IMMIGRACIÓ. Regularització autorització residència i treball. Manca de residència efectiva a Andorra. Risc per a l'ordre públic. (2000014/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000014/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000108/2021

SENTÈNCIA 85-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vendrell

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Macias

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Castillo

Advocat: Sr. Codina

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000014/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vendrell va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat el 10 de febrer de 2021, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 16 de desembre de 2020, en virtut de la qual s'havia denegat la regularització de l'autorització de residència i treball de l'agent.

La sentència de 2 d'octubre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la part agent i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- El Sr. Vendrell ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No s'ha valorat degudament la situació familiar de l'interessat, que conviu a Andorra amb una resident portuguesa i ambdós tenen una filla de nacionalitat andorrana.

Ha de prevaler el dret a la vida familiar sobre les consideracions legals relatives a la permanència al Principat durant la vigència de l'anterior autorització de residència.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que:

S'ha valorat adequadament la prova practicada en les actuacions i l'Administració ha tingut en compte que l'agent no ha residit de forma permanent i efectiva durant tot el període de vigència de l'anterior autorització de residència, com diu l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.

D'altra banda, existeix un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o béns, o per a l'ordre públic, derivat dels antecedents de l'interessat.

La denegació és obligada per l'incompliment dels requisits legals i, en no tractar-se d'una mesura d'expulsió, no es pot apreciar cap manca de proporcionalitat.

4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha denegat la regularització de l'autorització de residència i treball del recurrent.

L'article 83 de la Llei qualificada d'immigració disposa que es denegarà aquesta regularització quan, entre d'altres motius, no es compleix qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 53.1 de la mateixa Llei qualificada, en la redacció aplicable, segons el qual:

"Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos...".

Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de residir de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat hi tingui el centre dels seus interessos personals i professionals.

Com que l'acreditació d'aquesta residència permanent i efectiva és una qüestió de fet, la decisió que s'adopti sobre el particular ha de partir dels elements probatoris que consten en les actuacions. Aquesta Sala també ha reconegut reiteradament l'especial rellevància que tenen els informes elaborats pel Servei de Policia, en la mesura en què recullen els resultats de les investigacions dutes a terme sobre el terreny i, a més, se'ls ha de reconèixer l'objectivitat que deriva del fet de ser elaborats per funcionaris públics. Això no exclou, lògicament, que els interessats presentin les proves adequades per a desvirtuar el seu contingut.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha fet una valoració exhaustiva de les proves que consten en les actuacions, que aquesta Sala comparteix i fa seva íntegrament, sense que s'apreciïn raons que puguin donar lloc a substituir el criteri de la Batllia pel del recurrent.

Resulta concloent la dada relativa a que l'interessat no ha treballat a Andorra durant un total de 3 anys i 8 mesos, dins dels 10 anys de vigència de l'autorització anterior. Això posa de relleu que no es compleix el requisit de l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, que abans s'ha esmentat. D'altra banda, el recurrent no aporta cap element de judici que sigui susceptible de desvirtuar aquesta conclusió, ni tan sols sobre l'al·legació relativa a la malaltia de la seva anterior esposa, ja que no consta que hagués assumit la seva cura i, a més, va traspassar el 27 de juliol de 2016, de manera que aquest fet no justifica la seva absència del Principat.

En definitiva, les proves aportades per l'agent no tenen una força de convicció que pugui desvirtuar les conclusions a què ha arribat l'Administració, tal com ha considerat la sentència apel·lada.

Aquest conjunt de circumstàncies porten a concloure que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat durant tota la vigència de l'autorització anterior, com exigeix l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.

Quart.- Encara que la circumstància anterior ja determina que s'haja de denegar la regularització sol·licitada, no es pot deixar de banda l'altra element en què es basen les resolucions administratives impugnades, que es refereix a l'existència d'un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o béns, o per a l'ordre públic.

Sobre aquesta qüestió, consta que el recurrent ja va ser objecte d'un advertiment d'expulsió en data 2 d'agost de 2011, i que va ser detingut en dues ocasions, una d'elles el 22 de juny de 2018 per un fet de rellevància, com és la comissió d'un delicte contra la salut pública, per tràfic il·lícit de droga tòxica -cocaïna- en gran quantitat i difusió en centre d'esbarjo. Per aquesta causa va patir presó preventiva en el Centre penitenciari durant més de cinc mesos.

Aquests antecedents justifiquen també la denegació de l'autorització sol·licitada, ja que posen de relleu unes actuacions que s'han de considerar contràries a la seguretat ciutadana, especialment pel que fa a la darrera de les detencions esmentades.

Cinquè.- És cert que la mesura adoptada ha de tenir una lògica incidència en la vida familiar de l'interessat, però això no impedeix considerar que no concorren els requisits que la Llei qualificada d'immigració exigeix per a concedir la regularització que sol·licita el recurrent.

Cal tenir en compte que l'interessat no disposava d'autorització de residència, per caducitat de l'anterior, de manera que la regularització de la seva situació a Andorra requereix complir els mateixos requisits previstos per a la renovació de l'autorització. Doncs bé, com es desprèn de les consideracions anteriors, el recurrent no reuneix aquestes condicions, i la invocació del principi de proporcionalitat no pot enervar el necessari compliment dels requisits legals, especialment quan no es tracta d'una mesura de naturalesa sancionadora.

D'altra banda, no s'ha adoptat una mesura d'expulsió, que resulta més greu en la mesura en què comporta la prohibició d'entrada en el territori andorrà, ni tan sols en règim turístic (article 129 de la Llei qualificada d'immigració), mentre que la denegació de l'autorització de residència no comporta aquest efecte tan rigorós.

Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vendrell contra la sentència dictada el 2 d'octubre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.