Delicte major de furt amb força en les coses, en grau de termptativa 199.1. TSJP-61/14

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-1400058/2013 Núm. de Rotlle: TSJP-0000061/2014

PARTS:

SENTÈNCIA 10-2015

Recorrent: Sr. Vilar

Advocat: Sr. Álvarez

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, trenta d'abril del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 26 de novembre del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de furt amb força en les coses, en grau de temptativa. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 26 de novembre de 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Vilar com a responsable penal en concepte d'autor d'un delicte major de furt amb força en les coses en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, fixant el termini de suspensió de la condemna en dos anys i al pagament de les despeses processals causades. No hi ha lloc a responsabilitat civil en haver renunciat el perjudicat a res reclamar".

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, vers les 00.50 hores, del dia 30 de maig del 2013, el processat Vilar, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, va intentar obrir la porta de vidre, -corredera-, de la botiga "- ", radicada a l'XXXX, donant-li varis cops amb el cos i els peus i fent força amb les mans per aconseguir llur desplaçament, passant-les per l'obertura central, parant en el moment que passaven dos vianants per intentar-ho de nou i finalment marxant del lloc en observar la presència d'una patrulla del Servei de Policia que hi havia estat alertada, amagant-se en un portal proper".

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació l'advocat defensor del Sr. Vilar sol·licitant l'absolució del processat i subsidiàriament, que se li reconegui l'atenuant d'embriaguesa greu i que se l'imposi una pena no superior a sis mesos de presó condicional.

Manifesta que el seu defensat sempre ha negat els fets, limitant-se a donar cops a la porta de vidre de la botiga sense intentar obrir-la; Que les empremtes dactilars es troben a l'alçada del cap del Sr. Vilar que no podia forçar l'obertura de la porta fent pressió amb les mans.

Observa que, a més, el processat es trobava en estat d'intoxicació etílica, de manera que no era conscient del que estava fent; No resulta de les actuacions, que hagués provocat aquell estat d'embriaguesa amb la intenció de cometre la infracció.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, manifestant que, a diferència de les peticions del recurrent, les proves practicades a la data del judici oral avalen que el mateix no es limità a donar cops a la porta sinó que intentà forçar la seva obertura, i que l'atenuant interessat per la defensa, no pot ésser considerat per quant l'embriaguesa era voluntària i l'acció del processat totalment coherent.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que, se'n desprèn de les proves obrant en autes, que el processat, tal com ell pretén, no es va limitar a donar cops a la porta de la botiga per evacuar un excés de còlera degut a una disputa amb la seva companya, sinó que va intentar obrir-la.

El M.I. Tribunal de Corts ha subratllat correctament que:

les empremtes dactilars de l'acusat no es detectaven en la resta de les vitrines, sinó que es concentraven al marge de les dues fulles de les portes de vidre i a l'alçada aproximada del pit del Sr. Vilar, del que es pot concloure que les mateixes confirmen la pressió a fi de forçar la seva obertura mitjançant el desplaçament lateral.

el testimoni Araujo que ratificà les seves declaracions anteriors, observà com el condemnat donà cops de peu i amb el cos al vidre de la botiga, per aturar-se en el moment que passaven dues persones, fumar una cigarreta, i reprendre l'acció de forçament de la porta; del que se'n pot concloure que no actuava sense objectiu definit i sota l'empresa de la ràbia.

Segons les declaracions de l'agent de policia núm. 310, quan l'acusat observà la presència de la policia alertada pels vianants, marxà precipitadament del lloc, amagant-se en un portal veí, manifestant durant el control que havia d'alimentar un fill menor.

El M.I. Tribunal de Corts, amb bon criteri, ha dit que la temptativa de furt amb força en les coses estava constituïda.

II.-CONSIDERANT: Sobre l'aplicació de la circumstància atenuant de l'art. 201.3 del Codi Penal, se'n deriva de l'actitud del processat, descrita pels testimonis, en el moment de la comissió de la infracció, que aquest va actuar de manera coherent i conscient del caràcter il·lícit de la seva acció.

Cal observar, d'altra banda que no és pertinent imputar una temptativa de furt amb força en les coses a un excés de còlera degut a una disputa sobrevinguda hores abans.

Finalment, el pronunciament d'una pena de deu mesos de presó condicional adaptada a la personalitat del processat i a la necessitat d'evitar la reiteració dels fets, el Tribunal de primera instància ha tingut en compte, de conformitat amb les disposicions de l'art. 56 del Codi Penal, les circumstàncies personals del condemnat.

Decisio

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Vilar.

2.- Confirmar la sentència dictada en data 26 de novembre del 2014 pel M.I. Tribunal de Corts en la causa TC-1400058/2013.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.