IMMIGRACIÓ - Matrimoni de conveniència pot apreciar-se per l'Administració sense necessitat de la prèvia declaració de nul·litat del matrimoni per un Tribunal civil. Falsedat en la sol·licitud. Valoració de la prova. (1000019/2021)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000019/2021 Núm. Rotlle: TSJA-0000098/2022

SENTÈNCIA 92-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Codina

Representant: Sr. Vendrell

Advocada: Sra. Tejera

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Carretero

Advocada: Sra. Ramirez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 6 de desembre de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 0000098/2022.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Codina va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució governativa núm. 302927/2021, del 03/03/2021, que va confirmar la resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior del 15/01/2021, que acordà desestimar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball presentada per l'agent.

2.- En la sentència núm. 49/2022, de data 9/09/2022, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la part recurrent al·lega, en substància, que:

La sentència diu que la part agent no va proposar prova, quan no és així, tot i que se'n van inadmetre fins a sis, i la resta es van practicar.

La proposició de prova estava convenientment motivada.

No es pot afirmar que el matrimoni fos de conveniència, a més, es va sol·licitar com a prova la remissió d'un ofici a la Registradora Civil per tal que lliurés certificació respecte si, en el moment de la tramitació de l'expedient de matrimoni entre la Sra. Raya i el Sr. Codina, va constatar que els contraents no tinguessin capacitat legal per prestar el seu consentiment o que aquest estigués viciat per declarar-lo nul o de conveniència.

El Sr. Codina continua casat amb la Sra. Raya.

Tampoc no es va admetre la prova consistent en que es requerís a Andorra Telecom per tal que certifiqués si la Sra. Raya havia canviat de telèfon entre l'01/08/2019 i el mes de març del 2021.

El Tribunal de Batlles considera que era un gran obstacle per la parella que ell només parlés àrab i francès, idioma que no coneix la Sra. Raya, però en cap dels informes consta que el Sr. Codina fos assistit per un intèrpret ni de francès ni d'àrab, per la qual cosa les seves declaracions i posteriors informes són nuls de ple dret.

Es compleixen els requisits per tal que s'atorgui la renovació que ha estat denegada.

No es pot sustentar la denegació de la renovació en el fet que l'agent anotés a la seva sol·licitud que vivia amb la seva dona.

L'únic perjudicat per tot l'afer ha estat el Sr. Codina, sense que la participació de la Sra. Raya hagi tingut cap conseqüència.

4.- En la seva contesta, la representació del Govern estima, en substància, que:

Les proves que van ser inadmeses eren totalment innecessàries per acreditar els fets controvertits (si el matrimoni era o no de conveniència i si l'agent va falsejar la seva sol·licitud).

Les proves practicades en via administrativa demostren que el matrimoni fou de conveniència, sense que l'agent hagi desvirtuat aquesta conclusió.

Els informes policials gaudeixen de presumpció de veracitat.

L'Administració és competent per analitzar si un matrimoni és o no de conveniència, sense perjudici que es pugui anul·lar en un procediment civil.

La declaració prestada pel Sr. Codina davant la policia es va fer en francès, com consta en el document 3 de la prova I documental aportada pel Govern.

La cotització a la CASS o el contracte de lloguer no són tampoc rellevants, compte tingut que la denegació de la renovació estava motivada en el fet que la autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, i pel fet que l'agent va fer constar en la seva sol·licitud de renovació que convivia amb la Sra. Raya, quan no era cert.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer. Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon. Fets rellevants

El Sr. Codina, de nacionalitat argeliana, va sol·licitar una autorització per reaprupament familiar -al·legant el vincle matrimonial amb la Sra. Raya amb la que es va casar el 14/08/2019, segons consta al certificat del Registre Civil del Principat, foli 17 de les actuacions-, que li fou concedida el 09/09/2019, però seguidament va sol·licitar una autorització de residència i treball, que també li fou concedida, amb efectes del 22/10/2019 fins el 09/09/2020.

