Dret de visita del progenitor (256/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0256/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de gener del 2010 la Sra. Roda va formular demanda de mesures paterno-filials i adopció d'altres de caràcter patrimonial contra el Sr. Codina, manifestant que, fruit d'una relació sentimental amb el defenent, havia nascut un fill de nom Martin, però que posteriorment havien decidit separar-se, sense que el Sr. Codina complís amb els seus deures en relació al menor. Per aquesta raó, sol·licitava que es dictés Sentència atribuint-li a ella la guarda i custòdia el menor, privant al defenent del dret de visitar al seu fill mentre no acredités la seva total recuperació del consum abusiu de qualsevol substància que pogués disminuir les seves capacitats cognoscitives i evolutives, o, subsidiàriament, fixant un dret de visita a favor del Sr. D.S. que descrivia. Sol·licitava, a més a més, que s'establís una pensió d'aliments a favor del nen i a càrrec del seu pare de 450 euros mensuals, que es condemnés al defenent a abonar-li les pensions alimentàries endarrerides des del mes de gener del 2009 fins aquell moment, a raó de 450 euros mensuals, i que s'establís que el Sr. D.S. s'havia de fer càrrec igualment de la meitat de les despeses extraordinàries del fill comú, imposant-li a més les costes del procediment.

II.- En l'audiència de data 27 de gener del 2010 prevista per tal d'evacuar el tràmit de contesta el Sr. Codina es va aplanar sense reserves, ni condicions, a tots els pediments de l'adversa.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2011 va decidir establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte del fill comú de nom ENTITY_6; atribuir la seva guarda i custòdia a la seva mare, no fixar en aquell moment cap règim de visites del pare envers el seu fill menor, sense perjudici de poder-ho fer en període d'execució de Sentència previ informe favorable del perit psiquiatre que va intervenir en el procediment sobre la evolució de l'addicció a l'alcohol del Sr. ENTITY_5; fixar una pensió d'aliments a favor del nen i a càrrec del seu pare de 450 euros mensuals, precisant la modalitat de pagament i de revisió de la mateixa, més el 50% de les despeses extraordinàries del menor i condemnar al defenent a liquidar les pensions d'aliments endarrerides, a raó del mateix "quantum" que l'actual i que s'haguessin produït d'ençà el mes de gener del 2009 fins el mes de maig del 2011, ambdues mensualitats incloses, tot això sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Codina i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, concedint-li el dret de visitar el seu fill encara que sigui en companyia de la seva mare, o d'una tercera persona, i fixant la pensió d'aliments que està obligat a pagar en 300 euros mensuals, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Codina formula recurs contra la Sentència dictada en data 25 de maig del 2011 respecte de dos punts concrets: en primer lloc, s'oposa a la decisió adoptada pel Tribunal de no establir cap règim de visites que li permeti tenir al seu fill en la seva companyia mentre es sotmet a un tractament específic de deshabituació a l'alcohol, sota contracte terapèutic i supervisió periòdica d'un any de durada i, en segon lloc, considera que la pensió d'aliments en favor del seu fill i a càrrec seu que s'ha fixat en 450 euros mensuals és excessiva per les seves possibilitats econòmiques, de tal manera que proposa que es limiti a 300 euros mensuals en aquest concepte.

II.- Pel que fa a l'establiment d'un règim que reguli les visites del Sr. D. al seu fill, aquesta Sala ja ha posat de relleu en la seva Sentència de data 31 de maig del 2011 que no és possible reservar per la fase d'execució de la resolució que s'adopti la determinació del règim de comunicació dels progenitors amb els seus fills, ja que aquesta fase s'ha de reservar per resoldre els incidents que pugui generar el compliment del règim establert, o bé per la supervisió i seguiment del mateix.

D'altra banda, és cert que el Sr. D. fa un consum molt elevat d'alcohol i pel que sembla té igualment problemes amb les drogues, com mostra l'informe del metges de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell (foli 68), sense que, d'altra banda, reconegui la seva malaltia, com aprecia la Dra. Somoza (foli 20), fet que fa més difícil la seva rehabilitació. També és veritat que els hàbits tòxics del Sr. D. no són un bon exemple pel menor i li poden transmetre un model educatiu i cultural a on el consum d'alcohol serà vist pel nen com una conducta normativa que s'integrarà de forma natural en el seu aprenentatge social, com destaca el Dr. Cepeda en el seu informe (foli 106). No obstant, entenem que aquests fets, encara que siguin greus, no poden suposar que se li impedeixi veure el seu fill durant un any mentre es sotmet a un tractament de deshabituació, ja que aquest allunyament resulta perjudicial no sols pel Sr. D. que manifesta estimar el seu fill, sinó també pel nen que difícilment podria reiniciar posteriorment una relació normal amb el seu progenitor, mancant-li una referència paterna que, si el Sr. D. aconsegueix superar la seva addicció, ha de ser-li beneficiosa, tenint en compte que l'interès del menor ha de ser sempre prevalent.

