EXPULSIÓ ADMINISTRATIVA. Control de la proporcionalitat de la mesura (TSJA-0000102/15)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: 1000044/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000102/2015

SENTÈNCIA 77-2015

PARTS:

Apel·lant: M.I. GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Salamanca

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: Sr. Cepeda

Representant: Sr. Cañete

Advocat: Sr. Cañete

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de desembre de dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000044/2015.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Cepeda va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del M.I. GOVERN D'ANDORRA num.154645/2014 de data 1 d'octubre de 2014 que acorda desestimar el recurs d'alçada formulat contra l'expulsió ordenada pel Ministre de Justícia i Interior del 14 de juliol de 2014, sol·licitant-ne la seva anul·lació o, subsidiàriament, reduint-ne la seva durada.

2.- En la sentència del 18 de setembre de 2015, el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Cepeda.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 7 d'octubre de 2015, el M.I. GOVERN D'ANDORRA estima en substància:

- que la present mesura no comporta una ingerència excessiva en la seva vida familiar i privada, en contraposició a la gravetat dels fets comesos.

4.- En la seva contesta de data 4 de novembre de 2015, el Sr. Cepeda estima en substància que la mesura d'expulsió acordada per l'Administració és desproporcionada i va en contra del dret a la vida privada i familiar, reconegut a l'article 8.1 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la pràctica de la prova.

La pràctica de les proves és excepcional en segona instància (article 64 de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal). En aquest cas, la pràctica de la prova no és necessària per a resoldre el litigi.

En conseqüència, la demanda ha de ser desestimada.

Tercer.- Sobre el fons

Els fets de l'origen de la mesura d'expulsió no són discutits.

L'única qüestió que es discuteix és la proporcionalitat de la mesura i la compatibilitat d'aquesta expulsió amb l'article 8 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats que reconeix el dret al respecte de la vida privada i familiar.

Resulta de la jurisprudència del Tribunal europeu dels drets humans que s'ha de respectar un just equilibri entre, d'una part, el dret de l'interessat al respecte de la seva vida familiar, i d'altra part, la protecció de l'ordre públic i la prevenció de les infraccions penals (AFFAIRE BOULTIF c. SUISSE, 2 août 2001, paràgraf 47).

En una sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència).

Els principals punts que s'han de considerar són:

-la naturalesa i la gravetat de la infracció;

-la duració del sojorn en el país;

-la situació familiar de l'interessat, per exemple, la duració del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella;

-el naixement de nens i l'edat d'aquests infants. S'ha d'aplicar aquest raonament en aquest cas.

En el present cas, l'infracció és greu i per sentència de data 4 de maig de 2015, el Tribunal de Corts ha condemnat l'interessat a sis anys de presó i a una multa de 10.000 EUR, pel delicte major i multa de 500 EUR per la contravenció penal. Però la sentència afegeix: "Atès el seu arrelament familiar al Principat, amb 25 anys de residència i una filla de nacionalitat andorrana, estudiant universitària a l'estranger, de conformitat amb els raonaments ja expressats no s'imposa a l'acusat la pena d'expulsió del Principat".

No resulta contradit que el Sr. Cepeda consta inscrit al Servei d'Immigració de fa més de 20 anys.

L'interessat és casat i la seva dona és també resident al Principat i ambdós porten quasi 25 anys de convivència conjugal. El Sr. Cepeda i la seva esposa tenen una filla, nascuda al Principat (el 21 de juny de 1996) i que és de nacionalitat andorrana i actualment està cursant estudis universitaris a Lleida.

Pel que fa el caràcter efectiu de la vida familiar, queda acreditat que l'esposa de l'interessat fa freqüents visites al seu marit a la presó: quasi cada setmana (v. foli 99 i s.). La seva filla fa també visites al seu pare (v. foli 97 i s.).

Compte tingut de tots aquests elements, s'ha de concloure que l'expulsió menysté el dret al respecte de la vida privada i familiar reconegut pel l'article 8 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. GOVERN D'ANDORRA.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del M.I. GOVERN D'ANDORRA núm. 154645/2014, de data 1 d'octubre de 2014 que acorda desestimar el recurs d'alçada formulat contra l'expulsió ordenada pel Ministre de Justícia i Interior del 14 de juliol de 2014, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, havent de declarar la seva anul·lació.

Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.