SEGURETAT SOCIAL -CASS. Alta mèdica. Estabilització estat salut. Intervenció pendent no impedeix alta. (1000038/2019)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000038/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000063/2021

SENTÈNCIA 83-2021

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Mercader

Advocat: Sr. Esparza

Apel·lat: Sra. Badía

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el vint-i-cinc de novembre de dos mil vint-i-u.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000038/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Badía va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que es declarés com a no ajustada a dret la Resolució del Consell d'Administració de la CASS, de data 21/01/2019, per la qual se li va atorgar l'alta mèdica amb data 27/02/2019, amb suspensió de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, així com la Resolució del mateix Consell, de data 30/04/2019 que desestimava el recurs administratiu interposat.

2.- La sentència de 29/03/2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle va estimar la demanda, i va declarar el dret de la part agent a mantenir-se en situació de baixa mèdica a la data de l'alta mèdica -és a dir, des del 27/02/2019-, i que se li regularitzi els pagament deguts en concepte de prestació per incapacitat transitòria des del mateix dia.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'anàlisi de la legalitat de la resolució recorreguda s'ha de fer segons la situació fàctica i jurídica existent en el moment d'adoptar-se la decisió controvertida.

A la data de l'alta mèdica, les lesions de l'agent es trobaven consolidades, tot i que no guarides.

L'informe del Nogués en parla d'una nova intervenció -que estava prevista pel 04/08/21-, però no és vàlid per concloure si l'alta mèdica, en el moment en què es va donar era o no correcta.

El Expósito és especialista en psiquiatria, per la qual cosa el seu dictamen no permet valorar una patologia del genoll.

En qualsevol cas, la CASS només pot abonar la incapacitat temporal fins el dia 23/04/2019 en aplicació de la normativa vigent.

4.- La Sra. Badía fonamenta la seva oposició al recurs d'apel·lació en les al·legacions següents:

Que el Nogués conclou en data 17/02/2019 la patologia no estava consolidada, i a la mateixa conclusió arriba el Expósito

A l'informe del Carretero també es recull que s'hauria de valorar que l'agent continués en situació de baixa.

L'al·legació de la CASS sobre la durada màxima de la baixa es va introduir per primera vegada en el tràmit de conclusions, i, a més, la data que cal considerar com a data de baixa és la del dia 10/07/2017, per la qual cosa el termini màxim de tres anys finia el 10/07/2020.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió plantejada ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS), que regulen les prestacions d'incapacitat temporal així com el Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social.

Com ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.

Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la CASS podrà acordar el cessament de les prestacions d'incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.

D'acord amb les dades que consten al procediment, l'agent va iniciar un període de baixa mèdica en data 30/03/2016 derivada de malaltia comuna per un problema al genoll esquerre que va requerir la col·locació d'una pròtesi unicompartimental el 10/07/2017, pròtesi que fou substituïda per una total el 28/05/2018, i fou donada d'alta a comptar del dia 16/06/2017 (és a dir, passats 443 des de l'inici de la baixa), tot i que 24 dies desprès, en concret el 10/07/2019, va iniciar una nova baixa pel mateix problema al genoll esquerre, que es va considerar una recaiguda de la patologia anterior. Transcorreguts quasi tres anys del període de baixa, la CASS va convocar l'agent a una revisió mèdica a l'Àrea de Control Sanitari de la pròpia CASS el 06/02/2019, i, un cop valorada, es va acordar la seva alta a comptar del 27/02/2019.

A la demanda presentada davant la Batllia l'agent va mantenir que, d'acord amb el metge que la tractava -el traumatòleg, Dr. F.-, havia de continuar en situació de baixa (informe de data 28/02/2019 al revers del foli 11). Tanmateix, en aquest informe es diu que l'evolució de la pròtesi és correcta i en cap cas es parla de la possibilitat de la seva substitució per una altra, i en un altre informe més complert del propi Carretero de data 30/05/2019 (revers del foli 13 i foli 14) es diu:

"El 17 de enero de 2019 la paciente refiere que está mejor pero que tiene dolor en su columna lumbar con sintomatología de síndrome facetario lumbar posterior y está en tratamiento con lyrica.

El 23 de abril la paciente acude a control con dolor en la rodilla operada y se efectúa exploración clínica de rodilla con cicatriz sin signos inflamatorios, movilidad de rodilla de 0º a 120º y con rodilla estable en el plano antero-posterior y lateral.

Se efectúa un control radiográfico con correcta implantación de su prótesis.

La paciente ha sido visitada por última vez en nuestra consulta el 15 de mayo y refiere que tiene dolor en su rodilla tanto en bipedestación como en sedestación prolongada y que este dolor es de mayor intensidad a lo largo del día y que no le permite efectuar su vida habitual y su trabajo habitual.

Se efectúa de nuevo exploración clínica y valoración de pruebas complementarias sin que se observen cambios respecto a la exploración de abril de 2019 así como en los controles efectuados en revisiones anteriores.

