Laboral-modificacions de les condicions de treball-acceptació tàcita del treballador (238/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-238/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Galván va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Canales, en reclamació de la quantitat de 13.054,88 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat (12.237,57 EUR) i de salari del mes de juliol del 2010 (817,31 EUR) deduint d'aquesta quantitat la part a càrrec del treballador de la cotització a la CASS, quina quantitat resultant haurà de ser majorada per l'interès legal meritat a comptar de l'exigibilitat de cadascun dels conceptes, amb declaració i cotització a la CASS de la quantitat de 13.054,88 EUR, i pagament de la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Canales va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que a conseqüència del rebaix de categoria de l'hotel D, va desaparèixer la figura de grum i es va donar la possibilitat al Sr. Galván de quedar-se a treballar com a cambrer de minibars; que el Sr. Galván va acceptar el canvi definitiu de prestació de servei per la seva part; que els havers laborals a pagar al treballador són els que consten a la quitança. Reconvencionalment la societat defenent va formular demanda contra el Sr. Galván en reclamació de les quantitats de 1.362,14 EUR en concepte de preavís no donat pel treballador i de 115,60 EUR en concepte de despeses del permís de conduir del mateix treballador, amb els interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, i pagament de les despeses judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- Per sentència de data 8 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant molt parcialment la demanda principal, i no podent reeixir en cap cas la reconvenció, va condemnar a la societat Canales a satisfer al Sr. Galván la quantitat de 314,35 EUR en concepte del salari dels dies treballats efectivament durant el mes de juliol del 2010, sense que aquesta mereixi interessos legals, amb declaració i cotització de dit import prop de la CASS; sense efectuar especial imposició de les costes judicials ocasionades, a cap dels litigants.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Galván ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que no pot compartir el criteri del jutjador a quo respecte les circumstàncies que van facultar a l'empresa el canvi de la classe de treball del Sr. Galván, per quan en cap cas es produeix l'exposada necessitat de reestructuració de l'empresa amb el canvi de classificació hotelera, doncs aquest canvi es produeix exclusivament a conveniència de l'empresa i per tant no gaudeix de les característiques d'urgència o excepcionalitat que exigeix l'article 50 de Codi de les Relacions laborals.

II.- En tràmit d'apel·lació només queda a resoldre la problemàtica relacionada a la reclamació en concepte d'indemnització del treballador per desistiment justificat.

Són fets pacífics que el dia 21 de juliol del 2004 el Sr. Galván fou contractat per la societat Canales en qualitat de grum, mitjançant un salari mensual de 783,47 EUR; que al mes de novembre del 2009 l'empresa va decidir rebaixar de categoria l'Hotel Diana on el Sr. Galván prestava els seus serveis de grum, passant de tenir dit hotel, 5 estrelles a 4 estrelles; que als hotels de 4 estrelles no és obligatori tenir un grum; que a conseqüència d'aquest canvi de categoria de l'hotel Diana, l'empresa va demanar al Sr. Galván realitzar tasques de cambrer o de serveis als minibars de les habitacions; que per carta de data 7 de juliol del 2010 el Sr. Galván es va queixar de la modificació de la seva feina imposada per l'empresa, i sense contestar de la mateixa a aquesta queixa, va notificar, per carta de data 15 de juliol del 2010, a la societat Canales, el seu desistiment justificat amb reclamació de l'indemnització corresponent pels motius següents: "...Com sigui que l'empresa manté la pretensió de canviar les tasques que es van convenir en el contracte de treball, per quan se m'impedeix accedir al meu lloc de treball de grum, se m'ha retirat la roba de treball per aquestes funcions i se m'ordena fer tasques de cambrer, quines actuacions suposen un clar incompliment de les obligacions de l'empresa...".

III.- El Sr. Galván fou contractat per la societat Canales exclusivament en qualitat de grum, tal com es desprèn del contracte de treball escrit signat per les parts. Per tant, l'empresa no podia canviar el lloc de treball del Sr. Galván sense incomplir les condicions pactades, llevat d'un acord mutu entre empresari i treballador; i això independentment del fet de la modificació de la categoria de l'Hotel D, atès que si en els hotels de 4 estrelles, un grum no és obligatori, no és tampoc prohibits, i no existia, en el present cas, cap impediment que el Sr. Galván pugui continuar fent de grum.

Ara bé, resulta dels nombrosos testimoniatges que consten en autes, que, aproximadament a comptar del mes de novembre del 2009, el Sr. Galván va deixar d'exercir la tasca de grum, per fer de cambrer de minibar, de manera regular i ininterrompuda fins a la rescissió de la relació laboral. Per tant, queda suficientment acreditat que el Sr. Galván va acceptar el canvi de feina imposat per l'empresa, i la carta del dia 7 de juliol del 2010 no canvia res a la situació, ja que si el treballador no està d'acord amb la modificació del contracte de treball que li vol obligar l'empresa, ho ha de manifestar en el moment on es troba en l'alternativa o acceptar una nova feina que no li convé, o desistir-se, però no pot en un primer temps acceptar el canvi de lloc de treball i mesos desprès oposar-s'hi.

Per conseqüent, atès que el Sr. Galván va exercir durant quasi 7 mesos les tasques de cambrer de minibar, deixant de fer les de grum, sense cap queixa o reserva, s'ha de considerar que va acceptar tàcitament, el canvi de lloc de treball, i doncs la modificació de les condicions inicialment pactades.

IV.- S'ha de confirmar per tant la resolució impugnada, sense fer especial imposició de costes de segona instància, en raó del caràcter laboral del litigi i de l'absència de mala fe del treballador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 8 de juny del 2011;

No fer especial imposició de les costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.