CASS- pensió d'invalidesa categoria A3. TSJA-041/13

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0012-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-041/13

SENTÈNCIA 07-2014

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Gibert

Advocat: Sra. Esteban

Apel·lat: Sr. Vives

Representant: ídem

Advocat: Sra. Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Andorra la Vella, vint-i-vuit de març de dos mil catorze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0012-2/2012.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vives va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 30 de gener del 2012, confirmant en alçada la decisió del 8 de novembre del 2011, sol·licitant-ne la revocació i la declaració del seu dret a percebre una pensió d'invalidesa de la categoria A grup 3, i subsidiàriament A grup 2.

2.- En la sentència del 10 de setembre de 2013 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Vives.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 de novembre de 2013, la CASS declara en síntesi:

L'assegurat va referir un càncer que va ser tractat i que no li provoca actualment cap limitació funcional que justifiqui el reconeixement d'una incapacitat física.

D'acord amb la valoració del carcinoma sense patologia i de la patologia cervical lleugerament limitant, l'assegurat justifica el reconeixement d'una minva del 33,5% (30% per la patologia del carcinoma i un 5% per la discopatia del raquis cervical).

En conseqüència, el Sr. Vives no presenta una deterioració prematura del organisme mèdicament comprovada que produeixi una disminució d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

En el seu escrit de conclusions de data 9 de gener del 2014,

La CASS precisa que l'estat mèdic de l'assegurat s'ha modificat al mes d'octubre del 2013 i constitueix un nou element que no pot ser valorat en aquest procediment jurisdiccional. El nou procés oncològic no va ser objecte de debat ni en la via administrativa, ni en la primera instància del procés, en ser aquest molt posterior.

Segons la CASS, la sentència de primera instància ha de ser anul·lada sense perjudici que d'acord amb la nova informació mèdica, l'assegurat demani una revisió de la seva situació mèdica.

En no existir mala fe ni temeritat per part de la CASS, la condemna en costes sol·licitada per l'assegurat no procedeix.

4.- En la seva contesta de data 5 de desembre de 2013, el Sr. Vives estima en resum:

A data d'avui fins i tot seria mereixedor d'una pensió d'invalidesa per malaltia categoria A, grup 3, atesa la gravetat del càncer que pateix i el tumor que li va haver de ser extret el passat 26 de novembre del 2013, no es troba garantida la seva evolució favorable.

Demana la condemna de la CASS al pagament de les costes processals.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre el procediment.

El litigi en segona instància està limitat als termes del escrit d'apel·lació. En el cas present, el Sr. Vives no ha presentat un recurs d'apel·lació contra la sentència de data 10 de setembre del 2013.

El litigi plantejat en segona instància, per tant, és saber si l'assegurat té dret o no a l'atribució d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia A2.

L'element nou introduït en el escrit de contesta pel Sr. Vives no pot ser prés en consideració en aquest procediment jurisdiccional.

Tercer.- Sobre el fons.

Per resolució de data 8 de novembre del 2011, la CASS resol "desestimar la sol·licitud de pensió d'invalidesa en no complir les condicions establertes legalment" (v. foli 5). El Consell d'Administració de la CASS ha confirmat aquesta resolució per una decisió de data 30 de gener de 2012 (v. foli 7).

En un informe de data 12 de març del 2013, l'Àrea de Control Sanitari de la CASS conclou:

"El Sr. Vives presenta les incapacitats següents derivades de malaltia comuna i d'accident no laboral:

Una minva del 5% per la patologia cervical.

Una minva del 30% per la patologia tumoral.

En aplicació de la regla de les capacitats residuals, la minva total representada per l'assegurat és del 33,5%, minva insuficient al 60% per donar dret al reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna i d'accident no laboral" (v. foli 132).

En un informe de data 12 de desembre del 2012, els perits nomenats pel Batlle conclouen: "i així implica, actualment, una invalidesa de la categoria A grup 2" (v. foli 121).

Per providència de data 2 d'abril del 2013, el Batlle ordena "la pràctica d'un complement a la prova pericial a efectuar pel Servei de Medecina Legal i Forense, consistent en que justifiqui l'avaluació de la IPP en el 50% en relació a la histologia del tumor..." (v. foli 133).

En un informe de data 24 d'abril del 2013, els perits escriuen: "degut a que el pacient ha precisat de 3 intervencions, 12 instil·lacions de BCG i múltiples cistoscòpies, li correspon una IPP del 50%" (v. foli 140).

Resulta d'aquests informes que s'ha de confirmar l'avaluació feta per la sentència recorreguda: la incapacitat global és del 53%; l'article 11-1 del reglament de prestacions d'invalidesa permet la presa en compte dels factors subjectius com són l'edat, les aptituds i la formació professional d'acord amb el barem de l'annex I del mateix reglament i en resulta un 62% (fonament de Dret Quart de la sentència recorreguda).

El Sr. Vives no pot exercir la seva activitat habitual, segons els perits (v. foli 121).

Per tant la pensió rebrà la qualificació del grup A2 de l'article 170 de la Llei 17/2008.

En conseqüència, la sentència recorreguda s'ha de confirmar.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància atès que la temeritat o la mala fe no està acreditada.

Per les costes de primera instància, s'ha de confirmar la sentència de primera instància: "no fer condemna en costes judicials".

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la decisió del Consell d'Administració de la CASS de data 30 de gener del 2012, confirmant en alçada la decisió del 8 de novembre del 2011, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i, anul·lar-la.

Tercer.- Declarar el dret del Sr. Vives a percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia A2 amb efectes econòmics a comptar del 5 d'agost del 2011, amb els corresponents interessos legals.

Quart.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.