Família (TSJC-220/2014)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000220/2014 ORIGEN.- 2000627/2012

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de novembre del 2015

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29-5-2012 la representació processal del Sr. Hoyos va formular demanda en modificació de mesures de divorci, imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal de la Sra. Viñas va contestar la demanda en data 24.7.12 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant la seva oposició i interposant demanda reconvencional per modificar el règim de visites paternofilials. La part demandant principal va contestar la demanda reconvencional oposant-s'hi.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa. El Mgfc. Ministeri Fiscal es va oposar a la demanda principal i l'estimació parcial de la demanda reconvencional.

IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 2 de maig de 2014 i va decidir : "Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. V.P. contra la Sra. Viñas, he de modificar i modifico les mesures paternofilials aprovades en mèrits de la sentència recaiguda el dia 16 de setembre del 2009, en el marc dels autes del judici civil registrat amb el número B- 0349-6/2009, pel que respecta a la pensió per aliments i despeses extraordinàries adoptades en el seu dia, en el sentit de fixar l'obligació del Sr. M.V.P. de satisfer a la Sra. Viñas i favor dels fills menors la suma mensual de 800,00.-euros, suma que s'haurà d'incrementar anyalment de conformi tat amb la variació anyal de l'índex de preus al consum publicat pel Mercader I. Govern d'Andorra, així com el pagament del 50% de les despeses extraordinàries dels menors, tot plegat sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les dues parts, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi, el pare de dos menors d'edat (Mercader de 16 anys i de Castillo de 14) demana la reducció a 600 EUR mensuals de la pensió alimentosa fixada per sentència de divorci 16.9.09, aprovant el conveni regulador subscrit, i que actualment en el moment de la seva petició de canvi estava fixada en 1.140,33EUR pels dos fills. la mare s'oposà a la dita reducció i a més va interessar -mitjançant demanda reconvencional- una modificació del règim de visites dels fills amb el pare. El Mgfc. Ministeri Fiscal estimà que el recurs del pare no podia prosperar i respecte a la demanda reconvencional havia de ser estimada parcialment.

La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal interposada pel pare Sr. V.P. i en quan a la demanda reconvencional ja no entra en el fons perquè la mateixa ha perdut objecte doncs s'ha arribat a un acord entre les parts en els autes d'execució B-0349-6/2009.

Contra la decisió de l'Hble. Batlle sobre la demanda principal, s'alcen les dues parts en sentit oposat. El Ministeri Fiscal s'adhereix al recurs interposat per la Sra. C.Castillo i s'oposa al del Sr. V.P.

SEGON.- Cal examinar de manera conjunta els dos recursos perquè els objectius estan centrats en la pensió alimentosa per fer front a la seva obligació d'aliments en sentit ampli dels seus fills Mercader i Castillo.

Efectivament es pot dir que el pare ha pogut veure reduïts els seus ingressos com a conseqüència del tancament de la seva empresa però afortunadament ha trobat una nova feina de la qual obté un revingut de 1890.-EUR mensuals nets. A la vegada, el pare té un pis a Ordino (que es correspon amb dues unitats immobiliàries unides) amb dues places d'aparcament i un traster que li aporten uns ingressos de lloguer de 1.450 EUR al mes, segons reconeix en la transacció judicial de data 9 de juliol de 2014, aportada com a document 32 (causa civil B-0413-3/2013) de prova en aquesta alçada i que ofereix com objecte d'embargament pel cas que no pugui fer front en algun moment a les obligacions alimentoses que ha d'honorar. A més, disposa de dos vehicles, un amarrador a Segur de Calafell i a un pis a Anyós.

