Laboral - Lloc de pagament del salari (0199/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 0199/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Anaya va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la Sra. Capellà, propietària de l'empresa ORG_0, en reclamació de la quantitat de 3.610,80 EUR, més els interessos legals, en concepte de comissions impagades (1.678,50 EUR), de vacances no gaudides (593,76 EUR), d'indemnització per desistiment justificat (1.138,54 EUR), amb els interessos legals que resultin pel retard en el pagament del salari del mes d'octubre i de la liquidació, així com en condemnació de l'adversa a declarar prop de la CASS l'esmentada quantitat, més el salari dels mesos de maig i juny del 2006 a raó de 947,37 EUR cada mes, i les comissions cobrades del mes de juliol del 2006 (809 EUR).

II.- La part defenent va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que dins els primers 3 dies de novembre la treballadora tenia a la seva disposició al despatx de l'empresa, el xec, com sempre s'havia fet, per tal de fer-li entrega del mateix personalment; que com que no comparegué a recollir-lo, el proper dia hàbil següent, el 6 de novembre se li comunica que el tenia a la seva disposició al lloc habitual, negant-se ella a recollir-lo i va ser aquest mateix dia 6, desprès de veure que no l'anava a recollir, que l'empresa el porta al despatx de l'advocat, és a dir si durant els 3 primers dies de novembre del 2006 la demandant no va cobrar el xec va ser per quant no va creure convenient acudir a l'empresa per a recollir-lo; que la Sra. Anaya no va treballar pel compte de l'empresa ni al mes de maig ni al mes de juny del 2006; que no s'han satisfet les comissions relatives a les compravendes que menciona l'adversa per quant no s'han signat les corresponents escriptures davant el Notari, i per tant no es exigible el pagament de cap mena de comissió; que la Sra. Anaya va gaudir de vacances tot el mes d'agost del 2006 per expressa petició d'ella mateixa és a dir de les vacances que li corresponien en atenció al temps treballat.

III.- Per sentència de data 19 de març del 2009, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda de la part actora, condemnant la Sra. Capellà a satisfer a la Sra. Anaya els imports de 175,68 EUR i de 536,30 EUR més els interessos legals indicats en el III Considerant i a declarar i a cotitzar prop de la CASS si escau aquella comissió per import de 809 EUR que s'indica en el IV Considerant, així com a satisfer les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució la Sra. Capellà ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que ha quedat acreditat, amb el testimoniatge de la Sra. Machado, que va ser a finals de juny del 2006 que es van acabar els tractes amb la Sra. Anaya, i fou llavors que la dita senyora va fer les tasques de recollir la correspondència a l'empresa i que es va pactar els termes de la relació laboral amb el pagament d'un salari de 947,37 EUR més comissions; que si el salari pactat va ser de 947,37 EUR mensuals, no s'entén com la Sra. Anaya no reclama la diferència entre els 500 EUR que se li van abonar al mes de juny del 2006 en concepte de gratificació i els 947,37 EUR, que li haurien correspost en concepte de salari; que encara que la Sra. Anaya hagi treballat els 5 darrers dies del mes de juny del 2006, no es pot prendre en consideració tot el mes de juny per el càlcul de les vacances; que ha restat acreditat que l'empresa pagava els seus empleats el salari mensual mitjançant entrega de xec personalment, i així ho va fer; que la primera notícia que rep l'empresa de que l'adversa vol rebre el salari amb una modalitat de pagament diferent de la usual és el dia 8 de novembre, i doncs el retard en el pagament del salari fins aquesta data no és en cap cas imputable a l'empresa, i en tot cas no es tracta d'un retard injustificat; que respecte al pagament dels interessos, només es podria reclamar fins a la data en que es va efectuar el dipòsit del salari a la Batllia; que l'import de 809 EUR en concepte de comissió ja ha estat degudament cotitzat per l'empresa; que la imposició de les costes a aquesta part no troba explicació en la sentència impugnada, quan es evident a la vista de la resolució, que la demanda de la Sra. Anaya es gairebé tota ella desestimada.

