnats a indemnitzar la ORG_0, tal com ho va fer el Tribunal de Corts, una part de l'obligació de les mencionades prestacions tenint en compte de la repartició de la responsabilitat la ORG_0 es beneficiaria d'un enriquiment injust.

RESULTANT: que el Ministeri Fiscal es limita a sol·licitar que se'l tingui per comparegut i part als efectes que en dret escaiguin.

RESULTANT: que també va interposar recurs de suplicació el lletrat Sr. Plaza, advocat defensor del Sr. Vendrell i de la ORG_0, sol·licitant la revocació de la sentència emesa pel Tribunal de Corts i l'atribució de la total responsabilitat de l'accident al Sr. Amorós, el qual solidàriament amb la seva companyia d'assegurances esdevé obligat a indemnitzar la totalitat del perjudici resultant de l'accident.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: que l'aplicació del principi del repartiment de la responsabilitat comporta que s'aporti la prova d'una falta a càrrec de la víctima, en relació directa amb el dany al·legat; que el vianant Vendrell circulant pel costat dret de la calçada ha infringit certament les disposicions de l'article 52 del Codi de la circulació, que l'obliga a circular per l'esquerra, i ha comès una falta; que, de totes maneres, no es discuteix el fet que l'automobilista Amorós, ocupat a cercar documents dins del seu vehicle, va perdre'n el control i va topar amb el vianant, de la presència del qual no s'havia donat; que cap element no permet afirmar que Vendrell si hagués caminat en sentit invers, respectant les disposicions de l'article 52 abans esmentat, hauria pogut evitar la col·lisió.

CONSIDERANT: que no s'ha demostrat en el present cas l'existència d'un lligam de causalitat entre la realització de l'accident i la falta imputada a la víctima, que no es pot doncs, limitar-li el seu dret a indemnització, ja que en aquestes condicions Amorós la seva manca d'atenció és l'origen exclusiu de l'accident, i ha d'ésser condemnat, solidàriament amb el seu assegurador, a reparar la integritat d'aquestes conseqüències perjudicials, avaluades pel Tribunal de Corts, en la seva decisió de data 12 d'octubre de 1993.

CONSIDERANT: que segons les disposicions de l'article 2, apartat f, de la Llei de 15 de novembre de 1989, publicada al BOPA núm. 28 del 30 de novembre de 1989, el contenciós de la CASS relleva de la Jurisdicció Administrativa tot allò que fa referència a les dificultats que es puguin plantejar entre els assegurats i la CASS; que no és el que succeeix en aquest cas; que quan la CASS ha pagat, a resultes d'un accident, prestacions a la víctima, pot obtenir el rescabalament d'allò que paga, davant la Jurisdicció Penal que va condemnar l'autor responsable de l'accident; aquestes prestacions són el resultat d'una infracció penal, de la qual deriven uns danys i perjudicis, el responsable de la qual és, ensems, responsable criminal i civil.

CONSIDERANT: que, d'altra banda, l'acusat, autor d'un atemptat a la integritat física de la persona i, consegüentment, el seu assegurador, està obligat a reemborsar les prestacions de tota mena pagades per règim obligatori de la CASS; que aquesta obligació es fonamenta en la creació d'una acció de recursos legalment establerta per l'article 16 del reglament general de la CASS, també aplicable, segons la jurisprudència als organismes socials estrangers; que, en conseqüència, el Tribunal de Corts va fer una justa aplicació d'aquests principis quan va admetre que la ORG_0 reclamés el reembossament de les prestacions realitzades.

CONSIDERANT: que en aitals condicions, l'esmentada sentència ha d'ésser parcialment confirmada.

CONSIDERANT: que, en ésser desestimat el recurs de Amorós i la companyia d'assegurances la ORG_1, les despeses processals han d'imposar-se a la part recurrent.

Decisio

Vistos la normativa, la doctrina legal adduïda i la jurisprudència, els usos i costums i la Constitució del Principat.

DECIDIM

Que, desestimant el recurs de suplicació formulat en la present causa en nom i interès de Amorós i de la companyia d'assegurances la ORG_1, i estimant el recurs formulat en nom i interès de Vendrell,

Confirmem els pronunciaments de la sentència del M.I. Tribunal de Corts dictada en la present causa el 12 d'octubre de 1993, excepte pel que fa a la responsabilitat de l'accident ocorregut el dia 11 d'agost de 1991, del qual considerem que Amorós és totalment responsable.

Condemnem el recurrent Amorós i la companyia d'assegurances la ORG_1 al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Manem que es remetin les actuacions amb testimoni d'aquesta sentència al Tribunal de Corts, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i firmem.