El 27/07/2020 l'agent va presentar una sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball (foli 81 de les actuacions) en la que, a l'apartat de familiars que conviuen amb la persona que presenta la sol·licitud, va fer el nom de Sra. Raya.

El 23/10/2020, desprès de la investigació realitzada, es va notificar a l'agent la incoació d'un expedient de proposta de desestimació de la seva sol·licitud, que va concloure amb la resolució impugnada en la instància.

Consta a les actuacions l'informe policial de data 04/09/200 (folis 92 i següents) en el qual es feia constar, entre d'altres, les circumstàncies següents:

El 05/05/2020 el Servei d'Immigració rebé una trucada anònima que informava amb detall que l'enllaç entre el Sr. Codina i la Sra. Raya era de conveniència, compte tingut que el primer necessitava regularitzar la seva situació al Principat i la segona va rebre a canvi la quantitat de 5.000 euros en efectiu.

La Policia va comprovar que el Sr. Codina no tenia relació amb el Principat abans del seu matrimoni (més enllà que hi viuen uns tiets i cosins), on va arribar el mes de maig del 2019.

Entrevistada la Sra. Raya (foli 101-102 de les actuacions), aquesta confirma que el matrimoni va tenir com a objectiu aconseguir un permís de residència pel Sr. Codina, i que ella rebé a canvi 5.000 euros. Ofereix moltes dades personals (llocs de residència, establiments on treballava, etc.) que desprès van ser confirmades per la Policia. També diu que desprès del matrimoni només va viure amb el Sr. Codina un mes -seguint les instruccions que li va donar la tieta del Sr. Codina -, però sense convivència marital, i que a principis del mes de desembre, va marxar a Colòmbia amb un company i que no retornar al Principat fins el 28/02/2020, moment en que va viure amb la seva mare a Encamp i desprès va anar a Pas de la Casa on també treballava.

Entrevista amb la Sra. Bernat (folis 103-104), mare de a Sra. Raya, que va confirmar plenament la versió dels fets donada per aquesta.

Entrevista amb el propi Sr. Codina, que confirma que no coneixia de res a la Sra. Raya fins que van coincidir a l'empresa de neteges "SL", que és d'una tieta seva, que ell només parla àrab i francès, idioms que la Sra. Raya no sap, però, segons el Sr. Codina, es comuniquen amb el traductor de Google, o alguna vegada una amiga seva de nom A. els traduïa la conversa.

Enquesta amb els veïns dels domicilis on constaven inscrits el Sr. Codina i la Sra. Raya. Al domicili que l'agent va fer constar a la seva sol·licitud de renovació, els agents van parlar amb el propietari de l'edifici, Sr. Galan, qui va dir que el Sr. Codina vivia allà amb un company, que creu que també és argelià, i que ignora qui és la Sra. Raya. El mateix succeeix que fa els altres veïns.

Els testimonis del casament van ser els tiets del Sr. Codina, i no va assistir cap familiar de la Sra. Raya, tot i que la seva mare i la seva germana són residents legals al Principat.

El Sr. Codina, per la seva condició d'extracomunitari, el seu currículum i nivell d'estudis, no hagués pogut regularitzar la seva situació administrativa al Principat "de "mutu propi"" (sic).

El Sr. Codina no va saber escriure el nom de la Sra. Raya de forma correcta.

No tenia cap fotografia d'ella, llevat les del casament, ni tenia cap telèfon seu (ni l'antic ni el nou).

Tercer. Normativa aplicable

L'article 58 de la Llei 9/2012, de modificació de la Llei Qualificada d'Immigració (LQI), estableix que per obtenir la renovació d'una autorització de residència i treball, la persona que n'és titular ha d'haver residit i treballat al Principat d'Andorra de manera permanent i efectiva, i afegeix que el Servei d'Immigració denega la primera renovació si l'autorització inicial fou obtinguda en frau de llei o si les condicions d'especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d'acord amb l'article 41.

