Honoraris advocat-manca de legitimació activa-prova (200/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC-200/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Hoyos va interposar demanda envers la Sra. Cañellas, en data 17-03-2011, en virtut de la qual sol·licita la condemna de la defenent al pagament de 951,60 euros, amb més els interessos legals i costes processals.

En data 7-04-2011, la part defenent va oposar-se a la demanda i va demanar la seva absolució respecte de les pretensions instades en la seva contra.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 21- 04-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Desestimar la demanda formulada en data 17 de març de 2011 pel Sr. Hoyos contra la Sra. ENTITY_7; absoldre la defenent de les pretensions de la part adversa i condemnar el demandant a satisfer les costes judicials".

III.- La part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 14-07-2011, va articular llur escrit de conclusions, pel qual demanava la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 7-09-2011, va sol·licitar la confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que la Sra. Cañellas va sol·licitar els serveis professionals del Despatx jurídic Hoyos i que l'advocat Sr. Vilar treballa per compte del Sr. Alcalá I si bé admet que no s'ha acreditat per la part agent la relació laboral, la part contrària tampoc ha fet cap esforç per a provar que el Sr. Alcalá no està legitimat per a formular la demanda. I afegeix que com que no ha restat provat la legitimació activa, el Tribunal pot practicar la prova adient per a obtenir el seu consentiment. També sol·licita, com a conseqüència de l'èxit del recurs, que les costes judicials s'han d'abonar tant les de primera instància com les de segona instància.

II.- El present recurs no pot ser acollit per les raons següents. En primer terme, s'ha de posar de manifest que la sentència d'instància determina que fou el Sr. Vilar el que va defensar a la Sra. Cañellas i atès que no s'han acreditat a les actuacions els lligams professionals entre el Sr. Vilar i el Sr. Hoyos, ha de triomfar l'excepció de legitimació activa.

Quant a aquest extrem, el propi recurrent reconeix, en el seu escrit de conclusions, que no ha provat la relació professional que uneix als lletrats Sr. Vilar i el Sr. Alcalá, però que tampoc la part defenent ha provat la manca de legitimació del Sr. Alcalá per a interposar la present demanda. Aquest motiu no pot ésser acollit, atès que correspon a la part agent la prova dels fets constitutius de la seva pretensió i, entre aquests, hauria d'haver acreditat, si la demanda s'interposa pel Sr. Alcalá, que el Lletrat Sr. Vilar treballava per compte del Sr. Alcalá i que aquest extrem fou posat de manifest a la part defenent i recorreguda. I aquest extrem no ha restat provat, per la qual cosa ha de perjudicar a la part agent aquesta deficiència probatòria.

I en aquesta línia d'idees, correspon advertir també, com ja esdevé doctrina reiterada d'aquesta Sala, que les diligències per a millor proveir, si bé constitueixen un expedient processal (art. 73 LTPJ) que permet al Tribunal formar la seva convicció quan del material probatori que es troba a les actuacions, aquesta no pot formar-se, també esdevé cert que les mateixes no es poden emprar per a substituir l'absència de proposició de les proves adients per part dels lletrats que dirigeixen jurídicament a les parts litigants.

III.- Consegüentment, tampoc des d'aquesta òptica pot ser acollit el motiu de recurs, la qual cosa comporta la desestimació del mateix i, a diferència del que pretén la part recurrent pel que fa a les costes processals, s'escau, en ares a la desestimació del mateix, la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Hoyos contra la sentència, de data 21- 04-2011, dictada per l'Hble. Batlle i procedeix confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.