II.- Resulta dels resguards de visita que consten en autes, quan almenys a comptar del 19 de juny del 2006, la Sra. Anaya va començar a treballar pel compte de la Sra. Capellà en l'agència immobiliària ORG_0, i que per aquesta feina va percebre el mateix mes, l'import de 500 EUR, corresponent més o menys a la meitat del salari pactat de 947,37 EUR mensual. El dia 22 d'octubre del 2006 la treballadora va ser de baixa laboral. No podent desplaçar-se al despatx de l'empresa per cobrar el seu xec de nomina, la Sra. Anaya va, per cartes del 8 i 10 de novembre adreçades respectivament a l'advocat de l'empresari i a la pròpia Sra. Capellà, demanar a que el salari del mes d'octubre li sigui pagat directament al seu compte bancari. Malgrat això, l'empresa no va ingressar el salari al compte bancari de la treballadora, sinó que ho va dipositar a la Batllia. Per carta de data 15 de gener del 2007 la Sra. Anaya va desistir de la relació laboral amb ORG_0, en raó del pagament del salari del mes d'octubre del 2006 amb un retard considerable, i sense cap motiu que ho justifiqui, i en raó del fet que havent iniciat la relació laboral al mes de maig del 2006, no fou donada d'alta a la CASS fins al mes de juliol.

III.- L'article 60-1 de la Llei laboral estableix que el salari s'ha de satisfer al treballador en el lloc on radica l'empresa o en el domicili bancari que el treballador indiqui, si ho prefereix. Per tant, importa poc que el costum de l'empresa era de pagar el salari dels seus empleats mitjançant entrega de xec personalment, ja que d'acord amb les disposicions esmentades, del moment que el treballador prefereix que el seu salari sigui pagat al seu domicili bancari, l'empresari ha de respectar la decisió del treballador, sense poder oposar a aquest darrer, el procediment anterior o usual de l'empresa. Com aquesta Sala ho ha manifestat moltes vegades, l'obligació de pagar el salari constitueix el deure cabdal de l'empresari i aquell ha de prendre totes les disposicions per a que el treballador pugui percebre la seva nòmina en el termini legal. En el present cas, l'empresa, en lloc de pagar el salari a la Sra. Anaya al seu domicili bancari tal com aquesta darrera l'havia sol·licitat, va dipositar l'import corresponent, a la ORG_1, formalitat que només es pot realitzar quan l'empresari no té cap més altra alternativa per satisfer el salari al treballador. A més a més, no s'entén perquè l'empresa no ha conservat el xec al despatx de la mateixa, fins que la Sra. Anaya vingui a recollir-lo, o donar altres instruccions, sinó que va dipositar-lo al domicili de la seva lletrada i desprès a la Batllia, que no són llocs legals de pagament del salari, segons l'article 60-1 de la Llei sobre el contracte de treball. Per tant no existeix en autes, cap element que justifiqui que el salari de la Sra. Anaya hagi estat pagat amb retard i per un altre mitja que el demanat per la treballadora, el que autoritza la mateixa a desistir de la relació laboral sense preavís, d'acord amb les disposicions de l'article 75-3 de la Llei laboral.

IV.- Respecte a la reclamació en concepte de vacances, tenint en compte que la Sra. Anaya va iniciar la seva relació laboral amb la Sra. Capellà el dia 19 de juny del 2007, fins al dia 16 de gener del 2007, li correspon gaudir de 17,5 dies de vacances ( 30/12 x 7) i, tenint en compte el salari mensual mitjà de 1.072,59 EUR, ha de percebre per aquest concepte, l'import de 625,68 EUR, del qual 450 EUR ja li han estat retribuïts.

V.- Com ja s'ha dit més amunt, el dipòsit del salari a la Batllia no correspon a un mitjà escaient de pagar el salari quan l'empresa podia satisfer el mateix segons els requisits legals i que el treballador es podia localitzar molt fàcilment; per tant, compte tingut que el pagament del salari al treballador en el termini legal constitueix una obligació per l'empresari d'imperatiu compliment, es de manera ajustada al dret que el primer jutge va comptabilitzar els interessos fins que el pagament a la Sra. Anaya, de la seva nòmina, fou efectiu.

VI.- En matèria laboral, es costum, encara que la demanda del treballador sigui estimada parcialment, de posar les costes judicials de primera instància a càrrec de l'empresari.

VIII.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució recorreguda, i condemnar la part que recorre a abonar les costes de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 19 de març del 2009, en tots els seus extrems;

Condemnar a la part recurrent a pagar les costes processals de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.