Per totes aquestes raons, considerem procedent establir un règim de visites del Sr. D. al seu fill que li ha de permetre estar amb ell un diumenge cada quinze dies de les deu hores, en què el recollirà al domicili de la seva mare, fins a les dinou hores en què el retornarà al mateix. Passat el termini d'un any de seguiment sense problemes d'aquest règim, el recurrent podrà sol·licitar la seva revisió sempre que aporti un informe mèdic que acrediti que es troba en procés de deshabituació de la seva addicció a l'alcohol i als estupefaents a la UCA de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, amb supervisió mèdica periòdica i amb una durada com a mínim de sis mesos i un informe psicològic del mateix Centre que avaluï favorablement la seva evolució i la seva voluntat d'abandonar aquesta dependència. Si l'Hble. Batlle entén que els informes resultants d'una supervisió periòdica de l'estat del Sr. D. mostren que s'ha allunyat el perill de que el menor pugui rebre una influència perniciosa del seu pare, es podrà passar progressivament, primer, a un règim en virtut del qual el Sr. D. podrà restar amb el seu fill cada quinze dies des del divendres a la sortida de l'escola fins el diumenge a la nit en què el retornaria al domicili de la seva mare a les vint hores i, posteriorment, si el procés es continua desenvolupant favorablement a criteri de l'Hble. Batlle d'acord amb els informes resultats d'un seguiment mèdic continuat, es podrien augmentar els contactes entre pare i fill ampliant-los a la meitat de les vacances escolars del nen, gaudint els seus pares de la companyia del nen de manera alternativa

En contra d'aquesta decisió, no resulta vàlid l'argument de que el Sr. D. es va aplanar a la demanda formulada per la Sra. Pires per dos tipus de raons: en primer lloc, perquè la demandant plantejava en la seva demanda no sols que es suspengués el dret de visita al pare del nen, sinó també, subsidiàriament, que s'establís un règim de visites relatiu als caps de setmana i les vacances, de tal manera que es pot entendre que el recurrent es sotmetia en aquest punt a la decisió judicial i, en segon lloc, perquè quan es tracta de la protecció d'un menor el principi de congruència no juga amb la mateixa intensitat que en altres litigis, sent precís que el Tribunal es decanti fonamentalment per aquella opció que consideri més favorable per l'interès del menor i en el cas present aquesta Sala entén que els contactes entre els menors i els progenitors que no conviuen amb ells resulta beneficiós pels infants si es descarta l'existència d'un perill per la seva integritat física i moral.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, el Sr. D. argumenta que, atesa la seva situació econòmica, no li és possible fer-se càrrec d'una pensió a favor del seu fill de 450 euros mensuals, tal com decideix el Tribunal d'instància, de tal manera que com a molt podria assumir un pagament de 300 euros mensuals en aquest concepte.

Com posa de relleu reiteradament la jurisprudència dels Tribunals andorrans, per tal de fixar la pensió d'aliments de la què s'ha de fer càrrec el progenitor que no conviu amb el seu fill s'han de tenir en compte els ingressos dels seus pares i les necessitats del menor. En el cas present, la seva mare té uns ingressos d'uns set-cents euros mensuals, mentre que el seu pare tenia l'any 2010 un salari al voltant dels 1.400 euros (folis 45 i 64).

És cert que el Sr. D. afirma en el seu recurs que en aquest moment es troba sense feina, després de perdre la que tenia com a mosso d'un magatzem al ingressar en presó i de perdre igualment la que després va obtenir temporalment amb un salari de 984 euros, i, per tant, sense ingressos, però aquest argument no es pot tenir en compte, fonamentalment perquè es tracta d'una situació nova, posterior a la Sentència apel·lada i que es planteja per primera vegada en aquesta alçada, de tal manera que la revisió que proposa s'hauria d'acordar, en tot cas, en el procediment corresponent. En qualsevol cas, considerem que, atesa la seva professió de cambrer d'hoteleria, aquesta situació ha de ser en principi transitòria, sense que, per tant, pugui donar lloc a una modificació de l'import de la pensió a pagar en favor del seu fill.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Codina contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 25 de maig del 2001, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'establir que el Sr. D. pot tenir al seu fill en la seva companyia un diumenge cada quinze dies de les deu hores, en què el recollirà al domicili de la seva mare, fins a les dinou hores en què el retornarà al mateix. Passat el termini d'un any de seguiment sense problemes d'aquest règim, el recurrent podrà sol·licitar la seva revisió sempre que aporti un informe mèdic que acrediti que es troba en procés de deshabituació de la seva addicció a l'alcohol i als estupefaents a la UCA de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, amb supervisió mèdica periòdica i amb una durada com a mínim de sis mesos i un informe psicològic del mateix Centre que avaluï favorablement la seva evolució i la seva voluntat d'abandonar aquesta dependència. Si l'Hble. Batlle entén que els informes resultants d'una supervisió periòdica de l'estat del Sr. D. mostren que s'ha allunyat el perill de que el menor pugui rebre una influència perniciosa del seu pare, es podrà passar progressivament, primer, a un règim en virtut del qual el Sr. D. podrà restar amb el seu fill cada quinze dies des del divendres a la sortida de l'escola fins el diumenge a la nit en què el retornaria al domicili de la seva mare a les vint hores i, posteriorment, si el procés es continua desenvolupant favorablement a criteri de l'Hble. Batlle d'acord amb els informes resultats d'un seguiment mèdic continuat, es podrien augmentar els contactes entre pare i fill ampliant-los a la meitat de les vacances escolars del nen, gaudint els seus pares de la companyia del nen de manera alternativa, CONFIRMANT en tots els demés punts la citada resolució i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.

I llegida, la firmen, del que en dono fe.