D'altra banda, l'art. 67.b) de la mateix LQI disposa que és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d'una autorització d'immigració el falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient de sol·licitud de renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona sol·licitant.

La LQI parla d'enquesta al article 38 quater apartat 1, però no la defineix. L'article 6.b) del Reglament regulador del Servei d'Immigració del 19/02/2014, estableix que es competència del Departament de Policia en el marc del Servei d'Immigració, la de tramitar totes les sol·licituds, instruir els expedients en matèria d'immigració en els aspectes relacionats amb la seguretat i l'ordre públic i amb l'efectivitat de la residència i efectuar, en aquest darrer supòsit, enquestes de residència o altres investigacions destinades a vetllar pel compliment de la matèria d'immigració i l'adequació als supòsits previstos legalment. És a dir, una enquesta de residència és una investigació, que és un concepte diferent del de declaració. I aquesta investigació és la que es recull a l'informe aportat a les actuacions.

Aquest Tribunal ha admès que els informes policials -en els quals es recullen els resultats de les investigacions o enquestes de residència-, serveixen per justificar la denegació d'una autorització de residència (sentències números 27/2010, dictada al rotlle 02/10, i 106/2019, dictada al rotlle TSJA-0000080/2019, entre d'altres). A més, cal recordar que els fets constatats pels Agents de l'autoritat gaudeixen de presumpció de veracitat.

Quart. Anàlisi de les al·legacions de les parts

Al recurs d'apel·lació es sosté que a l'antecedent de fet tercer de la sentència d'instància s'afirma que la part agent no va proposar prova, quan no és així, tot i que se'n van inadmetre fins a sis de les proposades pel recurrent, i la resta es van practicar. Però aquesta menció del antecedent de fet tercer, tot i no ser encertada, és irrellevant, compte tingut que, d'una banda, les proves es van inadmetre de forma motivada, i d'altra, que la sentència analitza les que sí es van practicar.

Així, pel que fa la sol·licitud relativa a que es remetés un ofici a la Registradora Civil per tal que lliurés certificació respecte si en el moment de la tramitació de l'expedient de matrimoni entre la Sra. Raya i el Sr. Codina va constatar que els contraents no tinguessin capacitat legal per prestar- lo o que aquest estigués viciat per declarar-lo nul o de conveniència, res podia aportar, compte tingut que si en aquell moment s'hagués detectat que es tractava d'un matrimoni de conveniència, és evident que no s'hauria autoritzat.

Tampoc la circumstància que el Sr. Codina continuï casat amb la Sra. Raya és rellevant, si es té en compte els motius de denegació de la sol·licitud de renovació.

Pel que fa la inadmissió de la prova consistent en que es requerís a Andorra Telecom per tal que certifiqués si la Sra. Raya havia canviat de telèfon entre l'01/08/2019 i el mes de març del 2021, estava justificada, compte tingut que el fet que ella hagués canviat de número no justifica que el Sr. Codina no conservés a la seva agenda l'anterior número de la que encara era la seva dona, ni que no tingués emmagatzemada cap fotografia d'ells junts.

D'altra banda, el principal motiu al·legat a l'escrit de demanda -i que es reprodueix també en aquesta instància-, és el relatiu a si l'Administració pot pronunciar-se sobre la validesa d'un matrimoni, i es ve a sostenir que aquesta qüestió només es pot analitzar a la Jurisdicció Civil.

Doncs bé, cal recordar que, com s'ha vist al fonament anterior, la LQI permet denegar la renovació si l'autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, per la qual cosa és evident que l'Administració competent en matèria d'immigració pot valorar si el matrimoni que ha permès obtenir la autorització inicial és o no de conveniència, o, el que és igual, si s'ha realitzat en frau de llei.