Per fixar la pensió alimentosa ja hem dit que cal tenir en compte dues variables: una la de les necessitats de l'alimentat i l'altre, les possibilitats de l'alimentista. Aquestes són les qüestions cabdals i no la d'igualar patrimonis, com a vegades es confon. Això significa que, en aquest cas, cal tenir present, en primer lloc, si les necessitats dels fills han disminuït per justificar una reducció i en segon, si el pare està en condicions de poder honorar la pensió fixada i acordada en el seu moment (any 2009). En altres paraules, si la disminució de les necessitats dels fills no han disminuït en aquest cas (com ja reconeix el pare) sinó que ha seguit la tònica de la majoria de casos en els quals el creixement dels fills comporta també el creixement de les necessitats econòmiques per atendre'ls, dins els paràmetres del seu estàndard de vida, cal veure si els ingressos del pare han disminuït de tal manera que ja no pot ni fer front a les despeses assenyalades anteriorment. per tant no hi ha debat a que les necessitats dels fills no han disminuït.

I tot i que el recurs del pare, i també la seva oposició al recurs de la mare, es centra únicament en lamentar que ja no té la seva pròpia empresa i que els seus ingressos han descendit, però sense indicar en quina mesura la valoració de la prova per la Batlle ha estat errònia, el que interessa és si, encara que hagin anat a la baixa, el progenitor segueix tenint els recursos necessaris per fer-hi front. Lògicament, si el ritme de vida dels fills estan en límits propers al luxe, caldrà adaptar-los als actuals ingressos del seu alimentant.

No és aquest el cas present. Dos joves en edats adolescents de 16 i 14 anys amb una pensió alimentosa de 1.140EUR al mes, és a dir, de 570 EUR al mes no es pot considerar que sigui una pensió extraordinàriament elevada. Però el que fa pensar que el pare està en condicions de fer-hi front (a part de la possibilitat de realitzar alguna de les seves propietats) és que ha fet una transacció judicial -posteriorment al dictat de la sentència que ara impugna- en la qual ha ampliat voluntàriament el concepte de despeses extraordinàries per incloure-hi " les parts volen deixar constància que totes les despeses d'escolarització i/o d'estudis superiors del Mercader i també de la Castillo - el moment vingut- tant a Andorra com a l'estranger, es consideren pels progenitors com a despeses extraordinàries, endemés d'aquelles previstes en el conveni de divorci i que, per consegüent, s'ha de pagar per meitats entre els progenitors. Aquestes despeses inclouen la matrícula, el material, els llibres, estatges i qualsevol altra despesa similar o complementària a les precedents. " (document 32).

Afortunadament pels fills, doncs, el pare ha ampliat de manera voluntària amb els seus propis actes aquell concepte de despeses extraordinàries que s'havia pactat inicialment en el conveni de divorci. Això només es pot interpretar en el sentit que dels propis actes del pare, resulta evident que pot seguir fer front a les despeses compromeses en el seu dia perquè fins i tot les ha ampliat amb posterioritat al dictat de la sentència que ara impugna.

En conclusió, la disminució de recursos del pare -que no neguem- no ha arribat a l'extrem de no poder fer front a les despeses alimentoses que li pertoquen. Això comporta que el recurs de la mare sobre la pensió alimentosa ha de prosperar perquè les circumstàncies sobrevingudes sobre la situació econòmica del pare no li impedeixen seguir fent front al seu pagament.

I la contrapartida a aquesta estimació del recurs de la mare sobre la reducció de la pensió, és que el recurs del pare ha de ser desestimat.

TERCER.- Finalment, hem d'analitzar la segona pretensió de la mare en el seu recurs respecte a que es fixin les mesures extraordinàries segons l'acord transaccional judicial al que hem fet referència. Però aquesta pretensió no es pot atendre perquè no estava compresa en la seva demanda reconvencional i ara estarien alterant l'objecte del litigi amb la corresponent indefensió a la part contrària i amb infracció del principi principi pendente apellatione nihil innovatur (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STJC de 20.2.1997, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades.

QUART.- Atesa la naturalesa d'aquesta classe de litigis, no fem imposició de les costes en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Viñas i DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Hoyos contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 2 de maig de 2014, que REVOQUEM en el sentit de desestimar la demanda de modificació de mesures definitives interposada pel Sr. V.P. al qual imposem les costes de la instància. No fem pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada derivades dels dos recursos a cap de les parts.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.