Reclamació extracontractual (0184/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-0184/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de desembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil asseguradora Ropero va formular demanda, de data 15-10- 2007, envers la mercantil Plaza, segons la qual sol·licita la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 1.750,10 EUR, amb més les despeses i les costes processals.

La representació processal de la part defenent, per escrit de data 29-10-2007, va oposar-se a la demanda i va demanar que es dictés sentència desestimant la mateixa, i amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- En data 15-06-2008 (2009) es va dictar sentència per l'Hble. Batlle, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que ha de desestimar i desestima la demanda formulada per la Ropero contra la societat Plaza, absolent aquesta darrera de les pretensions de la part agent i imposant a la primera la totalitat de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la defenent a acreditar en període d'execució de sentència.

III.- La part agent ha interposat recurs contra la resolució d'instància i, en data 22-09-2009, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 13-10-2009, va sol·licitar que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància, amb la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que el jutge a quo ha valorat de forma errònia la valoració de la prova. Manifesta que en l'informe policial ha restat provat que, en data 24-08-2006, mentre es feien treballs d'aïllament amb poliuretà es van causar danys a diferents vehicles aparcats. I si bé és cert que quan el Servei de Policia es va personar al lloc dels fets, solament havia quatre vehicles estacionats, es fa constar en l'informe policial que existia un cinquè vehicle estacionat i que aquest, segons resulta de la declaració de sinistre de l'agent, era el seu, BMW 320 d 8800XH17. També afegeix que el vehicle de la propietat del Sr. Plaza va patir danys per poliuretà a la carrosseria i va ser necessari procedir a pintar-lo per import de 2.090,10 euros.

II.- La sentència d'instància considera que l'agent ha aprovat que, com a asseguradora, va satisfer al propietari del vehicle la quantitat de 1.750,10 euros pels danys patits pel vehicle, de les proves que es troben a les actuacions, ressurt que la única prova que els danys es puguin derivar de l'actuació dels operaris de Plaza és la carta adreçada pel propietari del vehicle a la seva asseguradora, sense que consti cap prova fotogràfica dels danys i més i es pren en consideració que el perit no es refereix a danys provocats pel poliuretà, sinó "projection de peinture".

Si centrem l'anàlisi del recurs en el motiu esgrimit per la part recurrent i agent, que consisteix en una inadequada valoració de la prova, fonamentada en la incorrecta valoració de l'informe policial i en el document núm. 1 de la demanda, s'escau posar de manifest el que segueix.

Pel que fa al document núm. 1 de la demanda, es tracta d'una carta adreçada pel propietari del vehicle en la que relata com va prendre coneixement dels danys que va patir el seu vehicle i com el responsable de l'H.Plaza, on manifesta que es va allotjar la nit del 23 al 24 d'agost de 2006, també va patir danys en el seu vehicle per poliuretà, restant afectats cinc vehicles. Com encertadament indica la sentència, aquesta carta constitueix una declaració de la pròpia part interessada, sense que s'acompanyi a la mateixa cap element probatori que recolzi les seves pretensions, tota vegada que no es prova que es pernoctés en el referit Hotel ni tampoc cap fotografia dels danys patits pel vehicle.

I, en segon terme, pel que es refereix a l'informe policial (folis 46 i 47), del mateix s'extreu que existien quatre vehicles que van patir danys i que el vehicle que no es va localitzar fou un Toyota Avensis, comprometent-se el Sr. Tejera a la seva localització, sense que coincideixi, per tant, ni el model ni la matrícula del vehicle. És més, el propi Servei de Policia manifesta que el vehicle BMW 320 d no va ser vist en el lloc dels fets. El perit Sr. Amorós (foli 57) assevera que com que el vehicle ha estat reparat, no pot analitzar ni apreciar els danys efectivament causats al mateix.

Per consegüent, de la prova practicada no es pot tenir per acreditat que els danys patits pel vehicle de l'agent fossin de poliuretà, atès que el perit que l'examina (foli 19) parla de projecció de pintura, no es prova que el propietari del vehicle hagués pernoctat a l'H.Plaza i el seu vehicle tampoc resta identificat pel Servei de Policia ni pels responsables de l'H.Plaza com un dels afectats per aquests danys. Si afegim que el perit no pot analitzar si els danys del vehicle es deuen o no al poliuretà, tota vegada que el mateix va ser reparat, sense que es prenguessin les mesures oportunes per a acreditar la prova dels danys que es reclamen. En definitiva, de la prova que es troba a les actuacions, no pot aquesta Sala adoptar una altra resolució que no sigui la confirmació de la resolució d'instància, perquè no es pot apreciar, com indica la recurrent, cap errònia valoració dels mitjans probatoris que es troben a les actuacions.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de l'asseguradora Ropero contra la sentència, de data 15-06-2008 (sic 2009), dictada per l'Hble. Batlle, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.