A més, sobre aquesta qüestió ja es va pronunciar aquesta mateixa Sala a la sentència núm. 73/2022, de data 27 de setembre, dictada en el rotlle d'apel·lació núm. 69/2022:

"D'altra banda, els apel·lants afirmen que el seu matrimoni queda ja acreditat amb el certificat aportat, i venen a sostenir que, un cop aportat el certificat, no es pot negar la legalitat del matrimoni. Tanmateix, l'existència d'un certificat de matrimoni -expedit per les autoritats andorranes o per una autoritat estrangera-, no és obstacle per apreciar el caràcter de complaença o conveniència d'un matrimoni si la resta d'elements de convicció permeten deduir, raonablement, el dit caràcter. Acceptar la tesi de la part agent sobre l'eficàcia plena de la prova documental pública aportada -en aquest cas un certificat de matrimoni expedit per una autoritat andorrana-, equivaldria a negar la possibilitat mateixa de que s'apreciï la simulació de matrimoni o del fet que sigui una mera aparença per aconseguir altres fins no emparats per l'ordenament".

En aquest sentit, tot i que el Principat no forma part de la Unió Europea, resulta il·lustratiu esmentar la Resolució del Consell de la UE de 04/12/1997 sobre les mesures que han d'adoptar els estats membres en matèria de lliuta contra els matrimonis fraudulents (Diari Oficial número C 382 de 16/12/1997):

"1. Con arreglo a la presente Resolución se entenderá por «matrimonio fraudulento» el matrimonio de un nacional de un Estado miembro o de un nacional de un tercer país que resida regularmente en un Estado miembro con un nacional de un tercer país, con el fin exclusivo de eludir las normas relativas a la entrada y la residencia de nacionales de terceros países y obtener, para el nacional de un tercer país, un permiso de residencia o una autorización de residencia en un Estado miembro.

Los factores que pueden permitir que se presuma que un matrimonio es fraudulento son, en particular:

el no mantenimiento de la vida en común,

la ausencia de una contribución adecuada a las responsabilidades derivadas del matrimonio,

el hecho de que los cónyuges no se hayan conocido antes del matrimonio,

el hecho de que los cónyuges se equivoquen sobre sus respectivos datos (nombre, dirección, nacionalidad, trabajo), sobre las circunstancias en que se conocieron o sobre otros datos de carácter personal relacionados con ellos,

el hecho de que los cónyuges no hablen una lengua comprensible para ambos,

el hecho de que se haya entregado una cantidad monetaria para que se celebre el matrimonio (a excepción de las cantidades entregadas en concepto de dote, en el caso de los nacionales de terceros países en los cuales la aportación de una dote sea práctica normal),

el hecho de que el historial de uno de los cónyuges revele matrimonios fraudulentos anteriores o irregularidades en materia de residencia.

En este marco, dichos factores pueden desprenderse de:

declaraciones de los interesados o de terceras personas,

informaciones que procedan de documentos escritos, o de datos obtenidos durante una investigación."

En el cas que ens ocupa es donen pràcticament tots aquests factors que poden permetre presumir que el matrimoni era fraudulent.

A l'últim, pel que fa l'al·legació de la part agent relativa a que el Tribunal de Batlles considera que era un gran obstacle per la parella que ell només parlés àrab i francès -idioms que la Sra. Raya desconeix-, però que en cap dels informes consta que el Sr. Codina fos assistit per un intèrpret ni de francès ni d'àrab, cal dir que als folis 99 i 100 obra la declaració del Sr. Codina, i al final de la mateixa es diu "Feta lectura i traducció al francès pel funcionari de Policia, idioma que l'interessat comprèn, aquest manifesta la seva conformitat amb el contingut i signa juntament amb aquest".

En qualsevol cas, la resta de proves practicades demostren ben a les clares que, d'una banda, el matrimoni fou de conveniència, i d'altra, que el Sr. Codina no convivia amb la Sra. Raya, com va fer constar a la seva sol·licitud de renovació, que són els dos motius pels quals es va denegar la renovació de la seva autorització, per la qual cosa cal confirmar la sentència del Tribunal de Batlles.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Codina.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.