**** (0156/06)
- Resolució
- Sentència · 18/12/2006
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 29/2006
- ECLI
- ECLI:AD:TSJAD:2006:29
- Recurs
- 156/06
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social Mercantil i societats
- Descriptors
- PODER DANYS I PERJUDICIS ASSEGURANÇA DESPLAÇAMENTS ACCIDENT LABORAL COSTES PROCESSALS
El Sr. Peña va presentar una demanda contra les companyies d'assegurances Sainz i Corbacho per obtenir una indemnització de 112.189,11 euros per les lesions que va patir en un accident laboral el 2002. El tribunal de batlles va desestimar la demanda i va condemnar el Sr. Peña a pagar les costes judicials. El Sr. Peña va apel·lar la decisió, argumentant que el Dr. Zapata, que el va tractar, no va ser prou diligent en el seu tractament i que les múltiples intervencions quirúrgiques que va requerir van ser necessàries a causa de la mala praxis del doctor. Tanmateix, el tribunal superior de justícia va confirmar la decisió del tribunal de batlles, ja que no es va poder provar que el Dr. Zapata hagués comès una falta de diligència en el tractament del Sr. Peña. El tribunal va considerar que les lesions del Sr. Peña eren complexes i que les múltiples intervencions quirúrgiques van ser necessàries per tractar-les adequadament. Finalment, el tribunal va reformar la sentència original en el sentit de no fer especial imposició de costes judicials.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TSJC-156/06
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, 18 de desembre de 2006.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Peña va presentar davant de l’Honorable BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la companyia de “seguros y reaseguros Sainz” i la companyia d’assegurances Corbacho en reclamació de la quantitat de 112.189,11 € en concepte indemnització per baixa laboral (8.125,68 €), d’incapacitat parcial permanent (96.223,43 €), de quantum doloris (6.500 €), de perjudici estètic (600 €), d’honoraris de l’informe mèdic pericial (140 €), de deure d’assistència ( 600 €).
II.- Les societats Sainz i Corbacho es varen oposar a les pretensions de l’actor, contestant que de la relació de fets continguda en la demanda no es desprèn l’existència de cap mala praxis medica per part del assegurat, el Dr. Zapata.
III.- Per sentencia de data 30 de maig del 2006, l’Honorable Tribunal de Batlles, secció civil va desestimar la demanda formulada pel Sr. Peña contra les companyies d’assegurances Sainz i Corbacho, fent imposició a la part actora de les costes judicials.
IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Peña ha interposat recurs d’apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- la part que recorre manifesta: que l’informe del Dr. Azorin en res desvirtua el fet que tot i la primera intervenció quirúrgica duta a terme pel Dr. Zapata, i, tot i la gravetat de la lesió i el mal pronòstic de la mateixa, va caldre tornar a intervenir una segona vegada per quant encara quedaven fragments ossis que arribaven fins la superfície articular; que l’informe del DR Azorin tampoc en res desvirtua el fet que tot i aquesta ja segona intervenció quirúrgica destinada a allargar el radi i escurçar el cúbit, s’hagués de tornar a intervenir una tercera vegada per tal de novament allargar el radi i escurçar el cúbit; que no es podrà negar que aquestes dues darreres intervencions no haguessin estat en absolut necessaris si no hagués estat perquè el Dr. Zapata no havia intervingut com calia, i allò que feia havia d’ésser tornat a repetir; que l’infracció del deure d’assistència es indiscutible, atès que el Dr. Zapata va donar l’alta per millora el dia 26 de febrer del 2003, tot i que aquesta millora no existia puix el Dr. Pina va haver d’intervenir quirúrgicament novament pocs dies desprès i donar la baixa per un temps mes; que la condemna en costes era improcedent, ja que hi ha hagut una justa causa litigandi suficient per a mitigar-la i que el present plet s’ha dut a terme amb la intervenció d’una declaració de pobresa.
II.- Es pacífic que en data 19 de febrer del 2002, el Sr. Peña va patir un accident laboral que va ocasionar-li un fractura polifragmentaria tipus III de Fernández del canell esquerre; que el mateix dia el DR Zapata va intervenir quirúrgicament i va practicar sota anestesia axil.lar, una reducció en taula ortopèdica i osteosintesi amb 3 agulles de Kirschner segons mètode de Kapandji i desprès de completar el tractament amb un guix avantbraquial incloent el dit polze, va donar l’alta medica a comptar del dia 20 de febrer; que transcorreguts 30 dies, es va retirar el guix sense que el pacient notà cap millora; que el dia 21 de juny es va realitzar un TC helicoidal del canell que va donar lloc a l’informe següent: “fractura del terç distal amb escurçament del radi. La fractura no mostra un clar call ossi i presenta fragments que arriben fins a la superfície articular. Aquesta es mostra irregular i amb petites erosions òssies subcondrals. No es visualitzen fragment ossis intraarticulars. Els cossos del carp, si be presenten algunes imatges radiolucides que podrien correspondre a àrees d’osteoporosi focalitzada, no mostren imatges concloents de fractura. No hi ha alteració de la localització dels ossos del carp.”; que el Sr. Peña va anar a consultar un metge especialista de BARCELONA, el Dr. Pina, el qual va redactar una carta per a que l’entreguès al Dr. ENTITY_7; que el dia 11 d’octubre del 2002, el Dr. Zapata Zapata constatant que el pacient presentava un xoc cúbit carpia per un excés relatiu de llargada del cúbit amb patiment a nivell de l’articulació cubital distal i a nivell de l’articulació cúbit carpiana, va practicar una correcció quirúrgica consistent a un abordatge dorsal, alliberament de l’extensor policis longus i aixecament en bloc de la beina extensora incloent radialement els dos radials, i cubitalment els extensors comuns dels dits; incisió a nivell de la càpsula carpiana, osteotomia d’una excrescència òssia dorsal , neurotomia del nervi interossi posterior; a nivell de la creta ilíaca dreta, extracció d’un fragment tricortical ilíaca de 4mm de gruix, i va completar el tractament amb un guix avantbraquial; que desprès el Dr. Zapata va fer divers controls i radiografies de canell els mesos de desembre 2002 i gener 2003, abans de proposar una nova intervenció quirúrgica; que al no estar d’acord amb aquesta nova operació, el Sr. Peña, donat d’alta pel Dr. Zapata, va tornar a consultar el Dr. Pina el qual el va sotmetre a una nova intervenció quirúrgica el dia 3 de març del 2003 en la qual va retirar el material d’osteosintesi, fer una osteotomia del cúbit i una reconstrucció dels lligaments del canell. Pretenent que el Dr. Zapata, avui difunt, no fou pro diligent en el tractament de la seva lesió, el Sr. Peña va iniciar la present acció en indemnització dels seus danys i perjudicis, contra les companyies d’assegurances del Dr. Zapata, la companyia Sainz i la Corbacho de SEGUROS.