Creemos que en este momento no está indicada una nueva cirugía y que no tenemos pruebas que nos permitan efectuar un diagnóstico de aflojamiento protésico..."

En el procediment judicial es va realitzar una prova pericial pel Expósito, que comença amb la precisió que "aquest pèrit es pot referir tan sols a aspectes psiquiàtrics dels quals, curiosament, no se'n fa cap referència ni a les preguntes de les parts ni en els nombrosos informes mèdics que acompanyen la petició", i es conclou que "l'exploració psicopatològica, per tant, no mostra en el moment de l'exploració cap patologia rellevant en l'àmbit psiquiàtric digna d'esmentar-se". Per això, és evident que aquesta prova no pot servir per a valorar l'estat de l'agent en el moment en que la CASS va acordar l'alta mèdica.

Pel que fa l'informe del Nogués (folis 115 i següents de les actuacions), en el qual es recolza la sentència del Tribunal de Batlles per estimar el recurs, es relata que el 26/04/2019 l'agent es sotmet a una gammagrafia òssia descartant qualsevol complicació infecciosa o sèptica òssia, i que durant tot aquest temps l'agent no va realitzar més sessions de rehabilitació funcional ni fisioteràpia. Ara bé, al mateix informe es diu que la Sra. Badía va voler tenir una altra opinió mèdica i va consultar al mes de maig i juny un altre especialista -el Dr. M.-, i el 09/06/2020 es va sotmetre a un PET-TAC, detectant-se aleshores canvis inflamatoris i signes de sinovitis, i el nou traumatòleg aconsella un canvi de la pròtesi, que estava previst el 04/08/2020. No consta si aquesta intervenció s'ha portat a terme.

Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència 50-2021 d'aquest Tribunal de data 10/06/2021, dictada en la causa TSJA 0000011/2021, es va dir que, en cas d'una prova elaborada en seu judicial temps desprès d'haver- se acordat l'alta mèdica, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però que això no impedeix que mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats, tot afegint que el fet que el pacient estigués pendent d'una intervenció en el moment de l'alta mèdica no és obstatiu de la declaració d'alta, i que allò rellevant és l'estabilització de les lesions en el moment de l'alta.

En el cas ara analitzat, l'informe del Nogués a la relació d'antecedents esmenta dues gammagrafies -de dates 26/04/2019 i 03/05/2019- que no són a les actuacions. En qualsevol cas, al mateix informe es diu que les proves van ser demanades pel Carretero i, com ja s'ha vist, a l'informe del Carretero de data 30/05/2019 -posterior, per tant, a les dues gammagrafies- es constata que el genoll estava bé, tot i que la pacient referia dolor.

I, a banda d'aquesta referència a les dues gammagrafies anteriors i de les molèsties que sentia la Sra. G., que la van portar a consultar altres especialistes, no hi ha altra informació que permeti sostenir que l'alta mèdica era incorrecta. De fet, el PET-TAC del qual parla el Nogués en les seves conclusions es va realitzat molt temps desprès, i no permet valorar la situació de la pacient en el moment de l'alta, així com tampoc fer aquesta valoració de la situació en el moment de l'alta la possibilitat de realitzar una nova intervenció per substituir la pròtesi total de genoll -que hauria estat la tercera-

, un any i mig desprès de la data de l'alta, tot i que, els informes aportats per la part agent en via administrativa i amb la demanda del seu propi traumatòleg d'aleshores, desconsellaven en aquell moment una nova intervenció i deien que la pròtesi estava bé, encara que la pacient referia dolor. És important destacar també que a l'informe del Nogués es reconeix que durant tot aquest temps l'agent no va fer sessions de rehabilitació funcional ni fisioteràpia.

De tot això es conclou que l'informe del Nogués sembla que es decanta per afirmar que l'alta no era encertada pel fet que l'agent temps desprès havia empitjorat i estava pendent d'una nova intervenció (que es desconeix si s'ha fet o no).

En qualsevol cas, l'art. 14.b del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal de la seguretat social estableix que el període màxim de la prestació econòmica per incapacitat laboral és de tres anys, i l'agent va iniciar el període de baixa el 30/03/2016, ço que comporta que la prestació no podia anar més enllà del 23/04/2019 (del termini de tres anys s'ha de descomptar els 24 dies que l'agent va estar d'alta). De fet, l'agent va estar de baixa 1040 dies, i el termini màxim era de 1095 dies. Certament, la CASS va introduir aquesta al·legació en el tràmit de conclusions però ho va fer a la vista de les conclusions de l'informe del Nogués, per la qual cosa no es pot considerar que sigui extemporània.

En definitiva, procedeix estimar el recurs de la CASS.

Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència dictada el 29 de març del 2021 pel Tribunal Unipersonal de la Batllia, i declarar que la Resolució del Consell d'Administració de la CASS, de data 21/01/2019, per la qual se li va atorgar l'alta mèdica amb data 27/02/2019, amb suspensió de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, així com la Resolució del mateix Consell, de data 30/04/2019 que desestimava el recurs administratiu interposat, són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.