III.- Es cert que el Sr. Peña va sofrir a 4 vegades una intervenció quirúrgica, però això no es suficient per imputar al Dr. Zapata que va practicar les 3 primeres operacions, una qualsevol responsabilitat contractual. Per que l’acció del Sr. Peña prosperi, el mateix ha de provar que aquestes intervencions quirúrgiques s’han fet necessàries a resulta d’un culpa del Dr. Zapata per no haver aquest darrer complit la seva obligació de mitjans, i que dites intervencions no corresponen a una normal evolució de la lesió. Força es de constatar que aquesta prova no consta en autes. En efecte, resulta de l’informe pericial realitzat pel Dr. Bueno que les fractures amb varis fragments de l’extremitat distal de l’os del radi i amb participació articular, son de mal pronòstic en general per la dificultat de mantenir al seu lloc els diferents fragments i de resoldre l’esclafament de part de l’os que deixa un vuit al seu interior; que aquestes lesions cal tractar-les quirúrgicament amb l’objectiu de fixar els fragments i mantenir-los al seu lloc fins a la consolidació; que la fixació es pot fer amb plaques visades o amb agulles clavades a traves de la pell, mètode de KAPANDJI escollida pel Dr. ENTITY_7; que malgrat aquestes mides , hi han desplaçaments que apareixen setmanes mes tard i quan es deuen al previ esclafament de l’os i per tant a l’existència d’un vuit de substància òssia al seu interior, la desviació acostuma a ésser en escurçament del radi, el que va succeir en el cas del Sr. ENTITY_4; que sovint els malalts es queixen de dolor incapacitant i cap exploració o prova complementaria demostra deformitats anatòmiques que ho justifiquin; que es per aquest motiu que generalment es convenient esperar la consolidació de la lesió i deixar passar el temps de rehabilitació per arribar al convenciment que una reintervenció correctora es necessària; que el Dr. Pina es va limitar a extreure el material d’osteosintesi i llimar el cap de cúbit per resoldre l’efecte de pinçament amb el carp i a retensar els lligaments TFCC que era necessari tallar i apartar per accedir al cap de cúbit; que així doncs no hi ha evidencia de que els lligaments haguessin estat lesionats avanç. D’aquestes consideracions s’en desprèn que la lesió que presentava el Sr. Peña al canell fou tractada de manera correcte i segons les normes de l’art pel Dr. Zapata, i que les diferents operacions quirúrgiques que han succeït, es necessitaven i han correspós al tractament escaient compte tingut de la naturalesa de la lesió i de la seva evolució. En cap moment el referit informe pericial indica que ha existit una mala praxis medica per part del Dr. Zapata que ha motivat les diferents operacions per corregir-ne les conseqüències; al contrari l’informe posa clarament de relleu que en aquest tipus de lesió, malgrat les mesures escollides per fixar quirúrgicament els fragments i mantenir-los fins a la consolidació, es produeixen desplaçaments que apareixen setmanes mes tard, degut al previ esclafament de l’os, ço que comporta que s’hagi de tornar intervenir per mitja d’una nova operació quirúrgica.
IV.- Respecte a la vulneració del deure d’assistència invocat pel Sr. Peña, s’ha igualment de confirmar la resolució recorreguda. Resulta de l’informe mèdic pericial realitzat pel Dr. Marcos a la persona de Peña que el Dr. Zapata Zapata va seguir en tot moment evolució medica i post operatòria del seu pacient, fins al moment que aquest darrer va decidir de confiar-se a un altre metge.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4; Reformar la sentencia del Honorable Tribunal de Batlles de data 30 de maig del 2006, en el sentit de no fer especial imposició de costes judicials;
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions;
Sense fer especial condemna en costes processals de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
NOTIFICACIÓ.- La precedent resolució ha estat notificada el dia als Sr./Sers. a per lectura íntegra que de la mateixa els ha estat feta per mi, la infrascrita Secretària.
I llegida, la firmen, del que en dono fe.